Rebo una carta del GEPEC més gruixuda que de costum. L’obro i és un calendari. Vaja, no se’n deuen haver adonat, encara, que m’he donat de baixa. O potser és que encara me’l mereixo, al cap i a la fi la quota és anual.
També m’havien avisat amb un correu-e que enguany se celebra el vint-i-cinquè aniversari.
Crec que no calia, vaig assistir al part, com tots els pares. Recordo perfectament com si fos ahir aquell dia al passeig dels Caputxins de Valls, aleshores, sols cinc persones ens vam reunir i va néixer el grup. Després d’una discussió prèvia sobre si sigles o noms d’espècies –evidentment, van guanyar les sigles- vam fer una pluja d’idees per al nom. Va ser finalment el Carmel Expòsito qui va trobar les sigles GEPEC, les vam quadrar bé, les vam consolidar...i aquí estem, vint-i-cinc anys més tard, ara som –són- sis-cents vuit socis, uns quants més que cinc.
Els arguments que van fer que em donés de baixa es consoliden i augmenten, a la vista del calendari:
El grup ja s’ha fet gran, vint-i-cinc són més que la majoria d’edat.
El grup ja no va sol, sembla que ara va amb una federació, més joveneta, sols té dotze anys, però es deuen fer molta companyia entre tots, ja que les sigles EdC van sempre juntetes amb GEPEC.
Per a acabar-ho d’aclarir, se n’ha anat de casa. Aquell primer piset on va passar molts i molts anys. Piset que va aconseguir la Coia Dols, la meva dona, i la Tina Fuentes.
Ara viu en un altre pis, al C. Prat de la Riba, més nou i gran, suposo, ja que no l’he vist.
El fill s’ha fet gran, s’ha aparellat i ha marxat de casa. Què més pot voler, un pare?
Per molts anys!
1 comentari:
Doncs ara nomès et queda esperar els nets. Ja veuràs, potser d'aquí uns anys encara aniràs a fer de cangur al carrer Prat de la Riba...
Publica un comentari a l'entrada