Ophrys scolopax.

Aquestes són ja de les darreres orquídies que podrem trobar, ja ha començat l'estiu i, a més a més, no plou. S'acaba la primavera, la millor temporada d'empaitar-les.
Per cert, si voleu participar en una enquesta, vet-la ací:

http://www.lavanguardia.com/participacion/encuestas/20120626/54316709400/sentencia-tribunal-supremo-anula-vehicularidad-catalan-educacion-infantil.html

Una xerrada a Ripoll.

A la biblioteca de Ripoll podem escoltar experiències sobre el viatge a les nostres antípodes.

La Tortuga de rierol.

Una Tortuga de rierol, Mauremys leprosa, al seu medi natural al Camp de Tarragona.

Un llibre sobre els rius.

L'amic Ponç Feliu ens convida a la presentació d'un llibre, un llibre sobre els rius, com per exemple  l'Onyar, el de la foto de dalt, un racó preciós.

Nit màgica.

La nit de Sant Joan, la més curta de l'any, ja ha passat. Amb foc, amb revetlla i amb cava. I encara amb motius de celebració.

Per cert, avui recomano molt especialment la col·lecció de fotos de picots del bloc de la Carme i l'Emili, Cròniques naturalistes, enllaçat al costat. Fantàstiques fotos d'uns ocells que de vegades costa d'observar amb calma.

Projecte d'extractiva a Argentera.

Mireu quina cosa més maca ens volen posar a Argentera...la pela és la pela.

Més informació per si us agrada:

http://www.change.org/es/peticiones/vista-de-la-vall-amena%C3%A7ada-per-una-extractiva-des-del-castell-d-escornalbou

El Priorat.

La Propera sessió de la SCFN.

Sí, és molt just, però molta gent ja té vacances, i ben segur que serà interessant.

Nit de Sant Joan.

Malgrat els atacs constants, encara podem seguir celebrant la festa dels Països Catalans.

La nit més curta de l'any!

El Gaig.

Un Gaig, Garrulus glandarius, acaba de sortir del niu.

Coll Negre.

Avui la paraula amenaçada és un topònim, Coll Negre, o Coll de Falset. Des de fa un temps, algú s'entesta a nomenar-lo Collet dels Feixos.

Ah! I un parc és, segons el diccionari:

Extensió de terreny closa, amb jardins, bosc, etc., en una població o prop d'ella, destinada a ordenament i recreació.

Per molt que hi vaig, no n'he vist mai, de jardins ni de gent gaudint de recreació.
Per tant, el que hi ha al Coll de Falset és una central elèctrica, concretament una central eòlica. Central, no parc.

Central elèctrica, és, també segons el diccionari de l'IEC:

Conjunt d'instal·lacions, de màquines, d'aparells, etc., destinats a produir energia elèctrica a partir d'una altra forma d'energia.

D'això sí que n'hi ha, allí.
A la fotografia es pot veure què motiva el nom de Coll Negre.

Adéu i gràcies, Emili.

Ens has deixat moltes estones de bon entreteniment, moltes gràcies per la feina ben feta.

Fotografia d'Edicions 62.

Ànims Kilian.

Aquesta és la imatge que vull tornar a veure del Kilian Jornet.

Un dels millors esportistes del Món i de tots els temps, està passant per uns moments duríssims, el company Stephan Brosse ha mort mentre junts intentaven fer el Mont Blanc amb el mínim temps possible. Era l'inici del darrer repte que s'havia empescat en Kilian.

Espero i desitjo que ho superi aviat, en honor al mateix Stephan, a tots els amics i parents, a tots el que el seguim sense conèixer-lo personalment, convençuts que és el millor  esportista del Món i de tots els temps.

Ànims Kilian, tens el suport de moltes més persones que no et penses!

Més socis premiats.

Tenim l'honor de felicitar des d'ací dos socis més de la SCFN.

El Francesc Balaguer, autor de la foto de dalt, ha obtingut un "Highlight" a la categoria "Nature as Art" al Glanzlichter 2012.

I el Juan Santos ha estat seleccionat amb menció d'honor a la categoria AEFONA del concurs FOTOCAM XVII.

Els felicito tots dos. Moltes gràcies per anar fent gran el nom de la societat.

Duc fregit.

Aquest Duc, Bubo bubo, va morir electrocutat fa mesos a Vinyols. El seu cadàver encara és penjat a la torre elèctrica, i les seves urpes  eren a terra.

Desgraciadament, aquest tipus d'accident és molt freqüent.

Les orquídies de l'Hilari Aragonès.

Avui estrenem col·laboradors.

Al bloc de campanars, dues fotos del company i amic Eduard Garcia. I al bloc d'orquídies, una aportació impressionant de l'amic Hilari Aragonès, naturalista i amic, que m'ha cedit una col·lecció de fotos d'orquídies que ajudarà molt a complementar el recull d'espècies presents al Camp de Tarragona, especialment a les Muntanyes de Prades.

Aquesta de la foto és una flor d'Epipactis muelleri, una de les que jo encara no he vist mai.

Moltes gràcies a tots dos, de debò.

Avaraments diversos.

Aquest cap de setmana ha estat una mica negre pel que fa a la fauna marina del Baix Camp.

Un preciós exemplar de Tortuga careta o Tortuga babaua, Caretta caretta, ha aparegut mort a la platja de l’Almadrava, a Vandellòs. Possiblement de mort natural i amb un estat força avançat de descomposició.

