Blogeria.

Avui tinc una feinada de por. Cal anar a comprovar -i arranjar, si s'escau- els danys que ha fet la ventada a Arbolí. La darrera ens va fer volar la pèrgola que vam construir nosaltres mateixos com si fos una paperina pel terra del carrer, també cal anar a comprar...i moltes altres coses.

Mentrestant, a banda de portar dona i filla als seus llocs respectius, tinc temps de fer un cafè, breu, però suficient per a fer una ullada al diari. Entre els diaris, m'assalta la imatge d'una portada de revista, me la miro i m'interessa, us la penjo per tal que m'ajudeu:

Són Swarovski, els binocles? Jo, els famosos no s'estan de res!

Potser us pensàveu que era una altra cosa, el que em mirava, doncs no.

Finalment, una veritable "blogeria", paraula que m'acabo d'inventar i que es pot confondre amb bogeria, en el meu cas especialment: Hi he trobat el gust, al tema dels blogs, n'he fet un parell més, no sé quin grau d'actualització i/o perfeccionament assoliran, però es tracta d'aprofitar aquelles imatges que vaig obtenint amb les meves estades a la Natura d'una forma ordenada i assequible per a tothom.

De moment, hi he penjat unes poques fotos, ja aniré fent. Van de papallones, mamífers, amfibis i rèptils i, juntament amb el d'orquídies que vaig fer ahir i el d'ocells que fa dies que funciona, crec que cobreixen prou el ventall dels temes naturals que més acostumo a tocar.

En un altre qüestió, ja he acabat el llibre del Coetzee. mentre no n'aconsegueixo un altre, me'n llegiré un de la nostra escriptora Maria de la Pau Janer. Sí, ja ho sé, es va vendre al PP per a tenir una cadira de consellera i li va sortir malament, però això no té res a veure amb escriure bona literatura, no?

Quan ja m'hi hagi posat, podré opinar amb coneixement de causa.

Quant a cuina, crec que ja me n'he cansat, d'explicar menjar. Avui hem menjat unes llenties d'allò més normal, fetes amb xoriço i llangonissa. Tothom sap com es fa, això, em sembla una solemne rucada -amb perdó de la raça asinina catalana- explicar-ho. Així és que sols tornaré a posar un apunt de menjar quan faci alguna recepta especialment difícil i/o rara, de manera que suposi un repte i, alhora, un dubte per tal i com quedarà.