dimecres, 22 d’abril del 2015

Cetacis a Catalunya.

Fotografies: Albert Cama
No som massa de mirar la tele, però un dels programes que sí que procurem de veure, ja que creiem que és magnífic, tant en contingut com en forma, és Thalassa. Un gran programa que t’atansa al coneixement i l’amor al mar, al nostre mar Mediterrani i a tots els mars del Món.
Doncs resulta que després d’un temps de silenci, torna Thalassa, i el darrer programa que vam poder veure, encara que només un tros, parlava justament del que volíem tractar ara: De la presència cada cop més freqüent de cetacis a casa nostra.
És clar que el programa parla de tot Catalunya, ja que per a una balena o un dofí no hi ha fronteres, i menys encara al mig del mar.
Al moll de l’ós: En aquesta època de l’any és relativament fàcil d’observar cetacis a casa nostra, òbviament més des d’un vaixell, però també fins i tot des de terra, des de la costa.
L’amic Albert Cama, doctor en biologia, ens regala fotos que ha fet justament aquesta setmana d’un rorqual comú, Balaenoptera physalus, enorme, preciós, just davant de casa seva, gairebé. Ell viu a Calafell.
Però fa quatre dies s’ha trobat un catxalot, Physeter catodon, i també una balena amb bec de Cuvier, Zuphius cavirostris. Tot això ben a prop de la costa, al que s'anomena el talús.
I això per parlar només dels grans, dels molt grans, però si parlem de dofins, és fàcil amb qualsevol sortida a mar aquests dies de veure dofins mulars, Tusiops truncatus, o també dofí llistat, Stenella coeruleoalba.
En fi, que us podeu llançar a l’aventura, no cal anar a l’altra banda del Món per a veure els nostres parents d’aigua. Sols cal superar la por al mareig i salpar amb qualsevol vaixell i endinsar-se unes quantes milles mar endins.
Fins i tot si no podem fer això, observant des d'un punt dominant de terra estant, amb binocles i telescopi cap al mar, en podrem albi


rar algun. Un bon punt, per exemple, és el balcó mirador de la platja del Torn, a Hospitalet de l'Infant.

Una experiència inoblidable, quan finalment s'assoleix.

4 comentaris:

Sergi ha dit...

Aquest post necessita més explicació, on i quan, i de quina manera és millor veure'ls. Aquest espectacle no me'l voldria perdre, i això que dius em sorprèn. En vull saber més.

Màrius ha dit...

Sí, XeXu, tens tota la raó, i efectivament ho faré, el que passa és que no he pogut ni puc ara mateix, a veure si aquesta tarda...
Assignatura pendent.

Sergi ha dit...

Gràcies per l'ampliació! La veritat és que tinc ganes de veure'n amb els meus propis ulls, i sabent que se'n poden veure per aquí prop ja no hi ha excusa per no anar-hi. Però ho he entès bé, això abans no passava? Dius que cada cop és més freqüent, entenc que si ja hi haguessin estat se'ls hauria vist, per tant deu ser que ara venen més de visita. Per què deu ser això? Per temperatura de l'aigua? Em sembla fascinant.

Màrius ha dit...

Doncs no hi entenc massa, de cetacis, però crec que sí que cada cop és més freqüent des que es va establir la prohibició de la seva captura ara ja fa anys.
Si pots, per TV3 a la carta, mira't el Thalassa del qual parlo, ho explica força.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.