Per molts anys!

Ahir, tercera calçotada de la temporada, i potser la primera veritablement autèntica. És a dir, en un mas i fent-la nosaltres mateixos. Bon menjar, bona companyia...què més es pot demanar?
A més, tret del vent, feia un dia magnífic, amb una visibilitat excel·lent.
Ja fa dies vaig fer un bloc específic de calçotades, glossant els avantatges d'aquest àpat que se sol fer en família o amb amics, així és que no m'estendré més en aquest tema.
Això sí, no me'n puc estar de felicitar des d'ací al meu nebot, fa pocs dies va fer catorze anys!
Ostres! Això és una xifra important. Recordo que als meus catorze va canviar força la meva vida: la primera moto, la primera feina, va morir el dictador...va ser realment un canvi.
A moltes cultures, aquesta edat representa el canvi de nen a adult. A la nostra, en certa forma, també. Així és que l'Aleix ja no és un nen, és un home, així el vaig felicitar, com a un senyor.
D'ací a un parell de dies li passarà el mateix a algú d'encara més a prop...

Per molts anys, doncs.