Falset.

Una ruta interessantíssima i, a més a més, gaudint d'un dia que ja sembla que ens escapem de l'horrible calor d'aquest estiu. Aprenem de botànica, unes vistes excepcionals, papallones, ocells, mamífers, una cova, una font (seca), dues ermites (Sant Gregori i Sant Cristòfol) i uns camins de bon caminar. Què més es pot demanar? Genial!

Generositat.

Montphoto ha estat premiada. Sens dubte merescudament, aquest esdeveniment ha anat agafant una força i una importància més que destacable. Una referència clau pel que fa a la fotografia de natura. I tenim la sort de gaudir amb l'amistat de l'Albert Masó, persona més que generosa que ens va regalant la publicació "Inspirats per la Natura" que cada any publica MontPhoto com a resum de l'edició corresponent. Un goig, perquè a més a més ens els dedica. Moltes gràcies Albert, i per molts anys, MontPhoto!

Les pedres del mas de Forès.

Sempre m'ha intrigat l'origen d'aquestes pedres negres que es troben a la vall del Glorieta. Al camí del mas de Forès cap al niu de l'Àguila n'hi ha una colla. Unes molt grosses i unes de no tant, però totes negres i poc erosionades. Podria ser un dom microbià, un estromatolit o trombolit, format per acumulació de cianobacteris, però, és clar, no en tinc ni idea de geologia i potser m'equivoco. Algú m'ho podrà aclarir algun dia.

Elèctrica.

Al final hem caigut en la temptació, i és que ens fem grans. Hem comprat una bicicleta elèctrica, més que res per provar, tothom me'n parla tan bé, a veure com va.

Camí de Velles.

El camí de Riudecanyes a Duesaigües, que passa a la vora de l'embassament, un camí fàcil i agradable, tranquil entre setmana, més freqüentat els caps de setmana d'estiu. És el camí de Velles, que remunta el barranc de l'Argentera.

Identirama.

Les vacances són bon temps per a visitar parcs temàtics. Però n'hi ha un que, per molt que aneu al Pla de Santa Maria no podreu visitar. Ben aviat hi podreu veure un monocultiu d'electricitat. Algú se'n recorda, del projecte Identirama? Finals dels anys 80, s'autonomenava "Panoràmica de la identitat catalana". Un projecte ambiciós, que s'ha emportat el vent.

A la voreta del riu...

Ja ho diu el refrany: A la voreta del riu (o del mar) no t'hi facis el niu. Doncs bé, ortofoto de Berà el 1945, tot són aiguamolls, zona òbviament inundable. Ortofoto d'enguany, quan hi ha hagut inundacions. No cal dir res més, no?

Evolució.

No sols evolucionen els éssers vius.

Amfibis i rèptils.

Salamandra, tritó pirinenc, gripau comú, granota roja, sargantana roquera, serp d'aigua, tòtil, escurçó pirinenc, dragó comú, serp de collaret, sargantana pallaresa i llargandaix ocel·lat. Fotografíes de l'Albert Masó, el Cristian Luque i meves.

Els Estrets de l'Argentera.

Probablement no hi ha ningú al Camp de Tarragona que no conegui els avencs de la Febró. En canvi, els estrets d'Argentera són molt més desconeguts, i també paguen la pena, de debò. Una excursió fàcil i agradable des del mateix poble.

Incomprensible.

Per molt que m'ho expliquin mai no ho podré entendre. Hi ha una paperera a cinc metres. Què costa de portar els residus fins allí? No anem bé!

L'Espluga de Francolí.

L'Espluga de Francolí, un poble i un entorn que no deceben mai, ni tan sols en mig d'una calorada terrible.

L'Eclipsi des de Cambrils.

Des de l'antic terme dels Teixells, avui Cambrils, l'eclipsi a la vora del castell d'Escornalbou.

Montblanc.

En realitat, hem anat a comprar al forn del Joan, però per dissimular també hem fet la visita amb audioguia a l'església de Montblanc, si més no que sembli que ens interessa una mica la cultura.

Dos llibres.

De tant en tant, per a desfer una mica la rutina de llegir llibres "tècnics", és a dir, llibres de no ficció, majoritariament sobre fauna o natura en general, cal llegir ficció, novel·les, llibres de literatura, dels veritables escriptors/es. Doncs aquests dos, que hem agafat perquè -ho direm clar- estan de moda, estan molt bé, fan de bon llegir, no deceben. No m'ha agradat massa llegir "si o sí" i fins i tot "casc antic", expressió incorrecta que ja vaig comentar fa anys que era al títol d'un llibre que va guanyar un premi de literatura. Però vaja, no em queixaré massa, jo mateix quan miro els meus propis llibres anteriors, no paro de trobar-hi errades, tots som humans, i val més trobar errors, cosa que et referma que el llibre l'ha escrit una persona humana, no la IA. O la IA també erra? No ho sé, encara no l'he fet servir mai.

El pont de Goi.

