La desembocadura del Foix.

Les desembocadures dels rius són sempre espais interessants. En aquest cas no hi ha delta, però hi ha un tram ample força llarg on hi podem trobar fauna (a banda de mosques) i flora per a passar bones estones. Fàcilment accessible des de Cubelles, a l'avinguda 11 de setembre.

La moleta de Fatxes.

Cim de 618 m des d'on veurem una bona part del Camp de Tarragona, Priorat i terres de l'Ebre. Un lloc que paga la pena de trescar.

Terrer 2025.

Assistim convidats a la inauguració de la 9a edició del festival Terrer, a ScalaDei. Magnífica interpretacio de música antiga de part del grup Hirundo Maris. Una sonoritat excepcional, la de l'església d'ScalaDei, una atmòsfera única que ens trasllada en el temps. Un goig!

El mas d'Anguera.

El mas d'Abguera, amb una ermita austera i bonica, és al camí de gran recorregut de Reus a Prades, amb sectors molt agraïts de fer fins i tot a l'agost.

Pel Francolí.

Encara que no ho sembli, som al riu Francolí, entre el barri tarragoní de sant Salvador, la industria petroquímica i Constantí. Blauets, bagres, libèlula·lules...la Natura sempre troba la manera de sobreviure.

La torre del Moro.

N'hi ha unes quantes, de torres del Moro, a Catalunya. Però avui on hem estat és a la de les muntanyes de Prades, la que s'hi accedeix per la val de Castellfollit. Un raco ombrívol, un microclima ideal per a l'agost i molta biodiversitat. Un goig!

El Trabucador.

Un clàssic entre els clàssics; la barra del Trabucador. Un paisatge únic i irrepetible a Catalunya. Potser agost no és la millor època per a anar-hi, però avui era un bon dia.

La font del Bullidor.

La font del Bullidor, a Colldejou, es troba en un raco a mig camí de la pujada cap al coll del Guix des de Mont-roig. Sol ser un punt per on passem per pujar a la Mola, però és un indret especial, amb molta vista, vegetació, fauna i microclima ideal per a passar-hi una estona. Paga la pena i, si només hi volem pujar i baixar des de la carretera perquè és estiu i fa peresa caminar massa, ideal!

Història (recent)

Remenant fotos velles trobem trossos d'història: El primer vehicle amb el que vàrem treballar l'any 1989, el land Rover Santana curt D-111. I la fi del segon, el Patrol que es va estimbar al barranc de Rupit. Amb aquests dos cotxes hem fet milers de Km per les carreteres, les pistes forestals i fins i tot camp a través a l'Alt Camp.

Natura aprop.

Realment volem tenir Natura aprop de casa? Sembla que no, perquè quan la tenim, o la podríem tenir en bon estat i fàcil de gaudir-ne, ni la mantenim i, encara menys, la millorem. Plena de brossa, pintades, cap manteniment...els torrents, a Valls o a Cambrils, per exemple, en són un bon exemple; podrien ser veritables parcs públics Km 0 per a gaudir-ne, però estan totalment descuidats. I, on les cases o les edificacions de qualsevol mena son a la vora, plens de brossa. I els parcs públics, com el de Tarragona, amb tots els plafons pintats, brossa per terra on la gent hi ha estat. Tenim el que ens mereixem, sens dubte.

La vall de Gràcia.

Un dels racons imprescindibles de les muntanyes de Prades, la vall de Gràcia, entre Alcover, Mont-ral i la Riba. El nom li deu a l'ermita de la mare de Déu de Gràcia. Una llàstima com està actualment. Deixem que el nostre patrimoni es perdi dia rere dia. Les administracions haurien de vetllar perquè això no passés, no? Com ho fan per la llengua o pels transports públics.

La Sallida.

Una caminada agradable, sense pendents, fàcil, i, a més a més, la gent de Montblanc la pot fer sortint a peu des de casa, sense haver d'agafar cap vehicle. Un goig fins i tot els dies més calents de l'estiu.

La cova d'en Pere.

