Tots a Castellvell!

L'any passat ja hi vam participar, enguany no hi podem faltar. La gent de Castellvell són molt actius i eixerits.

Celebrarerm tots junts el dia mundial del Medi Ambient. Si tot va bé, alliberarem un rapinyaire procedent del Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de Torreferrussa.

La Sallida.

Avui m’he entrevistat amb el regidor de Medi Ambient de Montblanc.

Ha estat una mica decebedor. El motiu era que han canviat el pany de l’aguait, i volia saber per què i, si s'escau, tornar a tenir-ne una clau.

Doncs resulta que l’Ajuntament ha decidit que l’aguait d’ocells, l’aguait de l’empresa SIM, igual que el que hi ha als Aiguamolls del Pla, ara servirà de caseta de tros per als pescadors.

Sí, ho he dit bé, un autèntic hide dissenyat i fet per a l’observació d’ocells, amb el que jo havia pogut fotografiar Cueretes torrenteres, Cargolets, Tallarols, Mallerengues, Grives i Gratapalles, ara serà una simple caseta per a guardar estris els pescadors que utilitzaran els tolls de la Sallida.

Tot plegat una mica trist, utilitzar un equipament que ha costat un preu ajustat a un ús determinat per a un ús molt més senzill, que qualsevol infraestructura més barata podria cobrir. A més a més, una oportunitat perduda per a promocionar els estudis ornitològics a la Conca, tot just ara que els Aiguamolls del Pla comencen a ser força utilitzats i la Sallida en podria ser una alternativa complementària.

Fins i tot es podria haver aprofitat l'itinerari i l'aguait per a promocionar un altre tipus de turisme a Montblanc, el turisme ornitològic, el potencial és enorme ja que el lloc és molt bo i tranquil.

Una llàstima.

Premi Cristina Requena.

Ves per on, tornem a rebre ni que sigui una ínfima part d'un premi. Sí, perquè també hi ha un petit granet de sorra nostre a la revista Cultura i Paisatge a la Ruta del Cister, que ha rebut el vint-i-novè premi Cristina Requena i Giró de Periodisme durant l'acte de la 29a Nit de Premis que es va celebrar a Valls el dissabte passat.

Felicitem, doncs, tot l'equip de la revista, els col·laboradors i, especialment, al Josep M Rovira, és clar.

La bona feina, més tard o més aviat, té la seva recompensa.

A punt la pujada a Miramar.

Ep! Ja hi ha dia i hora per a sortir corrent -o alguns caminant- cap a Miramar, que si hi arribes massa tard ja no hi ha arengades.

Una tradició tan ferma com els galets de Nadal. En el moment de fer aquest apunt sóc el primer -alfabèticament- de la llista de només cinc inscrits. La inscripció enguany és limitada a tres-centes persones.

http://www.aaeet.com/noticies.php?asso=0#430

Corsa malabarista.

Encara que no ho sembli, aquesta foto no té cap mena de manipulació, la Gavina corsa que hi surt feia això ella soleta i sense gens de dificultat.



Segon SOCC al Prat.

Avui, per a celebrar l'aniversari com cal, aixecar-se a quarts de sis del matí i cap al Barranc de la Dòvia. A cobrir el segon recorregut del SOCC de Pratdip.

Molts ocells, el mateix paisatge encisador i divers de sempre i una sorpresa, una Llisona o Serp de vidre, Anguis fragilis, d'uns trenta-cinc centímetres de llarg aixafada al mig del camí. Una llàstima.

Curs de l'ICHN a les Muntanyes de Prades.

Interessantíssim el curs Flora i vegetació de les Muntanyes de Prades que han impartit El Julià Molero i el Ramon M. Masalles aquest cap de setmana.

Un nivell altíssim, hi havia el bo i millor de la botànica catalana, i això s'ha d'aprofitar. Llàstima que per circumstàncies diverses, nosaltres no ho hem pogut gaudir a fons, però un bon tast sí que n'hem fet.

Aquesta Dactylorhiza maculata fuchsii pot ser un exemple representatiu.

Llibre d'Horitzons.

