El país dels gegants.

Un passeig per Forès i voltants, un dels pobles amb millors vistes de Catalunya. Molt a la vora d'una central eòlica enorme, això sí.

Sant Jordi d'Alfama.

Estany de Sant Jordi, al final del barranc de Sant Jordi i a la vora de la cala i el castell del mateix nom. Indrets màgics. L'Ametlla sempre sorprèn.

Vilaplana.

Una clàssica, gaudint de les muntanyes de Prades. Des de Vilaplana, pujar pel camí de les Campanilles i baixar per les Tosques, o viceversa. Però per clàssica no vol dir que no sigui bona!

La Cala.

Així és com parlen del seu poble els caleros, és a dir, els naturals de l'Ametlla de Mar. Una població i un entorn que ningú s'hauria de perdre.

Falset.

Una ruta interessantíssima i, a més a més, gaudint d'un dia que ja sembla que ens escapem de l'horrible calor d'aquest estiu. Aprenem de botànica, unes vistes excepcionals, papallones, ocells, mamífers, una cova, una font (seca), dues ermites (Sant Gregori i Sant Cristòfol) i uns camins de bon caminar. Què més es pot demanar? Genial!

Els Estrets de l'Argentera.

Probablement no hi ha ningú al Camp de Tarragona que no conegui els avencs de la Febró. En canvi, els estrets d'Argentera són molt més desconeguts, i també paguen la pena, de debò. Una excursió fàcil i agradable des del mateix poble.

L'Espluga de Francolí.

L'Espluga de Francolí, un poble i un entorn que no deceben mai, ni tan sols en mig d'una calorada terrible.

Montblanc.

En realitat, hem anat a comprar al forn del Joan, però per dissimular també hem fet la visita amb audioguia a l'església de Montblanc, si més no que sembli que ens interessa una mica la cultura.

El toll d'en Gort.

A l'estiu cal cercar llocs per a caminar que t'ofereixin ombra, i anar-hi a primera hora del matí, si no, morirem en estat líquid. El toll d'en Gort a l'agost no convida massa al bany, però l'entorn és suportable fins i tot en plena onada de calor. És a Vilanova d'Escornalbou, al barranc de Rifà. Per cert, impressionant! Les estadístiques diuen que aquest bloc ha rebut ja més d'un milió de visites...no m'ho puc creure.

Escornalbou.

Avui sembla que no ha fet la calor exagerada d'altres dies. Més suportable. Ideal per a fer una volta per la Baronia, als voltants del castell d'Escornalbou. Un indret especial del Camp de Tarragona, dels pocs amb alzines sureres, per exemple.

Les desconegudes.

Les serres de Llaberia i Colldejou són de les menys conegudes de les del Camp de Tarragona, lluny de la popularitat de les muntanyes de Prades, però amb igual qualitat.

FGC

Avui, per circumstàncies diverses, he viatjat en transports públics, he de confessar que ho faig poc, normalment vaig en cotxe, moto, bicicleta...en transport privat, vaja. Però avui havia d'anar a Valldoreix a recollir un vehicle, per tant, Renfe fins a Barcelona i Ferrocarrils de la Generalitat fins a Sant Cugat, on viu la gent més necessitada de Catalunya. Doncs bé, he comprovat el que ja sospitava; la diferència és abismal, enorme! Els ferrocarrils nets, puntuals, ràpids, còmodes, eficaços, el personal molt amable...res a veure amb l'altre tren, vaja. Jo continuo pensant que això de rodalies no és cap accident, no és negligencia, no és incompetència, és intencionat. Solament volent-ho es pot fer tan malament, i viatjant amb els FGC he pogut comprovar que es fàcil -o ho sembla- fer-ho bé, fins i tot molt bé. Per cert, caminant per Valldoreix entens perquè es diu que a Sant Cugat és on hi ha la renda per càpita més alta de Catalunya, es nota.

Escornalbou.

L'entorn del castell d'Escornalbou, indrets màgics a la vora de casa.

L'Argentera.

Dissabte sortida cap a l'Argentera; barranc de la Bartra fins a la Mina del pou de Malacate, tot sota l'aixopluc de la serra de Pradell. Al cor del Baix Camp.

Barranc de la Foïna.

Sí, el nom científic de la fagina és Martes foina, però Foïna també és un barranc de Riudecanyes, que, naturalment, desemboca a l'embassament. Un racó per descobrir molt interessant. Avui ho hem trescat, pujant per camí de la Feredat i baixant pel camí de les Galaupes. Un dia amb temperatures quasi d'hivern, fantàstic.

Els Gorgs de la Febró a la primavera.

Al gener vam ser als gorgs de la Febró, la Gorguina, el Gorg i el Gorguet eren plens, hi corria l'aigua, però al gorg gran, el del mas dels Frares, completament sec. Avui, a pocs dies de començar la primavera, llu espectacular, posant la cirereta a un dia magnífic.

Barranc de Rifà.

Des de Mont-roig del Camp, a la pujada cap a Colldejou, trobem el camí que ressegueix el torrent de Rifà. Podem agafar diverses variants, i anar cap a Colldejou, cap a Pratdip o cap al molló dels Quatre Termes. Travessarem el pont de Rifà, més alt del que esperàvem, i anirem a recer de la muntanya Blanca. Uns paratges molt interessants, ara, això sí, plens de construccions més o menys encertades i cuidades que faran que la zona no sigui tan salvatge.

Montfalcó murallat.

Un indret enmig de la Catalunya interior, de la Segarra, que tothom hauria de visitar algun cop. Ho hem fet avui, i complementem amb més pobles i espais de la vora del Sió.

Camí de Vilanova.

El camí de Vilanova, al Vendrell, porta sorpreses agradables; passa a la vora de l'espai protegit de les Madrigueres i de la riera de la Bisbal, tambe per exemple, podem observar una olivera excepcional.