dijous, 14 de gener del 2010

Paraules invasores.


En fauna hi ha dos conceptes importants a l’hora de parlar de conservació, biodiversitat, etc.
L’un és el concepte d’espècie amenaçada, en perill, etc. Es tracta d’aquelles espècies cada cop menys freqüents fins al punt que poden desaparèixer.
Fa dies que vaig iniciar la secció de Paraules amenaçades al meu bloc, aplicant el concepte de la mateixa forma a les paraules de la nostra llengua.
L’altre concepte és el d’espècie invasora. Es tracta d’animals o plantes al·lòctones, que d’alguna forma o altre –amb ajut humà o no- han estat transportats d’altres hàbitats a un ambient concret. De vegades aquestes espècies, simplement, desapareixen per manca d’adaptació a les condicions ambientals que es troben al nou lloc. Però, altres cops, aquestes espècies s’adapten i colonitzen el nou ambient, ja sigui de forma totalment inofensiva, ocupant un lloc que ningú no ocupava –el Gat mesquer, per exemple- o, desgraciadament massa cops, produint un veritable desastre ecològic en eliminar espècies autòctones similars i augmentant la seva població de forma totalment insostenible. Aquest és el cas del Cranc de riu americà i el musclo zebra a les nostres terres, o el conill a Austràlia, per exemple.
Doncs en el llenguatge també passa, això.
També hi ha paraules al·lòctones que vénen d’altres idiomes i, de vegades, comporten l’eliminació d’un mot propi o, sense eliminar-ne un altre, es fan excessivament populars. Inaugurarem, doncs, la secció de paraules invasores.
La primera serà una que em fa especialment ràbia, i explicaré per què.
Resulta que a mi no m’agrada gens anar corregint la gent. És a dir, si hi ha algú que emet barbarismes de tota mena a la meva vora, jo faig com si res, cadascú és ben lliure de parlar com vulgui, penso. Ara, això sí, jo segueixo parlant tan correctament com sé. Això és degut a que he observat que a molta gent no li agrada que el corregeixin, els fa ràbia.
A mi sí que m’agrada, que em corregeixin, sempre, és clar, que tinguin raó. És l’única forma d’anar aprenent.
El que no m’agrada gens, i quan la cosa és molt freqüent ja fa ràbia, és que em corregeixin sense raó, i això passa sovint amb la paraula que explicaré.
Bona tarda.
Sí, sembla que no, però bona tarda no existeix, en català. És un calc absolut del castellà, és una expressió al·lòctona invasora i que s’ha fet tan abundant, que és escoltada a qualsevol mitjà de comunicació.
En català, el correcte és dir bon dia mentre és de dia i bona nit quan és de nit, així de senzill.
No ens equivoquem; la tarda existeix, evidentment, igual que el vespre, la matinada o el migdia. El que no existeix és l’expressió bona tarda, com no existeix bon migdia, bon vespre o bona matinada.
I dic això perquè sovint, quan entro a un lloc a la tarda, i dic bon dia, sempre surt algú que em corregeix, i diu:
-Serà bona tarda, no?
Doncs no! És de dia, encara, doncs és bon dia, l’expressió correcta.
Bé, i ara la paraula amenaçada.

Xec.
Passa exactament com la d'ahir, és una expressió dialectal molt de Valls, des que no hi visc, ja quasi no la sento.
Els de Valls estem contínuament dient Xec, és exactament el mateix que Xaic -a les Terres de l'Ebre- o Che, al País Valencià. És a dir, vol dir alguna cosa així com: Eh! o Tu!
A Reus no ho sento, no sé si és perquè és sols de Valls -i l'Alt Camp- o perquè es perd, aquesta expressió.
La foto, una sortida de sol, solament era per a desitjar-vos bona albada, je, je.

5 comentaris:

MARTELL DE REUS ha dit...

Un post ben críptic

sànset i utnoa ha dit...

Sobre això de "Xec". A la Ribera d'Ebre (a la zona de la cubeta) fan anar "xec", igual que a Valls. De Móra en avall diuen "xaic" o "xeic". Al Priorat, en canvi, no l’he sentit mai.

És curiós l’origen d’aquest mot, d’arrels musulmanes (per això s’explica la seva influència tant notòria a la Catalunya Nova i al País Valencià) i volia dir “mestre” o “persona respectada”.

Salut!


*Sànset*

MARTELL DE REUS ha dit...

Els de Reus de tota la vida també diem "xec". el que no sabia és el que diu el Sunset i és que vé de l'àrab i significa "persona respectada". Això explica que els dirigents àrabs plens de petrodolars fins els nassos siguin "xeics".

marios ha dit...

Molt instructiu, com sempre Màrius.
Salut.

El barranc de l'Argentada ha dit...

La paraula xec l'he sentida de gent de Tarragona capital, en canvi a ningú de la Conca.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.