Vídeo de l'Ós.

El Daniel Roca, autor del preciós vídeo que anima a l'observació d'ocells, ara ens en regala un altre que ha fet aquests dies.

No és sobre ocells, és la filmació d'un Ós bru del Pirineu en total llibertat.

M'ha semblat molt maco, sobretot perquè ens asenyala que ja no és tan excepcional, la presència d'aquest gran mamífer a les nostres terres.

Quina bèstia més impressionant. Gràcies, Daniel, per compartir aquest èxit.

http://vimeo.com/27092079

http://vimeo.com/danielroca

Pi, pinya, pinyó a Castellfollit.

Darrera sortida del Pi, pinya, pinyó. Aquest cop amb els dos CRAE a Castellfollit, destinada a aprendre com les llavors i plançons de pi s'han de tractar per a fer-los grans i tornar-los a la natura a llocs on puguin créixer i fer-se grans.

Un bon lloc per a reconèixer diferents espècies d'arbres i arbustos. I també per a saber com es gestiona la Natura i com es protegeixen espais. En aquest cas, un Paratge Natural d'Interès Nacional.

Estiu.

Sembla que quan fas vacances és quan realment és estiu.

Hi ha alguns tòpics, de l'estiu, que poden ser realitat o no.

Per exemple, el vi de l'estiu, Tinto de verano en la llengua dels veïns. Ara, a més a més, existeix sense alcohol, perfecte!

L'altre tòpic és que les motos, com aquesta magnífica Yamaha SuperTeneré, són per a l'estiu. En realitat, el veritable motero la fa servir tot l'any, faci sol, plogui o fins i tot nevi.

Per cert, una màquina impressionant, mil dos-cents centímetres cúbics, ABS, doble programa, navegador...

En un altre tema, i sense cap por de repetir-me, tornem-hi; ningú que li agradi la natura i la fotografia s'hauria de perdre la darrera col·lecció de fotos del bloc Cròniques naturalistes, com sempre, fantàstiques!

Festes de barri i integració.

Esser immigrant, d’una forma o altra, tan si ens agrada com si no, obliga a fer un petit esforç d’integració.

Per a aquesta integració hi ha eines que ens ho faciliten. Una d’elles, la més lúdica, són les festes. Cada poble té la seva festa major, fins i tot n’hi ha de grans i de petites, per a fer-ne més i més grosses.

És ben clar que participar, encara que només sigui als àpats col·lectius, les ballarugues o concerts, facilita la integració. Si es vol anar més lluny, hi ha la possibilitat de perticipar en alguna de les peces que integren la festa, com ara castellers, mulassa, bou -sobretot-, balls diversos, etc.

I vet ací un bon exemple, res millor que cercar-lo prop de casa.

Les festes del Barri.

No ens conformem a no participar a la festa major del poble, no, cal muntar una festa de barri, un barri a exactament 540 metres de la plaça del Mercadal. Anar-hi a peu suposa una llarga excursió per a la qual cal carregar-se de barretes energètiques i aigua, no sigui cas que la travessa del carrer del Vent ens esgoti, són més de cinc minuts!

A més a més, és clar, fem els cartells en un perfecte català de Fabra. No, no hi ha cartells en català i cartells en castellà, només n’hi ha un, de model, el que veieu a dalt

Tot un exemple, així s’integren els nouvinguts.

Un conte.

Tant de parlar de llibres d'adults. També va bé, de tant en tant, llegir un conte.

Els temps són difícils per a l'optimisme, cal recuperar el nen que tots hem estat. I el tema, el el meu cas, és del tot adient.

Per cert, avui recomano especialment la visita al bloc del Jordi Tudó, Al vent, una entrada molt interessant.

Vacances a la vista.

Ja només quedes dos dies de treball i, després, les vacances!

Sí, ja sé que a l'agost és quan tothom en fa, però també a nosaltres és quan ens va bé.

L'Auca del Sr. Esteve.

Per si algú havia sentit parlar de l'Auca del senyor Esteve i no sabia què era, vet-la ací.
I és que no puc trobar un tema optimista per a parlar-ne, amb tot això d'Oslo m'he quedat sense paraules.

Arbolí.

Ens n'anem un parell de dies a Arbolí, cal fer algunes tasques preparatòries a la casa, a més, segur que hi fa més...fred!

No hi ha ni cobertura del mòbil, si més no, de l'empresa del meu mòbil.

Assemblea CSI·F.

Hem actualitzat el web des Sector Agents Rurals de CSI·F d'acord amb l'asemblea que hi va haver el passat dimecres, dia 20, prop del Montseny.

Hi trobareu una petita explicació del que s'hi va parlar.

Plou!

Quina pluja més oportuna.

