Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Economia. Mostrar tots els missatges

dilluns, 19 de desembre del 2011

Calendari i Marató.

Els amics d'Acrocephalus blog ofereixen de forma totalment gratuïta un excel·lent calendari amb fotos d'ocells, es pot baixar, imprimir i penjar a la paret. El bloc és enllaçat al costat.
Per cert, m'envien una interessant reflexió sobre la Marató de TV3, a la que molts hi col·laborem cada any i que és un èxit creixent, la transcric completa:

Una observació impertinent sobre la Marató.
La recaptació de la Marató és ara mateix (matí del 19 de desembre) de
7'3 milions d'euros.
Suposem que l'espoliació fiscal anual que pateix Catalunya és de
17.520 milions d'euros (segons algunes fonts és molt superior).
A cada dia corresponen 17.520/365, és a dir, 48 milions d'euros: dos cada hora.
La Marató ha recollit, doncs, una mica menys del que Espanya ens roba en 4 hores.
El recapte de la Marató s'incrementarà en els propers
dies, però difícilment arribarà a l'espoliació corresponent només a
mig dia dels 365 que té l'any (24 milions d'euros).
Pensem en tot el que els catalans podríem fer si fóssim amos dels
nostres recursos!

dimecres, 16 de novembre del 2011

La foto més cara de la història.

Per aquesta foto s’han pagat 3,2 milions d’Euros en una subhasta.
No faré cap comentari, entre d’altres coses perquè ja n’he llegit de tots colors al fòrum de la SCFN, jo mateix hi he posat cullerada, cadascú que reflexioni per si mateix.
L’autor és aquest, podeu veure’n altres obres.



dijous, 3 de novembre del 2011

Sóc un ignorant.

Sí, ja estic completament perdut. Entre primes de risc, rescats, deutes, mibors, euribors i altres tecnicismes jo ja no entenc res.
Jo pensava que al banc hi deixàvem els diners, que ells ens els guardaven i, si ens fan falta, sempre els podem recuperar. Si hi vas i ja no els tenen, és que algú se’ls ha endut, no?
I, si algú se’ls ha endut, és que els han robat, així de clar. El que no pot ser és que els governs –és a dir, altre cop nosaltres mateixos amb els nostres impostos, no ho oblidem- haguem de donar diners als bancs perquè ens puguin tornar els que els hem deixat.
Jo dec ser molt ruc, però no ho entenc.
I els països?
Com pot ser, que tot un país se’n vagi a la ruïna?
No hi ha dubte que, si això passa és perquè algú s’ha fos els diners. Altre cop igual, algú se’ls ha endut, és a dir, i com en dèiem abans, algú els ha robat. Perquè la gent segueix pagant els seus impostos, si no, poden acabar a la presó o amb multes molt altes.
Aleshores.
¿Per què no es jutja –i, si s’escau, s’empresona- als banquers i als governants que s’enduen els diners?
Si una persona entra a una botiga d’electrodomèstics i roba un televisor, i té la mala sort que l’agafen, anirà a la presó, no?
Així, algú que roba milions de dòlars o euros. Per què no va a la presó?
Definitivament, sóc molt ruc, no puc entendre res.
Personalment, no he entès mai tot aquest tema de l’economia. Afortunadament, com a funcionari, el meu sou, minso però digne, i força estable al llarg dels anys, no puja ni baixa massa. I és perfectament controlable i controlat pel govern, que sempre estarà ben segur que no faré cap mena de frau, simplement, no puc. La millor prova és que la meva declaració de renda és tan simple que només cal que signi l'esborrany que em fa hisenda cada any.
No seré mai ric, però tampoc –de moment- no em falta res imprescindible. Si ho pensem bé, hi ha molt poques coses de les que tenim que siguin realment imprescindibles. Coses sense les quals, realment, no puguem passar. Així, jo intento de comprar alguna cosa solament quan ja tinc els diners per a fer-ho, no m’agrada deure res a ningú.
Mentre segueixi així, crec que ja em va bé, no entendre-hi ni un borrall, d’economia.

dilluns, 7 de març del 2011

Prunera i presseguer.


Un cop els ametllers comencen a perdre les flors i guanyen fulles, ara és l’hora dels presseguers i les pruneres, també amb flors que no els van gaire darrere, en bellesa.

Aquí en tenim mostres de tots dos, a veure si algú endevina quin és quin.

Per cert, m’ha arribat un article molt interessant, llarg, sí, però paga la pena de llegir-lo, de debò.

http://crisiscapitalista.blogspot.com/2011/01/islandia-crisis-y-revolucion.html

dijous, 10 de desembre del 2009

Arrodonint, que és gerundi.


