El camí del Rec com mai.

Hi hem estat molts cops, al camí del Rec, a la Selva del Camp. Però mai l'havíem vist com avui, amb el torrent baixant com si fos un veritable riu. Aquesta primavera sembla que vol compensar la sequera estricta que hem passat els darrers mesos.

Carretera.

És per això, que ens fa por anar per la carretera amb la moto a la nit. És fàcil saber què ha passat, no?

La Bauma de Masriudoms.

La Bauma de Masriudoms, per molts cops que hi vagis, sempre impressiona. Sembla mentida que pugui ser un lloc tan desconegut.

Sortida a una torre amb moltes vistes, la torre Cucurull, a Roda de Berà, sembla que és l'única cosa que resta de l'antic castell. Excursió curta però que paga la pena.

Sepulcre megalític del Mas Pla.

A l'Alt Camp no solament hi ha fauna, flora, paisatges...també hi ha història. Avui hem inspeccionat el sepulcre megalític de Mas Pla, a Querol, en un estat de deixadesa, sí, però present pels segles dels segles.

Comença 2025.

Una entrada d'any com cal, a Arbolí, 2 graus positius, perquè és a més de 700 m i ben aviat hi toca el sol. Però una mica més avall, al Priorat i fins al coll d'Alforja, la boira gebradora fa feina. Ja tocava una meteorologia pròpia d'un bon hivern.

Bones festes!

Estany gelat.

Sens dubte la millor època per a voltar per l'estany Gelat de Mont-roig i els seus voltants és l'hivern. Tranquil·litat impossible de trobar a l'estiu i els millors paisatges. Ben a prop de casa.

No n'aprenem.

Definitivament, no n'aprenem. Amb el que ha passat fa pocs dies a València, hem sentit que molta part de la culpa és que en l'època del "boom" immobiliari del segle passat es va contruir molt, massa, fins i tot en zones inundables. Sobre això, alguns recordem que la mateixa DANA que va fer molt de mal al País Valencià, els dies següents també va fer algunes destrosses al torrent de la Móra, a Tarragona. Doncs bé, aquí teniu unes construccions inaugurades enguany mateix al barranc del mas de la Creu, un barranc que, quan canvia de terme, passa a nomenar-se, ni més ni menys, torrent de la Móra. N'aprenem?

Molí de vent.

El molí de vent de la roca Xanxa i el seu entorn. Se'n gaudeix molt més, a la tardor.

Una granja ibèrica a l'Alt Camp.

Al Camp de Tarragona tenim de tot, fins i tot una granja dels Cessetans. És a Nulles, fàcil de visitar.

Inundacions.

El que ha passat a València ens ha fet pensar que aquí, al Principat, també hi ha moltes zones inundables. De fet, fa anys que disposem de mapes de zones inundables que poden ser fàcilment consultats. Desgraciadament, molta gent no en fa cas i hi construeixen habitatges, indústries i altres usos. No és que n'estem massa preocupats, la nostra casa és molt vella i si fos en zona inundabñe ja hauria desaparegut. Però tot plegat ens ha fet consultar aquests mapes. Tranquil·litat; no vivim en zona inundable, encara que en tenim a prop. Ep, que amb l'escalfament global podria canviar tot. Esperem que no.

Una bona lectura.

Passar per Cossetània sempre porta premi: aquest llibre promet, una bona lectura, per a gaudir i per aprendre.

La vida secreta dels arbres.

Poques vegades passa que t'identifiques totalment amb un llibre, el seu autor, el seu contingut i fins i tot en la seva forma. I això és exactament el que ha passat amb aquest llibre d'en Peter Wohlleben. Una veritable joia; explica de forma fàcilment entenedora com d'importants són els arbres i el bosc. Com de malament els estem tractant i gestionant i com, potser, encara hi som a temps de revertir aquesta mala praxis. Després de trenta-cinc anys de treballar al Cos d'Agents Rurals, signo totalment tot el que diu en Peter, és clar que moltes coses no les sabia, i que no faig metre noranta d'alçada, però aquest llibre és un regal increïble i crec que tothom se l'hauria de llegir. A banda, és un veritable plaer, les il·lustracions acompanyen molt. Queda escrit, doncs, no us el perdeu.

El Francolí a Tarragona.

