La Cala.

L'Ametlla de mar és popularment la Cala, i no n'hi ha una, n'hi ha unes quantes, i molt interessants. Espai d'Interès Natural, uns racons fantàstics. Aquí l'estany de Sant Jordi i la llacuna de Santes Creus.

Pell de gallina.

Sóc de ca la Gallineta, així és que no em costa gaire de tenir pell de gallina. Però crec que a qualsevol li passaria, davant d'això. És espectacular, increïble, i no sols estèticament, representa tot un munt de valors i de treball col·lectiu d'un poble, d'una nació. Força, equilibrio, valor, seny, genialitat, constància...Per cert, tant les colles de Valls com Gaudí són del Camp de Tarragona. Visca la Colla Vella, visca Valls i visca Catalunya lliure!

Masriudoms.

Trescant pel camí dels pous d'en Cirici, entre el racó Gran i les Sortetes, amb los Guixars de fons, a Masriudoms. Vandellòs és un terme molt gran!

Història recent...o no tant.

Ostres, regirant papers m'he trobat aquesta foto, és impressionant (per a mi, és clar), es tracta del cens de cabra salvatge al Port, a finals dels anys 80. La primera feina remunerada que he tingut referida al medi ambient, abans d'entrar al Cos d'Agents Rurals. Hi surten X, l'Albert Martínez, X, X, el Xavier Parellada, l'Anna Motis, Jaume Orta, Jordi Mateos, Claudi Racionero, Jordi Ruiz, Oriol Alamany, Diego García, Carme Rossell, X, Xavier Miranda, X (Guarda de la reserva), X, Jo mateix, Marc Alonso i Lluís Toldrà. Les X són de la gent que no recordo el nom, si us hi veieu, em perdoneu i m'ho corregiu, ep, i si algú està malament igual. D'això en fa molts anys i tots hem canviat molt.

Rinoceront.

Sembla ser que fa molts i molts anys pel Camp de Tarragona corrien rinoceronts i altres bèsties que ara mateix cal anar a l'Àfrica a veure-les. Doncs avui ens n'hem trobat un, de rinoceront, una femella d'escarbat rinoceront, Oryctes nasicornis. Coses que et pots trobar passejant el gos a la vora de casa.

La biblioteca.

Feia dies que en tenia ganes, d'anar-hi. Si ets un enamorat dels llibres, i t'agraden els pobles bonics enmig de la natura, no pots deixar de passar per la que diuen que és la biblioteca puública de la xarxa que és al poble més petit de Catalunya. L'Argentera en té l'honor, amb une svistes precioses, una petita biblioteca, una petita joia. Per cert, el nom que li han posat em sembla genial: el col·legit, que és com tota la vida se'n diu del col·legi al Camp de Tarragona. Igual que el trenc enlloc del tren, etc. Un detall; m'he assabentat, i de fet es nota, que els llibres que hi ha aportat la xarxa pública de biblioteques, és a dir, la Generalitat, són quasi tots en castellà !? De temàtica ornitològica només n'hi havia tres, tots en castellà, i un és per a saber on observar ocells...a España! Genial, com que no hi ha publicats llibres sobre on i quan observar ocells a Catalunya, en català, és clar.

Incomprensible.

Sí, igual que no entenc què en treu la gent d'abocar la brossa pertot arreu, tampoc entenc què en treuen de vandalitzar i destrossar equipaments. Ja fa temps van rebentar la porta de l'aguait dels aiguamolls del Pla. L'Ajuntament el va apriar. Però ara han fet el mateix amb el de la Sallida, porta rebentada i els bancs no hi són. No ho puc entendre, què ens està passant?

Tristesa.

Hi ha persones que, encara que no les coneguis, sembla que siguin com de casa. I t'entristeix molt quan moren, els trobes a faltar malgrat mai no hi has enraonat. Aquest és el cas del Francesc Garrido, un gran actor, feia que qualsevol pel·lícula, sèrie o obra de teatre fos molt millor. I, a més a més, pel que diuen els que l'han conegut, era una gran persona. Sembla ser que vivia a Vilaplana, deu ser per això que un dia ens els vam trobar, a ell i a la seva dona, passejant per Arbolí. Sap molt greu que hagi marxat, acompanyem amb el sentimental la seva dona i la seva filla, que descansi en pau.