La xerrada de la llibreria Horitzons, que vam fer ahir la Coia i jo, va anar d'allò més bé. Totes les nenes i les mares -només hi havia nenes, mares i un sol pare- van estar molt atents i els va agradar molt, sobretot el conte que va explicar la Coia i el taumatrop que van fer allí mateix i que es van poder emportar a casa, molt senzill i bonic, joguina sense pantalles ni teclats.

A més a més, vam tenir un públic excepcional, ja que uns nois de Sant Iscle van portar dos Aligots de Harris, un Xoriguer americà i un Xot americà, és a dir, que els mateixos ocells van escoltar les explicacions sobre ells, i els presents van poder comprovar directament algunes de les coses que, explicades amb una sèrie d'imatges i paraules, no són el mateix.

A més a més, la Raquel i l'Oriol, els amfitrions, propietaris de la botiga, ens van regalar aquest bonic llibre, calentet, acabat de sortir del forn, de la Mireia Plaza i l'Editorial Alpina, una petita joia.

Cascall.

Aquesta flor tan bonica, molt semblant a la rosella -és del mateix gènere- és la de la planta del Cascall, Papaver somniferum, una planta molt freqüent de forma totalment espontània a la nostra comarca.

Sí, sí que ho és, és la planta de la que se'n treu l'opi, la morfina i l'heroïna. Però és una espècie autòctona al nostre País.

La propera sessió

Més fòssils.

Al Camp també tenim fòssils al carrer. Aquestes pedres són les de la plaça Mercadal, a Reus. Les mateixes que abans hi havia a totes les vorades del nucli antic.

I, si no ho tinc mal entès, pedres de la mateixa pedrera, de Masllorenç, d'on es van treure les pedres amb què Gaudí, en part, va cobrir la façana d'una de les cases més espectaculars que coneixem, la casa Milà, la Pedrera, de Barcelona.

Fixeu-vos-hi, són plenes de fòssils d'animals marins, si algun cop passeu sense pressa per la plaça. no us en perdeu els detalls.

Nummulites.

Detall de la roca que és majoritària al nucli vell de Girona, catedral inclosa.

Sí, són nummulites, i molt abundants. Preciós.

Ocells per a infants.

Ja falta poc, és aquest divendres mateix, que la Coia i jo explicarem a la canalla que vingui a Horitzons què són els ocells.

Una oportunitat més del CEN.

Els de CEN hi tornen amb una nova edició del seu taller per a conèixer els habitants secrets del riu.

Un cop més, i aquest camí dos alhora.

Com que l'any passat no va tocar, semblava que ja s'havia acabat el doll, però enguany la Coia ha aconseguit no un, sinó dos premis Sagessa.

Enguany, tots dos treballs amb col·laboració, però en tots dos casos, i jo ho sé bé, l'autora principal, qui ha tingut la idea i qui hi ha treballat és ella. I que consti que jo en sóc un, dels que consten com a co-autors en un dels treballs, i per això mateix ho puc dir amb coneixement de causa.

Cinc treballs presentats i quatre premis, en quatre anys. Això ni el Barça!

Per cert, l'actuació de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries va estar molt i molt bé, són divertits i a més a més, canten bé.

El Falciot catòlic.

Aquest Falciot negre, Apus apus, ha estat capturat dos cops a la Prioral de Sant Pere de Reus.

A petició del mateix Prior, i per tal i com anava religiosament -mai més ben dit- a missa i destorbava els cants i les oracions dels altres practicants.

El primer cop, me'l vaig endur al Delta de l'Ebre, amb l'esperança que com que allí és ple d'insectes voladors i de companys de la mateixa espècie, ja no tornaria.

Abans que nosaltres ja era a Reus.

El segon cop, degudament anellat, ens el vam endur a Girona, aprofitant un viatge que havíem de fer igualment. Va ser alliberat prop de la Catedral, a veure si vol anar a missa allí.

Encara no ha tornat, des de dilluns, creuem els dits...

La foto, com es pot veure, és del Pep Aguadé.

Cursos Albert Masó i Juan Bernal.

El proper dimarts, dies 22 i 23 de maig, l'Albert Masó, que no para, farà un curs de

FOTOGRAFIA D'APROXIMACIO en la modalitat de MACRO DE CAMP, al NIKON SCHOOL.

