La biblioteca.

Feia dies que en tenia ganes, d'anar-hi. Si ets un enamorat dels llibres, i t'agraden els pobles bonics enmig de la natura, no pots deixar de passar per la que diuen que és la biblioteca puública de la xarxa que és al poble més petit de Catalunya. L'Argentera en té l'honor, amb une svistes precioses, una petita biblioteca, una petita joia. Per cert, m'he assabentat, i de fet es nota, que els llibres que hi ha aportat la xarxa pública de biblioteques, és a dir, la Generalitat, són quasi tots en castellà !? De temàtica ornitològica només n'hi havia tres, tots en castellà, i un és per a saber on observar ocells...a España! Genial, com que no hi ha publicats llibres sobre on i quan observar ocells a Catalunya, en català, és clar.

Incomprensible.

Sí, igual que no entenc què en treu la gent d'abocar la brossa pertot arreu, tampoc entenc què en treuen de vandalitzar i destrossar equipaments. Ja fa temps van rebentar la porta de l'aguait dels aiguamolls del Pla. L'Ajuntament el va apriar. Però ara han fet el mateix amb el de la Sallida, porta rebentada i els bancs no hi són. No ho puc entendre, què ens està passant?

Tristesa.

Hi ha persones que, encara que no les coneguis, sembla que siguin com de casa. I t'entristeix molt quan moren, els trobes a faltar malgrat mai no hi has enraonat. Aquest és el cas del Francesc Garrido, un gran actor, feia que qualsevol pel·lícula, sèrie o obra de teatre fos molt millor. I, a més a més, pel que diuen els que l'han conegut, era una gran persona. Sembla ser que vivia a Vilaplana, deu ser per això que un dia ens els vam trobar, a ell i a la seva dona, passejant per Arbolí. Sap molt greu que hagi marxat, acompanyem amb el sentimental la seva dona i la seva filla, que descansi en pau.

Falset.

Una ruta interessantíssima i, a més a més, gaudint d'un dia que ja sembla que ens escapem de l'horrible calor d'aquest estiu. Aprenem de botànica, unes vistes excepcionals, papallones, ocells, mamífers, una cova, una font (seca), dues ermites (Sant Gregori i Sant Cristòfol) i uns camins de bon caminar. Què més es pot demanar? Genial!

Generositat.

Montphoto ha estat premiada. Sens dubte merescudament, aquest esdeveniment ha anat agafant una força i una importància més que destacable. Una referència clau pel que fa a la fotografia de natura. I tenim la sort de gaudir amb l'amistat de l'Albert Masó, persona més que generosa que ens va regalant la publicació "Inspirats per la Natura" que cada any publica MontPhoto com a resum de l'edició corresponent. Un goig, perquè a més a més ens els dedica. Moltes gràcies Albert, i per molts anys, MontPhoto!

Les pedres del mas de Forès.

Sempre m'ha intrigat l'origen d'aquestes pedres negres que es troben a la vall del Glorieta. Al camí del mas de Forès cap al niu de l'Àguila n'hi ha una colla. Unes molt grosses i unes de no tant, però totes negres i poc erosionades. Podria ser un dom microbià, un estromatolit o trombolit, format per acumulació de cianobacteris, però, és clar, no en tinc ni idea de geologia i potser m'equivoco. Algú m'ho podrà aclarir algun dia.

Elèctrica.

Al final hem caigut en la temptació, i és que ens fem grans. Hem comprat una bicicleta elèctrica, més que res per provar, tothom me'n parla tan bé, a veure com va.

Camí de Velles.

El camí de Riudecanyes a Duesaigües, que passa a la vora de l'embassament, un camí fàcil i agradable, tranquil entre setmana, més freqüentat els caps de setmana d'estiu. És el camí de Velles, que remunta el barranc de l'Argentera.

Identirama.

Les vacances són bon temps per a visitar parcs temàtics. Però n'hi ha un que, per molt que aneu al Pla de Santa Maria no podreu visitar. Ben aviat hi podreu veure un monocultiu d'electricitat. Algú se'n recorda, del projecte Identirama? Finals dels anys 80, s'autonomenava "Panoràmica de la identitat catalana". Un projecte ambiciós, que s'ha emportat el vent.

A la voreta del riu...

