Oliveres mil·lenàries.

Espectaculars oliveres mil·lenàries, i n'hi ha centenars, milers. Veritables monuments vius, un tresor que cal conservar, ara protegides per llei. Aquestes són les de l'Arion, a Ulldecona, on n'hi ha més quantitat.

Un dia al Delta.

Moixons, ocells, arròs, paisatges...un dia al Delta de l'Ebre dona per a molt, i, si no fa gota de vent -cosa rara- encara més.

Les Flandes de Piera.

Les Flandes de Piera, a la comarca de l'Anoia, són un indret molt curiós i diferent de tot el que ens podem trobar a la resta de Catalunya. Paga la pena de visitar-les, interessants des del punt de vista geològic i paisatgístic.

Torb.

Això podríem dir que és el torb. Què és?

Símplement quan fa força vent, la seva força aixeca la neu i la desplaça horitzontalment. Molt estètic, però també molt molest.

Bon dia!

Aquests dies de confinament és tot un plaer poder gaudir de les primeres hores de llum a la natura. Com aquestes de la Ribera d'Ebre.

Posta de sol.

Des de la platja de la Marquesa, al delta de l'Ebre.

Quan en tornarem a gaudir?

Flors!

Vaja, tot just en el millor moment de la floració dels fruiters de fruita dolça ens hem de quedar a casa.

Ja és ben bé una llàstima. Doncs aquí teniu un parell de fotos fetes abans del confinament.

Posta i neu.

I després de la sortida, la posta, aquesta al delta de l'Ebre. Avui, tot just, després de les nevades llargament anunciades al Port.

Cel rogent...

Sí, el vent és molest, fins i tot empipador, a voltes, però fa uns paisatges magnífics!

2019

Sí, darrerament tenim el bloc poc actiu, és veritat. Però no per això hem de deixar de canviar l'encapçalament cada any, com sempre.

Una panoràmica de la magnífica serra de Llaberia, a cavall entre el Camp de Tarragona, on vivim i hem nascut, i la Ribera d'Ebre, on treballem, ens ha semblat la millor portada per enguany.

Que sigui el de l'alliberament!

El Pas de l'Ase.

Us indret fascinant de les terres de l'Ebre, concretament a la Ribera d'Ebre, a Garcia. El Pas de l'Ase.

Tivissa.

No debades ha estat escollit un dels pobles més bonics de Catalunya. Tivissa, enfilada al capdamunt de la Ribera d'Ebre. Amb l'ermita de Sant Blai i el morral de Penarroja.

Fantàstics paratges.

Primavera.

Els cels a la primavera solen oferir paisatges excepcionalment bells. Vet ací una petita mostra.

La torre de la Mora.

Un lloc on paga la pena perdre una bona estona, i és molt a prop!

Posta.

No tenim por de repetir-nos; el delta de l'Ebre és un dels millors llocs per a copsar la bellesa de la posta del Sol. L'hora blava, amb la serra del Montsià al fons.

Muntanyes properes.

No hi ha dubte que les muntanyes de Prades i el Montsant són dues erralades espectaculars, fotogèniques...i les tenim molt a la vora!

Siurana.

Siurana, a les Muntanyes de Prades però a l'esguard del Montsant. Un indret genial i que no ens cansem de tornar a gaudir.

Màgic!

Muntanya fotogènica.

A la inauguració de la darrera exposició de la SCFN en vam parlar amb un soci i amic; el Montsant és una muntanya molt maca i, sobretot, molt fotogènica.

Ell en treu molt més profit, bàsicament perquè en sap molt més, però intentarem de copsar una mica aquesta qualitat.

La platja.

Aquests dies hom -i don- pot anar a la platja a passejar el gos, a fer fotografies, a banyar-se...i no trobar-se pràcticament ningú! Un goig.

Bé, ningú tampoc, et pots endur alguna sorpresa.

L'Espluga de Francolí.

Sempre amb les muntanyes de Prades de fons, l'Espluga de Francolí, on neix el nostre riu més gran.