Albacete

Ara que tinc vacances, i atenent al suggeriment d’un que he vist a la tele i que em sembla que sortia abans al Polònia, potser que faci un viatge a un lloc per a aprendre idiomes.
Aquest personatge diu que a Albacete, per exemple, on podem practicar i perfeccionar el Castellà.
Però, és clar, per a què serveix, el Castellà? Per anar de vacances...a Albacete, potser.
Amb tots els respectes, a mi no se m’hi ha perdut res, a Albacete. Em sembla molt millor practicar l’alemany i així poder viatjar per tot Europa, o, millor encara, practicar l’anglès i així poder moure’m per quasi tot el Món –com a primera o segona llengua, és pràcticament arreu.
Ara de debò. Em sembla increïble que, a dia d’avui, encara hi hagi gent amb tan poca intel·ligència i amb el cervell tan tancat que es pensi que a España no s’hi posa el sol.
España és un invent, un experiment de mitjans del mil·lenni passat que va tenir el seu moment d’esplendor. La seva cultura (?) i la seva llengua va ser important. Però, a dia d’avui, el Castellà és un idioma com qualsevol altre, com el Català, el Suec o el Swahili. Un idioma que ens permet de distingir-nos de la globalització general, però que no té cap més utilitat que moure'ns en el nostre àmbit territorial o entre persones que en vénen.
Ens agradi o no, l’Anglès ha esdevingut una mena d’Esperanto, una segona llengua que tot el Món ja accepta, amb alguns irreductibles racons on, per exemple, sols es parla el Xinès –el que parla més gent- o el Rus. O qualsevol altra idioma per a gent que es resisteix a aprendre’n un segon.
Poseu-vos-ho al cap d’un cop, espanyols, el Castellà ja no és ni serà mai un idioma realment important. És un idioma més, i un idioma que va a la baixa, i no precisament per culpa del Català.
Fa poc encara vaig poder sentir pel carrer aquell discurs tan absurd i ridícul. El que diu que el Castellà és millor que el Català, ja que s’assembla més el que es diu al que s’escriu. !?
No hi ha demostració més gran de la incultura i l’analfabetisme!
A mi que m’expliquin poc a poc perquè els gargots que hi ha en un escrit en Castellà s’assemblen més a la parla castellana que, per exemple, el que es pot veure en un escrit en japonès s’assembla al discurs parlat d’una persona del Japó...
Quan ho hagi entès bé, tindré la pedra filosofal que em permetrà de transcriure perfectament en forma de text el so dels cants dels ocells.
Bé, tornem a l’optimisme, que és el que cal. Continua la lectura, ara és “Els Llops”, de Francesc Puigpelat, una novel·la ambientada al Montsec i a les terres de Lleida, ja hi tornaré quan hagi acabat.
Continua també l’entrenament, avui la pujada a Santa Anna ha estat amb BTT, per a comprovar la distància, són exactament 11,75 Km. Després córrer 7 Km. Ja falta menys!