dissabte, 22 de novembre del 2008

Vent i webs.







Avui s’aixeca el dia amb vent. Això és una cosa molt habitual, al Camp, ja hi som avesats. Però avui en fa molt, i toca fer olives…ja veurem com acaba.
De moment, aprofitarem per a comentar un parell de coses.
Ahir vaig estar comprovant les millores del web dels amics de Lynx:
http://ibc.hbw.com/ibc/
És fantàstic. Pots veure vídeos d’ocells de gairebé totes les espècies del Món. Hi ha algunes espècies que semblen producte de la imaginació d’un artista, però són de veritat.
També es pot comprovar com l’amic Josep del Hoyo s’ha convertit en una mena de Déu; és a tot arreu!
Me l’imagino amb la càmera davant dels ulls gravant tota mena de moixons que se li posen davant, a Borneo, Malàisia, Colòmbia, Brasil, Angola o Andorra. Ha de tenir una col·lecció d’ampolletes petites de líquids, de les que admeten als avions, que no m’hi cabria a casa, i un passaport amb més pàgines que l’ Ulisses de Joyce. Això em fa entendre perquè no el veig des de la calçotada dels vuitanta, la de la foto que és penjada en aquest bloc.
Des d’aquí li envio una encaixada i li agraeixo la immensa feina que fa, que no dubto que li proporciona bons moments com els que tots ens vénen al cap, però també moments durs en els que la gent no sol pensar.
Sense deixa els ocells, comentar també que participo de forma inconstant però relativament regular des de fa uns mesos al concurs d’identificació d’ocells de l’ICO.
http://www.ornitologia.org/concurs/index.htm
És entretingut i educatiu, ja que et fa fixar en detalls dels ocells en els que habitualment no t’hi fixes, i que són importants a l’hora de distingir les espècies de forma segura.
El que passa és que hi ha dies que ho fan tan difícil que et deixen de pedra. El mes passat, per exemple, de les tres fotos, dues no les va encertar ningú i la tercera sols la meitat de la gent que va gosar emetre un diagnòstic, que no van ser gaires. Deu ser per això que aquest mes ho han posat una mica més fàcil...o molt!
Avui, doncs, enlloc de penjar una foto meva en penjaré una de les del concurs, per a que pugueu comprovar la dificultat. Aquesta en concret, la de l'ocellet entre fulles de roure, és una de les que no va encertar ningú el mes passat.

De fet, pensant-t’ho bé, aquesta és una bona excusa per a poder aprofitar aquelles fotos que hauriem esborrat directament de la tarja de memòria, je, je. Així és que en penjaré també una d'aquestes, és la que es veu un moixonet en vol, es pot arribar a saber què és, però costa molt...qui ho encerti té un cafè pagat.

1 comentari:

El barranc de l'Argentada ha dit...

Hola Màrius,

Ja estava desenpolsant el Peterson i buscant la lupa quan he vist que no has canviat el títol a la fotografia! Així és fàcil.( Em déus un cafè!)

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.