Una granja ibèrica a l'Alt Camp.

Al Camp de Tarragona tenim de tot, fins i tot una granja dels Cessetans. És a Nulles, fàcil de visitar.

Inundacions.

El que ha passat a València ens ha fet pensar que aquí, al Principat, també hi ha moltes zones inundables. De fet, fa anys que disposem de mapes de zones inundables que poden ser fàcilment consultats. Desgraciadament, molta gent no en fa cas i hi construeixen habitatges, indústries i altres usos. No és que n'estem massa preocupats, la nostra casa és molt vella i si fos en zona inundabñe ja hauria desaparegut. Però tot plegat ens ha fet consultar aquests mapes. Tranquil·litat; no vivim en zona inundable, encara que en tenim a prop. Ep, que amb l'escalfament global podria canviar tot. Esperem que no.

Una bona lectura.

Passar per Cossetània sempre porta premi: aquest llibre promet, una bona lectura, per a gaudir i per aprendre.

La vida secreta dels arbres.

Poques vegades passa que t'identifiques totalment amb un llibre, el seu autor, el seu contingut i fins i tot en la seva forma. I això és exactament el que ha passat amb aquest llibre d'en Peter Wohlleben. Una veritable joia; explica de forma fàcilment entenedora com d'importants són els arbres i el bosc. Com de malament els estem tractant i gestionant i com, potser, encara hi som a temps de revertir aquesta mala praxis. Després de trenta-cinc anys de treballar al Cos d'Agents Rurals, signo totalment tot el que diu en Peter, és clar que moltes coses no les sabia, i que no faig metre noranta d'alçada, però aquest llibre és un regal increïble i crec que tothom se l'hauria de llegir. A banda, és un veritable plaer, les il·lustracions acompanyen molt. Queda escrit, doncs, no us el perdeu.

El Francolí a Tarragona.

Aquests dies hi ha maquinària pesada treballant a la resclosa de Sant Salvador, al riu Francolí a Tarragona. Sembla que les obres són la remodelació de l'estació d'aforament, també s'establiran una escala per a peixos i anguiles. En definitiva, que podran regular millor el cabal i, al mateix temps, milloraran les condicions per a la fauna. A vuere com queda, doncs.

Biodiversitat a Tarragona.

Assitim a les jornades de Biodiversitat a Tarragona amb algunes xerrades i presentacions força interessants. Són al port de Tarragona, encara hi sou a temps, continuen aquesta tarda i demà.

Tossa de Mar.

Poc havíem voltat per la Selva, i Tossa n'és una visita imprescindible. El castell, el nucli antic, la costa, com diu en Peyu; si hi heu d'anar expressament...paga la pena. Bé, ell ho diu diferent.

Riudecanyes.

Han caigut més de 100 litres en aquests darrers dies a Cambrils, anem a veure com està l'embassament de Riudecanyes...doncs sembla que no n'hi ha prou.

Incendis!

Quan ja pensàvem que s'havia acabat la temporada de perill d'incendi, amb molta tranquil·litat inesperada, sorpresa! Dos incendis al Priorat, no es pot abaixar la guàrdia. 107,9 Ha a Cabassers i poc menys de 20 a Porrera. A veure si plou una mica més.

Barranc del Forat Negre.

11 de setembre, diada nacional de Catalunya. Un dia més per a fer país; volta a uns indrets espectaculars i despoblats: els Dedalts de Vandellòs. Pujada per barranc del Forat Negre, camí de la Portella i tornada pel de l'Aigualcoll. Racons inhòspits i desconeguts, magnífics paisatges i tranquil·litat total.

Més llibres bons.

A Cossetània no paren d'editar meravelles. Aquest cop han reblat el clau, la versió en format història gràfica -com en diuen ara dels tebeos- del llibre de Peter Wohlleben; La vida secreta dels arbres, és una veritable joia, una meravella. No solament pel contingut, que el tindriem igual en el llibre original, l'assaig, sinó també estèticament. Unes il·lustracions precioses. Un regal de debò d'en Benjamin Flao i Fred Bernard. També un assaig de la col·lecció mandràgora; L'imperi del fred, de François Garde, que ens farà entendre molt millor què és el fred, què suposa per als éssers vius, inclosos els humans, l'espècie més imbècil del planeta. Una lectura deliciosa i per aprendre moltes coses que mai ens hauríem pensat. I finalment un llibre fantàstic del qual n'hem tingut el goig d'assessorar la traducció del francès; Els ocells dels nostres jardins i la seva vida secreta, d'Antoine Isambert i Sandra Lefrançois. Un llibre que ens farà conèixer i gaudir dels veïns que abelleixen els nostres petits bocins de natura a la vora de casa. Un llibret bonic, bonic de veritat i molt instructiu.

L'Alt Gaià.

