El perelloner.

El perelloner, Pyrus spinosa, acostuma a ser descrit com un arbret, és a dir, un arbre petit. I és que costa de trobar perelloners de bona mida. Un de molt famós és el perelloner del Cisterer, arbre declarat monumental i que podrem veure a Prades, molt a prop del poble. Aquest també és prou gran, tot un arbre, i l'hem fotografiat a la vora de Forès, a la Conca de Barberà. Com és tradicional, s'ha utilitzat com a partió de trossos, i és a un marge. Paga la pena de vegades parar atencio en plantes que no són especialment grosses, de molta alçada, ja que potser tenen tant d'interès i bellesa com les que destaquen per mida.

Rajola.

Coses que et trobes passejant pel Baix Camp.

La Cala.

L'Ametlla de mar sempre ha estat "la Cala". Però encara hauria estat més just dir-ne les cales, n'hi ha unes quantes, i totes molt maques. Aquestes són la cala Sant Jordi, amb el seu estany, i la cala Forn, molt a prop l'una de l'altra. Fins i tot hi tenim un castell. Una costa màgica!

Tot això eren camps.

Heu sentit mai aquesta frase? Tot això eren camps. Doncs al Morell i la Pobla de Mafumet i a la zona de Tarragona carretera de Salou aquesta frase no pot ser més encertada. Només cal mirar les ortofotos de finals dels anys 50 i les actuals, vet ací un parell d'exemples. Sí, són exactament la mateixa zona, el que eren camps bàsicament d'avellaners ara són indústries químiques i petroquímiques. Podeu fer aquest exercici amb el servidor de mapes de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de qualsevol altre racó del país.

Records.

Més fotos sense signar.

Un cop més, fotos pròpies que es publiquen sense citar-ne l'autor, que en aquest cas el sé perquè en sóc jo, és clar. No passa res, ja estem acostumats, però no hauria de ser així, la llei de la propietat intel·lectual ho diu ben clar. Bé, tot sigui a fi de bé pel nostre institut.

El país dels gegants.

Un passeig per Forès i voltants, un dels pobles amb millors vistes de Catalunya. Molt a la vora d'una central eòlica enorme, això sí.

L'embassament de Riudecanyes.

Ha plogut força, però sembla que no prou, l'embassament de Riudecanyes comença a buidar-se.

En Jofre.

Si puc, cada dia escolto el programa de ràdio "La renaixença", amb en Peyu i companyia, molt interessant. Avui, a més a més, ha tingut un al·licient especial: l'entrevistat és un conegut, en Jofre, un fotògraf de natura amb qui vaig tenir el goig de compartir un dia de cerca de rèptils i altres animals atrapats a pous i cisternes a l'Alt Camp. Un noi amb molt de futur, sens dubte, perquè ja amb 18 anys té un present interessant. Mireu el sei instagram, Jofrewildlife, i ho entendreu.

Ja torna.

Sembla que per a fer una foto com aquesta ben aviat no ens caldrà agafar un avió, la podrem fer a casa, a Catalunya, no a Waterloo. Ep, si no es treuen un altre conill del barret, és clar. Per cert, el llibre que hi ha sobre la taula em sona...

Tres de nou!

Els castells que m'agraden més, de sempre, són els de pocs castellers a la base: dos, tres o quatre. A partir de cinc ja hi ha massa gent, ep, una opinió personal, és clar. Doncs el tres, per estètica i equilibri, em sembla magnífic. Així doncs, és ben clar que aquest tres de nou sense folre és per a mi el súmmum, la meravella absoluta. Sols espero que per Santa Úrsula el puguem descarregar. Visca la Colla Vella dels Xiquets de Valls! Fotografies baixades d'internet, que em perdonin els autors, però no hi havia crèdits, sols cita ACN.

Gràcies!

Doncs per ara s'està complint, moltes gràcies companys!

Plou!

Ja començava a trigar massa.

Enlairaments.

No solament s'envolen ocells, al Baix Camp.

Naufragi diferent.

Cambrils té port, això tothom ho sap, i una bona façana marítima. Això vol dir que s'hi poden produir naufragis. Però cap de tan especial com aquest, ni més ni menys que a la riera de la Mare de Déu del Camí. Coses que et pots trobar passejant el gos.

Molins?

No són gegants?

Sant Jordi d'Alfama.

