Solidaritat amb Jaume Pros.

Al bloc del Jaume Pros, m'assabento que el diumenge hi va haver un acte dels 30 anys d'Ajuntaments democràtics a Valls, amb l'assistència de regidors i ex-regidors. El Jaume comenta que es van oblidar d'avisar-lo, tot i que després s'han excusat.
Bé, jo no tinc tanta sort, si no recordo malament, vaig ser regidor quatre anys, vaig crear l'àrea de Medi Ambient, àrea que encara existeix a dia d'avui i que ha estat premiada per la seva gestió -la posterior, probablement, no la meva- i també portava activitats i salut, a més de pertànyer a un mut de comissions i patronats...és el que té ser l'únic regidor d'un partit, no et pots lliurar de res, no pots delegar.
Bé, a mi ningú m'ha avisat i ningú s'ha excusat per no fer-ho. En fi, una ocasió menys per passar-me per Valls.
Gràcies! Vull dir al Jaume.

Com que m'avorria. És broma, jo no sé què és això!
He anat a fer unes quantes fotos d'abellerol, a veure si me'n surto de fer-ne alguna decent, aquí tenim el millor que n'he tret, val a dir que he tingut molta mala sort, hi havia obres al lloc de la colònia. A més, en el moment que un Puput es feia un curiós bany de sorra -i formigues?- ha passat un inoportú cotxe que l'ha fet volar, encara n'he pogut esgarrapar alguna foto, de l'escena.

Aquesta tarda, en un acte a Reus, he pogut copsar algunes opinions sobre el resultat de les darreres eleccions Europees, pel que fa a ERC. Es comenta que la desfeta no ha estat tanta com s'esperava...passerells!
No ens enganyem, hi havia en Junqueras, que és un crack i de segur que ha arrossegat milers de vots. Ja veurem què passa a les properes, quan Junqueras ja no faci notar el seu efecte i es quedin tots solets els que ara mouen els fils del partit.
Que potser encara es pensen que la trencadissa de Carreteros i altres herbes no es notarà?

Noves generacions i rareses.

Avui tenia una reunió de feina força important i interessant. No és broma, per un cop parlo seriosament.
Mentre encara hi era, em truca l’Albert Cama:
-No tinc gaire bateria, hi ha una glaucoides al port de Cambrils!
Un cop acabada la reunió, sense ni temps de canviar-me, deixar el cotxe de la feina, agafar la moto, recollir la filla a l’escola, portar-la a judo i, ràpidament, cap a Cambrils falta gent, això sí, sense cap mena d’aparell i vestit encara de forestal...
Ha pagat molt la pena. No sols per l’ocell, ja que veure un Gavinot polar, Larus glaucoides, ha estat per a mi una espècie nova, cosa que no feia des de feia molt de temps. És el problema de no viatjar gaire.
Deia que no sols per l’ocell, o els ocells, ja que hem vist altre cop moltes gavinetes de tres dits, un parell de cendroses, una argentada, xatracs bec-llargs, etc.
El que més m’ha agradat és conèixer una part de la nova generació d’ornitòlegs, hi havia concentrats el Marc Gàlvez, l’Oriol Clarabuch, el Joan Ferré, la Matxalen Pauy, el Martí Rodriguez, el David Jiménez i el mateix Albert Cama, és clar. A més d’alguns altres no tan jovenets, com el Camil Albert i el Raül Aymí, els quals ja conec de fa temps i m’ha agradat molt de tornar-los a veure.
M’han deixat una bona impressió, més ben dit, boníssima. Són optimistes, treballadors i molt ben preparats. Crec que els ornitòlegs “vells” com jo, ja podem començar a pensar en la jubilació, aquesta gent que vénen darrere nostre ens deixaran ben aviat en ridícul. A manca d'equip decent per a fotografiar ocells, he fotografiat ocellaires, aquí els teniu, fan goig, no?
He fet una “fotomòbilscope” , que no és el primer cop que faig, del Gavinot en qüestió, mercès a un Swarovski que hi havia per allí –hi havia uns quants telescopis parats, generosament a punt per a que mirés qui no portava res, com jo.
Afegirem un parell de digiscoping que vaig fer ahir de gavineta de tres dits, i ja tenim una mica de post gràfic decent.

Aquesta trucada i aquesta anècdota d'avui m'ha fet reflexionar sobre els amics i l'amistat, crec que el terme "vell amic" està sobrevalorat, m'explico;

Se suposa que un vell amic, pel fet de ser-ho, és millor.

Això, de vegades, és veritat, en el meu cas, el Manel Concernau, per exemple.

Però no és condició necessària ni suficient. Hi ha vells "amics" -hauria de dir coneguts- als quals no caldria que ens trobéssim tan sovint.

I, en canvi, hi ha amics nous que, de seguida, se't revelen com a bons amics. Crec que l'Albert n'és un cas paradigmàtic.

Ens vam conèixer l'any passat, tot just, amb el cens de Gavina capnegre. I, en les poques ocasions que he compartit amb ell, m'ha demostrat que és una persona amb la qual cal comptar. És un jove sobradament preparat, en sap, s'explica bé, és entusiasta, optimista i, si els detalls són els que ens demostren les coses, avui ha gastat fins i tot la bateria del seu mòbil per tal de trucar als seus amics i que tothom pugui gaudir del Gavinot polar.

En poca estona, ens hem ajuntat al far del port una dotzena d'ornitòlegs abillats amb tota mena de gadgets i estic segur que, amb la divulgació que n'ha fet, demà encara en seran més, els que podran "bimbejar" aquesta nova espècie.

Cotxa fumada.

Finalment, he aconseguit fer el meu primer moixó amb el telescopi i la D-70, no ha estat un aquàtic, com jo pensava, ha estat una cotxa fumada que, innocentment, s'ha posat en un pi l'estona suficient perquè jo li pogués fer algunes fotos.

El resultat no és del tot brillant, sobretot pel fons, que era tot cel i ha quedat absolutament blanc. Un toc ràpid i una mica barroer de Phsp i ha millorat prou.
Però per ser la primera no està malament, ja anirem millorant.

Ah! Com se sol dir a les pel·lícules americanes, cap animal ha estat maltractat per a fer aquesta imatge.