Un clàssic des de Prades, pujar al tossal de la Baltasana, punt més alt de les muntanyes de Prades i del Camp de Tarragona, i passar per la cova del Pere. Gaudir de l'únic bosc de roure reboll del principat a mil metres d'alçada. Molt adient per a mig estiu.

Mas de Tegells (o Teixells).

Una caminada agradable i des de casa, Km. 0. Genial.

Parc Natural?

Quan sembla imminent (?) la declaració de Parc Natural per a les Muntanyes de Prades han comnençat a aparèixer pintades en contra. Com es pot veure, són de gent amb un gran respecte per la terra i també per la llengua, la castellana, és clar.

Ermita de la M d D de la Roca.

Una caminada fàcil, agradable i agraïda: pujar a l'ermita de la Mare de Déu de la Roca des de Mont-roig, podem fer circuit, pujant pel camí vell i baixant pel camí asfaltat.

Parc Natural!

Fa molts i molts anys que lluitem per tal que les muntanyes de Prades siguin, finalment, un Parc Natural. Ara sembla que hi estem més a punt que mai...o no, com sempre? Bé, el nostre granet de sorra; que les muntanyes de Prades siguin ben aviat un Parc Natural!

Quaranta aniversari.

El GEPEC celebra aquests dies el 40 aniversari. Cal felicitar-nos tots plegats, és tot un èxit excepcional que un grup ecologista continui treballant i sigui cada cop més actiu després de tants anys. De tota manera, a nivell personal, no puc deixar d'estar dolgut; qui vulgui en pot conèixer la història de la seva creació aqui mateix, en aquest bloc: https://mariusdomingo.blogspot.com/search?q=Gepec I ara, vint anys més tad, tot continua igual, l'actual president encara no m'ha demanat perdó per haver-me acusat injustament i provocat la meva expulsió, i més encara, en cap dels actes o referències a la història del GEPEC no se m'esmenta per enlloc, malgrat que en sóc el veritable fundador. En fi, potser és el que ens mereixem. Llarga vida al GEPEC, doncs, malgrat tot.

Catastròfic.

Sembla que ja és apagat l'incendi del Port, el de Paüls. Els bombers han aconseguit aturar-lo. Però el preu ha estat car, molt car; no solament han cremat més de tres mil hectàrees, una bona part dins del Parc Natural dels Ports. Ha caigut també una persona, un bomber ha mort en les tasques d'extinció. Trist, molt trist, acompanyem amb el sentriment parents, amics i companys. Encara no en sabem les causes, però sí les conseqüències, molt tràgiques, aquest company mai no tornarà a ser entre nosaltres. Dencansa en pau, Antonio.

Ja hi tornem a ser.

Sí, ja hi tornem a ser. Un parell de grans incendis i tornem a sentir el discurs de sempre; hi ha massa bosc, cal crear discontinuitats i fomentar més conreu i menys bosc. El més curiós del cas és que enguany, tot just, tos dos incendis han demostrat la inutilitat d'aquest discurs. El primer ha cremat quasi exclusivamente conreus, i la causa ha estat una pràctica agricola, la sega. I el segon, creuant un riuet, l'Ebre, i tota mena de carreteres, ha fet veure el que és evident, quan hi ha vent, no hi ha tallafocs que valgui, les discontinuitats no serveixen per a res. Doncs endavant continueu amb el mateix discurs; cal eliminar el bosc. Ep, que potser és veritat, si no hi ha bosc, no hi ha incendis forestals. Crec que ho va dir fins i tot el mateix George W. Bush.

Dues espècies de plantes endèmiques i protegides.

Avui dia de seguiment de plantes endèmiques i protegides al Baix Camp; Limonium gibertii i Centaurea seridis. Discretament i contra totes les dificultats, mantenen residuals poblacions a la costa, el lloc on es concentren més agressions.

El número 6.

Ha sortit el número 6! Malgrat la pressió de les pantalles, la crisi del paper, la revista naturalista dels pirineus sobreviu. Aquí en teniu un nou núm. ple d'articles i imatges interessants. No us el perdeu, potser serà la darrera oportunitat de tenir a les mans, físicament, una publicació en paper, en català i que tracti de Natura. Gaudiu-ne.

