Probablement?

Avui festa, és a dir, més de bòlit que mai.
Primer, repartir gent a feines i escoles amb la moto; sortida de sol preciosa, per cert.
Segon, volta amb la BTT, aquest cop, una mica frustrada, perquè quan era a la pedrera del Còbit comença a ploure, tal i com anunciava la predicció del temps. Torno cap a casa, no sigui cas que les grips, etc.
Tercer, comprar i preparar dinar. Avui, una recepta no apta per a moltes religions –musulmans, cristians a quaresma, etc. Ni altres creences; vegetarians, per exemple.
Quant a engreixar, no cal que patiu, el porc no engreixa, si més no, ara ja no s’engreixa, els que ens engreixem som nosaltres.
Què voleu, la meva mare, de qui he manllevat la recepta, no és fonamentalista de cap de les maneres. De tota manera, abans que res, demano perdó al pobre porc, com fan moltes sàvies cultures asiàtiques, sobretot del sud-est asiàtic, crec que és el més just.
Fideus a la cassola amb costella de porc.
Ens cal: Costella de porc –l’he comprat ja tallada- una ceba, un pebrot, fideus grossos, oli –del bo- sal, julivert, orenga, all i una copa de vi com més bo millor.
Fem un sofregidet amb la ceba, la costella i el pebrot. La ceba primer, no sé per què, m’ho han ensenyat així. Després la costella i el pebrot talladet a bocins petits. En volia posar un de vermell i un de verd, per a donar més color, però sols n’hi havia de vermells, en fi!
Mentrestant, anem escalfant aigua per a afegir-la quan posem els fideus, petit truc per a guanyar temps.
Quan la costella ja tingui bon aspecte, afegim els fideus i, tot seguit –al cap d’uns minutets- l’aigua, que ja bull. Ho acabem de fer bé –els fideus “al dente” com diuen ens italians i els catalans pijos, i , si s’escau, els corregim de sal.
La quantitat d’aigua és variable al gust de cadascú; si agraden una mica caldosets, més, si agraden secs, la justa per a coure els fideus.
Opcionalment, podeu posar pebre o, millor encara, bitxo, però això si agrada picant.
I el vi? Ostres, és veritat, el vi era per anar bevent mentre cuines, però com que jo no bec alcohol...no cal.

Finalment, quart. Presentació, a Valls, de la revista "Descobrir Catalunya" que, en el seu núm. de febrer dedica la portada i gran part de l'interior a l'Alt Camp. Una bona excusa per a tornar al poble natal, a més, en pantalla gran, visualització de les imatges de la revista, fantàstiques. I la Margarida Aritzeta que ha explicat el què i el com, molt bé, com sempre.
I el títol?
El títol es refereix a la campanya aquesta dels busos –quatre- de Barcelona. La trobo una mica hipòcrita: Probablement Déu no existeix.
Probablement? Això no és ateisme, això és agnosticisme, per a mi, si més no. Per a ser fidel als ideals ateus, hauria de dir:
Déu no existeix.
És que, en el fons, tenen por que sí que existeixi i els castigui?
En fi, que cadascú pensi el que vulgui.