Sant Jordi.

Aquesta setmana és la de Sant Jordi, sí, Sant Jordi, el dia de la rosa, dels enamorats, la diada tradicionalment no festiva i també també el dia del llibre. Doncs això, una tradició de les que cal gaudir i, és clar, de les que hem de conservar. Així que gaudirem d'aquesta diada, sens dubte, i, mentrestant, dues lectures més de Cossetània: El goig de caminar. Una selecció de textos sobre una activitat que tot just venim de fer ara mateix: sis Km a Pratdip, a la Dòvia. Si us agrada caminar i llegir, no us el perdeu. Ep, però tot alhora no, que cal anar mirant per on passem! Nosaltres els animals del camp. Un deliciós llibre il·lustrat on els animals ens escriuen en primera persona, bé, mitjançant un torsimany, en Raphael Sané. Ens ha recordat un recull d'articles que vam publicar a la revista l'Orella de Farena; Cartes dels vostres veïns. La idea és la mateixa, però, és clar, en Raphael ho ha fet molt millor. Anem escalfant de cara a Sant Jordi!

El darrer dia.

Avui, a les 6 de la tarda, hem donat per l'emissora per darrer cop la fi del servei a la comarca del Baix Camp, hem estat fins el darrer dia treballant en feines diverses: un foc, una recollida d'una oreneta, custòdia d'àguila cuabarrada, etc. Rebut fi. Un dia per a recordar, sens dubte.

El roure de cal Mandil.

Tot llegint l'interessantíssim llibre d'en Jaume Marlès, del qual vàrem tenir el goig d'assistir a la presentacio a Querol, comprovem que el primer arbre de què parla és del roure de cal Mandil. Aquest espectacular arbre és a dia d'avui mort. En Jaume diu al llibre que fa uns cinquanta anys. Doncs bé, personalment podem assegurar que no fa tant, aquesta foto la vam fer al principi de treballar d'Agent Rural a l'Alt Camp, és a dir, fa com a molt trenta-set anys, i podria ser que algun menys, no ho sabem del cert. Com es pot apreciar, és ben viu i amb força, no com avui, malauradament. Nosaltres hi tenim un apreci especial, amb aquest arbre, i encara més amb el seu entorn, és un indret únic i salvatge de l'Alt Camp, on hem passat bones estones gaudint de la fauna, la flora i el paisatge. Cal Baldric, cal Mandil, Saborella, Salmella, alguns dels racons més espectaculars i feréstecs de la comarca. Si en voleu saber més, d'aquest i dels altres arbres singulars del terme de Querol, no dubteu a llegir el llibre d'en Jaume Marlès.

Magnífica lectura.

Cossetània ho ha tornat a encertar. Editar en català aquest deliciós llibre ha estat sens dubte una excel·lent tria. Una lectura imprescindible, entenedora i en la que ens sentim plenament identificats. Breu, unes 100 pàgines, però intens, posa en dubte tots els valors que, desgraciadament, imperen avui en la nostra societat. L'autora és indígena americana, doctora en botànica, i m'atreveixo a dir que sàvia. Si teniu ocasió, agafeu-lo i gaudiu-lo, segur que apreneu algunes coses, coses que potser ja havíeu intuït, però que no havíeu trobat escrites.

Els Gorgs de la Febró a la primavera.

Al gener vam ser als gorgs de la Febró, la Gorguina, el Gorg i el Gorguet eren plens, hi corria l'aigua, però al gorg gran, el del mas dels Frares, completament sec. Avui, a pocs dies de començar la primavera, llu espectacular, posant la cirereta a un dia magnífic.

Ciutadilla.

El castell de Ciutadilla és espectacular i, pel lloc on és, el veiem molt i molt sovint. No podia faltar-hi una pujada. Una vista única, i, amb el que ha plogut enguany, preciosament verda.

Fotografies a la Colla Vella.

Fa pocs dies vaig tenir el goig d'esmorzar amb els que van ser Cap de Colla i President de la Colla Vella dels Xiquets de Valls quan jo hi era més actiu. Concretament durant uns anys en vaig ser el fotògraf oficial. En aquelles dates vaig fotografíar totes les diades i sortides, algunes de les quals m'han proporcionat records especials. Aquestes dues fotos, per exemple, les recordo més que la resta: la primera és quan el President MH. Jordi Pujol, el 1993, ens va lliurar la Creu de Sant Jordi, per cert, el Cap de Colla que surt a la foto és un Gallineta, el meu cosí Eusebi Domingo. I la segona és quan vam actuar a Lausanne, el 1986, com a part de la promocio dels Jocs Olímpics de Barcelona. Dues fotos que vam fer que, com la resta, enlloc no hi consta que en siguem autors, ja que arreu hi consta als crèdits: Arxiu Colla Vella.

Barranc de Rifà.