Boirina.

Encara que no ho sembli, en fer aquesta fotografia, des de la serra de l'Argentera, quasi no es veia l'embassament de Riudecanyes enmig de la boirina, de la calitja. Però, meravelles del Photoshop, ara es pot veure perfrectament. No tot en el món de la tecnología és dolent, no?

Una presentació més.

Aquest cop a Esterri i múltiple; el darrer llibre nostre, de com iniciar-se en ornitologia, i el nou núm. de l'Àrnica, revista naturalística. Una excusa com una altra per a passar un parell de dies al Pallars, a Esterri d'Àneu, concretament. Ah! I ja que hi som, escoltar atentament una conferència del gran Joan Anton Català, mai no deixem d'aprendre'n.

Cultura i paisatge.

Avui s'ha presentat al Museu Bíblic Tarraconense el núm. 17 de la revista Cultura i Paisatge, el corresponent a enguany, on nosaltres hi hem aportat el nostre petit gra de sorra amb el reportatge sobre els aiguamolls del Pla. Per cert, aquest museu paga molt la pena, una visita molt interessant al cor del nucli antic de Tarragona.

Barranc d'en Gener.

Ja ha començat la calor, i, amb ella, ja no ve tant de gust caminar hores i hores. A prop de casa doncs, al mateix terme de Cambrils, remuntem el torrent d'en Gener, també dit barranc de Botarell. Des de la platja es pot arribar al Parc Samà gaudint d'ombres, sobretot si hi anem de matí. Anem caminant i comentant que les rieres, els torrents, tan abundants al Camp de Tarragona, són un tresor gens aprofitat. Ben al contrari, la gent sols els utilitza per a llençar-hi porqueries, remolcades de runa, mobles vells, directament brossa...Pensant una mica més, se'n podrien fer rutes verdes de 1a categoria, accessibles des del mateix centre dels pobles, a Valls, a Cambrils, a Reus, etc. Gaudi de proximtat, sense paràcticament petjada de carboni i observant plantes, animals i natura en general. Una llàstima.

Llentilla d'aigua.

És increible la capacitat de colonització de la llentilla d'aigua, Lemna minor, sabíem que s'escampava amb facilitat. Però encara ens ha sorprès. Aquestes dues fotos són de divendres passat la primera, on la llentilla ocupa sobre la tercera part de la llacuna als aiguamolls del Pla. I de dissabte al matí la segona, quan ja ocupa la totalitat de la llacuna. La superfície coberta s'ha multiplicat per tres en solament un dia, i encara perquè ja no hi ha més aigua, perquè si no podria haver crescut més.

Darrer dia a l'oficina.

Avui un dia d'emocions; despres de vint-i-dos anys, disset com a Agent, i cinc com a Cap d'Àrea Bàsica del Cos d'Agents Rurals, deixo de treballar a l'Alt Camp. Aquesta deixa de ser la meva oficina. Tambe és veritat que ara ho serà el Baix Camp, comarca veïna, on visc i on he treballat també de Cap d'Àrea deu anys, però l'Alt Camp, la comarca on he nascut i m'he criat, ja no serà mai més el meu lloc de treball. Òbviament hi continuaré anant, fins i tot algun cop treballant, però ja no serà tan sovint. Quasi quasi em cau la llagrimeta mirant aquest increïble paisatge. No em negareu que és fantàstic!

Miravet.

Ens hi hem passat quatre anys, treballant a la Ribera d'Ebre, gaudint de paisatges com aquest. Avui al matí hi hem tornat, abans de la pluja, amb la Tracer, gaudint també de la carretera.

Dos pobles, dues ermites.

Magnífic dia de primavera per a fer la volta per la reserva natural de la Trinitat. Sortim de l'ermita de la Santíssima Trinitat i hi tornem fent la volta passant per l'ermita de Sant Joan de la Muntanya i la cova del Nialó. De l'Espluga a Montblanc, pel cor del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Excel·lent!