Magnífica lectura.

Cossetània ho ha tornat a encertar. Editar en català aquest deliciós llibre ha estat sens dubte una excel·lent tria. Una lectura imprescindible, entenedora i en la que ens sentim plenament identificats. Breu, unes 100 pàgines, però intens, posa en dubte tots els valors que, desgraciadament, imperen avui en la nostra societat. L'autora és indígena americana, doctora en botànica, i m'atreveixo a dir que sàvia. Si teniu ocasió, agafeu-lo i gaudiu-lo, segur que apreneu algunes coses, coses que potser ja havíeu intuït, però que no havíeu trobat escrites.

Netejant el Trabucador.

Aquest diumenge, Greenpeace ha organitzat una jornada que podríem qualificar de més testimonial que pràctica quant a gestió ambiental.

Una recollida de deixalles amb voluntaris al Trabucador, al Delta de l'Ebre.

Hi han participat una trentena de persones. I Déu n'hi do la mà de porqueria que s'ha recollit. I és que la gent és molt i molt incívica, per ser políticament correcte. Perquè si no podríem dir directament que són uns porcs, amb perdó dels porcs de veritat. Fins i tot s'han recollit coses que la gent ha llançat mentre els voluntaris recollien brossa de forma ben visible!

Hi havia de tot, sobretot plàstics, ampolles, bosses, però també roba, compreses, tampons, mocadors...Desgraciadament, també s'han localitzat un mascarell i un dofí morts.

Siguem realistes; no es deu haver recollit ni un 0'0001% de la m. que hi ha, però s'ha fet el que s'ha pogut.

Cotxes elèctrics?

Potser sí, potser cal anar al coxe elèctric; diuen que no contamina. No contamina per on circula, és clar, però contamina aquí.

O és que pensàveu que l'electricitat sortia d'aquells foradets de la paret?

Robot de cuina?

És un robot de cuina gegant, una mena de minipimer de mida descomunal?

No, és un seguit d'aerogeneradors a la serra del Tallat, a la Conca de Barberà. Ara podreu entendre com trinxen àligues, voltors i fins i tot ratpenats.

Una llàstima!

El Ral·li.

Ja el tenim aquí de nou.

Després de no passar per Arbolí i la Mussara l'any passat, ara torna la sostenibilitat i el respecte a la natura. El ral·li de España.

És aquest cap de setmana. Què faran, els boletaires?
Per cert, si voleu passar pel recorregut del ral·li aquests dies, aneu molt en compte, estan entrenant i, en teoria, han de respectar les normes de trànsit.
I les respecten, en teoria.

Vandalisme amb orquídies.

Fins ara, els que estudiem i fotografiem orquídies, solament ens havíem de preocupar pels senglars. Podem dir que era l'única bèstia que els feia mal, ja que a aquests animals els encanta de menjar-se els dos orquis -en llatí, testicles- que té tota flor d'aquestes colgats sota terra. 

El dany per persones era mínim, ja que fins i tot es produïa simplement per desconeixement, ja que costen de veure si no les coneixes.

Però darrerament, han començat a massificar-se els llocs on hi ha d'aquestes precioses flors. Cada dia hi ha més fotògrafs i amb menys tacte, de forma que apareixen molts exemplars trepitjats i malmesos.
L'amic Pep Aguadé ens ha fotografiat aquesta Barlia que estava seguint i ara ha trobat trepitjada.

I, el que és més greu, fins i tot hi ha gent que els arrenca per endur-se'ls a casa!

Caldrà prendre mesures, les orquídies s'ha de protegir i conservar al lloc on neixen, sempre hi pots anar a veure-les i fotografiar-les. Res més absurd i egoista que portar-les cap a casa, no viuran i no solament les privarem als altres, fins i tot les farem desaparèixer per tothom.

A partir d'ara, no donarem cap dada sobre la seva localització. De moment, és l'única cosa que podem fer. Però estem estudiant mesures més eficaces.

Per cert, aneu al bloc d'ocells, ja tenim dos òlibes més en potència!

