Finalment, error.

Ahir van comparèixer els dos consellers responsables del tema de l’incendi d’Horta. Curiosament, tots dos d’Iniciativa, per a donar les seves explicacions.
Finalment, en Baltasar, de Medi Ambient, admet que hi ha hagut un error, que hi ha hagut precipitació en proclamar, de forma irrevocable, que la causa havia estat el llamp. Finalment, doncs, es reconeix que nosaltres, els Agents Rurals, ens hem equivocat.

Em ratifico, doncs, amb el que ja he dit abans, som humans, ens podem equivocar.

A més, en aquest cas, aquest no és el veritable moll de l'os del tema, els cinc bombers haurien mort igualment, sigui la causa que sigui, la de l'incendi. El que és veritablement important és el que va passar després, si hi va haver o no descoordinació i/o manca de correcció en la gestió dels efectius per part dels comandaments de bombers, tal i com diu la premsa, recollint, si més no això diuen, les declaracions de l'únic supervivent de l'equip i les anotacions de control.

Aquí no em penso mullar, el tema, com se sap, és enmig de judici, ha de ser la Jutgessa, qui ha de decidir.
El que sí que és clar és que el que ha fet en Baltasar, reconèixer l'error i la precipitació, no ha passat amb en Saura, d’Interior, que no admet cap mena de responsabilitat ni mala coordinació dels comandaments de bombers. Ho trobo perfectament normal, és més, correcte, ja que això seria com reconèixer que hi ha un punt de responsabilitat en les morts.

Insisteixo, no en tinc prou informació i, a més, és un tema sota judici. De tota manera, em fa pujar una mica la mosca al nas el fet que es canviés el comandament de bombers un parell de mesos després dels fets.

No sé, ja es resoldrà el judici quan toqui, potser en mesos, potser en anys, i no dubto, tal i com estan anant les coses, que tota la veritat sortirà, finalment.

De tota manera, cal no oblidar qui és el veritable responsable de la desgràcia, si és que es demostra, finalment, que el foc que van fer els que ara són en presó preventiva va provocar l'incendi.

Els veritables responsables són ells i només ells, ja que, si ells no haguessin fet un petit foc per a escalfar-se i, segons he llegit, que els fes companyia, res de tot això hauria passat. Els bombers, els agents rurals i fins i tot els mossos i la jutgessa estarien hores d'ara tan tranquils ocupant-se de temes molt menys greus que cinc morts, cinc famílies destrossades.

Recordem tot això quan anem al camp, més encara quan ens trobem un agent rural o qualsevol altre cos que ens prohibeixi de fer foc al bosc. No estic disposat a aguantar mai més que ningú em digui "no passa res, per un petit foc".

Sí que passa, passa molt, per això es van inventar les carmanyoles, per a menjar sense posar en perill vides.

La paraula amenaçada d’avui és
Moixó.
Suposo que també això és una pèrdua geogràfica o dialectal, he deixat d’escoltar aquesta bonica paraula –sovint pronunciada mixó, a Valls- des que ja no hi visc. Sé que s’emprava a molts més llocs, que al Camp, però s’està perdent en favor d’ocell, que és el mot general, d’us corrent i, és clar, cent per cent correcte.

I la paraula invasora
Entregar.
Ja sé que aquest verb ha estat admès i figura com a expressió correcta al diccionari oficial de la Llengua Catalana, el de l’I.E.C. Però penso que això deu ser com una concessió que s’ha fet pel seu ús generalitzat...dic generalitzat? Em refereixo, és evident, a generalitzat a Barcelona. Jo sempre havia sentit lliurar o donar, al Camp, al Pallars i a tot arreu que he viscut, excepte a Barcelona i les seves extensions, és a dir, TV3 i altres.
Doncs bé, dic que ja sé que és correcte, a dia d’avui, és acceptat i no se us considerarà una falta, fins i tot els correctors automàtics dels ordinadors us ho acceptaran. Però jo ho segueixo considerant un barbarisme, una còpia total del castellà, una mostra més del creixent catanyol que cada dia és més corrent, sobretot als mitjans de comunicació, amb els seus famosos –i polèmics- llibres d’estil. Jo seguiré dient, sempre, lliurar, fer a mans, donar o el que sigui, mai entregar.