Incendis!

Quan ja pensàvem que s'havia acabat la temporada de perill d'incendi, amb molta tranquil·litat inesperada, sorpresa! Dos incendis al Priorat, no es pot abaixar la guàrdia. 107,9 Ha a Cabassers i poc menys de 20 a Porrera. A veure si plou una mica més.

Barranc del Forat Negre.

11 de setembre, diada nacional de Catalunya. Un dia més per a fer país; volta a uns indrets espectaculars i despoblats: els Dedalts de Vandellòs. Pujada per barranc del Forat Negre, camí de la Portella i tornada pel de l'Aigualcoll. Racons inhòspits i desconeguts, magnífics paisatges i tranquil·litat total.

Més llibres bons.

A Cossetània no paren d'editar meravelles. Aquest cop han reblat el clau, la versió en format història gràfica -com en diuen ara dels tebeos- del llibre de Peter Wohlleben; La vida secreta dels arbres, és una veritable joia, una meravella. No solament pel contingut, que el tindriem igual en el llibre original, l'assaig, sinó també estèticament. Unes il·lustracions precioses. Un regal de debò d'en Benjamin Flao i Fred Bernard. També un assaig de la col·lecció mandràgora; L'imperi del fred, de François Garde, que ens farà entendre molt millor què és el fred, què suposa per als éssers vius, inclosos els humans, l'espècie més imbècil del planeta. Una lectura deliciosa i per aprendre moltes coses que mai ens hauríem pensat. I finalment un llibre fantàstic del qual n'hem tingut el goig d'assessorar la traducció del francès; Els ocells dels nostres jardins i la seva vida secreta, d'Antoine Isambert i Sandra Lefrançois. Un llibre que ens farà conèixer i gaudir dels veïns que abelleixen els nostres petits bocins de natura a la vora de casa. Un llibret bonic, bonic de veritat i molt instructiu.

L'Alt Gaià.

Tots els focs quan comencen són petits, diuen. Doncs els rius igual, quant comencen són molt petits i porten molt poca aigua. I, si són al Camp de tarragona, a mida que baixen cada cop porten menys aigua i són menys rius. Així és el Gaià; a les Piles encara hi ha aigua, però a Altafulla ja és del tot sec, i molt abans. Meravelles de l'Alt Gaià; Conesa i el castell de Biure, per exemple.

Subirats.

Subirats és un municipi amb molts nuclis i molts interessos; el nucli principal és Sant Pau d'Ordal. Des del punt de vista històric, sens dubte el principal interès és el castell, amb unes vistes magnífiques. Tot molt a prop.

Gisclareny.

Més Parc Natural del Cadí, pel poble més petit de Catalunya (en nombre d'habitants), Gisclareny. El Bullidor de la Llet, els Empedrats, ermites, el Llobregat net, racons meravellosos...paga molt la pena.

Parc Natural del Cadí.

Un tomb pel Berguedà, cap a Bagà i Gisclareny, on el Llobregat és encara un riu com cal.

Més lliibres.

Encara no hem pogut acabar de pair del tot el llibre de l'amic Jaume que ja ens en cau un altre a les mans. Sí, l'Albert Masó, el Dr. Albert, ens regala aquest exemplar que recull les millors fotografies de l'edició 2014 de MontPhoto. Un llibre per a gaudir de la bona feina de molta gent. Moltes gràcies!

Els arbres de Querol.

Un vespre molt complet, a Querol, amb la presentació del llibre de l'amic Jaume Marlès; Els arbres singulars de Querol, un treball molt interessant sobre aquests éssers vius que ens ajuden i ens protegeixen sense demanar res a canvi. Després concert i soparet en un entorn increïble, magnífic, i rodejats de bona gent. Querol, a l'extrem de la comarca de l'Alt Camp, és una joia única i incomparable.

Amics.

Ahir vam assistir a un acte molt bonic i entranyable; el company de la feina i, malgrat tot, amic, Toni Borau, es va jubilar. I va fer una festa a la torre del Sebastià, a Sant Vicenç de Calders. Va ser molt maco, amb vora dues-centes persones que vam lluitar contra la calor i vam recordar vells temps. Amb el Toni va ser amb qui vam començar a treballar d'Agents Rurals fa trenta-cinc anys, i a dia d'avui (bé, d'ahir, ell) Caps d'Àrea Bàsica al Baix Penedès i a l'Alt Camp. És l'entrada a una nova etapa de la vida. Per molts anys!

Sant Pere de Rodes.

Una visita que feia temps que volíem fer, finalment, ha estat ahir. Paga molt la pena, lloc impressionant i edifici preciós, imponent, ple d'història i restaurat amb molta feina i bon gust. Imprescindible.

Primer incendi.

Un cap de setmana que no ens tocava treballar, li canviem a un company, i, és clar, Murphy no descansa mai: primer incendi important de la temporada, al Priorat -teníem guàrdia a 10 comarques-. Han cremat finalment "sols" 17 Ha, però es desplegament ha estat gran, vehicles, helicòpters, avionetes, molts bombers, quatre unitats del CAR...un primer ensurt. Esperem que sigui el darrer.

Bufaforats...i més.

Costa de fotografiar, aquest petit insecte, bufaforats o esfinx colibrí, Macroglossum stellatarum. Però també ens serveix per a destacar novetats als blocs de papallones, amb un veritable aquelarre, i els de moixons, amb la nidificació de les arpelles al Camp de Tarragona per primer cop, que nosaltres sapiguem, és clar.