Tornen a l'atac.

Fotografia: Susana Ferreres

Sembla que per allà baix han de tornar a desenterrar la destral.

Tot torna amb el PP.

Jo ja només espero veure el NODO, que per edat no vaig arribar a gaudir en el seu moment.

Ja el tenim aquí!

Aprofiteu per a visitar el Delta de l'Ebre, el Montseny o el Parc Natural de l'Alt Pirineu.
Segur que estareu més tranquils i més segurs per la carretera.

Atropellat.

Diu el tòpic que en temps dels romans, un esquirol podia travessar tota la península Ibèrica sense haver de tocar terra, només saltant per les capçades dels arbres.

Com és evident, avui això no és així, els esquirols molts cops han de baixar a terra, travessar carreteres, i posar-se en evident perill.

Aquest no va tenir sort, a Farena.

Si no ets envàs...

L'Eloi Balsells, amic de Móra, m'envia aquesta foto que suggereix una nova forma de reciclatge. El que per a nosaltres ja no val res, per a altres pot ser una autèntica llar on treure endavant la seva descendència.

Per cert, avui s'acaba la campanya més enganxosa i enganyosa de totes les que recordo: Envàs on vas?

Si voleu un consell: No en feu ni cas.

Ep, i cau en vers; Envàs on vas? No en feu ni cas.

Ara de debò; El plàstic, tot el plàstic en general, al contenidor groc. El vidre, tot el vidre, al contenidor verd, i el paper i el cartró al blau, tot, el paper i tot el cartró.

Aquesta campanya només servirà per a crear més confusió. En realitat, tret d'excepcions -bombetes, per exemple- s'ha de fer el que fèiem fins ara.

Penseu amb una mica de sentit comú. Si haguéssim de fer tants viatges a la deixalleria, el consum de combustible fòssil -no hi anireu a peu, a la deixalleria, no?- ja compensaria el guany que la natura ha tingut pel fet que recicleu. A més a més, si tan complicat es fa, la gent acabarà llençant-ho tot al de rebuig.

No m'estendré en explicacions tècniques, però qualsevol persona, encara que no hagi estat regidor de medi ambient a una ciutat, com jo mateix, es pot adonar que la joguina que surt d'un ou kinder -totalment de plàstic- és molt més fàcil de reciclar com a plàstic que un envàs de tetrabric, que és una barreja de plàstic, cartró i metall.

Xerrada a Riudecols.

Una cita a Riudecols, una xerrada que promet ser d'allò més interessant.

Els óssos d'Arties.

Sembla ser que algú s’ha adonat de la trista situació dels óssos tancats a Arties. Amb poc espai i en unes condicions deplorables.

Nosaltres ja fa temps que ens en vam sensibilitzar i la seva existència va ser un dels incentius que ens portà a proposar la creació d’un parc de fauna a Les Pinedes, l’antic campament militar de Castillejos, a les Muntanyes de Prades. Aquest projecte és publicat al recull de les Actes de les segones jornades sobre el Bosc de Poblet i les Muntanyes de Prades.

S’ha organitzat una recollida de signatures:

http://www.change.org/es/peticiones/pide-al-gobierno-del-valle-de-ar%C3%A1n-que-reubique-a-los-dos-osos-que-mantienen-en-un-parking-p%C3%BAblico?utm_source=action_alert&utm_medium=email&utm_campaign=9723&alert_id=hoqZnfyPCz_RbqjUkvoXN

Dades acttualitzades a 08.09.2013:

Sembla ser que aquests óssos ja viuen en unes condicions molt millors, al parc d'animals del bosc del Portilhon, a Bossòst, amb un tancat molt més gran i a cura del gran Pepe Guillén.

Projecte d'extractiva a Argentera.

Mireu quina cosa més maca ens volen posar a Argentera...la pela és la pela.

Més informació per si us agrada:

http://www.change.org/es/peticiones/vista-de-la-vall-amena%C3%A7ada-per-una-extractiva-des-del-castell-d-escornalbou