Ja ho diu el refrany: A la voreta del riu (o del mar) no t'hi facis el niu. Doncs bé, ortofoto de Berà el 1945, tot són aiguamolls, zona òbviament inundable. Ortofoto d'enguany, quan hi ha hagut inundacions. No cal dir res més, no?

Evolució.

No sols evolucionen els éssers vius.

Amfibis i rèptils.

Salamandra, tritó pirinenc, gripau comú, granota roja, sargantana roquera, serp d'aigua, tòtil, escurçó pirinenc, dragó comú, serp de collaret, sargantana pallaresa i llargandaix ocel·lat. Fotografíes de l'Albert Masó, el Cristian Luque i meves.

Els Estrets de l'Argentera.

Probablement no hi ha ningú al Camp de Tarragona que no conegui els avencs de la Febró. En canvi, els estrets d'Argentera són molt més desconeguts, i també paguen la pena, de debò. Una excursió fàcil i agradable des del mateix poble.

Incomprensible.

Per molt que m'ho expliquin mai no ho podré entendre. Hi ha una paperera a cinc metres. Què costa de portar els residus fins allí? No anem bé!

L'Espluga de Francolí.

L'Espluga de Francolí, un poble i un entorn que no deceben mai, ni tan sols en mig d'una calorada terrible.

L'Eclipsi des de Cambrils.

Des de l'antic terme dels Teixells, avui Cambrils, l'eclipsi a la vora del castell d'Escornalbou.

Montblanc.

En realitat, hem anat a comprar al forn del Joan, però per dissimular també hem fet la visita amb audioguia a l'església de Montblanc, si més no que sembli que ens interessa una mica la cultura.

Dos llibres.

De tant en tant, per a desfer una mica la rutina de llegir llibres "tècnics", és a dir, llibres de no ficció, majoritariament sobre fauna o natura en general, cal llegir ficció, novel·les, llibres de literatura, dels veritables escriptors/es. Doncs aquests dos, que hem agafat perquè -ho direm clar- estan de moda, estan molt bé, fan de bon llegir, no deceben. No m'ha agradat massa llegir "si o sí" i fins i tot "casc antic", expressió incorrecta que ja vaig comentar fa anys que era al títol d'un llibre que va guanyar un premi de literatura. Però vaja, no em queixaré massa, jo mateix quan miro els meus propis llibres anteriors, no paro de trobar-hi errades, tots som humans, i val més trobar errors, cosa que et referma que el llibre l'ha escrit una persona humana, no la IA. O la IA també erra? No ho sé, encara no l'he fet servir mai.

El pont de Goi.

Per uns fets que van succeir fa més de cent anys aquí mateix, el nombre de Valls és inscrit a l'arc de Trionf de París. Sí, vam perdre, com gairebé sempre.

Rentat de cara.

Així de maca ha quedat la sala d'Arbolí, a punt per a tota mena de festes i esdeveniments, amb dos pit-roigs i tot.

El toll d'en Gort.

A l'estiu cal cercar llocs per a caminar que t'ofereixin ombra, i anar-hi a primera hora del matí, si no, morirem en estat líquid. El toll d'en Gort a l'agost no convida massa al bany, però l'entorn és suportable fins i tot en plena onada de calor. És a Vilanova d'Escornalbou, al barranc de Rifà. Per cert, impressionant! Les estadístiques diuen que aquest bloc ha rebut ja més d'un milió de visites...no m'ho puc creure.

Moto i agost.

A mi que m'ho expliquin bé, els negacionistes de l'escalfament global. Aquest mes ni tan sols amb la moto t'escapes de la xafogor. Segons per on passes, l'aire als braços o a les cames sembla que vingui d'un assecador de cabells. Al final, preferiré anar amb el cotxe, que, si més no, té aire condicionat. Havia d'anar a Valls, i al final ho he fet, malgrat tot, amb la Tracer.

Montagut.

Ja podeu llegir l'article sobre Montagut que és a la revista "Cultura i paisatge". Un indret del qual n'estem enamorats des que el coneixem, fa molts i molts anys...ostres, de tot ja en fa molts anys! Enllaç: https://culturaipaisatge.cat/noticies/montagut-la-muntanya-misteriosa/?mc_cid=421be92246&mc_eid=a43cea3eb0