Ja hi tornem a ser.

Sí, ja hi tornem a ser. Un parell de grans incendis i tornem a sentir el discurs de sempre; hi ha massa bosc, cal crear discontinuitats i fomentar més conreu i menys bosc. El més curiós del cas és que enguany, tot just, tos dos incendis han demostrat la inutilitat d'aquest discurs. El primer ha cremat quasi exclusivamente conreus, i la causa ha estat una pràctica agricola, la sega. I el segon, creuant un riuet, l'Ebre, i tota mena de carreteres, ha fet veure el que és evident, quan hi ha vent, no hi ha tallafocs que valgui, les discontinuitats no serveixen per a res. Doncs endavant continueu amb el mateix discurs; cal eliminar el bosc. Ep, que potser és veritat, si no hi ha bosc, no hi ha incendis forestals. Crec que ho va dir fins i tot el mateix George W. Bush.

Dues espècies de plantes endèmiques i protegides.

Avui dia de seguiment de plantes endèmiques i protegides al Baix Camp; Limonium gibertii i Centaurea seridis. Discretament i contra totes les dificultats, mantenen residuals poblacions a la costa, el lloc on es concentren més agressions.

El número 6.

Ha sortit el número 6! Malgrat la pressió de les pantalles, la crisi del paper, la revista naturalista dels pirineus sobreviu. Aquí en teniu un nou núm. ple d'articles i imatges interessants. No us el perdeu, potser serà la darrera oportunitat de tenir a les mans, físicament, una publicació en paper, en català i que tracti de Natura. Gaudiu-ne.

Boirina.

Encara que no ho sembli, en fer aquesta fotografia, des de la serra de l'Argentera, quasi no es veia l'embassament de Riudecanyes enmig de la boirina, de la calitja. Però, meravelles del Photoshop, ara es pot veure perfrectament. No tot en el món de la tecnología és dolent, no?

Una presentació més.

Aquest cop a Esterri i múltiple; el darrer llibre nostre, de com iniciar-se en ornitologia, i el nou núm. de l'Àrnica, revista naturalística. Una excusa com una altra per a passar un parell de dies al Pallars, a Esterri d'Àneu, concretament. Ah! I ja que hi som, escoltar atentament una conferència del gran Joan Anton Català, mai no deixem d'aprendre'n.

Cultura i paisatge.

Avui s'ha presentat al Museu Bíblic Tarraconense el núm. 17 de la revista Cultura i Paisatge, el corresponent a enguany, on nosaltres hi hem aportat el nostre petit gra de sorra amb el reportatge sobre els aiguamolls del Pla. Per cert, aquest museu paga molt la pena, una visita molt interessant al cor del nucli antic de Tarragona.

Barranc d'en Gener.

Ja ha començat la calor, i, amb ella, ja no ve tant de gust caminar hores i hores. A prop de casa doncs, al mateix terme de Cambrils, remuntem el torrent d'en Gener, també dit barranc de Botarell. Des de la platja es pot arribar al Parc Samà gaudint d'ombres, sobretot si hi anem de matí. Anem caminant i comentant que les rieres, els torrents, tan abundants al Camp de Tarragona, són un tresor gens aprofitat. Ben al contrari, la gent sols els utilitza per a llençar-hi porqueries, remolcades de runa, mobles vells, directament brossa...Pensant una mica més, se'n podrien fer rutes verdes de 1a categoria, accessibles des del mateix centre dels pobles, a Valls, a Cambrils, a Reus, etc. Gaudi de proximtat, sense paràcticament petjada de carboni i observant plantes, animals i natura en general. Una llàstima.

Llentilla d'aigua.

És increible la capacitat de colonització de la llentilla d'aigua, Lemna minor, sabíem que s'escampava amb facilitat. Però encara ens ha sorprès. Aquestes dues fotos són de divendres passat la primera, on la llentilla ocupa sobre la tercera part de la llacuna als aiguamolls del Pla. I de dissabte al matí la segona, quan ja ocupa la totalitat de la llacuna. La superfície coberta s'ha multiplicat per tres en solament un dia, i encara perquè ja no hi ha més aigua, perquè si no podria haver crescut més.

Darrer dia a l'oficina.

Avui un dia d'emocions; despres de vint-i-dos anys, disset com a Agent, i cinc com a Cap d'Àrea Bàsica del Cos d'Agents Rurals, deixo de treballar a l'Alt Camp. Aquesta deixa de ser la meva oficina. Tambe és veritat que ara ho serà el Baix Camp, comarca veïna, on visc i on he treballat també de Cap d'Àrea deu anys, però l'Alt Camp, la comarca on he nascut i m'he criat, ja no serà mai més el meu lloc de treball. Òbviament hi continuaré anant, fins i tot algun cop treballant, però ja no serà tan sovint. Quasi quasi em cau la llagrimeta mirant aquest increïble paisatge. No em negareu que és fantàstic!

