Canto jo i la muntanya balla.

Estava llegint aquest llibre, premi Anagrama de novel·la en català, i, de cop em trobo un capítol amb el títol "el hermanito de todos", un capítol de deu pàgines, escrit íntegrament en castellà. M'ha semblat molt curiós, per no dir una altra cosa. És que la quota de castellà a tot arreu ha arribat a la literatura? Ja no tenim ràdio, ni televisió, ni cine, ni res íntegrament en català. No parlem d'etiquetatge de productes, cartes als restaurants, fulls d'instruccions a aparells, retolació als carrers o botigues, diaris, revistes... Però ara, fins i tot, et compres un llibre de ficció, literatura, en català, i t'has de trobar unes quantes pàgines, un capítol sencer, escrit íntegrament en castellà!? Me'n faig creus que una novel·la així hagi estat mereixedora d'un premi literari, escrita en part en un altre llengua i, per acabar d'adobar-ho, amb faltes d'ortografia. Fins ara que un llibre hagués rebut un premi era una garantia de qualitat, a partir d'ara ja no ens podem guiar per això. Perdoneu, però no entenc res. Si volem matar definitivament la nostra llengua anem per molt bon camí. Ara mateix tinc entre tristesa, ràbia i vergonya aliena.

Mas Cosidor.

Més llocs a la vora de casa, començant per la pedrera del Mèdol, pugem a la torre de Sant Simplici i baixem pel barranc de la Móra cap al mas Cosidor. Una excursió fàcil i per una zona ben conservada del Tarragonès.

Punta de la Móra.

Ben a prop de casa, i en una de les millor èpoques de l'any per a visitar-lo, voltem per l'espai d'interès natural de la punta de la Móra, a Tarragona. Unes platges espectaculars que sembla mentida que puguin ser a menys de sis Km de la ciutat. Cala Roca Plana, Cala Fonda i, finalment, la platja Llarga. Una meravella!

Formes i textures a Cambrils.

Malgrat que es va girar mestral i no venia gens de gust de sortir, va venir força gent a la inauguració de l'exposició. La sala és força maca, i les fotografies es veuen molt bé, el regidor de cultura, Jordi Barberà, va fer una breu introducció en la que fins i tot va llegir un poema de Walt Whitman que reflecteix el seu amor i coneixement de la Natura. Seguidament, vam explicar què era la SCFN, qui la formava, què s'hi fa, etc. També l'exposició, la seva intenció, els seus autors. Tot plegat va ser una vetllada força agradable, amb la presència d'en Roberto Bueno, un altre soci. Una copeta de cava va permetre que ens expliquessim coses interessants. Ah, fins i tot el Rei i la Reina, van venir. Si la voleu veure, hi serà fins el dia 17 de novembre.

Exposició a Cambrils.

L'era del senyor.

N'hi ha moltes d'eres, al Camp de Tarragona, però tan grans i tan ben conservades com aquesta d'Altafulla, creiem que cap més. Una joia.

Sarral.

Sarral, ermita dels Sants Metges i tossal d'en Fessit, amb els seus 616 metres, una vista increïble sobre la Conca de Barberà. Paga molt la pena, de debò.

Les formigues treballen en equip.

Avui hem viscut en primera persona un fet increïble: dues formigues intentaven arrossegar cap al niu una molla de pa massa grossa. Al cap d'una estona, una sembla que li diu alguna cosa a l'altre i se'n va de seguida. No passen ni dos minuts que ja hi ha més d'una dotzena de formigues que, ara sí, aconsegueixen arrossegar la molla. Cal aclarir que a la foto es veuen molles més petites, i és perquè mentrestant, havíem trencat la molla en bocins per a facilitar la tasca a les formigues.

Mines de sal a Cardona.

Diuen que és el primer geoparc de Catalunya. Primer o no, és igual, paga molt la pena visitar les mines de sal de Cardona, un indret màgic.

Sorpresa a Vinaixa.

Ens donem una volta per la ben conservada població de Vinaixa, a les Garrigues. I ens portem una veritable sorpresa! Hi ha una altra Ca la Gallineta a Catalunya.

Mare de Déu de la Roca.

