New York.

Llegeixo a la premsa que els policies i bombers espanyols escridassen i insulten als catalans als jocs de policies i bombers -i forestals- d'enguany a New York. Fins i tot es pot veure a Youtube.

http://somnoticia.cat/2011/08/29/els-espanyols-insulten-els-catalans-durant-els-jocs-mundials-de-policies-i-bombers-al-crit-dhijos-de-puta/

A banda de les conclusions que en pugui treure tothom, jo en trec alguna més.

Fa dos anys ja va passar exactament el mateix a Vancouver -Canadà- el que passa és que la premsa no se'n va fer ressó. Jo hi era i ho vaig viure en primera persona.

Sembla ser que si no hi ha premsa, és com si no hagués passat.

Bé, tornem-hi; No ens volen, no? Doncs adéu!

Presentació a Esterri.

Finalment, la darrera notícia, potser, d'aquest cap de setmana ha estat la presentació del llibre de rapinyaires a Esterri d'Àneu.

Va ser molt i molt positiva. Si més no, des del nostre punt de vista.

Una vetllada molt agradable amb el personal del Consell Cultural, molta gent a la presentació i molt interessada. No se sentia ni una mosca volar, el tema sembla ser que els va agradar, majoritàriament, a més, es van esgotar els llibres que portava per si algú en volia.

Després, tots plegats a gaudir de la bona gastronomia pirinenca a casa Costa, un lloc al carrer principal d'Esterri, que ara és peatonal, on la conversa, el menjar i el beure van ser d'allò millor.

Un cap de setmana profitós, sens dubte. Caldrà publicar un altre llibre per a tenir l'excusa de tornar-hi.

O potser no calen excuses, no?

Èxit de l'esport català.

Una notícia més que s'ha produït aquest cap de setmana, un èxit absolut de l'esport català.

No parlo del que parla tothom, del triple podi a moto2, que també, ni de la supercopa del Barça, que igualment és un èxit. Però d'això en parla tothom.

No he sentit a la ràdio,ni a la tele, ni enlloc que un dels més grans esportistes del Món, en Kilian Jornet, ha tornat a guanyar, per tercer cop, la Ultra Trail Montblanc.

Felicitats, Kilian, i endavant amb l'esport català.

Si us en voleu fer una idea, del repte que això suposa, l'amic Pep Ulldemolins, al seu bloc ha enllaçat el vídeo oficial, posa la pell de gallina.

http://www.lepetitroc.org/

La foto és baixada d'internet.

Un altre adéu.

Aquest cap de setmana ha estat intens en activitat i notícies. Tot just homenatjàvem a en Joaquim Maluquer en començar la presentació del llibre a Esterri, després vam anar a sopar amb la gent del Consell Cultural, i, per tat, fins l'endemà, al diari, no ens n'assabentem de la trista notícia.

El Senyor, sí, el Senyor amb majúscula, Heribert Barrera és mort. Noranta-quatre anys de persona honesta, honrada, bona. Un polític dels que ja no se'n fan. Amb noranta-tres encara va anar a la gran manifestació del juliol passat, i en va assumir un cert protagonisme que mereixia, sens dubte.

El més trist és que ha mort sense veure acomplert el seu somni, la Catalunya independent.

En el seu record i en el seu honor, hem de seguir la seva tasca i lluitar perquè aquest somni sigui realitat al més aviat possible, que cap patriota més mori sense haver-ho viscut.

Guardarem les altres notícies per als altres dies, aquesta és de la màxima importància.

Cap al Pirineu.

Avui, sí, és avui. Cap al Pirineu, cap a Esterri, a presentar el llibre.

Comença la temporada.

La primera sessió de projeccions de fotografia de la SCFN, a la ICHN serà el dia 7 de setembre.

El company Valentí Zapater ens portarà imatges d'Ecuador, segur que serà interesantíssim.

Estem treballant per a portar-ne a Reus, de projeccions de la SCFN.

Banyariquer del roure.

Banyariquer del roure, Cerambix cerdo, a la roureda de Roure reboll de les Muntanyes de Prades.

Colors de tardor.

No sé si és que ja en tinc ganes o és que és cert, ja s'albira la tardor. Aquestes són fulles de roure reboll, ja no són totalment verdes...

Migdiada.

Uff, quina calor. Al migdia només és possible cercar una bona ombra i estar-se ben quiet.

