diumenge, 21 de desembre del 2008

To be or not to be...anellador.



Aquests dies hi ha un debat força llarg i interessant al fòrum Auscat, es tracta de si l’anellament científic d’ocells és realment útil. O, més ben dit, si se’n fa l’ús que caldria, si tal vegada s’empra l’anellament com una finalitat més que com una eina, si les sessions lúdiques d’anellament són massa destorb per als ocells comparat amb la utilitat que tenen, si la mortaldat és massa alta...en definitiva, es debat sobre l’anellament en sí mateix, no sobre la metodologia o algun estudi concret.

http://es.groups.yahoo.com/group/auscat/


Aquest debat m’està interessant molt especialment, ja que m’ha fet adonar de les meves pròpies reflexions fetes ja fa anys, quan vaig començar amb aquest tema i, posteriorment ho vaig deixar força. Els motius que em van fer deixar-ho són, en el fons, els que s’estan debatent a Auscat aquests dies.
Fa molts anys –cap allà als inicis dels vuitanta- vaig començar a fer anellament, amb -considero- les millors companyies; Raül Aymí, Jordi Sargatal, Jordi Giró, Albert i Isabel Martínez, Xavi Tomàs , Francesc Jutglar...i un llarg etc.
Vaig aprendre i vaig gaudir molt; tenint ocells a la mà s’aprèn molt i ràpid sobre espècies, sexes, muda i moltes altres coses, i, si ets a la vora de gent com la que he esmentat, encara més.
Però, ben aviat me’n vaig adonar dels problemes: S’infligeix en els moixons un greu destorb, fins i tot hi ha una mortaldat que ja s’assumeix com a mal inevitable i que entra dins dels problemes que cal acceptar.
El fet és que, en algunes espècies, la mortaldat és molt més alta que en d’altres. I , a més, en algun cas, resulta que el percentatge de morts és el més alt en espècies que són molt escasses. És el cas de la Mallerenga de bigotis, per exemple, com la que hi ha a la foto. A més, per acabar d’adobar-ho, es tracta d’una espècie que té, mercès al seu hàbitat, molts pocs problemes més, que l’anellament. En definitiva, que pel que fa a la Mallerenga de bigotis m’atreviria a dir que els anelladors som una de les principals causes de rarefacció.
Quan arribes a conclusions d’aquest tipus és quan et comences a plantejar el tema, poses als plats de la teva balança particular els avantatges i els inconvenients de dur a terme una activitat concreta. Potser si ho mires des d’un punt de vista molt egoista, et surt realment a compte ser anellador. Ja que, insisteixo, se n’aprèn molt i es gaudeix molt manipulant espècies que, normalment, sols veus de lluny. A més, des del punt de vista dels resultats que n’obtens segueix sortint a compte perquè, malgrat que després no en facis l’ús que caldria per a escriure articles, el que sí que està clar és que hi ha una molt gran eficàcia en la detecció d’espècies que costen de trobar de vegades, com ara petits insectívors d’hàbitats tancats, etc.
Si, en canvi, la pregunta la féssim als ocells mateixos, no hi ha dubte que ho deixaríem ben aviat, ja que l’estrès que se’ls produeix és enorme, tant que, de vegades és aquest mateix estrès la causa de la mort. I, en qualsevol cas, segur que per a ells el resultat científic que nosaltres obtinguem no els interessa en absolut. Si ens posem a la seva pell, ens n’adonarem que el que els deu passar pel cap és el mateix que ens passaria a nosaltres si fóssim abduïts per extraterrestres, que ens preguessin mides, ens fessin proves, ens traguessin sang i, finalment, ens equipessin amb alguna mena de marca per a assegurar-se que no ens en podrem deslliurar del seu control mai més.
Quant a la utilitat proteccionista, és un factor difícil d'avaluar. Aquí és on podríem adonar-nos que les sessions lúdiques, malgrat la seva poca utilitat científica, sí que tenen una raó de ser, ja que són molt eficaces en el que darrerament s'anomena seducció ambiental.
I això per no parlar de quan les conclusions que s’obtenen són totalment errònies. Ja vaig comentar aquí el cas del niu d’Àliga daurada al bell mig d’una central eòlica precisament per haver confiat massa en el radioseguiment. I encara no ho he fet, però potser si interessa a algú ho faré algun dia, comentar el cas d’una parella d’Àligues perdiueres que, amb el tema del radioseguiment, ha motivat una errada també per a mi monumental després de capturar-les i recapturar-les diversos cops.
Quant a l’argument de vegades utilitzat per alguns dient que en la majoria dels casos les morts són d’espècies molt comunes. No vull ni tan sols desenvolupar-lo, perquè és d’allò més absurd. Si aquest argument fos vàlid, per exemple, matar persones no hauria de ser cap problema, som una de les espècies de mamífer més comunes del Món.
Fa anys, deia, ja em vaig fer aquesta reflexió, és per això que sols sóc encara anellador auxiliar. I, si anello alguna cosa sols són orenetes amb la finalitat d’evitar que a algú se li acudís de fer caure els seus nius a l’hivern, quan ja no hi són. Si explico que les estic seguint i que són objecte d'un interessant estudi científic, el propietari de la finca les respecta més fàcilment.
És clar que cadascú pot tenir la seva balança particular i posar a les safates els pros i els contres i seguir anellant...o no.

1 comentari:

El follet de la son ha dit...

Hola, donant voltes per la pàgina d'Ornitho i d'altres t'he descobert, he llegit algunes coses del teu bloc i m'ha semblat especialment interessant aquest article sobre l'anellament. La veritat és que estic a punt d'introduïr-me dins d'aquest món, i crec que el teu article m'ajudarà a valorar-lo encara més en la seva justa mesura. Certament crec que és molt probable que no serveixi de massa, el tema de l'anellament, perquè es quan no molestes a algú quan menys mal li fas, però ho vull fe per un temps per aprendre. En cap cas per dedicar-m'hi. Endavant amb el teu bloc.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.