
Volia parlar del finançament, però, sincerament, no sé què dir.
De debó, n'estic fart, que em prenguin el pèl.
Ara resulta que noséquants mils de milions l'any dos-mil dotze són el millor finançament del Món.
Siguem seriosos; ara ens hem de creure una promesa més?
És més, el 2012, si no compto malament, no està ni molt menys garantit que el Govern d'España sigui el mateix que ara, no?
Jo també prometria coses, així. I més encara quan ja he incomplert moltes promeses que sí que podia satisfer, si més no per termini.
Tot plegat ja fa riure, riure per no plorar, és clar.
No hi ha finançament bo, i encara fa pujar més la mosca al nas que totes les autonomies l'hagin aprovat.
Les coses són molt més fàcils del que semblen, el millor finançament és el propi. Des que sóc major d'edat, jo mateix administro els meus diners, els que guanyo, me'ls gasto com em sembla millor, sóc solidari amb qui vull i gasiu amb qui no vull. Si no faig bestieses, amb un sou digne puc fer una vida digna.
Això se'n diu independència econòmica.
La independència econòmica és l'únic finançament bo, tota la resta són històries.
Tothom sabem que donar els diners a que te'ls administri algú altre no surt mai a compte.
Encara que, ja se sap, la independència econòmica també sol anar acompanyada amb tota la resta d'independències -o no sempre, com ara al Paía Basc.
Així doncs, jo no vull cap finançament, jo el que vull és un estat Català.
Bé, per a no posar-nos de mal humor, faré un homenatge al bloc afegit de Té la mà Maria, el dels Picadors de portes, aquí un parell de picadors d'Arbolí, que, encara que és un poble petit, també en té, de coses maques.






7 comentaris:
Molt ben dit: l'única solució és la independència. Jo m'apunto a aquesta proposta. Molt bo el trucador amb forma de rat-penat. O potser millor dir-li vampir, que s'adiu més amb l'expoli fiscal que patim i que no tinc clar que no deixem de patir.
quins esmorzars a Arbolí i el Gallicant, quina meravella, gràcies per pensar amb naltros, els agafo i avui sortiran al blog
una abraçada
ah s'ha xivat la Marta !!!
El finançament proposat pels españols és com quan en un aparcament se t'ofereix un individu per "vigilar-te" el cotxe.
ja tens els trucadors de Arbolí al blog, moltes gràcies !!
La única solució i condició sine qua non: l'abolició del capitalisme!!!!
No n'hi ha cap més. Ens l'hauria de bufar que ens "administrin" des de Madrid o des de Barcelona. La única democràcia real és la que es pot donar en l'horitzonatlitat del municipalisme comunista llibertari, posant en tela de judici, no ja el tema d'un salari just sinó, el fet essencial de si és just dependre d'un salari. Tot lo demés, tira i arronces de burgesos! Independència econòmica, només pot voler dir que NINGÚ NO TÉ POTESTAT PER A FER XANTATGE A NINGÚ pel que fa a garantir-se el pà. En una merda de societat classista, què ens importa l'"alliberament nazional"? què ens importa els discursos megalòmans inspirats en Don Pelayo o en Guifré el Pilós?
Soulero.
Com saps perfectament, no puc estar més d'acord amb tu. Però, malgrat que sóc optimista i fins i tot una mica utòpic. L'edat em fa tocar de peus a terra, i si ja veig difícil que la meva filla pugui veure la independència de Catalunya, i jo més difícil encara. Del que n'estic gairebé segur és de que mai veuré la fi d'aquest pervers sistema, que sembla que anem enrera, i cada cop els rics són més rics i els pobres més pobres.
Així és que, de moment, em conformo amb la independència.
Publica un comentari a l'entrada