Per a mes informacio:

http://www.nikonistas.com/digital/events/001/curso_de_fotografia_macro_barcelona_103.php

I el cap de setmana, del 25 al 27 de maig, a l'embassament d'UTXESA, també es farà un curs practic de FOTOGRAFIA D'OCELLS, amb la col·laboracio de Juan Bernal.

Per a mes informacio:

http://www.torressegre.cat/novetats.php?id=11271&id_seccio

Trobareu el programa i mes detalls en català, castellà i anglès.

Jo la veritat és que al·lucino amb la quantitat i la qualitat del treball que arriba a generar aquest home.

Qui hi pugui anar, que no s'ho perdi.

Fauna de la Mediterrània.

Aquesta setmana hem tingut ocasió de fer una sortida amb barca per a observar ocells, en el marc d'un curs del CSIF, amb el guiatge i la coordinació de l'Albert Cama i la Matxalen Pauly.

Ha estat molt profitosa, sens dubte, a banda de poder observar dofins mulars i peixos lluna, he pogut fer un total de mil cinc-centes vuitanta fotos, dues targetes de quatre gigas amb la D90 i cent-vint fotos més amb la D70, bàsicament de persones.

El més curiós del cas és que aquesta d'una gavina cosa volant, Larus audouinii, és la primera, sí, la primera foto que vaig fer només treure la càmera de la motxilla. Solament està una mica retallada per dalt i per baix -no pels costats- i una mica de màscara d'enfoc.

A veure si me'n surten unes quantes més, d'aprofitables.

Per cert, moltes moltes gràcies a tots dos, la Matxalen, llençadora de peix com ningú, i l'Albert, sempre disposat i amb uns coneixements gairebé infinits.
Al bloc d'ocells s'hi pot veure una foto de cada espècie de les que vaig poder capturar. I al bloc de fauna, les poques i males fotos que vaig poder fer dels dofins, sobre els quals va pesar la prioritat de l'observació.

Ja hi som!

L'incendi de Rasquera i el Perelló ja ha cremat més de mil cinc-centes hectàrees, i encara no s'hi veu el final. Ja ens ho pensàvem, que aquest estiu podria ser molt fort.

A veure si plou i ho frenem una mica, si no, ens caldrà patir.

Girona, temps de flors.

Ahir ens vam passar pel Girona, temps de flors.

Vam omplir les targetes de memòria de les càmeres, és preciós!

El nucli antic de Girona, un indret ja per si mateix fantàstic, decorat per a una ocasió molt especial.

Paga la pena, sens dubte.

El collidor de vesc.

Un company de la feina, un amic amb el qual vam fer junts els Carros de Foc, el Pau Urgell, ha publicat un llibre, ni més ni menys que una novel·la, El Collidor de vesc, encara no l’he tingut a les mans, però de seguida que pugui l’aconseguiré, el llegiré i el comentaré.

Encara que sospito que no podré ser objectiu, amb tot el que he escrit  al paràgraf anterior ja és ben previsible que m’haurà d’agradar...no?

Bona sort amb les vendes, Pau, i que aquest només sigui el primer.

Vegeu-ne més informació.

http://www.bondia.cat/apunts/157-entrevista/17031-pau-urgell-autor-de-el-collidor-de-vesc

http://elcollidordevesc.wordpress.com/

http://tumateix-llibres.blogspot.com.es/2011/10/el-collidor-de-vesc-de-pau-urgell.html

Meduses.

Mercès a la Mireia, blogaire destacada, m'assabento de la presència de les Barquetes de Sant Pere, Velella velella, a les nostres costes. Són els pòlips d'una espècie de medusa, freqüent a la Mediterrània, i que de vegades arriben en gran nombre a les platges, amb les tempestes de primavera.

He mirat de trobar-ne al Baix Camp, i només he trobat meduses en fase crisomira d'altres tipus com aquesta, que podria ser una Hidromedusa qualsevol, com ara una Sarcia tubulosa o una Laodicea undulata.

Un pescador m'ha explicat que en va veure un bon munt, de Barquetes, a la Platja Llarga de Tarragona.

En definitiva, cada dia es poden aprendre coses noves.

Més macrofotografies.

Una exposició més de fotos macro, aquesta és una galeria virtual del fotògraf Joan Astor, que dedica la seva feina, principalment, a la macro fotografia.

