Em comenten que agrada que parli de moixons -ocells- que viuen entre nosaltres, els que tothom veu.
Doncs vet ací un dels moixonets més populars, de vegades per desgràcia seva. És la Cadernera, Carduelis carduelis, bonica, esvelta, petita i amb un cant preciós.
El seu nom ens diu que els agrada menjar la llavor del card, òbviament és veritat. Encara que en temps de cria elles, com molts altres fringíl·lids, mengen també insectes.
Una salvatjada mantenir-la en captivitat. A més a més, no cal, segur que si tenim una filera d'arbres davant de casa en tindrem un mascle cantant tota la primavera.
.JPG)
Entrades
1 comentari:
Les caderneres del meu jardí es tornen boges per les llavors del lletsó. Als jardins veïns i zones verdes municipals hi tiren herbicides, ja no s'hi veu vida. Caldria aprendre d'altres cultures, a molts jardins de Paris s'ha eliminat l'ús d'herbicides i valoren el restabliment de la biodiversitat que això comporta.
Publica un comentari a l'entrada