Avui m'he posat de bastant mal humor amb la tertúlia de RAC1, el tallat-party, que en diuen ells. Sincerament, crec que s'han begut una mica l'enteniment.
La Pilar Rahola, amb qui la major part dels dies estic d'acord, avui defensava amb ungles i dents els sous dels polítics, tot dient que encara cobren poc, que fan grans sacrificis dedicant-se a la política enlloc de a l'empresa pública.
El Màrius Carol, que normalment viu colze amb colze amb la reialesa i la noblesa, enfadadíssim amb els Mossos perquè han dit que no poden garantir la seguretat. Literalment els ha dit que si no poden fer la seva feina, que pleguin.
La resta de tertulians també dient que cal pagar als polítics més perquè han de ser els millors i que els funcionaris, com que tenen el sou assegurat, si se'ls baixa una mica que no es queixin.
Va home, va!
Ens preneu per rucs o què!?
Em podeu defensar que els anteriors Molt Honorables de Catalunya, ambdós ex-presidents, sense carrera universitària, haurien tingut una feina més ben pagada a una empresa privada?
On? Que hi vaig de seguida.
Algunes i alguns dels ministres de l'anterior i l'actual govern de l'estat han fet el gran sacrifici i cobrariem molt més -a la tertúlia es parlava de fins a cinc cops més- a una empresa?
Deien que, un cop deixen la política, no poden anar enlloc...pobrets!
La majoria acaben de presidents i consellers de grans empreses cobrant molt més que qualsevol pobre Mosso, funcionari de presons o Bomber, quan no fan de Senadors o Diputats europeus, oficis que tothom sap que són molt sacrificats i mal pagats, això sí, del tot imprescindibles.
A més, que jo sàpiga a ningú se l'obliga a presentar-se a eleccions, no?
Quan un ionqui amb una agulla infectada d'AIDS entri a atracar una botiga, que truquin al mòbil a un d'aquests tertulians, perquè probablement no hi haurà cap mosso disponible per culpa de les retallades.
Igualment, quan hi hagi una tangana a qualsevol presó sobrepoblada o un incendi a un bloc de pisos amb gent atrapada, com que hauran fet reducció de personal a presons i a bombers, que truquin un senador o un diputat europeu, que segur que sabrà solucionar-ho.
Els funcionaris de base, els que toquem de debò els problemes, ja n'estem farts que sempre que s'ha de sacrificar siguem nosaltres els que patim. Ara, quan les vaques són grasses, ningú es recorda de nosaltres.
En fi, mantinguem l'optimisme del bloc, per a millorar l'humor m'he mirat el programa del Llucià Ferrer, l'Aprenent, m'ha agradat força, aquí el teniu:
.JPG)
Entrades