La cosa ja començava a posa-se malament, primer gran incendi a l'Alt Camp, ahir mateix dos més, per sort agafats a temps, al Baix Camp.

Però aquesta pluja d'avui, tota la nit plovent, ens dona uns dies de tranquil·litat. Respirem fort.

Ah, sí, la foto. És un cop més una prova de les bondats de les noves tecnologies, un paisatge fet amb el mòbil. No està malament, no?

La Riba, II part.

És curiós, però el foc de La Riba el segueixo com una persona qualsevol del carrer, és a dir, per la premsa. Avui he sentit que la investigació dels Agents Rurals i els Mossos (sic.) tendeix a donar com a causa una negligència, sense descartar la burilla de cigarreta. Esperarem la conclusió final.

Un aclariment; dic que és curiós perquè fins fa pocs anys els vivia tots, els focs de La Riba, però ara treballo al Baix Camp, en principi ja no em toca.

La foto és de l'incendi de La Riba del 1994, quan es va utilitzar un Boeing, crec que un MD DC4, per a apagar focs forestals. Va ser un experiment que no devia anar del tot bé, ja que no s'ha tornat a repetir.

Foc a La Riba, un cop més.

M'he baixat del web de TV3 aquesta foto aèria signada per la Generalitat, suposo que de bombers, on es veu clarament on ha començat el foc de La Riba.

És una geometria de llibre, de manual. Empès pel vent i el pendent, el foc progressa des de la vora mateixa de la carretera de La Riba a Farena.

Espero els resultats de la feina dels companys, però, a pimer cop de vista, i sols com una mera hipòtesi totalment especulativa, sembla que hagi començat per una burilla. No es pot descartar mai la intencionalitat, però és un lloc molt transitat per a aturar-se a provocar un incendi, molt de risc de ser enxampat.

Adéu a un periodista.

No era immortal, encara que ho semblava. Carles Sentís, un periodista com ja no se'n fan, ha mort.

Al marge de les seves idees polítiques, sobre les que podem o no estar d'acord. Jo és evident que no. El que sí que és clar és que, als seus 99 anys, en Carles Sentís era un cas excepcional, un periodista prolífic, seriós i treballador que va ser present a primera línia als esdeveniments més importants de la història del Món el segle passat.

Tot un exemple des del punt de vista professional.

La foto l'he baixat d'internet, del bloc catalans reaccionem, no en sé l'autor, hi podeu anar i llegir-ne l'article, i, mercès al Martell, un parell d'articles més del gran Barnils.

http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/500.htm

http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/501.htm

http://www.contrastant.net/hemeroteca/barnils/502.htm

http://catalansreaccionem.wordpress.com/2009/01/31/feixista-de-cap-a-peus/

Per cert, canviant totalment de tema, no us perdeu l'entrada sobre Camps de la La línia de Wallace.

Més costa mediterrània.

Avui ja sembla que no fa tanta calor, de tota manera, encara s'hi està bé, a la voreta de la Mediterrània.

He intentat superar un altre repte fotogràfic, ara, Orenetes cuablanques en vol, alguna cosa he aconseguit, però ho penjaré al bloc d'ocells.

Mireu quin video m'han enviat, és molt bo.

http://www.youtube.com/watch?v=N7P2ExRF3GQ

Desfer l'equilibri.

L’abundància actual de senglars és, òbviament, conseqüència de la desaparició dels grans predadors al nostre País: el Llop, l’Òs i el Linx.

www.pbs.org/newshour/rundown/2011/07/-sea-otters-eat-sea.html

www.elmundo.es/elmundo/2011/07/14/natura/1310661383.html

És un bon motiu de reflexió.

La Cala.

Ja som al fort de l'estiu, ve de gust una caleta mediterrània, amb o sense cervesa.

També ve de gust votar per la independència. Qualsevol excusa és bona...

http://www.lavanguardia.com/participacion/encuestas/20100829/53991033353/apoyarias-la-celebracion-de-un-referendum-de-autodeterminacion.html

Rellotge sostenible.

Una meravella, el rellotge de sol que van instal·lar fa una mica més d'un any al començament de la carretera de Bellissens. Per anar a treballar, hi passo cada cop per davant. Diu l'hora amb tota precisió, és ben visible, gratuït i no consumeix cap energia.

Això sí, el dia que està tapat, cal mirar el mòbil, no en porto, jo, de rellotge.

Molt bo, el comentari, aclareix moltes coses, web recomanat cent per cent.

http://www.ruralotos.com/gnomonica/rellotgesdautor.htm

Conciliar per educar.

