Sant Gregori, a Falset.

De vegades fem molts quilòmetres per a trobar indrets interessants i peculiars. No ens n'adonem que n'hi ha a tocar de casa, i aquest n'és un bon exemple. L'ermita de Sant Gregori, molt a la vora de Falset, és un indret molt interessant des del punt de vista geològic, botànic i faunístic i de gran bellesa, fins i tot pel que fa a cultura i paisatge. Una gran recomanació, anar-hi a perdre (en realitat guanyar) tot un dia, i després, podem aprofitar per a menjar molt bé a la comarca del Priorat.

Abocaments al bosc.

El PNIN de Poblet representa un espai inclòs dins la 2a figura més proteccionista que tenim a la legislació catalana, després del Parc Nacional, del qual només en tenim un. En aquests espais, no s'hi pot fer pràcticament res que alteri l'ecosistema, ni tan sols, per exemple, collir bolets. Doncs ves per on, les restes d'una investigació científica que es va dur a terme el 2004, encara són a un preciós indret al cor de l'espai. Sembla ser que en 17 anys encara no s'ha trobat el moment per a retirar metres de tubs, ferros i altres deixalles, perquè això és el que són ara, deixalles. He fet unes preguntes i em diuen que la investigació encara és en marxa. Bé, ens ho haurem de creure.

Les Flandes de Piera.

Les Flandes de Piera, a la comarca de l'Anoia, són un indret molt curiós i diferent de tot el que ens podem trobar a la resta de Catalunya. Paga la pena de visitar-les, interessants des del punt de vista geològic i paisatgístic.

Rojals.

Rojals, pedania de Montblanc, a la Conca de Barberà i al bell mig de les muntanyes de Prades. Un dels pobles més bonics del Camp de Tarragona i sens duubte el més alt, a 979 m. snm, Prades és a 950. Un lloc privilegiat per a fugir de l'escalfament global. Cal recordar que el gradient adiabàtic ens diu que la temperatura baixa aproximadament un grau cada 150 m. És a dir, que respecte a Salou, per exemple, Rojals és permanentment 6 graus per sota. La foto és la vista de la Vall, amb la Conca de Barberà al fons, des de l'església romànica de Sant Salvador.

Vaccinat!

Això del coronavirus no s'acaba mai, és terrible. Sort en tenim que ja s'han fabricat una colla de vaccines i a molta gent ja ens l'han administrat. Sembla ser que més de la meitat dels catalans estem protegits. Podem estar més tranquils, suposo. N'hi ha que no hi creuen, en tot plegat, que diuen que és un muntatge. No creiem que tinguin raó, i, de tota manera, per si de cas...

Àrnica segueix el seu camí.

Sí, ja tenim a l'abast el núm. 2 de la revista naturalista dels Pirineus, Àrnica. Amb articles molt interessants sobre renaturalitzar, la mallerenga de bigotis, els seguiment de petits mamífers, la biodiversitat i la flora pirinenca, arrosegalls, crancs de riu, volcans, etc. També fantàstiques fotografies de mamífers, lluernes, tamarros...no us la podeu perdre!

Monsent de Pallars.

Doncs sí, s'ha repetit; un altre dia amb una fantàstica muntanya per a nosaltres sols, aquest cop a la vall Fosca, al Pallars Jussà. Amb el company Nacho hem pujat al Monsent de Pallars, sorprenentment amb molta neu a partir d'uns 2.200 m, crampons i amunt. Encara no sabem per què, però no ens hem trobat absolutament ningú, sols isards, pardals d'ala blanca, grassets de muntanya i altres moixonets. Novament, cap perdiu blanca, caldrà intentar-ho de nou. Però definitivament ha pagat molt la pena, una jornada per a gaudir en bona companyia i, encara que soni a tòpic, en un marc incomparable.

Jornada increïble.

Sí, una jornada increïble, i que segur que costarà que es torni a repetir, si és que ho fa; hem tingut la Cerdanya pràcticament per a nosaltres sols! El confinament comarcal impedeix a tot el que no sigui de la comarca de venir. I la previsió de mal temps sembla que ha fet quedar-se a casa als locals. Resultat? Hem pujat al refugi de Malniu i hem estat els únics, absolutament. I al GR de pujada al Puigpedrós sols ens hem trobat amb uns quants isards. Mai abans hi havíem estat, a Malniu, però segur que tampoc mai abans havia estat tan solitari. Per cert, potser cal aclarir-ho, teníem un certificat d'encàrrec de feina per a fer fotografies que ens permetia obviar l'esmentat confinament. Un privilegi, de veritat.

Riba-roja d'Ebre.

El riu Ebre amb un gran cabal, i, a la seva riba, Riba-roja d'Ebre. Paga la pena pujar al mirador de la Ribera.

Serra de l'Argentera.

Darrer dia de confinament comarcal pel Covid19, esperem! Doncs caminada sense sortir del Baix Camp, per la serra de l'Argentera, mirem amunt, mirem avall; sort en tenim, d'aquesta comarca.

Corcovado.

Per què cal fer milers de Km per anar al Brasil i veure el Cristo del Corcovado, si aquí mateix, a Rasquera, en tenim un? ;-)

Més flors.

