dilluns, 18 de gener de 2010

Fer de mestre.


Avui he xalat –introdueixo el dialecte tarragoní- com un mico, com es diu vulgarment. He fet de mestre per unes poques hores.
He estat a l’escola del Pla de Santa Maria, a petició de la mestra de ciències –la Carme- per a explicar la petita història dels Aiguamolls del Pla i, ja que hi era, el què és l’ornitologia i què són i quins són els ocells que podem veure a la zona.
Les nenes i els nens, molt atents, han fet preguntes molt interessants i han respost les que jo els feia, la majoria de cops sense cap esperança de resposta, amb molt més encert del previsible.
I és que les nenes i els nens d’ambients rurals són molt més coneixedors de la Natura que els de ciutat, no en tinc cap mena de dubte. La causa és òbvia; hi viuen molt més a prop. La ciutat, la gran ciutat, ens aïlla del nostre medi i ens allunya de la seva influència, ja ens és igual que sigui tardor que primavera. Aleshores, és quan hi ha d’haver granges escola o sectors d’animals domèstics als zoològics.
No en calen, de granges escola, als pobles petits de Catalunya, tots han vist un pollastre, un conill o una ovella.
A banda, és clar, aquets joves d'avui són cada cop més llestos, és ben clar que l'esperança de millorar alguna cosa és en ells.
He intentat de fer conèixer, i, com a conseqüència, estimar molt més els seus aiguamolls a tota aquesta canalla. Espero haver-ho aconseguit.
Com a exemple, els he passat aquesta darrera imatge, de l’Anuari d’Ornitologia de Catalunya, per tal que s’adonin de la gran importància d’aquest petit ambient, els he fet veure que, de moment, és l’únic lloc a Catalunya on ha criat una espècie concreta d’ocell, el Morell de plomall.
Gràcies, nenes, nens i mestres del Pla de Santa Maria. He après molt, avui.

La paraula amenaçada d’avui és
Esquitllèbit.
Sí, curiosament, ja fa temps que no sento aquesta paraula. I això que fins i tot és als diccionaris. No és dialectal, és d’ús a tot el territori. Vol dir, textualment, de gairell, de cantó. Jo ho havia sentit sempre referit a què algú explicava, pe exemple, que havia vist una altra persona per carrer, però que no li havia dit res, perquè l’havia vist de lluny i d’esquitllèbit, és a dir, potser ni tan sols estava segur que era ella.
Sap greu, és una paraula bonica, quasi poètica, però es perd...o m’ho sembla a mi.

I la paraula invasora
Bueno.
És clar, evident i conegut de tothom que és un barbarisme, un calc literal del castellà. Hauríem de dir bé, val, d'acord o qualsevol altra expressió, però cada dia se sent més. He de reconèixer que jo mateix és una de les poques paraules invasores que hi caic sovint, però crec que és, en el meu cas, per influència del dialecte ebrenc. A terres de l’Ebre ho he sentit tota la vida, això, i hi és una paraula molt usada.
Val, bé, reconec que no ho he de dir i hi lluito, però costa, costa molt.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.