La muntanya de l'Areny, amb l'ermita de la mare de Déu de la Roca; un indret màgic i interessantíssim des de molts punts de vista (mai més ben dit). Ho tenim ben a prop, no deixeu de visitar-la, és agraït tot l'any.

Marmellar.

Marmellar és un poble sense habitants...humans, és clar. Hi podem veure moltes altres formes de vida.

Castell monestir d'Escornalbou.

Un lloc que paga molt la pena de visitar. Recentment ha acabat una profunda restauració, que ha fet que sigui tan interessant des del punt de vista natural com des del vessant de la història. No us ho perdeu.

Rodets i turbines.

Una publicació interessant més que ens arriba des d'Esterri d'Àneu. Per a conèixer el passati industrial del Pirineu.

Vehicles.

Un bon contrast: la clàssica Yamaha XT 600, que vam comprar fa 30 anys, tot just aquesta setmana ha assolit els 50.000 Km. En canvi, la Citroën Berlingo, que encara no té ni 5 anys, ja n'ha fet més de 270.000. Fa reflexionar.

Lectures.

Ve l'estiu, les vacances, i no tots els dies podem fer activitats a l'aire lliure, o, fins i tot fent-les, queden estones per a llegir. Amb aquest llibre les podem fer passar i continuar pensant en les nostres estimades muntanyes.

Àrnica de nou!

Ja tenim aquí el núm. 4 de la revista naturalista dels Pirineus, Àrnica. Interessants articles obre el fons marí del Pirineu, la resiliència dels boscos al canvi climàtic, el Cavilat, el Voltor negre, la gestió dels allaus, una entrevista al Dr. Ramon Folch i moltes coses més. No us la perdeu, hem de mantenir aquest privilegi de tenir una revista sobre natura en català!

Lletres de Fira, a Cambrils.

Va ser molt interessant participar divendres a la taula rodona "Lletres de Fira", amb autors locals de Cambrils. Parlant de literatura i de fer llibres, com, quan i per què. Formes molt diferents d'atansar-se a la lletra escrita, amb el desig que no mori mai. Fotografia de CambrilsCultura.

Mas de Forès.

Ahir a la tarda, a la Valls del Glorieta, en el marc de la setmana de natura organitzada pel mas de Forès, vam tenir ocasió de gaudir del mirador del Molí (MiMo). Amb el Pep, el José Antonio i el José Carlos vam poder explicar a la gent que ens va acompanyar quina fauna viu i campa per la vall del Glorieta, a Alcover. I així, també, fer promoció de la nova oferta que hi ha a la zona; l'aguait de fotografia de moixons. Estem segur que ens donarà molt bones experiències. De moment, ja hem pogut tenir aquesta trobada amb bona companyia. Un goig.

Presentació del llibre d'excursions a Cambrils.

Un goig poder presentar "Excursions a peu per les muntanyes de Prades" a 50 m de casa, gràcies a Cambrils Cultura. L'amic Andreu ens va enrojolir i la gent que ens va acompanyar sembla que va quedar satisfeta, ara sols cal esperar que el llibre ajudi a conèixer i estimar més les nostres muntanyes.

L'Aguait del Glorieta ha nascut.

Avui s'ha presentat a la societat un altre projecte interessant: un aguait fotogràfic a la Vall del Glorieta, a Alcover. Una idea que feia temps que ens donava feina, una colla de persones, sobretot el Pep Ollé, però molta més gent, finalment hem aconseguit d'instal·lar un aguait per a fotografiar moixons a aquest espai tan interessant. Ara cal veure com es va desenvolupant, com s'hi acostuma la fauna i com els fotògrafs hi anem aconseguint bones imatges.

Presentació d'un llibret.

Us hi esperem!

Història de les (nostres) motos.

Ves per on, avui hem conduït amb les dues motos que tenim al garatge, i ens ha fet gràcia de recordar les motos que hem tingut, des dels 14 anys, quan ens vam treure la llicència per a portar ciclomotors, fins a les dues que encara tenim ara. En relitat són dues més, ja que de Derbi Diablo en vam arribar a tenir tres successivament, pràcticament totes iguals. A dia d'avui encara conservem la Yamaha XT 600 i, és clar, la Yamaha Tracer 900.