No són orquídies, però també fan venir turisme a algunes comarques, com ara a la Ribera d'Ebre. Ja hi són també, les flors dels presseguers.

Ja hi són!

Ep! Ja les tenim aquí, les primeres orquídies, aquesta Ophrys forestieri o abellera fosca, és la primera que hem fotografiat enguany. Preciosa.

A la bústia de casa.

Vaja, ja no arriben rebuts, a la bústia. Realment arriben poques coses, i de tant en tant alguna de bona. Gran tasca, la del Consell Cultural de les Valls d'Àneu.

Nevada espectacular.

Sí, ja vam posar fotografies de la nevada, però és que ha donat per a molt. No hi neva cada dia, al Camp de Tarragona i a la vall de l'Ebre.

Primera nevada de l'any al Camp de Tarragona.

Imatges poc freqüents al Camp de Tarragona.

Confinament comarcal.

Sembla que fins el dia 11 estarem confinats a la comarca, no en podem sortir. Ara és, doncs, quan ens n'adonem més del privilegi de viure a una comarca com el Baix Camp; pots passejar-te pel port de Cambrils, tot observant baldrigues i mascarells quan els vaixells de pesca tornen a la tarda, o pots pujar fins a més de 1000 m a les muntanyes de Prades o a la serra de Llaberia i contemplar el vol de les àligues daurades i els falcons pelegrins. Tenim un país increïble. Aquí el cim de Puigcerver, a Alforja, amb unes vistes fantàstiques del Camp, el Piorat i molt més.

Que tingueu un bon any!

Mireu quina felicitació tan maca ha fet la Cèlia, la nostra filla.

Desplegable d'Arbolí.

De la mateixa manera que ja vam fer una petita col·laboració en el desplegable que el Departament de Cultura va fer sobre Mont-ral, aquest cop també hi ha un granet de sorra nostre al que s'ha editat ara sobre Arbolí. Unes fotos de fauna i el corresponent text del mateix tema n'és la nostra modesta aportació. Un plaer haver pogut ajudar, i més encara en el nostre poble adoptiu.

Nadala

El Brugent a "Cultura i paisatge"

Finalment, i malgrat els entrebancs del virus, ha sortit a la venda el núm. d'enguany de la revista "Cultura i paisatge"! Una revista fantàsticament editada i que fa goig de tenir a les mans i llegir, o símplement gaudir amb les "estampes". I un plaer i un honor haver-hi contribuït amb un article sobre un dels paratges naturals que més ens estimem; el riu Brugent. Tantes i tantes hores pasades a la vora o fins i tot dins mateix del riu es veuen en certa manera reflectides en aquestes poques pàgines. Esperem que us agradi i us ajudi a estimar-lo també. Per cert, atenció, com sempre en qualsevol publicació, apareixen errades. En aquest cas als peus de fotos: La merla és una merla blava, Monticola solitarius. I la mostela és això, una mostela, i no un turó.

Nabius!

Ho acabem de rebre a casa; ja tenim feina a llegir i mirar imatges. Ep! i el calendari dels insectes.

La lluna.

 Ufff! Ja hi tornem a ser, tancats! Si més no, però, ara podem sortir de casa, encara que no del poble. Tota una sort viure a un poble com Cambrils.

Bé, a la nit ni això, per tant, a mirar la lluna des de casa.

Àguila daurada.

 Feia temps que anàvem cercant tenir fotos decents del rapinyaire més gran d'Europa. Finalment creiem que ho hem aconseguit, l'Àguila daurada, Aquila chrysaetos, ha posat per nosaltres a plaer. Ha pagat la pena esperar.

Cambrils.

 De vegades no cal fer massa Km per a gaudir del paisatge. Viure al Camp de Tarragona ens ho posa fàcil.

Tortuga babaua.

I continuem amb les tortugues. Darrerament estem tenint la sort de gaudir del naixement a les nostres platges de tortugues babaues, Caretta caretta.

Tota una experiència poder observar com eclosionen els ous, surten les petites tortuguetes i van ràpidament cap a la mar. 

Tortugues d'estany.

 Al nostre país, com a tortuga d'aigua dolça, és relativament freqüent la tortuga de rierol, Mauremys leprosa. Però  n'hi ha una altra espècie molt més escassa, i que fa goig quan la pots observar, fixeu-vos quina preciositat.

És la tortuga d'estany, Emys orbicularis.

Parc Güell.

 Des de COU que no hi havíem estat, i és que sembla ser que darrerament el parc Güell s'havia massificat, hi havia massa gent.

Doncs bé, el virus famós ha acabat amb tot això, aquests dies es pot visitar el parc amb comoditat, quasi no hi ha ningú, pots gaudir dels espais, les construccions,  la tranquil·litat amb l'única limitació del sentit comú.

Ho hem aprofitat.

Àrnica, finalment!

Sí, finalment! Una revista de natura en català. I, a més, ben editada i amb articles molt interessants i imatges de qualitat.

En aquests temps que corren, que sembla que sols hi ha d'haver publicacions en línia, per a mòbils i tablets, que neixi una publicació en paper, sobre natura, i en català! Sembla un miracle.

Fem, doncs, que el miracle duri.

Prades.

Som al juliol, ja. Ve de gust cercar els punts més alts, a quasi 1.000 m s'està molt millor, sobretot a l'ombra.