dissabte, 6 de desembre del 2008

Daurades, gavines i altres ocells.




Aquests dies he pogut comprovar l'eficàcia, la utilitat i la imprescindibilitat del radioseguiment. Els arguments que els defensors d'aquestes tècniques solen repetir fins que cansen quan els intentes convèncer que no cal infligir tantes molèsties en els ocells, i que hi ha formes d'aconseguir resultats sense tanta manipulació m'han acabat de caure per terra, si és que encara em quedava algun dubte.
En un territori el nom del qual no me'n recordo -no ho diré, de moment-, s'hi ha instal·lat una central eòlica enorme, enorme per la dimensió dels aerogeneradors i enorme per la quantitat d'aquests. Enmig d'aquests aerogeneradors, al bell mig, hi ha un niu d'àliga daurada que l'any passat va fer volar un pollet. I això ha passat a Catalunya, amb la legislació i la teconologia amb què comptem.
Ara algú es pot preguntar: Com és que no s'hi ha detectat, la parella?
Ben senzill: Fa anys que diem que a la zona hi ha una parella de daurades, que les hem vistes sovint, però no n'haviem trobat el niu mai, fins i tot havíem imaginat que podria estar en un arbre.
L'empresa que va fer l'estudi d'impacte de la central, empresa de gran prestigi i especialitzada en el tema, avisada d'aquesta presència, elabora una estratègia.
Donen per suposat que les àligues daurades que es veuen a la zona pertanyen a una parella propera, la més propera geogràficament en línia recta i que, és clar, cria en un cingle. Correcte; capturen i radiosegueixen amb aparells de darrera generació, dels de GPS, totes dues àligues.
El resultat de l'estudi diu que la parella va poc per la zona, sols ocasionalment, per tant, l'impacte de la central eòlica sobre les àligues serà lleu, el parc es pot instal·lar.
Doncs bé, aquí, a la foto adjunta tenim la resposta. La parella de daurades no és la que han radioseguit, és una altra, i és enmig de la central, criant...en un arbre!
Ara sols és qüestió de temps comprovar com l'impacte de la central sobre les àligues no serà, precisament, lleu. Molt probablement, caurà la parella i desapareixerà. En farem el seguiment...a vista, el que més ens agradaria és equivocar-nos també.
Per a mantenir l'optimisme afegirem també una imatge de les concentracions diàries de gavines capnegres que es fan a l'embassament de Riudecanyes; tot un espectacle visual.
No les he comptat, però ben segur que n'hi havia més de cinc mil.

1 comentari:

Unknown ha dit...

Corren rumors de alguna ampliació imminent del camping "Templo del sol" dins l'espai XN2000 de la Rojala i Platja del Torn, de manera irregular però permisiva. De fet, ja han arribat nous bungalows...Suposo que estareu al cas d'aquesta possible nova agressió.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.