Sota el títol La fotografia macro en els regnes mineral, vegetal i animal l’autor ens fa descobrir, mica en mica, fotografia a fotografia, un món de petites coses fetes grans amb l’ull de la seva càmera. Minerals amb formes i tonalitats espectaculars, plantes, fulles i flors de colors intensos i animals diminuts que gaire els podem tocar amb les nostres mans.

Ha estat tot un plaer trobar en Joan a la xarxa i que s’hagi prestat a presentar-nos la seva obra. Estic segur que no us decebrà.

http://www.afaarenys.blogspot.com.es/

Moltes gràcies Joan pel teu treball i la teva generositat.

Primer SOCC a La Selva.

Primer matí realment calorós d'enguany, a la sortida del sol i ja amb màniga curta. El SOCC amb aquestes condicions és més desagraït, però encara es pot suportar el viatge d'anada, es fa més pesada la tornada, amb el sol més amunt.

En fi, només em queda un dia de fer aquest recorregut, així és que a gaudir-lo.

Búnquers.

A la platja de la Pixerota, al Baix Camp, hi trobem encara les runes dels búnquers que ens recorden un passat no tan tranquil com el que ens representa aquesta persona bogant amb caiac.

Marc Moncusí.

Aquests dies m’he trobat de casualitat, quan tots dos estàvem corrent per Reus, amb el Marc Moncusí.

El Marc és un amic dels de tota la vida, ja ens coneixem de petits, quan ell era el fill del botiguer on jo anava a comprar al nucli antic de Valls.

Després vam treballar junts uns anys, mentre estudiàvem.

Però ell ha anat progressant. Jo ja he escrit abans sobre ell, fa anys, una carta al diari “El Pati” que es va publicar el 2004, la reprodueixo aquí:

No sóc cap expert en música, ni de bon tros, però sí que en sóc un amant fidel des que, quan sols tenia deu anys, un mestre, un bon mestre, que era el Sr. Joaquim Martinell ens va fer escoltar –i comprendre, que això és l’important- la magnífica obra de Modest Mussorgsky; Una nit a la muntanya pelada. El gust per la música clàssica se’m va apoderar, i l’alimento sempre que puc.

De tota manera, no cal ser un expert, crec, per a adonar-se que el dissabte passat, a Valls, amb la presentació de la Barcelona Modern Project, vam poder assistir, uns quants, a un magnífic concert, molt ben interpretat i magníficament dirigit.

El Marc Moncusí, a qui tinc l’honor de comptar entre els meus amics, pocs però bons, em va demostrar amb tot el protocol que cal el que fa anys que ja sabia; Porta la música a dins, la sent, la interioritza, la viu...és un veritable espectacle poder contemplar com una persona desenvolupa aquesta passió, perfeccionada i dirigida amb anys d’aprenentatge. Per acabar d’adobar-ho, crec que ha sabut rodejar-se de gent que, com ell, són capaços de transmetre els valors de la música clàssica.

Ara, a més, 30 anys més tard, he rebut una altra lliçó: La música clàssica contemporània, no és, com jo la considerava fins ara, inintel·ligible, ans al contari, com diu ell mateix “els temps canvien, la música, també”. Gràcies, Marc.

Però, sempre hi ha un però? Vaig quedar una mica decebut, no pas per res inherent al concert en sí, sinó per la manca d’assistència. D’acord, l’Ast-Trivium de Sànchez-Verdú i el Concertino de Neikrug no són tan fàcils d’escoltar i d’interioritzar com les Quatre Estacions de Vivaldi, però, en la meva modesta opinió, ni que sols sigui per l’orgull de tenir un director com aquest nadiu de la nostra ciutat...

¿Els vallencs no podríem haver omplert el Principal, que no és precisament el teatre de més aforament de Catalunya? No cal pensar que el que és de casa és el millor del Món, però tampoc menysprear-lo, entre poc i massa!

Suposo –i espero- que, com sempre passa per aquí, el Marc Moncusí i la Barcelona Modern Project rebran el reconeixement que es mereixen, encara que no sigui a les nostres comarques ni de forma majoritària.

Valls, 20 d’octubre de 2004.

