
Quan sembla que ja me n’havia refet del tema de la foto del trencalòs a la Terreta, foto que vaig trobar per sorpresa a un prospecte de l’Obra Social de la Caixa de Catalunya, l’altre dia vaig a la Mussara i, a més de trobar-me amb la gentada més gran que hi havia vist mai, en aquest poble, em trobo una altra foto meva per sorpresa.
Es tracta d’una foto aèria de la Mussara nevada, que vaig fer des d’un helicòpter fa un parell d’anys, i que vaig penjar al meu bloc i a un àlbum, no sé si de Flickr o de Picasa.
En aquesta ocasió, em trobo la meva imatge inclosa en un cartell explicatiu de diverses excursions per la zona, el cartell està signat per l’Ajuntament de Vilaplana i la Conselleria de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Com he dit, ha estat una sorpresa, és a dir, ningú no m’havia avisat ni m’havia demanat permís, per a utilitzar la meva foto.
En aquest cas, però, he de dir que no estic gens enfadat, ni dolgut, ni res. El motiu és clar i fàcil d’entendre: aquest cop han tingut el detall, que per a mi és suficient, de citar-me com a autor de la fotografia.
En un recent intercanvi de correus a un fòrum, s’ha comentat aquest tema i he sabut –ignorant de mi, no ho sabia- que citar l’autor d’una obra no és optatiu, és obligatori per llei. És a dir, un fotògraf –o un dibuixant, autor de text o el que sigui- pot cedir gratuïtament una obra per a la seva publicació, aquesta és la seva llibertat, com a autor. Però al que està obligat qui ho publiqui és a esmentar-ne l’autor, ja que n’és el propietari de l’obra, i en té els drets encara que hi renunciï expressament a fer-ne ús econòmic.
Bé, tot aquesta xerrameca només era per a dir que en aquest cas, no sols no m’ha sabut greu de trobar una foto meva a un cartell fet per la Generalitat i per l’Ajuntament de Vilaplana, sinó que m’ha agradat i ho celebro, estic obert a que utilitzin qualsevol de les meves fotos, tothom i sempre, sobretot si és per una bona causa i si se n’esmenta l’autor i més encara si se m’avisa. Anem millorant.
Es tracta d’una foto aèria de la Mussara nevada, que vaig fer des d’un helicòpter fa un parell d’anys, i que vaig penjar al meu bloc i a un àlbum, no sé si de Flickr o de Picasa.
En aquesta ocasió, em trobo la meva imatge inclosa en un cartell explicatiu de diverses excursions per la zona, el cartell està signat per l’Ajuntament de Vilaplana i la Conselleria de Turisme de la Generalitat de Catalunya.
Com he dit, ha estat una sorpresa, és a dir, ningú no m’havia avisat ni m’havia demanat permís, per a utilitzar la meva foto.
En aquest cas, però, he de dir que no estic gens enfadat, ni dolgut, ni res. El motiu és clar i fàcil d’entendre: aquest cop han tingut el detall, que per a mi és suficient, de citar-me com a autor de la fotografia.
En un recent intercanvi de correus a un fòrum, s’ha comentat aquest tema i he sabut –ignorant de mi, no ho sabia- que citar l’autor d’una obra no és optatiu, és obligatori per llei. És a dir, un fotògraf –o un dibuixant, autor de text o el que sigui- pot cedir gratuïtament una obra per a la seva publicació, aquesta és la seva llibertat, com a autor. Però al que està obligat qui ho publiqui és a esmentar-ne l’autor, ja que n’és el propietari de l’obra, i en té els drets encara que hi renunciï expressament a fer-ne ús econòmic.
Bé, tot aquesta xerrameca només era per a dir que en aquest cas, no sols no m’ha sabut greu de trobar una foto meva a un cartell fet per la Generalitat i per l’Ajuntament de Vilaplana, sinó que m’ha agradat i ho celebro, estic obert a que utilitzin qualsevol de les meves fotos, tothom i sempre, sobretot si és per una bona causa i si se n’esmenta l’autor i més encara si se m’avisa. Anem millorant.
Bé, per si hi ha algú que encara vulgui agafar-me una foto més, m'he plantejat un altre repte, que creia més difícil encara; Fotografiar una libèl·lula en vol.
Creia que no ho aconseguiria, de fet, si no fos per la facilitat que dóna la fotografia digital, potser hauria tornat cap a casa amb tot de fotos desenfocades, mogudes, fosques...però amb la tecnologia actual he aconseguit un resultat passable. Molt millor que el que vaig aconseguir dels falciots.
Es pot observar perfectament com porta totalment plegat el tren d'aterratge, és una veritable màquina perfecta de volar.
Evidentment, no m'he complicat la vida el primer dia i he començat amb una de les més grans, un èsnid, l'Anax imperator, aquí en teniu una mostra d'algunes de les fotos que han sortit bé.
3 comentaris:
La foto és magnífica, t'hi has lluït. Felicitats per la foto de la Mussara, demostra que està molt ben feta i a més a més serveix per il.lustrar una guia per conèixer aquesta zona, el que vol dir que a part de ben feta és bonica i útil.
Una de les coses que més m'agradaria poder fer seria poder sobrevolar aquella zona dalt d'un helicòpter. Estaria tan bocabadat que no tindria pas temps de fer cap fotografia.
Ostres quina sort! jo fa temps que persegueixo les libel.lules de la bassa de La Mussara i sempre se m'escapen! espectacular foto!
Publica un comentari a l'entrada