dijous, 21 de gener de 2010

Més bocamolls.


El Món n'és ple, de bocamolls. Ja fa anys que me n'he adonat, i fins i tot hi ha un refrany que ho retrata molt bé, això:

-L'home és esclau de les seves paraules i amo dels seus silencis.

Però aquests dies en tenim una exageració, del tema.
Sembla que tothom en sap un niu, d'investigació d'incendis, de la seva gestió, i, fins i tot, de l'incendi d'Horta en concret.
És tan gros, que es diuen coses que jo, que en tinc molta més informació i que -crec- conec el tema d'investigació de causes una mica millor que la majoria dels mortals, no m'atreviria a dir mai.
Suposo que passa una mica com al futbol. Qualsevol en sap molt més que l'entrenador o que els mateixos jugadors.
No sé si finalment s'acabarà sabent la veritat amb tots els sus ets i uts. El que sí que tinc clar és que estic sentint i llegint tantes bajanades que, al proper incendi, enlloc de demanar als agents que n'investiguin les causes, trucaré al primer tertulià de televisió o ràdio del qual en trobi el telèfon per tal que me les esbrini.
La Paraula amenaçada avui és:

Apriar.
A Valls ho diem així, però a d’altres lloc he escoltat apariar amb la mateixa intenció.
Això vol dir, com crec que encara tothom sap, reparar, endreçar. És a dir, tornar a donar la forma i la utilitat correcta a una cosa.
Cada dia ho sento menys, això, no sé si és influència d’altres idiomes, en favor d’arreglar o reparar, que també és correcte, però s’assembla més al castellà. O, simplement, és una més d’aquestes paraules que he perdut d’oïda pel fet de marxar de Valls. En qualsevol cas, crec que cal no deixar-la de banda, sona bé i em recorda el català de tota la vida.

I la invasora.
Vivenda.
És a dia d’avui tan acceptada que fins i tot el corrector automàtic no us la intentarà corregir, mentre que sí que ho farà amb l’anterior.
Aquí hi tornem a ser amb els polèmics llibres d’estil dels mitjans. Vivenda és plenament acceptada a totes les emissores, de TV o ràdio, de manera que, en qualsevol telenotícies, per exemple, la sentirem sovint. Avui mateix l’he sentida desenes de cops, ja que es parlava d’un incendi amb conseqüències mortals a un habitatge –aquest és el mot correcte- i també dels centenars de persones que s’han quedat sense sostre a Haití.
L’efecte nociu d’aquest constant bombardeig és tan fort que tots hi acabem caient, jo mateix he emprat aquest mot aquí mateix, al bloc, i ho he hagut de corregir en dues entrades.
De tota manera, si cerquem al diccionari Català-valencià-balear, d’Alcover-Moll, hi és acceptat i ho troba a diversos llocs, per la qual cosa potser no és tan greu, com a barbarisme, com d’altres que sentim sovint. Personalment, jo prefereixo habitatge, casa o, encara que també és discutit per alguns, llar.
A mi, particularment, sí que m’agrada el mot llar. Sobretot perquè em recorda el concepte de forma molt clara i històrica. Abans d’existir els censos de població tal i com els coneixem, que conten les persones d’una a una, hi havia els fogatges, que eren censos on es comptaven focs, és a dir, un foc a terra, una llar, era equivalent a una família, i era això el que es comptava.
La llar de foc és una eina magnífica per a escalfar, cuinar i fins i tot ha donat lloc a expressions com donar caliu. Les nits d’hivern, llargues i fredes, no ho són tan a la vora d’un foc a terra, els seus moviments i el seu color hipnotitza, és fins i tot més encisador que la televisió, de vegades –hi ha infinitat de programes molt més avorrits que contemplar una llar de foc- a més, exigeix un manteniment constant.
Ja es diu popularment, que la llenya escalfa tres cops: Quan la talles, quan la transportes i quan la cremes.
Vet aquí la foto d'un bon bocamoll, el Siboc. Aquest per una utilitat tròfica, és clar.

Publica un comentari a l'entrada

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.