dimarts, 19 de gener de 2010

Finalment, error.


Ahir van comparèixer els dos consellers responsables del tema de l’incendi d’Horta. Curiosament, tots dos d’Iniciativa, per a donar les seves explicacions.
Finalment, en Baltasar, de Medi Ambient, admet que hi ha hagut un error, que hi ha hagut precipitació en proclamar, de forma irrevocable, que la causa havia estat el llamp. Finalment, doncs, es reconeix que nosaltres, els Agents Rurals, ens hem equivocat.
Em ratifico, doncs, amb el que ja he dit abans, som humans, ens podem equivocar.
A més, en aquest cas, aquest no és el veritable moll de l'os del tema, els cinc bombers haurien mort igualment, sigui la causa que sigui, la de l'incendi. El que és veritablement important és el que va passar després, si hi va haver o no descoordinació i/o manca de correcció en la gestió dels efectius per part dels comandaments de bombers, tal i com diu la premsa, recollint, si més no això diuen, les declaracions de l'únic supervivent de l'equip i les anotacions de control.
Aquí no em penso mullar, el tema, com se sap, és enmig de judici, ha de ser la Jutgessa, qui ha de decidir.
El que sí que és clar és que el que ha fet en Baltasar, reconèixer l'error i la precipitació, no ha passat amb en Saura, d’Interior, que no admet cap mena de responsabilitat ni mala coordinació dels comandaments de bombers. Ho trobo perfectament normal, és més, correcte, ja que això seria com reconèixer que hi ha un punt de responsabilitat en les morts.
Insisteixo, no en tinc prou informació i, a més, és un tema sota judici. De tota manera, em fa pujar una mica la mosca al nas el fet que es canviés el comandament de bombers un parell de mesos després dels fets.
No sé, ja es resoldrà el judici quan toqui, potser en mesos, potser en anys, i no dubto, tal i com estan anant les coses, que tota la veritat sortirà, finalment.
De tota manera, cal no oblidar qui és el veritable responsable de la desgràcia, si és que es demostra, finalment, que el foc que van fer els que ara són en presó preventiva va provocar l'incendi.
Els veritables responsables són ells i només ells, ja que, si ells no haguessin fet un petit foc per a escalfar-se i, segons he llegit, que els fes companyia, res de tot això hauria passat. Els bombers, els agents rurals i fins i tot els mossos i la jutgessa estarien hores d'ara tan tranquils ocupant-se de temes molt menys greus que cinc morts, cinc famílies destrossades.
Recordem tot això quan anem al camp, més encara quan ens trobem un agent rural o qualsevol altre cos que ens prohibeixi de fer foc al bosc. No estic disposat a aguantar mai més que ningú em digui "no passa res, per un petit foc".
Sí que passa, passa molt, per això es van inventar les carmanyoles, per a menjar sense posar en perill vides.

La paraula amenaçada d’avui és
Moixó.
Suposo que també això és una pèrdua geogràfica o dialectal, he deixat d’escoltar aquesta bonica paraula –sovint pronunciada mixó, a Valls- des que ja no hi visc. Sé que s’emprava a molts més llocs, que al Camp, però s’està perdent en favor d’ocell, que és el mot general, d’us corrent i, és clar, cent per cent correcte.

I la paraula invasora
Entregar.
Ja sé que aquest verb ha estat admès i figura com a expressió correcta al diccionari oficial de la Llengua Catalana, el de l’I.E.C. Però penso que això deu ser com una concessió que s’ha fet pel seu ús generalitzat...dic generalitzat? Em refereixo, és evident, a generalitzat a Barcelona. Jo sempre havia sentit lliurar o donar, al Camp, al Pallars i a tot arreu que he viscut, excepte a Barcelona i les seves extensions, és a dir, TV3 i altres.
Doncs bé, dic que ja sé que és correcte, a dia d’avui, és acceptat i no se us considerarà una falta, fins i tot els correctors automàtics dels ordinadors us ho acceptaran. Però jo ho segueixo considerant un barbarisme, una còpia total del castellà, una mostra més del creixent catanyol que cada dia és més corrent, sobretot als mitjans de comunicació, amb els seus famosos –i polèmics- llibres d’estil. Jo seguiré dient, sempre, lliurar, fer a mans, donar o el que sigui, mai entregar.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.