dijous, 4 de juny del 2009

Albacete


Ara que tinc vacances, i atenent al suggeriment d’un que he vist a la tele i que em sembla que sortia abans al Polònia, potser que faci un viatge a un lloc per a aprendre idiomes.
Aquest personatge diu que a Albacete, per exemple, on podem practicar i perfeccionar el Castellà.
Però, és clar, per a què serveix, el Castellà? Per anar de vacances...a Albacete, potser.
Amb tots els respectes, a mi no se m’hi ha perdut res, a Albacete. Em sembla molt millor practicar l’alemany i així poder viatjar per tot Europa, o, millor encara, practicar l’anglès i així poder moure’m per quasi tot el Món –com a primera o segona llengua, és pràcticament arreu.
Ara de debò. Em sembla increïble que, a dia d’avui, encara hi hagi gent amb tan poca intel·ligència i amb el cervell tan tancat que es pensi que a España no s’hi posa el sol.
España és un invent, un experiment de mitjans del mil·lenni passat que va tenir el seu moment d’esplendor. La seva cultura (?) i la seva llengua va ser important. Però, a dia d’avui, el Castellà és un idioma com qualsevol altre, com el Català, el Suec o el Swahili. Un idioma que ens permet de distingir-nos de la globalització general, però que no té cap més utilitat que moure'ns en el nostre àmbit territorial o entre persones que en vénen.
Ens agradi o no, l’Anglès ha esdevingut una mena d’Esperanto, una segona llengua que tot el Món ja accepta, amb alguns irreductibles racons on, per exemple, sols es parla el Xinès –el que parla més gent- o el Rus. O qualsevol altra idioma per a gent que es resisteix a aprendre’n un segon.
Poseu-vos-ho al cap d’un cop, espanyols, el Castellà ja no és ni serà mai un idioma realment important. És un idioma més, i un idioma que va a la baixa, i no precisament per culpa del Català.
Fa poc encara vaig poder sentir pel carrer aquell discurs tan absurd i ridícul. El que diu que el Castellà és millor que el Català, ja que s’assembla més el que es diu al que s’escriu. !?
No hi ha demostració més gran de la incultura i l’analfabetisme!
A mi que m’expliquin poc a poc perquè els gargots que hi ha en un escrit en Castellà s’assemblen més a la parla castellana que, per exemple, el que es pot veure en un escrit en japonès s’assembla al discurs parlat d’una persona del Japó...
Quan ho hagi entès bé, tindré la pedra filosofal que em permetrà de transcriure perfectament en forma de text el so dels cants dels ocells.
Bé, tornem a l’optimisme, que és el que cal. Continua la lectura, ara és “Els Llops”, de Francesc Puigpelat, una novel·la ambientada al Montsec i a les terres de Lleida, ja hi tornaré quan hagi acabat.
Continua també l’entrenament, avui la pujada a Santa Anna ha estat amb BTT, per a comprovar la distància, són exactament 11,75 Km. Després córrer 7 Km. Ja falta menys!

3 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Ai! si et sent l'Alejo, o l'Alberto Boadella, o el Juan Ferran , o el Juan Gaspar, o l'Ivan Tubau, o l'Arcadio Espada, o els Trias de Bes, o el Paco Camps, o el Juan Antonio Samaranch, o el Jaime Matas, o la Rita Barberà, o tants i tants altres!!!

Sfrazzera ha dit...

Si vols apendre alemany, pasat a vorem per Braunschweig que estaré tot l ´any a partir de setembre, i no t´ho pensis més, apendre, siga l´idioma que siga, t´aseguré que será algo positiu.
Salutacions!
El rus oral, no et creguis, no és tan dificil. De moment jo sé presentarme i els números, que ja és prou!!!
Besetsssssssssssss

soulero-61 ha dit...

Benvolgut Màrius,

en la teva fília pel "país", et creia anys llum pel damunt de segons quines mesquindats.

Què hi ha fatxes castellano-parlants? Evidentment. I també feixistes catalano-parlants, com P x C i xenòfobs com Maulets (els de els pintades de "xarnegos fora!").

De la cultura (un condicionant) i de les nacions (una construcció burgesa, inorgànica), n'hem de fer bandera de lluita...?

Tenim molt en comú, amic, però jo no soc un burgès i, per tant, el meu enemic no és "Espanya" ni "Albacete", és la plutocràcia burgesa.

"El nacionalisme dels de dalt sols beneficia els de dalt. El nacionalisme dels de sota , també, sols beneficia els de dalt" (Bertolt Brecht)

Salutacions

Manel

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.