Això qui pugui, és clar, n'hi ha que hem de treballar.

Cens de falcons.

Acaba d'arribar, la perfecta guia per a qui vulgui observar -o fotografiar, o filmar, fins i tot espoliar- falcons pelegrins.

Un racó deliciós.

Cigonyes.

Tot just fa quatre dies vaig penjar les fotos de les cigonyes al bloc d'ocells, explicant que al Camp només hi són com a migrants, quan em trobo amb sis exemplars a Reus, que ja han començat el seu viatge migratori. Ara s'aturen a dormir, es fa fosc.

Vet ací quatre d'elles en una torre elèctrica, les altres dues eren a una altra torre.

Vol dir això que ja s'acaba l'estiu?

Espero que sí, fa molta calor.

Ratón.

Aquests dies s'ha fet molt famós un brau amb nom propi, Ratón. Sembla ser que ja ha mort més d'una persona -tres, crec- i que per això ha pujat el seu preu a l'hora de llogar-lo.

Realment, ens hem tornat bojos.

Per què la gent prefereix sortir a córrer bous amb un que ja té experiència a matar gent?

El risc, amb una certa mesura, està bé. Però augmentar el risc perquè sí, per morbo, és de bojos.

Tampoc no cal, no?

Invitació.

Ja m'ha arribat la invitació per a la presentació d'Esterri. Ara sí que ja és oficial!

Dubte i calor.

Fa calor, molta calor, finalment. Més que en tot el que portem d'estiu.

A un poble turístic de platja, a França, veig aquest cartell. Ostres! em sento totalment identificat. Per què no hi puc entrar, al nucli urbà, jo?

No volen gossos solts, bicicletes, motos, cotxes, ciclomotors...ni homes amb tauleta de xocolata?

Jo hi puc passar?

Ah, no, és clar, jo sóc diferent d'aquest noi de la foto, jo porto barba, ja puc passar.

No em van dir res ;-)

Pantà de Siurana.

Malgrat la calor extrema, enguany no hi ha sequera, l'embassament de Siurana presenta aquest ple gairebé total.

Cases de barrets.

Cada cop hi ha menys cases de barrets. Al costat de l'Ajuntament de Reus n'hi havia una, ara és una botiga de joguines.

Dues presentacions més...i prou, no?

Per iniciativa meva, hi haurà una presentació a Esterri d'Àneu. No n'estaria content, de l'agenda de presentacions, si no n'hi hagués una a aquest racó del Pallars. I jo creia que ja era la darrera, serà el dia 27, dissabte, a les vuit del vespre. Repeteixo, em fa molta il·lusió.

Però a l'editorial me n'han acordat una més, serà a la 10a Fira del Llibre de Muntanya, a l'Esquirol, a l'octubre.

Tinc por de fer-me pesat, però, afortunadament, és clar, la gent no coincideix, i no crec que hi hagi ningú, a part de jo mateix, que repeteixi presentació.

Ales a la Mar.

No em refereixo a les gavines, les ales de les quals són les més freqüents a la nostra Mar Mediterrània. Aquest cop són ales de pendent, pilotades per persones.

Ahir n'hi havia cinc a la platja del Torn, al Baix Camp. Tot un espectacle.

Buffett.

Llegeixo a l’Ara d’ahir un article molt interessant, esperat, sí, però en el fons una mica sorprenent.

Fins i tot els mateixos rics es comencen a adonar que no anem bé. Llegiu-lo tot sencer, paga la pena. I és que el mal de tot plegat és aquest, precisament aquest.

No és que la gent haguem malversat diners –que una mica també- ni que no n’hi hagi. El problema és que ja tornem enrere, els rics cada cop són més rics i els pobres –cada dia més, ja hi ha set mil milions de persones- cada dia són més pobres. Anem cap a una nova edat mitjana. Fins i tot els mateixos rics ja ho diuen.

Els polítics haurien de prendre’n nota, de tot plegat. O és que ells ja formen o volen formar part de l’elit econòmica?

http://www.ara.cat/mon/milionari-Warren-Buffett-EUA-impostos_0_537546679.html

TV Reus.

Mentre era fora de vacances, els companys han sortit a “la tele”, no s’ha de badar.

http://www.canalreustv.cat/noticies/detall.php?id=3067

Adéu a Joquim Maluquer.

Ha mort Joaquim Maluquer.

