Ambient o primer pla?

L'etern debat; què és millor, la fotografia d'un animal, en aquest cas un ocell, bitxac comú femella, en el seu ambient natural. 

O bé un retrat de primer pla de la mateixa espècie?

Sobre gustos...

Encara que per què triar? ho podem tenir tot, de vegades.

L'embassament del Gaià.

Havíeu vist mai l'embassament del Gaià tan ple? Jo no, si més no que recordi.

Voleu dir que no podrien deixar anar una mica d'aigua?

Al cap i a la fi el Gaià és un riu, sí, un riu, no un canal artificial. Potser hi ha gent que no ho té clar.

Primavera.

No tot han de ser orquídies, en el món vegetal. Hi ha moltes plantes fascinants, i aquesta primavera és especialment florida.

Aquí tenim, vora de casa, la passiflora, Passiflora incarnata, una flor espectacular.

I una altra molt més discreta, la Reseda, potser Reseda phyteuma, a la voreta del camí.

Orquídies.

Prehistòria del digiscòping.

Costa una mica de veure, però és el primer Isard que vam veure, i fotografiar (?) al Pirineu, concretament a Benasc, l'any 1979.

Podríem dir que és la prehistòria del digiscòping; la foto és feta amb la Voigtländer VSL1 i l'objectiu de 50 mm, aplicat a l'ocular d'uns binocles de 10 augments, tot plegat a pols.

Afortunadament, hem progressat una mica quant a equip.

Torb.

Això podríem dir que és el torb. Què és?

Símplement quan fa força vent, la seva força aixeca la neu i la desplaça horitzontalment. Molt estètic, però també molt molest.

Curraià groc.

Malgrat tots els entrebancs, la primavera s'entesta a fer-se notar. Avui és Sant Jordi, però enlloc d'una rosa conreada hem triat aquest curraià groc, una orquídia autòctona, Caphalanthera damasonium. 

No em negareu que és tan preciosa com qualsevol rosa.

Miracles d'en Google.

Mireu que n'és de curiós, el Món, i quines coses comporta estar-se tancat a casa.

Endreçant i endreçant tot allò que havíem deixat per...mai? Hem trobat aquesta foto, estripada en tres bocins. No recordo exactament d'on va sortir, crec que la vaig trobar fa anys a les runes d'un mas a l'Alt Camp, així mateix, estripada.

Doncs bé, avui ha reaparegut a casa. Una mica de cel·lo i ens apareix la imatge d'una nena de tres o quatre anys. Sembla una mica enfadada.

Però si mirem darrere...

Hi ha una data i un nom complet, nom i els dos cognoms.

Farem una cerca amb Google, senzilla, a veure què surt.

Doncs la primera entrada que surt...

Vaja, aquesta senyora, amb el mateix nom i dos cognoms, mor a Girona el 2012, és a dir, que si tenia aleshores 69 anys, havia nascut el 1943.

Jo no m'hi jugaria un pèsol, però diria que és exactament la mateixa nena de la foto.

Realment, això de Google és quasi miraculós.

He intentat de cercar-ne fotografies, de la senyora Maria, però aquí ja no hi hem arribat.

Bon dia!

Aquests dies de confinament és tot un plaer poder gaudir de les primeres hores de llum a la natura. Com aquestes de la Ribera d'Ebre.

Posta de sol.

Des de la platja de la Marquesa, al delta de l'Ebre.

Quan en tornarem a gaudir?

Roda al Món i torna al born.

Sembla que l'evolució pel que fa als vehicles s'hagi aturat, o, més ben dit, ha tornat enrere.

El Land-rover de dalt, Santana, va ser el primer vehicle que vam utilitzar quan vam entrar al Cos d'Agents Rurals, a l'Alt Camp, ara fa més de trenta anys.

Posteriorment, els vehicles oficials amb que hem treballat han estat Renault 4L, Fiat Panda 4X4, Nissan Navara, Nissan Patrol, Nissan Terrano II, Mitsubishi Montero, Dacia Duster, Ford Ranger i Toyota Hi Lux.

Però no fa ni deu dies que tornem a utilitzar un Land-rover, aquest cop un original Defender, pràcticament igual que l'altre. Amb tot això del coronavirus, ens hem assignat un vehicle d'ús exclusiu, i els més moderns i ben equipats els deixem per als Agents.

De fet, però, és un dels millor tot terrenys que s'han fabricat mai (ja ha desaparegut del catàleg Land-rover), i, per tant el cotxe ideal per a treballar com a Agent Rural.

Una bona eina, que duri!

Confinats!

Mentre nosaltres estem confinats, allà a fora hi ha una primavera, els ocells crien, ponen ous els griupaus, floreixen les orquídies, com aquest curraià.

Aquest cap de setmana de guàrdia, treballant per la muntanya, hem viscut unes experiències que mai hauríem pensat de viure, i menys a Catalunya.

Voltant molts i molts quilòmetres per la natura sense trobar absolutament ningú. Sols animals, fins i tot alguns que habitualment solament veiem a la nit. Ara de dia sense cap problema.

Ens hem  sentit privilegiats; poca gent al Món pot fer el que hem fet aquest cap de setmana. 

Però tot plegat porta a la reflexió:

Què hem fet malament? 

O, més ben dit, 

Hem fet alguna cosa bé?

Ens creiem superiors, intel·ligents. No, no ho som.

De debò és possible el "creixement sostenible"?

És absurd! 

La natura no és infinita, el creixement ha de tenir un límit, per força!

Quantes coses a la natura creixen sense fi?

I una altra:

Ara sabem què és realment essencial, fins i tot els governs ho han dit; hi ha serveis essencials.