A Barcelona, dimarts passat, dia 12, vam assistir a la presentació de l’informe “Conciliar per educar”, elaborat per Esther Sànchez Torres, secretària dÒcupació i Relacions laborals del Departament d’Empresa i Ocupació de la generalitat de Catalunya i amb la presència, entre d’altres, de Cristina Brullet, sociòloga i pedagoga, professora titular del Departament de Sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona i investigadora de l'Institut d'Infància i Món Urbà (CIIMU) i Carlos Obeso, professor titular del Departament de Direcció de Recursos Humans i director de l'Institut d'Estudis Laborals d'ESADE

Des de la fila 0 van intervenir els responsables de recursos humans de Desigual, Maria Obiols, de Catalunya Caixa, Miquel Perdiguer, i d'ABACUS cooperativa, Marta Rodríguez.

Van tancar l'acte en Lluís Font, secretari de Polítiques Educatives del Departament d'Ensenyament i Ramon Terrassa, secretari de Família del Departament de Benestar Social i Família.

L’informe es planteja interrogants com ara: Quin impacte tenen sobre l'educació de les criatures les tensions en matèria de conciliació de la vida personal, familiar i laboral? Quines han de ser les polítiques actives i les noves cultures d'organització empresarial?

Aquest informe vol obrir una nova línia de reflexió en què la conciliació tingui com a eix de referència el dret a l'educació dels fills i filles, i de la qual en derivi una sinèrgia entre el món educatiu, l'empresarial i l'esfera familiar.

En el debat es van abocar dades motiu de reflexió i que ens fan veure que calen canvis.

Entre d’altres, el fet que la majoria de les empreses, i fins i tot les administracions, pensin encara que la conciliació és un problema, quan en realitat, les que han aplicat millors polítiques en aquest sentit ja fa anys que s’han adonat que és precisament el contrari.

Una de les bases del problema és la forma com es valora la productivitat. No pas per resultats, sinó per hores de presència a l’empresa, al lloc de treball.

No cal ser gaire observador per a veure clarament que més hores d’estada al lloc de treball no són necessàriament garantia de major productivitat.

És ben evident que són temes sobre els quals els sindicats i les empreses, públiques i privades, haurem de treballar molt en el futur i en el present.

Tenim un exemplar d’aquest informe per a estudiar-lo profundament.

Magnífiques fotos.

Avui no ens podem perdre la darrera entrada al bloc "Cròniques naturalistes" dels companys Canals i Jurado. Hi ha unes fotos fantàstiques, magnífiques.

De debò, la visita paga molt la pena. Hi ha l'enllaç al costat.

Jo em conformo amb aquestes modestes fotos, per exemple, aquesta Artogeia mannii, Blanca catalana, que em servirà per a il·lustrar l'espirotrompa de les papallones.

Caiac.

El caiac es pot practicar tot l'any, en aigües dolces, com ara rius o pantans, o al mar. Però sens dubte aquests dies, en platges tan paradisíaques com les que es poden veure a aquestes dues fotos, és un veritable plaer, ja que el pots anar alternant amb banys refrescants.
Ep! que no és al Carib, això és la Mediterrània.

Guiris.

Ahir vam estar tombant una mica pel nucli antic de Barcelona. Ja havia sentit que darrerament la capital del nostre país havia esdevingut nucli turístic de gran importància. Però no pensava que arribés a aquests extrems.

És increïble, hi ha molta més gent de la que mai hauria imaginat. Grups amb càmeres penjant, guiats o no, parlant tots els idiomes.

Nosaltres mateixos vam acabar fent una mica de guiris, i el nostre llenguatge potser era un dels més minoritaris.

Tomaca casolana.

Casolana del tot, tomaquera plantada de llavor a una torreta a la finestra de casa. Ja ha començat a fer feina.

Potser cal aclarir que la foto és macro, no esperem d'atipar-nos, són de la mida d'olives arbequines.

Ara, fa gràcia, no?

Presentació d'un llibre.

Demà mateix, a Barcelona, segur que pagarà la pena.

Aniversari.

Ja fa un any, un any sencer, i sembla que ningú se'n recorda.

Aquella manifestació no va ser com la dels indignats, de la que tothom en parla, no, va ser molt més multitudinària, molt més.

Hi havia moltes estelades, moltíssima gent i un missatge clar; Volem la independència.

La gent del carrer ho té clar, quan ho començaran a tenir clar els que hi poden fer més?

Moltes motos.

Algunes de les màquines que es podien veure a la sortida d'ahir, no es pot dir que no hi havia varietat.

La BMW GS1200, la més abundant, una gran màquina en tots els sentits.

Una Yamaha TDM, polivalent i pràctica.

També hi havia clàssiques, aquesta R80 n'és una bona mostra.

Una R850 més actualitzada.

La Fazer, òbviament.

