Mines de sal a Cardona.

Diuen que és el primer geoparc de Catalunya. Primer o no, és igual, paga molt la pena visitar les mines de sal de Cardona, un indret màgic.

Sorpresa a Vinaixa.

Ens donem una volta per la ben conservada població de Vinaixa, a les Garrigues. I ens portem una veritable sorpresa! Hi ha una altra Ca la Gallineta a Catalunya.

Mare de Déu de la Roca.

La muntanya de l'Areny, amb l'ermita de la mare de Déu de la Roca; un indret màgic i interessantíssim des de molts punts de vista (mai més ben dit). Ho tenim ben a prop, no deixeu de visitar-la, és agraït tot l'any.

Marmellar.

Marmellar és un poble sense habitants...humans, és clar. Hi podem veure moltes altres formes de vida.

Castell monestir d'Escornalbou.

Un lloc que paga molt la pena de visitar. Recentment ha acabat una profunda restauració, que ha fet que sigui tan interessant des del punt de vista natural com des del vessant de la història. No us ho perdeu.

Rodets i turbines.

Una publicació interessant més que ens arriba des d'Esterri d'Àneu. Per a conèixer el passati industrial del Pirineu.

Vehicles.

Un bon contrast: la clàssica Yamaha XT 600, que vam comprar fa 30 anys, tot just aquesta setmana ha assolit els 50.000 Km. En canvi, la Citroën Berlingo, que encara no té ni 5 anys, ja n'ha fet més de 270.000. Fa reflexionar.

Lectures.

Ve l'estiu, les vacances, i no tots els dies podem fer activitats a l'aire lliure, o, fins i tot fent-les, queden estones per a llegir. Amb aquest llibre les podem fer passar i continuar pensant en les nostres estimades muntanyes.

Àrnica de nou!

Ja tenim aquí el núm. 4 de la revista naturalista dels Pirineus, Àrnica. Interessants articles obre el fons marí del Pirineu, la resiliència dels boscos al canvi climàtic, el Cavilat, el Voltor negre, la gestió dels allaus, una entrevista al Dr. Ramon Folch i moltes coses més. No us la perdeu, hem de mantenir aquest privilegi de tenir una revista sobre natura en català!

Lletres de Fira, a Cambrils.

Va ser molt interessant participar divendres a la taula rodona "Lletres de Fira", amb autors locals de Cambrils. Parlant de literatura i de fer llibres, com, quan i per què. Formes molt diferents d'atansar-se a la lletra escrita, amb el desig que no mori mai. Fotografia de CambrilsCultura.

Mas de Forès.

Ahir a la tarda, a la Valls del Glorieta, en el marc de la setmana de natura organitzada pel mas de Forès, vam tenir ocasió de gaudir del mirador del Molí (MiMo). Amb el Pep, el José Antonio i el José Carlos vam poder explicar a la gent que ens va acompanyar quina fauna viu i campa per la vall del Glorieta, a Alcover. I així, també, fer promoció de la nova oferta que hi ha a la zona; l'aguait de fotografia de moixons. Estem segur que ens donarà molt bones experiències. De moment, ja hem pogut tenir aquesta trobada amb bona companyia. Un goig.

Presentació del llibre d'excursions a Cambrils.

Un goig poder presentar "Excursions a peu per les muntanyes de Prades" a 50 m de casa, gràcies a Cambrils Cultura. L'amic Andreu ens va enrojolir i la gent que ens va acompanyar sembla que va quedar satisfeta, ara sols cal esperar que el llibre ajudi a conèixer i estimar més les nostres muntanyes.

L'Aguait del Glorieta ha nascut.

Avui s'ha presentat a la societat un altre projecte interessant: un aguait fotogràfic a la Vall del Glorieta, a Alcover. Una idea que feia temps que ens donava feina, una colla de persones, sobretot el Pep Ollé, però molta més gent, finalment hem aconseguit d'instal·lar un aguait per a fotografiar moixons a aquest espai tan interessant. Ara cal veure com es va desenvolupant, com s'hi acostuma la fauna i com els fotògrafs hi anem aconseguint bones imatges.

Presentació d'un llibret.

Us hi esperem!

Història de les (nostres) motos.

Ves per on, avui hem conduït amb les dues motos que tenim al garatge, i ens ha fet gràcia de recordar les motos que hem tingut, des dels 14 anys, quan ens vam treure la llicència per a portar ciclomotors, fins a les dues que encara tenim ara. En relitat són dues més, ja que de Derbi Diablo en vam arribar a tenir tres successivament, pràcticament totes iguals. A dia d'avui encara conservem la Yamaha XT 600 i, és clar, la Yamaha Tracer 900.

El calendari de Vilaplana.