Falset.

Una ruta interessantíssima i, a més a més, gaudint d'un dia que ja sembla que ens escapem de l'horrible calor d'aquest estiu. Aprenem de botànica, unes vistes excepcionals, papallones, ocells, mamífers, una cova, una font (seca), dues ermites (Sant Gregori i Sant Cristòfol) i uns camins de bon caminar. Què més es pot demanar? Genial!

Generositat.

Montphoto ha estat premiada. Sens dubte merescudament, aquest esdeveniment ha anat agafant una força i una importància més que destacable. Una referència clau pel que fa a la fotografia de natura. I tenim la sort de gaudir amb l'amistat de l'Albert Masó, persona més que generosa que ens va regalant la publicació "Inspirats per la Natura" que cada any publica MontPhoto com a resum de l'edició corresponent. Un goig, perquè a més a més ens els dedica. Moltes gràcies Albert, i per molts anys, MontPhoto!

Les pedres del mas de Forès.

Sempre m'ha intrigat l'origen d'aquestes pedres negres que es troben a la vall del Glorieta. Al camí del mas de Forès cap al niu de l'Àguila n'hi ha una colla. Unes molt grosses i unes de no tant, però totes negres i poc erosionades. Podria ser un dom microbià, un estromatolit o trombolit, format per acumulació de cianobacteris, però, és clar, no en tinc ni idea de geologia i potser m'equivoco. Algú m'ho podrà aclarir algun dia.

Elèctrica.

Al final hem caigut en la temptació, i és que ens fem grans. Hem comprat una bicicleta elèctrica, més que res per provar, tothom me'n parla tan bé, a veure com va.

Camí de Velles.

El camí de Riudecanyes a Duesaigües, que passa a la vora de l'embassament, un camí fàcil i agradable, tranquil entre setmana, més freqüentat els caps de setmana d'estiu. És el camí de Velles, que remunta el barranc de l'Argentera.

Identirama.

Les vacances són bon temps per a visitar parcs temàtics. Però n'hi ha un que, per molt que aneu al Pla de Santa Maria no podreu visitar. Ben aviat hi podreu veure un monocultiu d'electricitat. Algú se'n recorda, del projecte Identirama? Finals dels anys 80, s'autonomenava "Panoràmica de la identitat catalana". Un projecte ambiciós, que s'ha emportat el vent.

A la voreta del riu...

Ja ho diu el refrany: A la voreta del riu (o del mar) no t'hi facis el niu. Doncs bé, ortofoto de Berà el 1945, tot són aiguamolls, zona òbviament inundable. Ortofoto d'enguany, quan hi ha hagut inundacions. No cal dir res més, no?

Evolució.

No sols evolucionen els éssers vius.

Amfibis i rèptils.

Salamandra, tritó pirinenc, gripau comú, granota roja, sargantana roquera, serp d'aigua, tòtil, escurçó pirinenc, dragó comú, serp de collaret, sargantana pallaresa i llargandaix ocel·lat. Fotografíes de l'Albert Masó, el Cristian Luque i meves.

Els Estrets de l'Argentera.

Probablement no hi ha ningú al Camp de Tarragona que no conegui els avencs de la Febró. En canvi, els estrets d'Argentera són molt més desconeguts, i també paguen la pena, de debò. Una excursió fàcil i agradable des del mateix poble.

Incomprensible.

Per molt que m'ho expliquin mai no ho podré entendre. Hi ha una paperera a cinc metres. Què costa de portar els residus fins allí? No anem bé!

L'Espluga de Francolí.

L'Espluga de Francolí, un poble i un entorn que no deceben mai, ni tan sols en mig d'una calorada terrible.

L'Eclipsi des de Cambrils.

Des de l'antic terme dels Teixells, avui Cambrils, l'eclipsi a la vora del castell d'Escornalbou.

Montblanc.

En realitat, hem anat a comprar al forn del Joan, però per dissimular també hem fet la visita amb audioguia a l'església de Montblanc, si més no que sembli que ens interessa una mica la cultura.