Un altre ocell que tenim molt a prop de casa. Fa anys, per a veure'l, calia anar a zones boscanes, lluny de les ciutats. Una nota de camp de finals dels vuitanta remarca amb signe d'admiració un estol d'una dotzena de tudons a Figuerola, al Tossal Gros de Miramar.
A dia d'avui, el Tudó, Columba palumbus, és una espècie molt freqüent als parcs i jardins urbans, als voltants de Reus, per exemple, se'n poden veure a l'hivern estols que poden tenir fàcilment un parell de centenars.
Encara que és un colom, és un ocell força gran, amb més biomassa, per exemple, que una perdiu roja. La qual cosa el fa ser una presa molt preuada per molts rapinyaires. Deu ser per això que, des que ha descobert la protecció dels nuclis urbans, les seves poblacions han esclatat, mentre que als boscos, com sempre, els astors, els falcons i les àligues en mantenen un nivell més o menys com sempre.
1 comentari:
Els tudons són els que se'm mengen els ametllons. Una vegada en vam recollir un pollet del mig del carrer. El vam deixar a terra en un racó del nostre jardí i cada dia baixava la mare, o el pare, a alimentar-lo fins que va aixecar el vol.
Publica un comentari a l'entrada