El pilar d'Almenara.

Heu estat mai, al pilar d'Almenara?

Un lloc fantàstic, espectacular, es domina una bona part del País, i s'hi poden veure fins i tot àguiles daurades!

Xavier Joanpere, adéu?

Notícia trista, molt trista.

Ens ha deixat el Xavier Joanpere, sí, el Ramiru de Vilaplana, sembla mentida. Una persona compromesa, honesta, activa, intel·ligent...Bona! ha mort.

A Vilaplana, on havia nascut, va fer possible que escoltéssim en directe a Georges Moustaki, el primer concert al qual vam assistir; espectacular!

Però això és una anècdota. El Xavier era actiu i ànima de moltíssimes causes justes, sempre al costat del  feble, del pobre, de la Natura, que tan ens necessita ara, del País.

El trobarem a faltar, molt! Encara que no en teníem una relació freqüent, sabíem i comptàvem que sempre era allí, sempre a punt, sempre amatent.

Per això l'interrogant; queda la seva obra, la seva empenta, el seu record. Cada cop que tornem a Vilaplana pensarem en ell, esperarem de trobar-lo i tenir una agradable conversa a la font de les Creus.

Adéu Xavier, ens veiem.

Alliberament.

L'alliberament d'espècies protegides procedents de centres de recuperació és un dels moments més agraïts de la feina d'Agent Rural.

Sempre que es pot, es fa aprofitant sessions del programa EDUCAR, és a dir, en presència de públic preferentment en edat escolar. La canalla gaudeix molt de l'acte de tornar a la llibertat un animal que ha estat ferit o malalt i que, mercès a una trucada del 112, la majoria de cops, és recollida pel CAR i ingressa a un centre de recuperació.

Després de dies, setmanes o fins i tot mesos en alguna ocasió, pot tornar al lloc del qual mai no hauria d'haver marxat: la llibertat!

En el marc del Delta Birding Festival, al delta de l'Ebre, realitzem cada any un alliberament amb un gran èxit de públic i d'organització.

Les fotos de l'amiga Mariska de Graaff són tan bones que farem una excepció a la norma que intentem no sortir mai a les fotos, preferim ser-ne els autors.

Delta Birding Festival 2019

Enguany hem tornat a participar en el DBF, com sempre, molt interessant. Molta gent hi ha intervingut, alguns han destacat per damunt d'altres, però, sens dubte, l'estrella absoluta d'enguany ha estat aquesta.

Un exemplar preciós de Martinet dels esculls, Egretta gularis, que tothom anava empaitant amunt i avall, s'enviaven les localitzacions, trucades, whattsup...

Probablement l'ha acabat veient la majoria de la gent.

Vet-lo ací, com sempre, admirat per unes quantes ornitòlogues i ornitòlegs, amagadet sota el pont.

Preciós!

De debò?

A veure; tot aquest tema de patinets, estris elèctrics que corren per la ciutat i tal crec que se'ns en va de les mans.

Això no és una moto? 

Si no ho és, ho sembla molt!

De debò que cal un carnet (o permís) per portar un ciclomotor d'1,5 cv i no cal absolutament res per a portar això?

D'una forma o altra caldria una regulació, abans no hi hagi accidents greus. Crec que ja n'hi ha hagut, per això.

Montserrat.

Fa temps, mesos, potser fins i tot anys, que s'està gestant un llibre sobre l'ermita de Montserrat, a Montferri.

un magnífic i original edifici obra inicialment de Jujol però que va deixar inacabada i es va finalitzar molt a posteriori.

Un lloc interessant de visitar, rodejat de vinyes i amb la vista de bona part de la plana de l'Alt Camp.

Diuen que el llibre pot sortir a la venda abans de final d'any...esperem!
Nosaltres hi hem contribuït amb algunes fotografies.

Castells a Cambrils.

