Finalment el Parc Natural?

Ironies de la vida; fa molts i molts anys que lluitem per tal què, finalment, les muntanyes de Prades siguin Parc Natural. Des de totes les formes possibles: publicacions, jornades, conferències, llibres, fins i tot vam aconseguir que el Parlament demanés al Govern que fos el proper Parc Natural a declarar-se...i abans se n'han declarat quasi una dotzena! Però ara diuen que aquest estiu serà una realitat. Ja era hora! La ironia del destí és que, quan vam començar a lluitar encara erem a l'institut, i, quan es declari, ja serem jubilats!

Verdú.

L'antic museu de la joguina de Verdú té a dia d'avui uns altres usos. Un espai singular i sens dubte molt interessant, preciós.

Torrent de Segures.

El Camp de Tarragona és ple de barrancs i torrents, aquests dies la majoria van plens, però de vegades passen anys que no hi corre una gota d'aigua. Aquest és el barranc de Segures, segur que la majoria de la gent no sap on és.

Cementiri.

Bé, sembla que ja tinc data prevista per anar al cementiri. Ep! però no per quedar-m'hi, si pot ser, quan acabi la xerrada en sortiré.

Camí de Vilanova.

El camí de Vilanova, al Vendrell, porta sorpreses agradables; passa a la vora de l'espai protegit de les Madrigueres i de la riera de la Bisbal, tambe per exemple, podem observar una olivera excepcional.

Bassa dels Alous.

Puigcerver.

Un mirador excel·lent sobre el Baix Camp i el Priorat, el cim de Puigcerver, la Miranda, a 834 m snm, un clàssic de l'excursionisme a la comarca.

Cova del Xirico.

Entrar a una cova sense haver de fer espeleologia és possible; a Pratdip hi ha la cova del Xirico. Petita, però per l'entorn paga la pena.

Castellet de les Mugues.

Un altre racó feréstec i ple de natura al Camp de Tarragona. El puig de Cabrafiga i el castellet de les Mugues, una fortificació que segons es diu servia per a vigilar les incursions dels pirates. Una vista privilegiada, una ubicacio ben triada, sens dubte.

Hipocresia.

En aquesta central de cicle combinat, consumint tones de combustibles fòssils i emetent quantitats insultats de CO2, i en aquesta nuclear, 100% ecològica i sostenible, totes dues situades al Baix Camp, es produeix l'energia "neta" que permet que cotxes elèctrics circulin per la zona de baixes emisions a Barcelona amb 0 emisions. Va! que no ens prenguin més el pèl; els cotxes elèctrics no en tenen res, d'ecològics i sostenibles. Ara per ara és molt menys agressiu pel medi un cotxe clàssic de gasolina.

Pareidolia.

Sabeu el que és pareidolia? Doncs aquí teniu la Torre del Bisbe, a Cambrils, patrimoni històric.

L'embassament de Riudecanyes.

Aquest gener ha estat el més plujós en molts anys. De fet, el que ha plogut més que nosaltres recordem. Defensors de la natura i habitants del Priorat n'estarem molt emfadats, perquè l'embassament de Riudecanyes és ple a base de buidar-ne el de Siurana. Sí, es deixa Siurana sense aigua, sense cabal ecològic, per a omplir d'aigua un pantà que serà per a abastir d'aigua una comarca molt més poblada, i que es podria abastir amb aigua de l'Ebre. Però, mentrestant, la gent en general no se'n preocupa; gaudeixen del 100% de capacitat, passegen pel camí de servei, i poden observar el paisatge, els ocells i la fauna en general. Per cert, nosaltres hi hem pogut fotografiar aquest llagost d'hivern, Aiolopus strepens, l'únic saltamartí que es pot observar a Catalunya tot l'any.

La riera de la Selva com mai.

La riera de la Selva baixa aquests dies com mai. Una excusa com una altra per a fer el camí del Rec.

Ingrid.

No, no és cap dona, és una borrasca, la que hi ha ara mateix a Catalunya. Ens ha deixat nevades prou fortes i una bona llum per a fer fotos. La mola de Colldejou i el poble de Mont-roig en són un bon exemple.

L'Abellar i el barranc dels Taixos.

L'Abellar i el barranc dels Taixos, a Vandellòs, el Baix Camp, racons feréstecs del Camp de Tarragona.

Els avencs del Blai.

Els gorgs de la Febró.

Al bell mig de les muntanyes de prades, un dels racons més coneguts del futur Parc Natural.

Adéu.

Enguany ha començat amb una pèrdua; la nostra bruna, que era amb nosaltres des de 2010, quan la vam rescatar de l'Última Llar, ha marxat a poques hores de 2026. Sols podem dir que ha tingut, i ens ha donat, una bona vida.

Oliveres monumentals.

Espectaculars éssers vius, venerables. Al Camp de Tarragona i encara més a terres de l'Ebre, podem trobar oliveres centenàries o potser fins i tot milenaries. aquestes són a Vandellòs i a Ulldecona. Cal conservar-les i estimar-les.

Caladoques.

El darrer dia de l'any no podia faltar una caminada. Un dia molt maco, gaudim del barranc de Caladoques, a Vandellòs, un indret feréstec i estèticament únic. Un bon comiat per a 2025, esperem que 2026 sigui molt millor!

Bones festes!

Nadal altre cop, amb les seves vacances i tot...que sigui per bé!