Cementiri.

Bé, sembla que ja tinc data prevista per anar al cementiri. Ep! però no per quedar-m'hi, si pot ser, quan acabi la xerrada en sortiré.

Parlem de moixons.

Avui podeu escoltar el primer podcast que hem fet l'Enric Pàmies i jo. Bé, en realitat ha estat l'Enric qui ha tingut la idea i qui porta la major part del pes del producte. Jo ajudo amb el que puc. Fa poques hores que està disponible i ja l'ha escoltat una bona colla de persones, persones que s'interessen pels nostres moixons. Si teniu una estona, us convido que ho escolteu, parlem de merles i tords i hem entrevistat al gran Àlex Mascarell, l'il·lustrador científic més hiperactiu que coneixem. Aquí en teniu l'enllaç. Espero que us agradi! https://go.ivoox.com/rf/79243872

Llacuna nova, aguait nou.

Un cop ja s'ha consolidat la nova llacuna als aiguamolls del Pla, amb presència de moltes espècies interessants d'ocells, ara calia un aguait per a poder observar-les amb comoditat i sense espantar-les.

Doncs vet-lo ací, fet a mà, Km 0. Una mica lleig, sí, perquè és tot metàl·lic i molt fred. Però és que així es fa més difícil que algú el faci malbé, és més sòlid.

A més a més, aquest és completament obert, sense ni portes, tothom hi pot entrar. La vista hi és molt bona, orientat al NO, és a dir, de cara a la serra de Miramar.

Apa, ara a treure'n rendiment!

Alliberament.

L'alliberament d'espècies protegides procedents de centres de recuperació és un dels moments més agraïts de la feina d'Agent Rural.

Sempre que es pot, es fa aprofitant sessions del programa EDUCAR, és a dir, en presència de públic preferentment en edat escolar. La canalla gaudeix molt de l'acte de tornar a la llibertat un animal que ha estat ferit o malalt i que, mercès a una trucada del 112, la majoria de cops, és recollida pel CAR i ingressa a un centre de recuperació.

Després de dies, setmanes o fins i tot mesos en alguna ocasió, pot tornar al lloc del qual mai no hauria d'haver marxat: la llibertat!

En el marc del Delta Birding Festival, al delta de l'Ebre, realitzem cada any un alliberament amb un gran èxit de públic i d'organització.

Les fotos de l'amiga Mariska de Graaff són tan bones que farem una excepció a la norma que intentem no sortir mai a les fotos, preferim ser-ne els autors.

Delta Birding Festival 2019

Enguany hem tornat a participar en el DBF, com sempre, molt interessant. Molta gent hi ha intervingut, alguns han destacat per damunt d'altres, però, sens dubte, l'estrella absoluta d'enguany ha estat aquesta.

Un exemplar preciós de Martinet dels esculls, Egretta gularis, que tothom anava empaitant amunt i avall, s'enviaven les localitzacions, trucades, whattsup...

Probablement l'ha acabat veient la majoria de la gent.

Vet-lo ací, com sempre, admirat per unes quantes ornitòlogues i ornitòlegs, amagadet sota el pont.

Preciós!

Posem anelles?

L'ICO torna a organitzar el curs d'anellaments als aiguamolls del Pla. 

Per als que no ho conegueu, el lloc és realment petit, sols unes poques hectàrees, però molt i molt rendible, en aquesta època de l'any és fàcil d'anellar més de 15 espècies diferents en una sessió.

Animeu-vos! 

Alliberaments.

Una de les activitats que han tingut més èxit pel que fa a la participació del Cos d'Agents Rurals al Delta Birding Festival ha estat l'alliberament d'animals procedents dels Centres de Recuperació.

Es van alliberar quatre xoriguers comuns, Falco tinnunculus, un Bernat pescaire, Ardea cinerea, i un Flamenc, Phoenicopterus roseus.

Una munió de famílies, amb molts nens petits van gaudir enormement comprovant que les trucades al 112 avsant de la trobada d'un ocell ferit majoritàriament acaben bé.

Cada envol va ser rebut amb forta aplaudiments.

Delta Birding Festival...malgrat tot.

Sí, malgrat tot el que està passant, el Delta Birding Festival ha començat, i va força bé.

Sembla que l'Estat espanyol està fent una certa "treva" el cap de setmana per a agafar forces de cara a l'atac definitiu -perquè serà això, un atac, una presa militar- la setmana que ve.

Així és que gaudim ara que encara estem tranquils, perquè venen temps difícils. Catalunya està sent objecte d'un setge com feia tres segles que no es veia.

Oblideu legalitats i legitimitats, aquí només hi ha la força d'un estat on manen els hereus de la dictadura que alguns encara hem viscut.

Delta Birding Festival

Va! Que comença avui, si no es complica encara més la cosa...

http://www.deltabirdingfestival.com/programa-dactivitats-2017/

DBF!