És el que té ser de Valls. Fan castells a la plaça de la Vila, molt a la vora de casa, a Cambrils. I no puc evitar la temptació d'anar a veure'ls i fer quatre fotos.

Són els Xiquets de Cambrils i els de Reus, actuació per la festa Major de la Vila, la Verge del Camí.

No és la Colla Vella dels Xiquets de Valls, la que a Vilafranca va carregar el quatre de nou net fa quatre dies, però també ho fan força bé.

Sanatori Pere Mata.

Un exemple fantàstic de modernisme, molt a prop de casa.

Ordesa.

Un tomb pel Parc Nacional d'Ordesa sempre val la pena, encara que a l'estiu pot semblar la mateixa Rambla!

Ulldemolins.

Coneixeu Ulldemolins? Ara que no és tancat pel nivell 3 del Pla Alfa és el moment de fer un recorregut per les ermites, el Montsant i acabar amb un bon dinar a la fonda Toldrà, per exemple.

Els Ullals de Baltasar.

Heu visitat mai els ullals del Delta? Segur que són els racons menys coneguts del delta de l'Ebre.

Aquests són els de Baltasar, però n'hi ha més.

Monarca.

Doncs sí, hi hem tornat, i aquest cop sí, hem aconseguit fotografiar-la, de lluny, ja que es posa als cims dels eucaliptus.

Preciosa, realment, sembla ser que feia dotze anys que s'havia vist per darrer cop. Aprofiteu-ho!

Papallona monarca, Danaus plexippus.

Insectes!

Sovint fem algun desplaçament d'una certa entitat, quasi mai més de 100 Km, per a observar un ocell que mai hem vist, una espècie accidental o excepcional.

Més rarament, és el primer cop, fem el mateix per a observar un insecte. Però és que aquesta situació és realment interessant i excepcional; ha aparegut una papallona Monarca, Danaus plexipus, al Delta de l'Ebre.

Viatge llamp, amb la moto, expressament, un parell d'horetes per a arribar-nos a la casa de fusta, vora l'Encanyissada.

A banda de fer donació involuntària de sang a una colla de convidats que, per cert, aquests no donen entrepans ni suc de fruita, aconseguim de veure la magnífica papallona.

Espectacular! Ha pagat la pena, és gran, de colors molt vius, i vola gairebé com un ocell, planant i aletejant molt poc. Res a veure amb la majoria de les nostres petites papallones. Preciosa, realment.

De tota manera, segurament hi haurem de tornar, ja que no hem aconseguit fotografiar-la, sempre es posava al capdamunt dels eucaliptus.

Un cop a casa, sembla que aquest Llantió elegant, Ischnura elegans, sembla que ha tingut gelosia de l'atenció a la papallona i ha entrat dins de casa per tal que la puguem identificar i fotografiar.
I és que a l'Encanyissada hi havia milers de libèl·lules, i no ens hem entretingut a identificar-ne cap.

Moltes gràcies!

Alguns ens entossudim per ser (o estar, si més no) sempre optimistes. De vegades és fàcil, de vegades dif'icil, i, de vegades, molt difícil.

Aquest cap de setmana ha estat dels que ens ho ha posat molt difícil. Demostrant un cop més el que ja fa anys que sabem del nostre ofici; no deixa mai de sorprendre't, preveus un cap de setmana tranquil i feliç, de vacances, vaja, i et trobes treballant 14 hores cada dia i veient com la Natura pateix una greu desgràcia. Suor amb la granota, més de 40 graus...

L'incendi a la Ribera d'Ebre ha estat dels grans, concretament dels tres més grans que hem viscut treballant, devastador!

Però sempre, sempre, hi ha coses positives, si saps trobar-les.

Mercès a aquesta desgràcia, hem confirmat que la gent de l'Ebre, en aquest cas més concretament la gent de la Ribera d'Ebre, és fantàstica. A cap incendi, mai, havíem gaudit d'una atenció tan acurada i amable. No ens ha faltat en cap moment, menjar bo, beure fresc, ombra, lavabos i fins i tot dutxes.