Preciosa Multiestrada, nova de trinca, esperit i estètica italians.

Magnífica Triumph Tiger, impressionant i efectiva.

Esportives també n'hi havia, aquesta R1 és de les que més.

Kawasaki ER6, tota negra.

No hi podien faltar algunes custom.

La nova GS800 també es deixava veure, amb algunes GS650.

Una gran K1200, BMW en la seva màxima expressió.

Aquesta és pràcticament de circuit, Ducati Desmo amb rodes de goma tova, i amb senyals de batalles passades.

Aniversari Moto sortides amb encant.

Amb la II Ruta dels pantans, s'ha fet la sortida que significa l'aniversari de les Moto sortides amb encant, setanta-cinc motos han fet més de cinc-cents quilòmetres, des de Reus fins a Andorra passant pel Priorat i les Garrigues.

Un dia intens i amb molts cavalls.

Nacional geogràfica.

Crancs americans remuntant la presa de l'embassament de Riudecanyes, ajudant-se de les pinces.

Pi, pinya, pinyó altre cop.

El projecte Pi, pinya, pinyó segueix endavant, ja tenim programades noves activitats i ara surt al lloc web d’Aprenentatge Servei:

http://www.aprenentatgeservei.cat/index.php?cm=06&idC=1247

A la foto, el castell de l’Albiol, escenari espectacular d’una de les activitats del PPP de l’any passat.

Ep! Quan dic PPP vull dir Pi, pinya, pinyó ;-)

Córrer o morir.

Com que aquests dies costa molt més de sortir a córrer, em llegeixo el llibre del Kilian, a veure si m'anima a seguir aguntant la calor i la suor.

És ben clar que no és un escriptor en el sentit estricte de la paraula. El llibre no està mal escrit, però tampoc és d'un professional de la literatura. Ara, ja era el que esperava, en Kilian és el millor del Món en córrer per la muntanya, demostrat en moltíssimes ocasions. Se li pot demanar més?

De fet, m'ha agradat molt, m'he sentit molt identificat. Jo pensava que aquest noi era una màquina infalible, una mena de ciclomotor a gambades. I, amb aquest llibre, t'adones que és una persona, una persona que parteix dolors igual que tothom, que també li costa de vegades aixecar-se del llit a la matinada als refugis per a començar a córrer.

És el millor, sí, però és humà. I, llegint llegint, crec que, a més, és molt bona persona, molt humil, generós i proper. El fet que ell mateix hagi escrit el llibre, sense recórrer a negres ja diu molt.

M'ha fet molta gràcia saber que s'adona que, malgrat a ell ja només el satisfà i l'emociona guanyar -no fa res més des de fa anys- s'adona de la satisfacció que sent un afeccionat qualsevol quan arriba a acabar, encara que sigui als darrers llocs, una d'aquestes curses que hi ha pel Món. Escriu que ha vist plorar de satisfacció gent que arriba a la meta quan altres ja s'han dutxat, esmorçat i xerren amb els companys tranquil·lament.

I és que cadascú té els seus reptes, cadascú corre contra ell mateix, contra les seves limitacions i contradiccions. Aquesta és la grandesa de l'esport.

Creu de terme.

Aquesta foto l'he baixat del Diari de Tarragona, a l'edició digital d'avui, i és que hi surt una notícia que sembla que no podia obviar.
La Gemma Cassalé comenta que a Montblanc hi restauraran la creu de terme que hi ha a la vora de l'església, que és del segle XV.

És la mateixa que vam penjar al bloc de creus el 10 d'octubre de 2010.

http://www.diaridetarragona.com/camp/049989/montblanc/restaurar/creu/terme/plaa/santa/maria

Diumenge a Poblet.

Ahir, diumenge, sortida familiar al PNIN de Poblet, amb visita al monestir, és clar.

Molt poca gent, molta tranquil·litat, potser és que tothom vol anar a la platja, ara ja no els interessa la muntanya ni les visites culturals.

Poca, sí, però escollida, no? Qui hi ha, a la plaça?

Potser coneixereu algun dels visitants.

Un altre repte fotogràfic.

Un repte fotogràfic impressionant; agafar una oreneta vulgar en vol rasant per un camp.

De primer, cal que estigui a punt de caure una tempesta, ja que si no, les orenetes no volen tan baixes. Després, cal seguir-les amb el tele i disparar molts cops a velocitats ràpides. A mà alçada, és clar.

Finalment, cal tenir sort, la sort també compta.

Després d'uns setanta-cinc intents, més o menys, aquesta és una de les fotos més reeixides. N'hi ha alguna més, fins i tot una més penjada al bloc d'ocells.

Està clar que no n'estic del tot satisfet, ho tornarem a intentar.