Aquest cap de setmana passat he estat treballant en un control de circulació motoritzada, i he tingut dues converses que ja es repeteixen massa i comencen a fer ràbia.
La primera es refereix a una llegenda urbana que ja comença a córrer massa.
Es diu que els Agents Rurals, quan fem controls de circulació motoritzada, utilitzem xarxes per a capturar aquells pilots que intenten de saltar-se’ls.
A veure, siguem seriosos.
Amb una mica de sentit comú ja es pot veure que això és totalment absurd. Intentar d’aturar una persona que circula amb moto amb una xarxa és difícil i, sobretot, perillós. Si més no per al pilot. És ben fàcil d’entendre que hi ha un alt risc de caiguda.
Algú es pot creure que tota una administració com la Generalitat es pot exposar a un risc així?
Evidentment, això no és cert en absolut i obeeix a una de tantes llegendes urbanes, que no se sap ben bé qui les ha començat, però que tothom té un amic, parent o font ben informada però que ell mateix no ho ha vist.
A més, el procediment normalitzat de treball del Cos d’Agents Rurals per a aquest tipus d’actuacions, òbviament, no fa esment ni tan sols insinua en cap punt aquesta possibilitat.
I, per acabar d’adobar-ho, diré que fa més de vint anys que sóc al cos, he estat en moltes actuacions d’aquest tipus a diverses comarques i mai he vist res que s’assembli a aquesta absurda llegenda.
I la segona és ja una cosa més personal, no pròpiament del cos.
És el fet que, quan denuncies algú, automàticament, el primer que et diu és:
És clar, vas contra els moteros perquè tu no ets motero.
El darrer que em va dir això era nascut el 1973.
Naturalment, treballant mantens absolutament la correcció i evites qualsevol mena de discussió, però per dins penses:
Quan tu tenies tres anys, jo ja anava en moto, i no he deixat de tenir-ne mai, de motos. N’he tingut moltes, ara mateix en tinc dues de sis-cents centímetres cúbics cadascuna, i, una o altra, les faig servir cada dia.
No sóc motero?
A mi que m’ho expliquin millor, perquè no ho entenc.
A les fotos es poden veure algunes de les motos que he tingut i ja no tinc, la de més avall, la primera, als catorze anys, en vaig tenir dues d'iguals.
La primera es refereix a una llegenda urbana que ja comença a córrer massa.
Es diu que els Agents Rurals, quan fem controls de circulació motoritzada, utilitzem xarxes per a capturar aquells pilots que intenten de saltar-se’ls.
A veure, siguem seriosos.
Amb una mica de sentit comú ja es pot veure que això és totalment absurd. Intentar d’aturar una persona que circula amb moto amb una xarxa és difícil i, sobretot, perillós. Si més no per al pilot. És ben fàcil d’entendre que hi ha un alt risc de caiguda.
Algú es pot creure que tota una administració com la Generalitat es pot exposar a un risc així?
Evidentment, això no és cert en absolut i obeeix a una de tantes llegendes urbanes, que no se sap ben bé qui les ha començat, però que tothom té un amic, parent o font ben informada però que ell mateix no ho ha vist.
A més, el procediment normalitzat de treball del Cos d’Agents Rurals per a aquest tipus d’actuacions, òbviament, no fa esment ni tan sols insinua en cap punt aquesta possibilitat.
I, per acabar d’adobar-ho, diré que fa més de vint anys que sóc al cos, he estat en moltes actuacions d’aquest tipus a diverses comarques i mai he vist res que s’assembli a aquesta absurda llegenda.
I la segona és ja una cosa més personal, no pròpiament del cos.
És el fet que, quan denuncies algú, automàticament, el primer que et diu és:
És clar, vas contra els moteros perquè tu no ets motero.
El darrer que em va dir això era nascut el 1973.
Naturalment, treballant mantens absolutament la correcció i evites qualsevol mena de discussió, però per dins penses:
Quan tu tenies tres anys, jo ja anava en moto, i no he deixat de tenir-ne mai, de motos. N’he tingut moltes, ara mateix en tinc dues de sis-cents centímetres cúbics cadascuna, i, una o altra, les faig servir cada dia.
No sóc motero?
A mi que m’ho expliquin millor, perquè no ho entenc.
A les fotos es poden veure algunes de les motos que he tingut i ja no tinc, la de més avall, la primera, als catorze anys, en vaig tenir dues d'iguals.
La del mig, la tercera i en vaig arribar a tenir quatre, d’aquestes.
I la de dalt de tot es pot dir que va ser la meva primera moto de veritat –les altres eren ciclomotors- amb ella vaig arribar a anar fins a Montgarri, l’Alt Empordà o el Delta de l’Ebre des de Valls. Era una gran moto fabricada a Catalunya.
Què em falta per a ser motero?
Què em falta per a ser motero?
Ep! Arran d'un comentari he de dir que cap de les fotos d'aquestes motos no són de les meves de veritat, unes són baixades d'internet i la de la Mobylette era una a la venda al mercat dels dissabtes a Reus. No se'm va acudir mai, de fer primers plans de les motos fins a les que tinc ara. Però si ho hagués fet, l'aspecte seria encara pitjor, una de les camperes la vaig pintar absolutament de verd fosc per tal que fos més críptica a l'hora d'anar a veure ocells (!?).
Era jove.
2 comentaris:
Em quedo amb la darrera. I les altres ben lluny dels nostres camins de muntanya.
He, he, jo vaig tenir aquesta Derbi del mig. Però no la vaig desgraciar canviant-li el tub d'escapament, home.
Publica un comentari a l'entrada