Aquests dies hi ha maquinària pesada treballant a la resclosa de Sant Salvador, al riu Francolí a Tarragona. Sembla que les obres són la remodelació de l'estació d'aforament, també s'establiran una escala per a peixos i anguiles. En definitiva, que podran regular millor el cabal i, al mateix temps, milloraran les condicions per a la fauna. A vuere com queda, doncs.

Biodiversitat a Tarragona.

Assitim a les jornades de Biodiversitat a Tarragona amb algunes xerrades i presentacions força interessants. Són al port de Tarragona, encara hi sou a temps, continuen aquesta tarda i demà.

Tossa de Mar.

Poc havíem voltat per la Selva, i Tossa n'és una visita imprescindible. El castell, el nucli antic, la costa, com diu en Peyu; si hi heu d'anar expressament...paga la pena. Bé, ell ho diu diferent.

Riudecanyes.

Han caigut més de 100 litres en aquests darrers dies a Cambrils, anem a veure com està l'embassament de Riudecanyes...doncs sembla que no n'hi ha prou.

Incendis!

Quan ja pensàvem que s'havia acabat la temporada de perill d'incendi, amb molta tranquil·litat inesperada, sorpresa! Dos incendis al Priorat, no es pot abaixar la guàrdia. 107,9 Ha a Cabassers i poc menys de 20 a Porrera. A veure si plou una mica més.

Barranc del Forat Negre.

11 de setembre, diada nacional de Catalunya. Un dia més per a fer país; volta a uns indrets espectaculars i despoblats: els Dedalts de Vandellòs. Pujada per barranc del Forat Negre, camí de la Portella i tornada pel de l'Aigualcoll. Racons inhòspits i desconeguts, magnífics paisatges i tranquil·litat total.

Més llibres bons.

A Cossetània no paren d'editar meravelles. Aquest cop han reblat el clau, la versió en format història gràfica -com en diuen ara dels tebeos- del llibre de Peter Wohlleben; La vida secreta dels arbres, és una veritable joia, una meravella. No solament pel contingut, que el tindriem igual en el llibre original, l'assaig, sinó també estèticament. Unes il·lustracions precioses. Un regal de debò d'en Benjamin Flao i Fred Bernard. També un assaig de la col·lecció mandràgora; L'imperi del fred, de François Garde, que ens farà entendre molt millor què és el fred, què suposa per als éssers vius, inclosos els humans, l'espècie més imbècil del planeta. Una lectura deliciosa i per aprendre moltes coses que mai ens hauríem pensat. I finalment un llibre fantàstic del qual n'hem tingut el goig d'assessorar la traducció del francès; Els ocells dels nostres jardins i la seva vida secreta, d'Antoine Isambert i Sandra Lefrançois. Un llibre que ens farà conèixer i gaudir dels veïns que abelleixen els nostres petits bocins de natura a la vora de casa. Un llibret bonic, bonic de veritat i molt instructiu.

L'Alt Gaià.

Tots els focs quan comencen són petits, diuen. Doncs els rius igual, quant comencen són molt petits i porten molt poca aigua. I, si són al Camp de tarragona, a mida que baixen cada cop porten menys aigua i són menys rius. Així és el Gaià; a les Piles encara hi ha aigua, però a Altafulla ja és del tot sec, i molt abans. Meravelles de l'Alt Gaià; Conesa i el castell de Biure, per exemple.

Subirats.

Subirats és un municipi amb molts nuclis i molts interessos; el nucli principal és Sant Pau d'Ordal. Des del punt de vista històric, sens dubte el principal interès és el castell, amb unes vistes magnífiques. Tot molt a prop.

Gisclareny.

Més Parc Natural del Cadí, pel poble més petit de Catalunya (en nombre d'habitants), Gisclareny. El Bullidor de la Llet, els Empedrats, ermites, el Llobregat net, racons meravellosos...paga molt la pena.

Parc Natural del Cadí.

Un tomb pel Berguedà, cap a Bagà i Gisclareny, on el Llobregat és encara un riu com cal.

Més lliibres.

Encara no hem pogut acabar de pair del tot el llibre de l'amic Jaume que ja ens en cau un altre a les mans. Sí, l'Albert Masó, el Dr. Albert, ens regala aquest exemplar que recull les millors fotografies de l'edició 2014 de MontPhoto. Un llibre per a gaudir de la bona feina de molta gent. Moltes gràcies!