Estany de Sant Jordi, al final del barranc de Sant Jordi i a la vora de la cala i el castell del mateix nom. Indrets màgics. L'Ametlla sempre sorprèn.

Vilaplana.

Una clàssica, gaudint de les muntanyes de Prades. Des de Vilaplana, pujar pel camí de les Campanilles i baixar per les Tosques, o viceversa. Però per clàssica no vol dir que no sigui bona!

Ca l'Ocellaire.

Una volta pel Penedès ens ha permès de veure àguiles pescadores -una ja s'ha procurat el dinar-, un cabussó collnegre, uns quants blauets, un pòlit cantaire...i una casa que pot ser interessant.

Alliberem un aligot.

Avui, amb el David del CAR del Baix Camp, i amb l'alumnat de l'escola Vitxeta de Reus, hem alliberat un aligot que ha estat recuperat al CRFS de Valcalent, a Lleida. Com sempre, tots hem après un munt i ha estat una experiència molt maca. Tambe hi ha esta l'amic Pep Aguadé, que ha fet bones fotos, no com aquestes meves ;-)

El mas de Forès.

Suposo que ja la majoria de la gent ho deu conèixer, perquè els caps de setmana és ple sempre, però no puc deixar de recomanar la visita al mas de Forès, a Alcover. La fundació Ginac hi fa una tasca increïble tant des del punt de vista ambiental com social. Aneu-hi, de debò, no us decebrà.

1a sortida amb l'elèctrica.

Primera sortida amb la bicicleta elèctrica, calia provar-la per camins. Doncs pas malament; no té suspensions, però les rodes tan gruixudes ajuden a anar força bé, crec que farem Km, amb aquest traste. Has de pedalar, la qual cosa és bona, però a les pujades t'ajuda, i això per a un PP (pobre pensionista, no malpenseu) va de meravella.

Moixiganga.

Coses que et pots trobar qualsevol dia que passis per Montblanc. La Moixiganga, una tradició i cultura popular que es representa a les festes majors.

La Cala.

Així és com parlen del seu poble els caleros, és a dir, els naturals de l'Ametlla de Mar. Una població i un entorn que ningú s'hauria de perdre.

Altafulla.

Igual que a Vila-seca, Riudoms, Montblanc, Reus o el Pla de Santa Maria, a Altafulla tambe fan feines de renaturalització. S'ha comprat una finca adjacent a la desembocadura del Gaià i s'està fent una interessantíssima tasca de millora ambiental. A veure si a Torredembarra i el Creixell prenen exemple.

Cadàver trobat.

Sovint trobem cadàvers, sobretot d'ocells, però també de mamífers, amfibis i rèptils. Aleshores, reportem la troballa a Ornitho, per tal que en quedi constància i potser algú prengui mesures, si és possible, per a evitar posteriors morts. Però aquest tipus de cadàver no l'havíem trobat mai. Què s'ha de fer en aquest cas?

Un altre cop.

M'ha tornat a passar, i aquest cop no una, dues vegades una foto meva l'he trobat publicada, per casualitat, a internet. Coses que passen, cerques fotos a internet d'una espècie i la primera i la segona que hi ha, són meves! Bé, demanaré a la gent que, si més no, hi esmentin l'autoria, el meu permís ja el tenen. Vaja, a la gent del Gerió els ho he demanat i, en cinc minuts, ja està signada la foto. I els de l'oficina de turisme han trigat una miqueta més, però també han demanat perdó i han inclòs l'autoria de la foto. Problema resolt.

La Cala.

L'Ametlla de mar és popularment la Cala, i no n'hi ha una, n'hi ha unes quantes, i molt interessants. Espai d'Interès Natural, uns racons fantàstics. Aquí l'estany de Sant Jordi i la llacuna de Santes Creus.

Pell de gallina.

Sóc de ca la Gallineta, així és que no em costa gaire de tenir pell de gallina. Però crec que a qualsevol li passaria, davant d'això. És espectacular, increïble, i no sols estèticament, representa tot un munt de valors i de treball col·lectiu d'un poble, d'una nació. Força, equilibrio, valor, seny, genialitat, constància...Per cert, tant les colles de Valls com Gaudí són del Camp de Tarragona. Visca la Colla Vella, visca Valls i visca Catalunya lliure!

Masriudoms.

Trescant pel camí dels pous d'en Cirici, entre el racó Gran i les Sortetes, amb los Guixars de fons, a Masriudoms. Vandellòs és un terme molt gran!