Però des d’aleshores ha evolucionat molt, la seva carrera ha anat amunt, amunt, vegeu quina agenda té, i només en reprodueixo una petita part:

Agenda Marc Moncusí

2012

1. La Habana, 13, 14, 15, 20, 21 i 22 de Juliol. Gran Teatro de La Habana.

- G. Puccini: “Madama Butterfly”

2. Barcelona, dijous 29 de Novembre. SGAE. Barcelona Modern Project

Obres de Laura Nadal, Joan Arnau Pàmies, Oriol Saladrigues, Marc García, Raquel  García i Manel Ribera.

3. Barcelona, Novembre/Desembre. Barcelona Modern Project

Enregistrament CD.

Obres de Laura Nadal, Joan Arnau Pàmies, Oriol Saladrigues, Marc García, Raquel  García i Manel Ribera.

2013

4. Santa Clara (Cuba), Febrer. Orquestra Simfònica de Villa Clara.

Repertori a determinar

5. Matanzas (Cuba), Març. Orquestra Simfònica de Matanzas.

Repertori a determinar

6. La Habana, Març. Institut Superior d´Art de L´Havana.

Classes Magistrals de direcció d´orquestra.

7. Barcelona, Abril. Barcelona Modern Project

Repertori a determinar

8.  Walbrzych (Polònia) . Filharmonia Sudecka.

Repertori a determinar

9. Barcelona, Juny. Barcelona Modern Project

Repertori a determinar

I això només pel que fa a concerts amb direcció musical, sense parlar de gravacions, direccions artístiques, etc.

Si en voleu més informació, només cal que el cerqueu a internet.

En fi, que ja ho he dit altres cops, jo sóc un mindundi, però tinc amics que realment són grans, un goig.

Ens anem trobant per anar a córrer junts, cal fer salut, que fer-se gran té un preu.

Felicitats i ànims, Marc.

Pep Aguadé, fotògraf.

Fa pocs dies he descobert un gran fotògraf molt a prop de casa. Perdoneu la meva ignorància, però no coneixia al Pep Aguadé.

Armat amb la seva Nikon aconsegueix imatges molt elaborades, de gran bellesa i tècnicament acurades, us podeu passar pel seu àlbum de Flickr, una gran col·lecció de fotos, plena de treballs de gran qualitat i sensibilitat, tot un descobriment.

http://www.flickr.com/photos/llopsolitari/

Aquesta foto d'Àguila calçada l’ha feta al Delta de l’Ebre, per exemple, preciosa. Encara que el seu tema preferit és la vegetació, amb unes orquídies increïbles.

L’anirem seguint.

aPARAULA'm: Mallerenga.

Mira, la paraula adoptada, en aquest cas, ens ha caigut del cel, una paraula ben bonica, Mallerenga, en aquest cas, Mallerenga carbonera, Parus major, i és que aquesta tarda ens n'hem trobat una prop de casa que deu haver caigut d'un niu, abans que se la mengi un gat, l'hem adoptada, un parell o tres dies de cucs i aigua i estarà a punt per a volar lliure.

La paraula crec que és ben bonica, sonora i molt adient per a aquest bonic moixonet insectívor, conegut per ocupar sovint les caixes-niu que alguns posem per a facilitar-los la cria.

Exposició d'Albert Masó.

Ep! Això és gairebé urgent, perquè hi ha una cosa d'avui i una de passat demà:

 

El proper dijous, 10 de maig, a les 20 h

inauguren l'exposició

LA NATURA A TRAVÉS DE LA FOTOGRAFIA MACRO, d'Albert Masó.

Es farà a la sala d'actes del centre cultural "Tres Roques"

Plaça Canigó, de Mataró.

Hi serrà fins el 29 de juny.

 

És composada per mig centenar de fotografies i té dos fils conductors:

la tècnica (macro d’estudi i de camp)

i la temàtica (natura).

Capta l'aspecte d’éssers diminuts que formen part de l'entorn natural

vistos de tan a prop, que descobrirem la seva intimitat....

Tambe estarà disponible un llibre amb 500 fotografies macro d'insectes.

Per a mes informació:

http://www.mataro.cat/portal/contingut/activitat/2012/05/04_3R_la_natura_a_traves_de_la_macro.html

  

També cal recordar la presentació de la guia d'Amfibis i rèptils 

avui, dimarts, dia 8, a 2/4 de 8 a ALTAÏR (Gran Via, 616).