No en tinc ni idea d'economia, i de matemàtiques, una mica més però tampoc cap exageració.
Però crec que els que diuen que sí que en saben, si més no, n'haurien de saber. És a dir, les nostres autoritats econòmiques i polítiques, encara menys.
Vaig a pagar una matrícula oficial, per a unes proves, a La Caixa -no hi ha altre opció- i veig encuriosit que val 30,05 Eur.
Quina quantitat més poc rodona, no?
De moment, no hi caic -ja dic que sóc ignorant de mena- però quan veig el document que em lliuren, comprovo que hi posen la traducció en pessetes: són exactament cinc-mil, rodones i precises, com els bitllets que tan vam fer anar de més joves.
A veure; Quants anys fa que va l'Euro?
Quants anys fa que ja no hi ha pessetes?
Jo, particularment, ignorant com soc, ja fa molt temps que penso en euros, calculo el que tinc, el que em gasto i el que em queda, o el que valen les coses, arrodonint pel tipus de moneda que porto a la butxaca, és a dir, cinc, deu, vint o cinquanta euros. Més enllà d'això sols hi ha la targeta, la meva economia no em permet jugar amb mitllets -perdó, bitllets- de cent o cinc-cents euros.
Per què no fa el mateix l'administració, i les caixes?
Per què encara ens tradueixen les quantitats a pessetes?
La veritat és que ho trobo molt poc coherent i lògic.
Crec que haurien d'arrodonir, cobrar-nos trenta euros rodons.
Veritablement vé de cinc cèntims? Tan malament estem?
I les caixes haurien de deixar d'escriure la traducció a pessetes, sols serveix per a ocupar lloc.
El més curiós del cas, però, és que els estafadors lladres i corruptes, altrament dit xorissos, sí que s'han adaptat ràpidament a la nova moneda. No he sentit mai una notícia que expliqui una estafa o un desfalc de cinc-cents milions vint-i-cinc mil euros.
Per què serà?
En fi, ironies de l'economia.
Tot aquest tema em fa recordar altres curiositats; Fa un parell d'anys, vaig passar pel túnel vell de Vielha, encara, i hi havia un enorme cartell que anunciava l'imminent inauguració del túnel nou, amb unes xifres gegants que n'explicaven el pressupost. Era una quantitat d'euros que no recordo exactament, però era de diversos milions, noséquants cents de milers, noséquins milers, uns quants centenars, desenes, unitats...i cèntims!
És que se n'enfoten de nosaltres?
Pregunta retòrica, ja sé que sí.
Quan jo demano un pressupost a qui sigui; reparador de vehicles o màquines, paleta, pintor o el que sigui, me'n dona una quantitat aproximada, posem d'alguns milers o centenars d'euros. Milers o centenars absolutament rodons, no poden precisar ni tan sols les desenes. I fan bé, perquè la majoria de vegades el pressupost se'n va en un percentatge alt. La majoria de vegades per dalt, és clar.
¿Com pretenen fer-nos creure que abans de començar les obres d'un túnel que ha de costar alguns milions d'euros saben exactament, al cèntim, el que costarà?
¿És que fins i tot saben els accidents que hi haurà i el que hauran de pagar d’indemnització?
Insisteixo, sóc un ignorant econòmic.
Volia comentar el tema de la llei del cinèma en català, però el bloc del J. M. Climent, altre cop, ja ho ha fet amb un post que no podré millorar.

dimarts, 23 de setembre del 2008

Economia...sostenible?


Aquests dies se sent a parlar molt d’economia, escoltava fa uns moments al Sr. Sala Martín, gran expert en el tema i que parla de manera que sembla que t’ho fa entendre tot molt bé.
Sembla ser que tot plegat és degut a la gran patacada que hi ha, que, segons els experts, ja es veia venir. Això em recorda els homes del temps, que quan hi ha una gran tempesta, sempre diuen que ja l’havien prevista...i jo també, és clar!
Però en aquest cas crec que és veritat, fins i tot un llec total en economia podia veure que aquella situació de tan gran creixement no es podia mantenir de cap manera.
A grans trets, fins i tot jo mai he vist clar aquest concepte que tan utilitzen els economistes de creixement sostenible.
Com que jo no ho sóc, economista, ben al contrari, sóc naturalista. Veig a la Natura que aquesta sostenibilitat del creixement no hi és enlloc. Potser si anéssim a veure la globalitat de l’Univers, que hi ha molts autors que afirmen que és en expansió constant des del Big Bang, sí que n’hi hauria, de creixement constant. Però a escala terrestre, a la que podem tocar, l’únic que és realment sostenible és l’equilibri, no pas el creixement.
Jo no em puc imaginar de cap manera un animal, una planta o un ecosistema que es trobés en creixement constant, permanent, sostenible, en fi. Els animals, les plantes, les comunitats biològiques creixen des que neixen o des que els han destruït fins que arriben a un equilibri en el que es mantenen anys i anys. És el que s’anomena clímax.
No veig cap animal ni cap planta creixent, creixent, creixent...què passaria? Que faria un pet com un aglà, no?
De la mateixa manera, jo aplico aquest ensenyament a la meva economia –modesta- i a qualsevol economia per extensió: S’hauria d’arribar a un equilibri en el què els ingressos i les despeses ens permetessin de mantenir un nivell de vida correcte. Que el nostre sou ens faciliti sostenir les despeses necessàries, com vivenda, aliment, vestir, ensenyament...
Si els preus no pugen contínuament, tampoc cal que els salaris ho facin, ja que, si no, és un peix que es mossega la cua: Demanem més sou per a suportar la pujada dels preus, els preus pugen perquè els que venen coses volen comprar-ne de més cares i s'adonen que, com que ens han apujat el sou, tenim més poder adquisitiu. Aleshores, necessitem més per a compensar la puja i ho demanem...i així fins al pet final.
Insisteixo, jo no crec en el creixement sostenible, l'única cosa sostenible és l'equilibri.
Sí, ja sé que sóc un ignorant en economia, però a petit nivell, casolà, funciona. El que passa és que els factors externs no els pots obviar, la crisi hi és per a tothom!
Com que no volia posar una foto d'un bitllet, ja que no el considero massa estètic, he preferit penjar una imatge d'una cosa molt més deliciosa i que em fa venir a la memòria l'olor del dia que la vaig fer.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.

Neula

Neula
La Neula, una gossa d'atura que ens va acompanyar molts anys.

La Bruna.

La Bruna.
Va ser una més de la família des que la vam adoptar.