No hi ha dubte que, des de molts punts de vista, era una figura cabdal del nostre País. Però, és clar, nosaltres en destaquem els seus treballs com a ornitòleg, ja que, com a tal, va ser un dels primers, el seu llibre “Els ocells de les terres Catalanes” va marcar una època. I el seu darrer, tal i com ja vam dir en el seu moment, és un veritable llegat.

Uns quants enllaços ens estalviaran repetit informació que ja hi és, i més ben explicada. La foto també és de Catalunya Oberta.

http://www.catalunyaoberta.cat/index.php/fco/fitxa/7

http://www.vilaweb.cat/acn/politica/3920074/20110815/mor-80-anys-joaquim-maluquer-sostres-primer-secretari-consell-executiu-generalitat-lepoca-pujol.html

http://www.ara.cat/politica/Mor-primer_secretari-govern-Jordi_Pujol-Joaquim_Maluquer_Sostres-Creu_Sant_Jordi_0_536346864.html

http://mariusdomingo.blogspot.com/search?q=Llegat+del+Joaquim+Maluquer

Paella 2011 a Arbolí.

Cada any, a Arbolí, els veïns preparen una monumental paella per a tothom, aprofitant que hi ha més gent al poble que mai. Fixeu-vos quin bon ambient.

Hi ha gana!

Així va quedar la paella.

I Sant Pere ho va acabar just després del cafè.

La fi de les vacances.

Fi de la darrera etapa de les vacances, a Arbolí, esgotem els darrers dies i les darreres nits, tempesta i paella incloses.

Tornada a la feina, que no ha estat res.

Autocaravanes històriques.

I nosaltres que pensàvem que la nostra hymer era la més vella que existia. Doncs no, n'hi ha de més velles, la de dalt és històrica i legendària, i al de sota, prehistòrica.

Toros a França.

Al sud de França també hi ha olta afecció als toros. També, sí, però fixeu-vos com es preocupen de remarcar que no hi ha mort de l'animal.

Papallones tropicals.

Visita al parc de papallones tropicals de Castelló d'Empúries.

Heliconius ismenius.

Attacus atlas, la paallona més gran del Món.

Siproeta stelenes.

Sargantana cuallarga, per la Lena Paüls.

Avui pengem una foto que ens ha enviat la Lena Paüls, és una Sargantana cuallarga, Psamodromus algirus, de Duesaigües, ella també té blocs i es mira els nostres.

Gràcies, Lena, per l'aportació. T'enllaço el bloc, El Pont d'Enseula, al costat.

Orella de Farena.

Ja he rebut a casa l'Orella de Farena, aquest és el núm. 53, i hi surten tot d'escrits interessants, sobretot pels que són de Farena o Mont-ral.

El Castellet.

Una primera parada en el nostre destí de vacances, un bon dinar a l'ombra del Castellet de Perpinyà, amb una senyera onejant dalt de tot, és clar.

Didalera.

De la platja a la muntanya, de quasi quaranta graus a menys de quinze.
Preciosa la floració de la Didalera o Digital, Digitalis purpurea.

Salines.

Aquesta és molt més difícil. Aquest lloc ja no el coneix tothom.

Endevinalla.

Aquesta torre és força inconfusible...fàcil, no? Crec que ho coneix molta gent.

Ara, cada dia.

No, no és una declaració d’intencions, de que a partir d’ara vull fer una cosa cada dia.

Hi ha moltes coses que fem cada dia, altres que voldríem fer cada dia, i altres que no cal fer cada dia. Però no anava a parlar d’això, em referia a llegir el diari, simplement.

Pel fet de ser socis d'Abacus, ens han regalat una subscripció a l'Ara.

Em sembla perfecte, tenir el diari cada dia. Encara que, a dia d'avui, jo no en tenia el costum, de comprar-lo cada dia, solament els diumenges.

I és que amb internet, ja ho he comentat altres cops, els diaris en paper ho tenen magre.

De tota manera, és tot un ritual, baixar cada dia al quiosc a recollir-lo i llegir-lo tranquil·lament.
Aquest deu ser el fet principal pel qual jo no ho faig sempre. Rarament tinc temps els dies de cada dia de llegir-lo tranquil·lament.

Així és que ens ho prendrem com una excepció, una temporada de recuperar un costum del segle passat, encara que sigui per un període limitat.