Des de Mont-roig del Camp, a la pujada cap a Colldejou, trobem el camí que ressegueix el torrent de Rifà. Podem agafar diverses variants, i anar cap a Colldejou, cap a Pratdip o cap al molló dels Quatre Termes. Travessarem el pont de Rifà, més alt del que esperàvem, i anirem a recer de la muntanya Blanca. Uns paratges molt interessants, ara, això sí, plens de construccions més o menys encertades i cuidades que faran que la zona no sigui tan salvatge.

Montfalcó murallat.

Un indret enmig de la Catalunya interior, de la Segarra, que tothom hauria de visitar algun cop. Ho hem fet avui, i complementem amb més pobles i espais de la vora del Sió.

Finalment el Parc Natural?

Ironies de la vida; fa molts i molts anys que lluitem per tal què, finalment, les muntanyes de Prades siguin Parc Natural. Des de totes les formes possibles: publicacions, jornades, conferències, llibres, fins i tot vam aconseguir que el Parlament demanés al Govern que fos el proper Parc Natural a declarar-se...i abans se n'han declarat quasi una dotzena! Però ara diuen que aquest estiu serà una realitat. Ja era hora! La ironia del destí és que, quan vam començar a lluitar encara erem a l'institut, i, quan es declari, ja serem jubilats!

Verdú.

L'antic museu de la joguina de Verdú té a dia d'avui uns altres usos. Un espai singular i sens dubte molt interessant, preciós.

Torrent de Segures.

El Camp de Tarragona és ple de barrancs i torrents, aquests dies la majoria van plens, però de vegades passen anys que no hi corre una gota d'aigua. Aquest és el barranc de Segures, segur que la majoria de la gent no sap on és.

Cementiri.

Bé, sembla que ja tinc data prevista per anar al cementiri. Ep! però no per quedar-m'hi, si pot ser, quan acabi la xerrada en sortiré.

Camí de Vilanova.

El camí de Vilanova, al Vendrell, porta sorpreses agradables; passa a la vora de l'espai protegit de les Madrigueres i de la riera de la Bisbal, tambe per exemple, podem observar una olivera excepcional.

Bassa dels Alous.

Puigcerver.

Un mirador excel·lent sobre el Baix Camp i el Priorat, el cim de Puigcerver, la Miranda, a 834 m snm, un clàssic de l'excursionisme a la comarca.

Cova del Xirico.

Entrar a una cova sense haver de fer espeleologia és possible; a Pratdip hi ha la cova del Xirico. Petita, però per l'entorn paga la pena.

Castellet de les Mugues.

Un altre racó feréstec i ple de natura al Camp de Tarragona. El puig de Cabrafiga i el castellet de les Mugues, una fortificació que segons es diu servia per a vigilar les incursions dels pirates. Una vista privilegiada, una ubicacio ben triada, sens dubte.

Hipocresia.

En aquesta central de cicle combinat, consumint tones de combustibles fòssils i emetent quantitats insultats de CO2, i en aquesta nuclear, 100% ecològica i sostenible, totes dues situades al Baix Camp, es produeix l'energia "neta" que permet que cotxes elèctrics circulin per la zona de baixes emisions a Barcelona amb 0 emisions. Va! que no ens prenguin més el pèl; els cotxes elèctrics no en tenen res, d'ecològics i sostenibles. Ara per ara és molt menys agressiu pel medi un cotxe clàssic de gasolina.

Pareidolia.

Sabeu el que és pareidolia? Doncs aquí teniu la Torre del Bisbe, a Cambrils, patrimoni històric.

L'embassament de Riudecanyes.

Aquest gener ha estat el més plujós en molts anys. De fet, el que ha plogut més que nosaltres recordem. Defensors de la natura i habitants del Priorat n'estarem molt emfadats, perquè l'embassament de Riudecanyes és ple a base de buidar-ne el de Siurana. Sí, es deixa Siurana sense aigua, sense cabal ecològic, per a omplir d'aigua un pantà que serà per a abastir d'aigua una comarca molt més poblada, i que es podria abastir amb aigua de l'Ebre. Però, mentrestant, la gent en general no se'n preocupa; gaudeixen del 100% de capacitat, passegen pel camí de servei, i poden observar el paisatge, els ocells i la fauna en general. Per cert, nosaltres hi hem pogut fotografiar aquest llagost d'hivern, Aiolopus strepens, l'únic saltamartí que es pot observar a Catalunya tot l'any.

La riera de la Selva com mai.

La riera de la Selva baixa aquests dies com mai. Una excusa com una altra per a fer el camí del Rec.

Ingrid.

No, no és cap dona, és una borrasca, la que hi ha ara mateix a Catalunya. Ens ha deixat nevades prou fortes i una bona llum per a fer fotos. La mola de Colldejou i el poble de Mont-roig en són un bon exemple.

L'Abellar i el barranc dels Taixos.

L'Abellar i el barranc dels Taixos, a Vandellòs, el Baix Camp, racons feréstecs del Camp de Tarragona.

Els avencs del Blai.