Per uns fets que van succeir fa més de cent anys aquí mateix, el nombre de Valls és inscrit a l'arc de Trionf de París. Sí, vam perdre, com gairebé sempre.

Rentat de cara.

Així de maca ha quedat la sala d'Arbolí, a punt per a tota mena de festes i esdeveniments, amb dos pit-roigs i tot.

El toll d'en Gort.

A l'estiu cal cercar llocs per a caminar que t'ofereixin ombra, i anar-hi a primera hora del matí, si no, morirem en estat líquid. El toll d'en Gort a l'agost no convida massa al bany, però l'entorn és suportable fins i tot en plena onada de calor. És a Vilanova d'Escornalbou, al barranc de Rifà. Per cert, impressionant! Les estadístiques diuen que aquest bloc ha rebut ja més d'un milió de visites...no m'ho puc creure.

Moto i agost.

A mi que m'ho expliquin bé, els negacionistes de l'escalfament global. Aquest mes ni tan sols amb la moto t'escapes de la xafogor. Segons per on passes, l'aire als braços o a les cames sembla que vingui d'un assecador de cabells. Al final, preferiré anar amb el cotxe, que, si més no, té aire condicionat. Havia d'anar a Valls, i al final ho he fet, malgrat tot, amb la Tracer.

Montagut.

Ja podeu llegir l'article sobre Montagut que és a la revista "Cultura i paisatge". Un indret del qual n'estem enamorats des que el coneixem, fa molts i molts anys...ostres, de tot ja en fa molts anys! Enllaç: https://culturaipaisatge.cat/noticies/montagut-la-muntanya-misteriosa/?mc_cid=421be92246&mc_eid=a43cea3eb0

Escornalbou.

Avui sembla que no ha fet la calor exagerada d'altres dies. Més suportable. Ideal per a fer una volta per la Baronia, als voltants del castell d'Escornalbou. Un indret especial del Camp de Tarragona, dels pocs amb alzines sureres, per exemple.

Les desconegudes.

Les serres de Llaberia i Colldejou són de les menys conegudes de les del Camp de Tarragona, lluny de la popularitat de les muntanyes de Prades, però amb igual qualitat.

Curiositats vegetals.

De tots els llibres en podem aprendre coses, però d'aquest moltes més, i és que en tenim pocs coneixements, de botànica, i en aquest llibre n'hi ha un munt. Molt interessant i molt ben explicat. Gràcies Ann Treneman!

Incendis forestals.

Justament acabem de jubilar-nos i sembla que es presenta el pitjor estiu pel que fa a incendis forestals des de que en tenim coneixement. A Castella s'ha cremat la superfície d'una comarca sencera de Catalunya, i aquí ja n'hi ha hagut també uns quants de força grans. En els trenta-set anys que hem treballat d'agent rural, a tres comarques medidionals, molt propenses als incendis, en devem haver viscut, si fa no fa, entre vuil mil i deu mil, i potser ens quedem curts i tot. En la majoria d'ells, hem investigat les causes, que han estat molt variades, però quasi sempre amb la intervenció de la mà humana. Directament o indirecta, però més del 90% han començat per alguna activitat humana, intencionada o no. Una de les més curioses que recordo ara mateix va ser un incendi de Mont-roig del Camp, que va cremar uns centenars d'Ha. Després d'una bona -impecable diria- investigació de causes per part de tots els agents de la comarca, vam determinar que la causa va ser una rata, una rata que va capturar -o va trobar mort- un cotoliu, i, per a menjar-se'l tranquil·la, va entrar a la caixa elèctrica d'una parcel·la d'urbanització. Amb tan mala sort, que es va electrocutar, va morir, i pèls i altres parts enceses van anar caient al terra per un forat del fons de la caixa, per on ella havia entrat, provocant l'incendi. És evident que si la caixa hagués estat en bon estat, sense forat al fons, si no hagués tingut corrent -cosa totalment innecessària, ja que la parcel·la no estava encara edificada- i si la parcel·la hagués estat neta d'herbes i matolls secs, no hi hauria hagut incendi. Per això, en el fons, la causa també va ser humana, ja que hi ha una norma que obliga a mantenir netes les parcel·les d'urbanitzacions no edificades. Però, en definitiva, aquest ha estat un dels incendis de causa més curiosa dels que hem treballat. A la foto, la famosa rata. Per cert, parlant de causes d'incendis, qui no n'ha viscut massa i parla d'oïdes, creu que una burilla de cigarreta no pot causar un incendi forestal: doncs n'hem pogut investigar dotzenes, potser centenars, per aquesta causa. N'és una de les més corrents, sobretot quan el foc comença a la vora d'una carretera. I, en canvi, molts cops es comenta que una ampolla de vidre, amb l'efecte lupa, pot iniciar un incendi amb l'acció del sol. Doncs bé, ni nosaltres ho he vist mai, ni ho hem llegit amb cap dels llibres, articles i tractats sobre el tema que hem estudiat. Ara per ara, és una llegenda urbana...o rural.