dimarts, 2 de juny del 2009

Curiós incident del gos II


Aquest estiu ha començat amb sort pel que fa a lectura. En acabar El Déu de les coses petites, un llibre magnífic, començo –i quasi acabo d’una sola asseguda- El curiós incident del gos a mitjanit.
Aquest també és genial. Una novel·la diferent molt especial, divertidíssima i enginyosa. Té un sol gran defecte: S’acaba massa aviat.
És molt interessant perquè et fa pensar en coses que normalment no hi perds temps pensant. Et dóna una visió molt real del punt de vista d’una persona molt especial, un personatge autista que té una particularíssima visió del Món. A banda, és un geni de les matemàtiques, i planteja problemes i jocs divertits.
Precisament en un d’aquests problemes hi he trobat un error que, si no és que algú m’ho explica millor, crec que ha comès l’autor, m’explicaré.
Comença a la pàgina 107, i es tracta del Problema de Monty Hall, com ell mateix l’anomena. En fa una explicació lògica i amb formules, de manera que diu que la Marilyn Vos Savant –una ment prodigiosa- decideix que, davant del plantejament del programa de TV on has de triar entre dos premis. Cal triar primer un i després canviar, perquè així, amb el canvi, hi ha dues possibilitats entre tres que et toqui el cotxe.
En Christopher –el protagonista del llibre- explica que la tal Marilyn rep cartes indignades de molts matemàtics dient que s’equivoca, i que sempre hi ha el 50% de probabilitats, a la segona elecció, si la primera ha estat fallida. En canvi, ell intenta demostrar que és veritat, que la Marilyn té raó. I ho fa amb formules i amb un diagrama.
He de confessar que el tema de les formules se m’ha escapat. Però he aplicat la lògica i m’he mirat amb una mica d’atenció el diagrama, que també explica perquè té raó la Marilyn, i puc afirmar que està malament, ho demostro:
El diagrama diu que si a la primera elecció tries una porta errònia i no canvies, tens el premi dolent. Si a la primera tries una de dolenta i canvies, tens el premi bo. Aquí, ja immediatament, tenim l’error, en què s’equivoca la Marilyn. Si a la primera tries dolent i no canvies, pots obtenir un premi bo, o un de dolent –n’hi ha dos de dolent i un de bo- no necessàriament un de bo.
Si el diagrama es refereix a tenir en compte que la primera porta ja ha estat oberta i és dolenta, aleshores el diagrama sols hauria de tenir dos branques, ja que sols queden dues portes. I les possibilitats que et toqui el premi bo o el dolent tornen a ser del 50%.
De fet, crec que no calen tants diagrames ni formules matemàtiques. És de pura lògica que si sols queden dues portes, i a cadascuna hi ha un premi diferent, és absolutament indiferent que obris la primera que triïs o canviïs la teva elecció i obris després de canviar la decisió, sempre hi ha la meitat de possibilitats d’obtenir un premi bo o un de dolent.
En fi, si hi ha algú altre que ho ha vist d’una altra manera, i creu que la Marilyn –i el Christopher- tenen raó, que m’ho digui, sisplau.
En un altre ordre de coses, les vacances també estan servint per a intensificar l’entrenament de córrer, imprescindible pel que ha de venir. De moment, dilluns pujada a l’ermita de Santa Anna a Castellvell, i avui, des de casa a Arbolí, cap a l’embassament de Siurana, espectacularment ple d’aigua i de xiquets que xalen amb els caiacs. Quin sol!

1 comentari:

Jesús M. Tibau ha dit...

fa goig veure el pantà així de ple

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.