Els sanitaris, els que produeixen aliments, els que ens els venen, els que construeixen i reparen habitatges, els que vetllen per la nostra seguretat. Aquests són essencials.

Aleshores, per què els més ben pagats, fins i tot a nivells pornogràfics, són tots aquells que són absolutament prescindibles?

¿És lògic que una persona que dona cops de peu a una pilota cobri milions al mes, i les que ens estan descobrint la vacuna contra aquest bitxo poc més de mil?

Gent que fa sexe sota els llençols amb una càmera que ho grava tot cobra centenars de cops més que els que tenen cura de la nostra salut.

Això no pot ser!

Es parla molt de tornar ben aviat a la "normalitat".

Però és que no ens n'adonem que aquesta "normalitat" és la que ens ha portat on som?

No ha de tornar, aquesta normalitat, n'hi ha d'haver una altra.

Més humana, més humil, més lògica, més respectuosa amb la Natura.

A veure si tot plegat serveix per a que canviï alguna cosa cap a millor.

Pensem-hi, pensem-hi molt, però, i sobretot, quan acabi això, ACTUEM!

El vol de l'arpella.

Un mascle d'arpella, Circus aeruginosus, volant a la reserva natural de Sebes, a Flix.

Fototrampeig.

Un senglar atropellat pot donar molt de resultat, la desgràcia d'haver mort a la carretera i haver quasi provocat un accident, es pot aprofitar per a alguna cosa bona.

En aquest cas, el portem a un lloc on habitualment s'hi posen cadàvers per als voltors. Hi posem una càmera de fototrampeig per a controlar qui hi va i què fa.

Els voltors encara no hi han acudit, però tenim visites interessants; uns quants senglars que sembla que vinguin a fer el dol del seu parent mort. 

Uns corbs, intenten de menjar, però poden obrir el cadàver.

Una guineu, potser ella sí que menjarà alguna cosa.

I el més sorprenent, una femella d'arpella, no sabíem que s'alimentava d'aquesta mena de carronyes.

Seguim vigilant!

Mascle de cabirol.

Sorpreses de les càmeres de fototrampeig...sorpreses per ambdues bandes!
Gràcies a aquestes càmeres automàtiques els fotògrafs de natura podem seguir "treballant" sense sortir de casa.

Flors!

Vaja, tot just en el millor moment de la floració dels fruiters de fruita dolça ens hem de quedar a casa.

Ja és ben bé una llàstima. Doncs aquí teniu un parell de fotos fetes abans del confinament.

El virus dels c.

Ens hem de quedar a casa, sí, exactament igual que aquesta cigonya, que cova els ous que ha post a Sebes, perquè ben aviat en surtin petites cigonyetes.

Bona mare!

Les primeres!

Sí, ja les tenim aquí, les primeres orquídies d'enguany. I no són a les muntanyes de Prades, on sempre les trobem.

Torre de Sant Joan.

La Torre de Sant Joan, a Sant Carles de la Ràpita, un dels molts indrets especials del Delta de l'Ebre. Després del Glòria, només s'hi pot arribar nedant o amb embarcació.

Bé, aquests flamencs també hi poden anar volant.

Posta i neu.

I després de la sortida, la posta, aquesta al delta de l'Ebre. Avui, tot just, després de les nevades llargament anunciades al Port.

Sortida

Bé, ja hi som, al 2020, i per ara no sembla molt diferent de 2019. Bé, sí, fa una mica més de fred.

Tot fent el SOCC avui a Arbolí hem fet aquesta foto. Sabeu què és?

Bon any nou a la gent de bona fe!

Felicitació.

Educació ambiental.

L'educació ambiental ha de començar de ben petits. Amb infants de 0 a 3 anys ja podem gaudir de la natura i animar als més petits que estimin l'entorn.

L'albereda de Santes Creus a la tardor pot ser un lloc excel·lent per a començar.

Cel rogent...

Sí, el vent és molest, fins i tot empipador, a voltes, però fa uns paisatges magnífics!

Nabius.

Ja s'ha publicat el darrer núm. de Nabius, la revista del Consell Cultural de les Valls d'Àneu.

Com sempre, molt interessant, molt variada, hi aprenem moltes coses i gaudim amb imatges molt interessants.

Nosaltres també hi hem aportat un petit granet de sorra.

La podeu aconseguir al web completa. En paper cal demanar-la a ells.

Projecte rius.

Fa pocs dies, la riera de Maspujols, a Cambrils, va baixar d'ample a ample, una riuada impressionant, l'aigua tocava la base dels ponts per on travessem d'una banda a l'altra cada dia. Un episodi que no es veia des de 1994.

Doncs bé, justament una mica abans, havíem anat a col·laborar, com fem regularment, amb l'escola de Vilaplana, a fer la visita de tardor del Projecte Rius.

Cal a dir que la font del Roure, on es fa la tasca, al torrent de les Tosques, és al mateix curs fluvial de la riera que arriba al mar a Cambrils.

Doncs bé, un dels paràmetres que s'estudia és precisament el cabal, i aquell dia no vam poder mesurar-lo, de tant poc com n'hi havia. La natura és -i ha de ser- imprevisible.

Bé, veurem a la primavera si l'efecte de les pluges es nota.

El riu Gaià.

Al bloc de campanars publiquem unes quantes fotos de la sessió que vam fer expressament per al llibre del santuari de Montserrat a Montferri, i que finalment no hi han estat incloses.

Aquestes també pertanyen a dues sessions de fotografies que vam fer expressament per al mateix llibre, i que tampoc no han acabat essent incloses.

Doncs bé, si les posem al bloc, si més no els viatges hauran pagat una mica la pena.