Divendres comença la que sens dubte és la cita més important per a tots els ornitòlegs de Catalunya i del sud d'Europa. No us la podeu perdre si és que us agraden els moixonets.

A més, el delta de l'Ebre aquests dies ja valdria una visita sense festival.

Aquí ho teniu tot:

http://www.deltabirdingfestival.com/

Delta Birding Festival.

Sovintejaran aquests dies notícies sobre el DBF (Delta Birding Festival), més que res perquè falta poc ja.

Enguany ens toca guàrdia, aquell cap de setmana, i ja pensàvem que no hi podríem anar. 

Doncs bé, sí que hi serem, i, encara més, hi xerrarem. A veure si ho fem prou bé!

Al Delta.

Xivita, Tringa ochropus

Boscarla de canyar, Acrocephalus scirpaceus

Puput, Upupa epops

Capó reial, Plegadis falcinellus

Ja comença una de les millors èpoques de l'any per anar al Delta de l'Ebre. La Tardor, amb la migració postnupcial, un espectacle digne de veure.

Twitcher jo? No!

Sempre diem que no som twitchers (bimberos en català). Si més no, veritables twitchers. Només twitchers de proximitat, gairebé Km 0.

És a dir, si apareix una raresa prop de casa, al Camp de Tarragona, al Penedès, Priorat o Conca de Barberà, ens hi desplacem a veure-la, sempre que la feina i altres obligacions ens ho permetin.

Diríem que el límit màxim de desplaçament per a veure una espècie no usual seria el Delta de l'Ebre, lloc on més apareixen aquestes oportunitats i que és a menys de 100 Km de casa.

Però és clar, si fa dies que hi ha un escuraflacons becgròs, Phalaropus fulicarius, i a més a més fa bo i hi podem anar amb moto, perfecte!

A més a més, ens ajuntem vells -en el sentit estricte de la paraula- amics.

Gavines corses.

Enguany hem participat a l'anellament d'una colònia de Gavina corsa, Larus audouinii, a Tarragona.

En total una colla de voluntaris i professionals hem anellat 286 pollets de l'espècie, amb anelles metàl·liques i anelles de plàstic de lectura a distància.

Molta calor, però hem treballat ràpidament i les corses no són argentades, només ens sobrevolaven xisclant, cap intent d'atac.

Ara a esperar que tota aquesta tasca dongui resultats positius de coneixement de la biologia d'aquestes gavines que serveixi per a assegurar-ne el futur.

Una curiositat: en aquesta colònia s'ha trobat l'ocell més longeu de tots els registrats a Catalunya: una gavina corsa anellada feia 29 anys!

Gavià cívic.

Es diuen moltes coses dolentes sobre els gavians argentats, Larus michaellis. Potser algunes d'elles són reals, però el que no es pot negar és que són cíviques, creuen els carrers pels passos de vianants. Cosa que no es pot dir de molts humans.

Si més no les que han nascut al polígon de Reus.

Ben aprofitats.

Posar nius artificials per als  ocells no solament és útil per a ells. També és un pur egoïsme: podrem observar millor algunes espècies com crien i la seva biologia.

I no dubteu que en la majoria de casos seran ben aprofitats. Fixeu-vos en aquest, per exemple: hi ha baralles per a ocupar-lo. Potser el van instal·lar per a la gralla, Corvus monedula, però s'hi ha posat a criar una parella d'estornells negres, Sturnus uniciolor. I ara qui la fa marxar?

Tenen pressa.

Les orenetes comunes, Hirundo rustica, tenen pressa. Ja tenim els primers pollets sortits del niu, aquests els hem fotografiat al Delta de l'Ebre, al Camp encara no n'hem vist.

SOCC 2n de primavera a Arbolí.

Sembla que hi ha una petita pausa en l'augment progressiu de les temperatures. Sí, aquest cap de setmana ha estat una mica més fresc, i hem aprofitat per a fer el segon recorregut de primavera del SOCC d'Arbolí.

Una natura espectacular!

SOCC 1r de primavera a Pratdip.

Després del dia que va fer diumenge, no pensàvem que avui podríem fer el primer recorregut de primavera al SOCC, però finalment, ha fet bon temps. Vent i fred per a ser maig, però bo.

El resultat ha estat l'esperat, les espècies de sempre al barranc de la Dòvia, a Pratdip.

I per postres, dos aligots vespers quan ja tornàvem cap a casa. Bon dia per a observar ocells, al cap i a la fi.

SOCC 1r de primavera a Arbolí.

Sant Jordi, dia de la rosa, del llibre...i enguany del SOCC. Sí, hi hem fet el primer recorregut del SOCC de primavera, aquest cop a Arbolí, el proper cap de setmana, si tot va bé, a Pratdip.