Miravet.

Ens hi hem passat quatre anys, treballant a la Ribera d'Ebre, gaudint de paisatges com aquest. Avui al matí hi hem tornat, abans de la pluja, amb la Tracer, gaudint també de la carretera.

Dos pobles, dues ermites.

Magnífic dia de primavera per a fer la volta per la reserva natural de la Trinitat. Sortim de l'ermita de la Santíssima Trinitat i hi tornem fent la volta passant per l'ermita de Sant Joan de la Muntanya i la cova del Nialó. De l'Espluga a Montblanc, pel cor del futur Parc Natural de les Muntanyes de Prades. Excel·lent!

Dedalts de Vandellòs.

Els Dedalts de Vandellòs són unes serres sempre sorprenents; aquest cop cap al Coll de les Portes, des de Masriudoms. Lloc tranquil, amb fauna i flora tan o més interessant com el paisatge en sí mateix. Un goig ara que encara es pot aguantar la calor. Ens hem entretingut a fotografiar algunes flors: Angelets, Polygala vulgaris, Valeriana, Valeriana officinalis i Eriçó, Erinacea anthyllis. Bé, esperem no haver errat la identificació.

El camí del Rec com mai.

Hi hem estat molts cops, al camí del Rec, a la Selva del Camp. Però mai l'havíem vist com avui, amb el torrent baixant com si fos un veritable riu. Aquesta primavera sembla que vol compensar la sequera estricta que hem passat els darrers mesos.

Carretera.

És per això, que ens fa por anar per la carretera amb la moto a la nit. És fàcil saber què ha passat, no?

La Bauma de Masriudoms.

La Bauma de Masriudoms, per molts cops que hi vagis, sempre impressiona. Sembla mentida que pugui ser un lloc tan desconegut.

Torre Cucurull.

Sortida a una torre amb moltes vistes, la torre Cucurull, a Roda de Berà, sembla que és l'única cosa que resta de l'antic castell. Excursió curta però que paga la pena.

Sepulcre megalític del Mas Pla.

A l'Alt Camp no solament hi ha fauna, flora, paisatges...també hi ha història. Avui hem inspeccionat el sepulcre megalític de Mas Pla, a Querol, en un estat de deixadesa, sí, però present pels segles dels segles.

Comença 2025.

Una entrada d'any com cal, a Arbolí, 2 graus positius, perquè és a més de 700 m i ben aviat hi toca el sol. Però una mica més avall, al Priorat i fins al coll d'Alforja, la boira gebradora fa feina. Ja tocava una meteorologia pròpia d'un bon hivern.

Bones festes!

Estany gelat.

Sens dubte la millor època per a voltar per l'estany Gelat de Mont-roig i els seus voltants és l'hivern. Tranquil·litat impossible de trobar a l'estiu i els millors paisatges. Ben a prop de casa.

No n'aprenem.

Definitivament, no n'aprenem. Amb el que ha passat fa pocs dies a València, hem sentit que molta part de la culpa és que en l'època del "boom" immobiliari del segle passat es va contruir molt, massa, fins i tot en zones inundables. Sobre això, alguns recordem que la mateixa DANA que va fer molt de mal al País Valencià, els dies següents també va fer algunes destrosses al torrent de la Móra, a Tarragona. Doncs bé, aquí teniu unes construccions inaugurades enguany mateix al barranc del mas de la Creu, un barranc que, quan canvia de terme, passa a nomenar-se, ni més ni menys, torrent de la Móra. N'aprenem?

Molí de vent.

El molí de vent de la roca Xanxa i el seu entorn. Se'n gaudeix molt més, a la tardor.

Una granja ibèrica a l'Alt Camp.

Al Camp de Tarragona tenim de tot, fins i tot una granja dels Cessetans. És a Nulles, fàcil de visitar.

Inundacions.

El que ha passat a València ens ha fet pensar que aquí, al Principat, també hi ha moltes zones inundables. De fet, fa anys que disposem de mapes de zones inundables que poden ser fàcilment consultats. Desgraciadament, molta gent no en fa cas i hi construeixen habitatges, indústries i altres usos. No és que n'estem massa preocupats, la nostra casa és molt vella i si fos en zona inundabñe ja hauria desaparegut. Però tot plegat ens ha fet consultar aquests mapes. Tranquil·litat; no vivim en zona inundable, encara que en tenim a prop. Ep, que amb l'escalfament global podria canviar tot. Esperem que no.

Una bona lectura.

Passar per Cossetània sempre porta premi: aquest llibre promet, una bona lectura, per a gaudir i per aprendre.