Mines de sal a Cardona.

Diuen que és el primer geoparc de Catalunya. Primer o no, és igual, paga molt la pena visitar les mines de sal de Cardona, un indret màgic.

Plegaments espectaculars.

No hi entenem massa, de geologia, però hi ha coses que difícilment escapen a l'atenció fins i tot dels més llecs. Aquests plegaments de davant de Camarasa són d'allò més espectaculars i de segur que desperten la passió dels geòlegs professionals o afeccionats. Són les crestes del Conill.

Pedres precioses!

Karts.

No, no estem parlant de cotxes baixets sense carrosseria i d'una sola plaça, parlem de geologia.

El relleu kàrtstic és freqüent a les nostres serres. Aquí, a les Roques Blanques, a la serra de Llaberia, en tenim un bon exemple.

No apte per a qui camina descalç.

Fotos de minerals.

Una autèntica pedra sota un Trencapinyes, Loxia curvirostra.

En Joan Astor, soci de la SCFN segueix digitalitzant el seu arxiu de diapositives i preparant àlbums que tots podem veure a la seva llibreria d’Issuu. Els dos darrers àlbums contenen imatges de la classe IV (òxids i hidròxids); un total de 274 fotografies, 58 de les quals en 3D. Els podeu veure a l’esmentada llibreria o anar directament a:

http://www.issuu.com/joanastor/docs/_xids_1a_part/1?mode=embed&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Fdark%2Flayout.xml&showFlipBtn=true

i:

http://www.issuu.com/joanastor/docs/_xids_2a_part/1?mode=embed&layout=http%3A%2F%2Fskin.issuu.com%2Fv%2Fdark%2Flayout.xml&showFlipBtn=true

Es molt generós per la seva part compartir aquestes imatges tan belles i ben treballades.

Moltes gràcies, Joan.

Gallicant.

No hi ha dubte que Gallicant és un indret ben especial. S'hi respira solitud, tranquil·litat. És al terme d'Arbolí, i, a més a més del poble abandonat, tenim el turó amb un aflorament molt diferent des del punt de vista geològic de tota la resta de les Muntanyes de Prades.
Són lutites grisoverdoses i verdoses,  materials del Carnià, i aquí és on assoleixen la màxima potència

Més fòssils.

Al Camp també tenim fòssils al carrer. Aquestes pedres són les de la plaça Mercadal, a Reus. Les mateixes que abans hi havia a totes les vorades del nucli antic.

I, si no ho tinc mal entès, pedres de la mateixa pedrera, de Masllorenç, d'on es van treure les pedres amb què Gaudí, en part, va cobrir la façana d'una de les cases més espectaculars que coneixem, la casa Milà, la Pedrera, de Barcelona.

Fixeu-vos-hi, són plenes de fòssils d'animals marins, si algun cop passeu sense pressa per la plaça. no us en perdeu els detalls.

Nummulites.

Detall de la roca que és majoritària al nucli vell de Girona, catedral inclosa.

Sí, són nummulites, i molt abundants. Preciós.

Pedra pinyolenca.

Aquest conglomerat dels contraforts de la serra de Montsant, al Priorat, és conegut a la zona com a pedra pinyolenca. Encertat, no?
Si el meu amic Manel encara es mira aquest bloc de tant en tant, potser em podrà dir quin és el seu nom oficial, tècnic.

Per cert, ara que parlo de mirar-lo, no m'ho crec ni jo mateix; el comptador em diu que aquest bloc ha arribat a les cinquanta mil visites des del juny de 2009!
Bé, sembla que el Manel no es decideix, així és que ho miro jo, es tracta de pudingues, i són formades per còdopls de diferentes mides i composicions, paleozòics o cretacis, amb algunes caliches i crostes terciàries. Majoritàriament carbonàtics, igual que el ciment que els aplega.

Roques.