Hi tornem.

Perquè és un monument magnífic, perquè és un lloc espectacular, perquè t'envolta una natura única, perquè hi ha quatre graus menys que a Cambrils...tornem al pi de les Quatre Soques, a Querol. Fantàstic!

Argentera.

Camí empedrat del castell d'Escornalbou a Argentera, es pot fer d'anada pel camí empedrat i tornar pel camí de Vilanova d'Escornalbou fins la carretera ben bé sota el castell.

Els tres turons.

Increïble final de juliol, sí, dia 30 i temperatura primaveral, vistes magnífiques des dels tres turons, la creueta del Coll, el Carmel. Totes les ciutats de l'àrea metropolitana als nostres peus.

El Puig d'en Cama.

El dia de Sant Pere, 24 de juliol, pujada a Sant Pere del Puig i cap al puig d'en Cama. Un munt de papallones i un dia magnífic amb una temperatura primaveral.

Orquídies a Alforja.

Divendres que ve, dia 5, a les 7 de la tarda, es presenta a Alforja un llibre que promet ser molt interessant, no ens el volem perdre per a la nostra biblioteca. El bon amic naturalista i millor persona Hilari Aragonès, juntament amb Adela Mas i Francisco Barrajón han fet una feina que frisem per tenir a les mans. Per poc que puguem no hi faltarem.

Presentació a Esterri.

Dissabte, després de la presentació divendres del darrer núm. d'Àrnica, presentem el llibre "Guia de papallones per a nois i noies", juntament amb el Pep Aguadé, que presenta el seu llibre "Aus de rapinya". Per a nosaltres, ha estat la darrera presentació i, de molt, la més emotiva. Hi eren presents la Carme, dona del Joan Blanco, i alguns dels seus amics més íntims, sobretot Ferran Rella i Lola. Per a mi, personalment, ha estat molt emocionant poder retre aquest homenatge, presentar el llibre amb la seva foto a la portada, al poble on vivia. Joan, una abraçada ben forta!

Àrnica, 5.

Ja ha sortit el darrer número de la revista naturalista catalana, Àrnica. Es va presentar divendres a Esterri d'Àneu, amb articles sobre la fundació Kilian Jornet, la bruixeria a Catalunya, els ratpenats, les esllavissades, les fagedes, les papallones nocturnes, els saltiretxos i les someretes, els líquens, la perdiu blanca, l'arxiu Joan Blanco...ja veieu, molts interessos, molta varietat. Sols falta que la gent la tingui a casa, un tresor!

La Ribera d'Ebre.

Fa anys, vàrem escriure el llibre "La Ribera d'Ebre, paisatge i fauna", fruit del coneixement de la comarca adquirit amb els anys treballant de Cap d'Àrea Bàsica a la Ribera. Però no hi ha manera que aquest llibre surti al carrer en format de paper. Així és que, per tal que el treball no es perdi en un calaix -o en una carpeta a la memòria de l'ordinador- hem decidit de publicar-lo en forma de bloc. Així, tothom que estigui interessat en conèixer la fauna i els paisatges de la margnífica comarca de la Ribera d'Ebre el podrà tenir a l'abast. I de franc! Encara millor, no? En teniu l'enllaç al costat.

El pi de les quatre soques.

Un dels monuments més destacats de Querol, a l'Alt Camp; el pi de les quatre soques, una pinassa de vint metres d'alçada, en un indret espectacular i d'una salut de ferro. Quatre soques com quatre barres, un éssser viu venerable!

La cova de Nadell.

Els dedalts de Vandellòs, increïble tranquil·litat a pocs Km de les platges massificades a l'estiu. La mola de Nadell, amb la cova de Nadell, un bon exemple d'això.

Cap a Esterri d'Àneu!

Probablement, molt, la darrera presentació del llibre de les papallones, amb bona companyia -l'amic Pep- a banda de tota la gent d'Esterri, és clar. Ja enyoràvem pujar al Pirineu, massa temps...esperem gaudir-ne.

Estepa d'arenal.

Una planta que pot passar desapercebuda per a la majoria de la gent, tot i ésser considerada Vulnerable al catàleg de flora protegida a Catalunya. Es tracta de l'estepa d'arenal, Halimium halimifolium, amb unes precioses flors grogues. La trobarem al Camp de Tarragona i a unes poques localitzacions més de la costa catalana.

Xerrada inesperada.

Sí, totalment inesperada. Quan en Joan Carrion em va proposar de fer una xerrada al cementiri de primer m'ho vaig pendre a broma, però poc després com un repte; realment és molt interessant plantejar-se que en un cementiri tan espectacular com el de Reus, a banda de mort, també hi ha molta vida. I vida de la qual és una llàstima que no en gaudim. La tranquil·litat que es respira al cementiri no es pot tenir a cap altre lloc de la ciutat, i això paga la pena d'aprofitar-ho. La xerrada ha estat un èxit, i jo agraeixo molt als gestors del cementiri, al públic que hi ha assistit i, sobretot, és clar, al Joan. Hem après molt tots plegats, si més no, jo.

El gorg de Nafre.

Molt a la vora del mateix poble de Copons, a l'Anoia, hi tenim el gorg de Nafre. Avui hi queia poca aigua, però l'indret, malgrat tot, val molt una visita.