Els espais per a reunions i treball genials, llum, aigua i fins i tot wi-fi!

Fent broma, els hem dit que és el primer cop en una colla d'anys que treballant en un incendi potser ens hem engreixat, normalment perdem pes.

El darrer dia, ens hem volgut fer una foto amb tota aquesta gent per a agrair-los-hi directament.

Podem dir com aquell de la tele, "el foraster" 

SOU MOLT BONA GENT!

De debò. Orgullós i cofoi de ser el Cap d'Àrea Bàsica dels Agents Rurals a la vostra comarca.

Sortida pelàgica.

Interessantíssimes 24 hores viscudes amb l'associació Pelagicus; www.pelagicus.cat. 

Sortida per a censar mamífers marins i ocells pelàgics a la Mediterrània.

Com a afegitó, breu estada al parc natural de les salines d'Eivissa, mercès a la qual hem pogut observar endemismes baleàrics; la Tallareta balear, Sylvia balearica, el Capsigrany  Lanius senator badius i el Papamosques gris, Muscicapa tyrrhenica balearica. Tots ells ben vistos.

Però l'objecte principal de la sortida no era a terra, era al mar, i allí vam poder veure sobre un centenar de dofins llistats, Stenella coeruleualba, un parell dels rars dofins comuns, Delphinus delphis, tres balenes amb bec de Cuvier, Ziphius cavirostris i una tortuga babaua, Caretta caretta.

Quant a ocells, destacar les tres espècies de Virots, que és com en diuen a les balears de les baldrigues, i unes quantes espècies més no tan rares.

El temps i el menjar van acompanyar perfectament, i la cirereta va ser l'ensenyament del Ricard Gutiérrez i l'Emma Guinart, que generosament van compartir en una classe prèvia al vaixell.

A veure, de debò, assabenteu-vos de les properes edicions i no us les perdeu, realment paga molt la pena.

IntersindicalCSC.

Finalment podem comptar amb un sindicat de País, un sindicat que lluita pels drets dels treballadors i les treballadores, com cal, però sense oblidar on som, on vivim.

Vivim en una república en formació, un país nou que entre tots hem de fer. No s'hi val a copiar esquemes fracassats. Cal aprofitar l'avinentesa per a fer bé les coses.

I que això era molt necessari es veu dia rere dia, guanyem elecccions sindicals una rere l'altre. passem a molts lloc de cap delegat a ser majoria.

Ara cal no decebre, cal ser realment diferents; més ètics, més igualitaris i, sobretot, molt més seriosos i compromesos.

Aquesta fotografia és la de l'assemblea del Camp de Tarragona, a Valls, fa pocs dies.

Comencem amb força!

Roselles.

Cal anar a un camp abandonat o conreat amb criteris ecològics per a gaudir de l'espectacular presència de les roselles, Papaver rhoeas, aquests dies. Però cerqueu-les, paga la pena!

Per molts anys!

80 anys no es fan cada dia, no?

Així és que cal celebrar-los com cal. Amb tota la família, bé, quasi tota, que n'hi havia un que treballava. :-(
Apa, sant Photoshop ho soluciona...

Per molts anys, mama!

Primavera?

Bé, finalment sí que sembla que arriba la primavera. Falten pocs dies, però ja podem gaudir de l'espectacular florida dels arbres fruiters.

Els ametllers ja quasi no tenen flor, però ara presseguers i cirerers els prenen el relleu.

Quanta bellesa!

Santes Creus.

No cal anar a Florència per a patir síndrome d'Stendhal. Feu un tomb llarg i tranquil pel monestir de Santes Creus, per dins i per fora, tan a prop, i us n'adonareu.

Església, claustres, palau reial, enterraments de reis catalans...bellesa per donar i per vendre.

I si només us interessa la Natura, sempre podeu voltar per l'Albereda, més bellesa!