L'any passat teníem penjat a la paret un calendari amb fotos nostres, moltes d'elles, quasi totes, fetes expressament. Una tasca programada i encarregada. Enguany, per sorpresa, la gent de Vilaplana ha triat una foto nostra per a fer el seu, de calendari. Un honor i una sorpresa, espero que els i us agradi.

Dues publicacions molt interessants.

Ja arriben poques coses a les bústies de tota la vida. El correu electrònic s'ho menja tot. Però, de tant en tant, alguna alegria. La gent de les Valls d'Àneu no paren amb la seva intensa activitat. Ara ens han fet arribar una guia molt maca per a saber què fer quan anem cap allà, una feinada, no ens avorrirem pas. I una més; el nou núm. de Nabius, el 20, amb tot d'informacions i imatges que ens faran passar una bona estona. I una cosa molt emotiva: un homenatge sentit a l'amic Joan Blanco, els que l'hem conegut sabrem gaudir-ne i patir-ne, ja que el trobarem molt a faltar. Com sempre, les Valls plenes de vida i cultura.

Calendari del Consell Cultural.

S'ha acabat 2022, i, és clar, cal un nou calendari. Aquest 2023 el Consell Cultural de les Valls d'Àneu l'ha fet sobre indrets mítics i llegendes de les Valls d'Àneu. Un calendari preciós i ple d'imatges i històries interessants. El posarem a un lloc ben visible!

Bon Nadal!

La balma de Masriudoms.

Doncs sí, encara n'hi ha més, de llocs on es pot caminar tot el matí sense trobar-se cap persona humana. La volta cap al mas de l'Abellar, per a veure de prop la impressionant balma, o bauma, de Masriudoms, ens convida a passejar per uns paisatges colpidors, de gran bellesa i on ens creuarem amb àguiles cuabarrades, falcons peregrins, merles blaves...i cap, absolutament cap persona. I això a pocs Km de casa.

Volta per la serra de Cardó.

A quin lloc de Catalunya podem caminar tot el matí de diumenge sense trobar-nos ningú? Ep! que sigui un lloc ben maco des del punt de vista natural i, si pot ser, amb interès històric. Doncs vet-ho ací, l'ermitori de la serra de Cardó, un indret magnífic, preciós i tranquil.

Sorpresa.

És el que té ser despistat; voltes per la comarca, al terme de Querol, entre la Collada i Esblada, ningú, un paratge fantàstic ple de fauna i flora interessant, paisatges preciosos...i, de cop, un parell de plafons explicatius. Ostres! hi ha fotos, mirem-ho bé. Quasi totes les fotos són meves! No recordava que havia donat imatges per a aquesta tasca, en qualsevol cas, molt content, res a dir, hi ha els crèdits, com cal. Sempre és una bona feina ajudar a interpretar el que trobem a la natura.

Montbrió.

Una sortida més, aquest cop riera amunt, després cap a l'oest, fins a Montbrió. Els camins del Baix Camp ofereixen moltes possibilitats.

Amb BTT a Mont-roig.

Segona sortida, una mica més lluny. Ara fins a Mont-roig, passant pel mas de Tegells. Ben aviat comencem a agafar forma.

Recuperant bons costums.

Amb l'edat, es fa pesat córrer; les articulacions se'n ressenteixen. Però cal continuar fent esport, mantenir-se en forma és imprescindible, i més en una feina com la nostra. Així és que recuperem bons i vells costums: la bicicleta, una forma de fer exercici, gaudir dels paisatges i no castigar tant l'esquelet. Avui sortida fins al mas de Teixells passant pel passeig marítim i els barrancs, una mica més de 20 Km. Per començar, no està del tot malament.

El tiet Rafel

Arran de la lectura del llibre que hem recomanat al darrer post, se'ns va acudir que potser podríem esbrinar el que va passar amb el meu tiet, el germà gran del meu pare, Rafael Domingo Domingo, que l'única cosa que sabíem era que havia estat reclutat a la lleva del biberó i que havia desaparegut, potser, a la batalla de l'Ebre. Doncs ha estat molt més fàcil del que pensàvem: amb pocs dies, ja hem confirmat que va morir en acte de guerra a la Torre de Fontaubella, que va ser atès a un tren hospital i que pot estar enterrat a tres pobles del Priorat. Fins i tot hem aconseguit una nota que va publicar a "Frente Rojo", on demanava que li enviéssin novel·les, un llapis tinta i un passamuntanyes. Ara sols falta localitzar el cementiri exacte on és i, amb la prova de l'ADN, confirmar que és ell. Tot plegat molt fort, amb 18 anys es va fondre una vida que podria haver estat plena. La guerra és una merda, amb totes les lletres.