Tots els focs quan comencen són petits, diuen. Doncs els rius igual, quant comencen són molt petits i porten molt poca aigua. I, si són al Camp de tarragona, a mida que baixen cada cop porten menys aigua i són menys rius. Així és el Gaià; a les Piles encara hi ha aigua, però a Altafulla ja és del tot sec, i molt abans. Meravelles de l'Alt Gaià; Conesa i el castell de Biure, per exemple.

Subirats.

Subirats és un municipi amb molts nuclis i molts interessos; el nucli principal és Sant Pau d'Ordal. Des del punt de vista històric, sens dubte el principal interès és el castell, amb unes vistes magnífiques. Tot molt a prop.

Gisclareny.

Més Parc Natural del Cadí, pel poble més petit de Catalunya (en nombre d'habitants), Gisclareny. El Bullidor de la Llet, els Empedrats, ermites, el Llobregat net, racons meravellosos...paga molt la pena.

Parc Natural del Cadí.

Un tomb pel Berguedà, cap a Bagà i Gisclareny, on el Llobregat és encara un riu com cal.

Més lliibres.

Encara no hem pogut acabar de pair del tot el llibre de l'amic Jaume que ja ens en cau un altre a les mans. Sí, l'Albert Masó, el Dr. Albert, ens regala aquest exemplar que recull les millors fotografies de l'edició 2014 de MontPhoto. Un llibre per a gaudir de la bona feina de molta gent. Moltes gràcies!

Els arbres de Querol.

Un vespre molt complet, a Querol, amb la presentació del llibre de l'amic Jaume Marlès; Els arbres singulars de Querol, un treball molt interessant sobre aquests éssers vius que ens ajuden i ens protegeixen sense demanar res a canvi. Després concert i soparet en un entorn increïble, magnífic, i rodejats de bona gent. Querol, a l'extrem de la comarca de l'Alt Camp, és una joia única i incomparable.

Amics.

Ahir vam assistir a un acte molt bonic i entranyable; el company de la feina i, malgrat tot, amic, Toni Borau, es va jubilar. I va fer una festa a la torre del Sebastià, a Sant Vicenç de Calders. Va ser molt maco, amb vora dues-centes persones que vam lluitar contra la calor i vam recordar vells temps. Amb el Toni va ser amb qui vam començar a treballar d'Agents Rurals fa trenta-cinc anys, i a dia d'avui (bé, d'ahir, ell) Caps d'Àrea Bàsica al Baix Penedès i a l'Alt Camp. És l'entrada a una nova etapa de la vida. Per molts anys!

Sant Pere de Rodes.

Una visita que feia temps que volíem fer, finalment, ha estat ahir. Paga molt la pena, lloc impressionant i edifici preciós, imponent, ple d'història i restaurat amb molta feina i bon gust. Imprescindible.

Primer incendi.

Un cap de setmana que no ens tocava treballar, li canviem a un company, i, és clar, Murphy no descansa mai: primer incendi important de la temporada, al Priorat -teníem guàrdia a 10 comarques-. Han cremat finalment "sols" 17 Ha, però es desplegament ha estat gran, vehicles, helicòpters, avionetes, molts bombers, quatre unitats del CAR...un primer ensurt. Esperem que sigui el darrer.

Bufaforats...i més.

Costa de fotografiar, aquest petit insecte, bufaforats o esfinx colibrí, Macroglossum stellatarum. Però també ens serveix per a destacar novetats als blocs de papallones, amb un veritable aquelarre, i els de moixons, amb la nidificació de les arpelles al Camp de Tarragona per primer cop, que nosaltres sapiguem, és clar.

Hi tornem.

Perquè és un monument magnífic, perquè és un lloc espectacular, perquè t'envolta una natura única, perquè hi ha quatre graus menys que a Cambrils...tornem al pi de les Quatre Soques, a Querol. Fantàstic!

Argentera.

Camí empedrat del castell d'Escornalbou a Argentera, es pot fer d'anada pel camí empedrat i tornar pel camí de Vilanova d'Escornalbou fins la carretera ben bé sota el castell.

Els tres turons.

Increïble final de juliol, sí, dia 30 i temperatura primaveral, vistes magnífiques des dels tres turons, la creueta del Coll, el Carmel. Totes les ciutats de l'àrea metropolitana als nostres peus.

El Puig d'en Cama.

El dia de Sant Pere, 24 de juliol, pujada a Sant Pere del Puig i cap al puig d'en Cama. Un munt de papallones i un dia magnífic amb una temperatura primaveral.

Orquídies a Alforja.

Divendres que ve, dia 5, a les 7 de la tarda, es presenta a Alforja un llibre que promet ser molt interessant, no ens el volem perdre per a la nostra biblioteca. El bon amic naturalista i millor persona Hilari Aragonès, juntament amb Adela Mas i Francisco Barrajón han fet una feina que frisem per tenir a les mans. Per poc que puguem no hi faltarem.