Mes informacio:

http://www.altairblog.com/usuario/tribuAltaïr/blog/10/Amfibis_i_rèptils_presentació_dimarts_8_de_maig_les_1930h_Altaïr_BCN

Tres tombs, final.

Realment, els tres tombs d'enguany han estat molt lluïts, la gent s'ha esforçat a donar una bona imatge, i això ha comportat moltes possibilitats estètiques.

De moment, però, ja finalitzem la sèrie, cap abús no és bo.

Més tres tombs.

Unes quantes fotos més dels tres tombs d'ahir a Reus.

Cundeix!?

Darrerament, a la ràdio i a la tele sento sovint un anunci on s'utilitza aquesta paraula.

Cal suposar que és un temps verbal, del verb cundir?

Aquest verb no existeix, en català!

Potser algú ha decidit que per a acabar d'ensorrar el català és millor utilitzar-lo malament que, directament, no utilitzar-lo?

No passa dia que no et sorprengui alguna cosa nova.

Tres tombs de Reus 2012.

L'edició d'enguany dels tres tombs de Reus, que ha més ha suposat la quinzena trobada catalana de tres tombs ha estat un èxit total.

Ja en penjarem més fotos, però de moment aquestes primeres del carro de pagès amb Sant Antoni serviran per a fer un tastet.

Llibre dels hèrptils.

El dimarts, 8 de maig, a les 19:30 h es torna a presentar la guia de camp Anfibios y reptiles de la Península Ibérica , Baleares y Canarias, amb la presencia dels autors i de l'expert Dr. Salvador Carranza, investigador de l’Institut de Biologia Evolutiva (CSIC-UPF), que fara una analisi de l'obra i una visio de l'estat actual de l'herpetologia.

Es fara a la llibreria ALTAIR, Gran Via, 616, Barcelona (entre Balmes i Rambla Catalunya).

Al final, es passara un audiovisual nou (diferent al projectat fins ara) amb les millors fotografies del llibre, per acabar amb un piscolabis.

Per a més informació:

http://www.altairblog.com/usuario/tribuAlta%C3%AFr/blog/10/Amfibis_i_r%C3%A8ptils_presentaci%C3%B3_dimarts_8_de_maig_les_1930h_Alta%C3%AFr_BCN

Anellament al Baix Camp.

Normalment, per apendre a anellar ocells, els del Camp de Tarragona ens hem de desplaçar. Ara teniu l'oportunitat d'anellar amb experts, amb la possibilitat d'obtenir el títol, a casa mateix, encara hi sou a temps.

Naturalistes, aspirants, aprenents i afeccionats, no us ho perdeu. 

Orquídies.

Ara sí, ja hi ha un autèntic esclat d'orquídies al Baix Camp. Aquestes són les Orquis pupurea i Neotinea maculata, però ja n'hem pogut veure i fotografiar d'unes quantes espècies més, les anirem penjant al bloc específic.

Empreses molt catalanes.

Aquests dies, per motiu de l'expropiació a Argentina, se sent parlar molt de Repsol. Surt sovint a la premsa, diaris, ràdio, televisió...

I sempre diuen que és una empresa catalana.

Ostres! Doncs gràcies que és catalana i coneixen bé la toponímia local, perquè si no...

A més a més, TOT el document és en perfecte...català?

Ah! I per si no en teniu prou, mireu, mireu per si us voleu acabar de convèncer de la campanya de no pagar els peatges. Crec que parlem de la mateixa empresa, si fa no fa.

http://youtu.be/jvDc7GlUOng

Primer SOCC a Arbolí.

Sí, la foto sembla una d'aquelles on no s'hi veu res, una fantasia visual, però si hi parem atenció, és una carena de muntanya, concretament a Arbolí, a contrallum total, i, dalt de tot, la figura retallada d'un Falcó pelegrí, una femella.

I és que avui m'he tornat a aixecar ben d'hora per a complimentar un SOCC, el d'Arbolí, que faig per primer cop, ja que fins ara el cobria l'amiga i companya Nat Argullós, i a partir d'ara me n'encarregaré jo.

Realment aquest recorregut SOCC és un goig, des de tots els punts de vista, paisatge, ocells, vegetació...una joia, en fi.