dilluns, 29 de juny del 2009

Tres dies amb la família.




Ara fa quasi exactament quatre anys, a mitjan juny de 2005, vaig poder veure perfectament posats i en vol, una parella d’Esparver d’espatlles negres, Elanus caeruleus, en el que suposava una clara actitud de nidificació. En un indret, un hàbitat, perfectament adient per a l’espècie. Tant, que quan va sortir fotografiat el lloc on s’havia obtingut la primera dada de nidificació per a Catalunya, era un ambient pràcticament igual: Grans extensions de conreu de cereal amb reductes d’ametllers i altres arbres de secà enmig.
Aquests dies he tornat a aquest lloc, a veure si podia tornar a observar la parella. He pogut comprovar que, realment, l’indret és l’ideal. Si en algun lloc ha de criar l’Esparver d’espatlles negres a les nostres comarques ha de ser aquí.
Però no hi ha hagut sort. De fet, m’hi he esta poca estona, i sols he pogut observar, quant a rapinyaires, un parell de xoriguers.
De tota manera, segueixo convençut que en aquest lloc precís, o molt a prop, s’ha de trobar per primer cop la nidificació de l’Esparver d’espatlles negres a Tarragona.

En un altre ordre de coses, ja fa dies que vaig acabar Els Llops, de Francesc Puigpelat, i toca fer-ne una mica de comentari. Ha estat una lectura interessant, el llibre està molt ben escrit i, malgrat que no és curt, es llegeix ràpidament, ja que hi ha molta acció i hi passen coses. Potser el més interessant que n’he tret ha estat la visió des de dins de la guerra del 36 al 39, la que alguns anomenen civil. Crec que l’autor en fa un tractament molt correcte, es posa a la pell dels personatges i et fa entendre una mica el per què cadascú actua com actua. El tema, evidentment, no és nou, però el tractament que en fa el Francesc Puigpelat, amb una mirada aparentment del tot objectiva, m’ha agradat molt.
Ara he començat la trilogia Millenium, de l’Stieg Larsson, òbviament amb el llibre Els homes que no estimaven les dones, del qual en vam veure l’adaptació cinematogràfica no fa gaire. M’està agradant molt. Està realment molt i molt bé, es llegeix també ràpidament, potser massa i tot, hi ha molt bones descripcions, de llocs i de personatges. Hi ha molta acció. Bé, sols n’he llegit unes cent pàgines, ja en tornaré a parlar.
Per circumstàncies, també he començat El fred modifica la trajectòria dels peixos, de Pierre Szalowski. I em sembla que també és una gran troballa. Em dona la impressió, però, que serà més difícil aprendre a escriure correctament el cognom de l’autor que llegir el llibre, perquè és curt i es fa molt agradable de llegir.

Finalment, i ja que hem tocat el tema cinema. Ahir, aprofitant el cap de setmana, vam anar a veure una pel·lícula en català: Tres dies amb la família, de la directora novella Mar Coll –catalana, és clar- en podeu trobar més informació a l’enllaç:
http://www.tresdiasconlafamilia.com/
Hem sortit tots dos de la sala convençuts. Una pel·li fantàstica, un treball d’actors excepcional, tots excel·lents, dient moltes coses amb poques paraules. Demostrant que amb l’explicació de fets quotidians també es pot omplir una hora i mitja d’entreteniment.
A diferència de les pel·lis americanes no es xafa cap cotxe en tota l’estona que dura, sols es mor una persona, i és molt gran, mor de vella i, a més –ja sé, és vici meu- els ocells que se senten quan hi ha escenes exteriors són exactament els que s’han de sentir al lloc on s’està rodant. Igual que passa als films europeus, no com als de Hollywood, on sempre se senten canaris de gàbia.
En definitiva, una molt bona pel·lícula perfectament recomanable, demostra com es pot fer bon cinema sense gastar milions i milions. Bé, això ho suposo, perquè no sembla que hagi costat un excès de diners. I en català, insisteixo.

4 comentaris:

Marta ha dit...

Molt interessant el que has dit del cant dels ocells i de les pel.lícules, mai hi he parat atenció, m'ha cridat molt l'atenció i a partir d'ara m'hi fixaré, si me'n surto o no ja és una altra cosa...

MARTELL DE REUS ha dit...

Gràcies pel suggeriment respecte la pel·lícula, ens hauria passat desaparcebuda sinó haguéssim llegit el teu post. Aquesta tarda hem anat a veure-la i ens ha agradat força, tot i que la majoria de la gent que feia cua per adquirir l'entrada optava per anar a veure "Terminator, salvation". Per cert, vas fixar-te que la familia protagonista del film bevia vermut "Miró"?

Màrius ha dit...

Hola Martell.

Doncs 1r. de res, home, entre tots ho farem tot.

2n. possiblement el tema del Miró, que jo no m'hi vaig fixar, sigui degut a que el pare de la directora
és de Reus.

MARTELL DE REUS ha dit...

ostres, doncs això tampoc ho sabia! encara com no van rodar-la a Reus enlloc de Girona.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.