Seguidament, hem d’anar a la platja de La Llosa, a Cambrils, on hi ha enganxat a les roques d’una de les petites esculleres, un cadàver de Cap d’Olla gris, Grampus griseus, que també fa més d’un dia que és al lloc, aquest sembla mort d’un accident contra un vaixell.

I la cosa no millora, avui mateix al matí sembla ser que una Tortuga babaua més ha aparegut a la platja Llarga de Tarragona.

En fi, potser aquesta és l’única, desgraciada, forma que tenim d’assabentar-nos que passa per davant de la nostra costa.

Gaig blau.

A l'Empordà en fan un cens, al Camp no, però hi ha un parell de localitats que sempre són lloc segur per a trobar el Gaig blau, Coracias garrulus. Vet-lo ací.

Quants Gaigs blaus hi ha?

Si en voleu la resposta pel que fa a les planes empordaneses, hi podeu col·laborar a trobar-la, no sé si serà molt útil, però segur que ha de ser divertit i original.

Més tallers del Cen.

Demà una nova oportunitat de gaudir dels tallers del Cen per a conèixer els macroinvertebrats del riu, aquest cop del Montsant.

Èxit del niu artificial de Xoriguer.

Dos pollets miren cap a fora esperant que arribin els pares a peixar-los, al niu artificial que vam col·locar a Reus.

Més detalls al bloc d'ocells.

Grease.

Al teatre Bartrina, hem assitit a la representació de les noies i nois de quart d'ESO de l'Institut Baix Camp. Grease ha estat el resultat final de tot un curs de preparació, assajos i feina. Era el projecte de recerca Teatre musical. I, advertint previament que no hi entenc gens, de musicals, crec que han aprovat amb bona nota. Ho van fer força bé, cantant i ballant, totes i tots, fins i tot algun profe.

Xerrada fresca, fresca.

Ponç Feliu, amic ornitòleg de Girona, ens avisa que si som per Barcelona i no tenim res a fer, anem a escoltar la seva xerrada, en transcrivim la propaganda:

Aquesta activitat s’emmarca dins l’Aventura de Llegir, un programa d’activitats (xerrades amb escriptors, cicles d’actualitat, recitals entorn la paraula...) gestionat pel Consorci de Biblioteques de Barcelona que està destinat a donar a conèixer les biblioteques públiques de la ciutat, així com els serveis que ofereixen i fomentar la lectura.

La xerrada Viatge de noces: Viatge naturista a l'Antàrtida  forma part del cicle El viatge al llarg de la vida que es farà a diferents biblioteques. La durada prevista és d’una hora i mitja aproximadament, repartida entre la teva exposició i les preguntes del públic. La trobada serà el dilluns 18 de juny a les 19 h a la Biblioteca Sagrada Família.

Bib. Sagrada Família

Provença, 480. Tel.  93 450 87 33  o a la web: http://www.bcn.cat/bibsagradafamilia

Opinió personal:

En Ponç és molt valent, anar de vacances nu a l'Antàrtida no ho faria jo ni fart de vi, amb el fred que hi fa!   ;-)

Ara de debò: Segur que serà molt interessant, el lloc i qui ho explica en són garantia. 

Vogant per l'Ebre.

Una proposta interessant i de ben segur divertida. Ja serà la tercera edició. Potser que ens hi apuntem.

Cinquanta anys d'Impala.

Hi ha moltes altres coses i persones que, com jo, són del seixanta-dos, i, per tant han fet cinquanta anys.

Edicions 62, per exemple, es diu així precisament per això, l’altre dia escoltava una entrevista en que s’explicava la història d’aquesta editorial de gran tradició catalana, avui propietat, entre d’altres, de La Caixa. Tots en tenim a casa més d'un llibre, amb aquest logo.

Un altre exemple és aquesta gran moto, la Impala, fa poc se n’ha fet una gran trobada per a celebrar l’aniversari.
Ostres! Cinquanta anys són molts anys, no?

El llop!

Ara que ja tenim llops a Catalunya, potser comença a ser hora de conèixer-los de prop.

Aquesta és una oportunitat.

Miramar...l'any passat.

Quina ràbia! Enguany he de penjar una foto de Miramar de l'any passat, ja que quan estava més preparat que mai i quan ho havia de fer per primer cop a la categoria superior d'edat -Murphy ataca de nou- resulta que el divendres em quedo enganxat de l'esquena i no puc ni sortir de casa en tot el cap de setmana.

Vaja, que si vull arengada, me l'hauré de pagar amb diners, no amb suor.

De tota manera, faig l'apunt igualment per si hi ha algú que vulgui trobar les classificacions i, per casualitat, caigui en aquest bloc:

http://www.aaeet.com/arxiu/pdf/pujada/2012/classificacions_Pujada_2012.html

Tòrtores.

Aquest cop la paraula amenaçada és, en realitat, una onomatopeia.

Es tracta del cant de la Tòrtora, Streptopelia turtur. Que seria, més o menys:

“turrrrr turrrrr turrrrr”

Sí, aquest so està desapareixent en favor d’aquest altre:

“krreair” “duu-DUUUU-du”

Que és la representació en paraula escrita del cant de la Tòrtora turca, Streptopelia decaocto.
I és que, malgrat que la tòrtora comuna és en una forta regressió degut a que es pot caçar i, en canvi, la turca, que és entre nosaltres des dels anys vuitanta, no és cinegètica. Aquesta situació no es modifica, i cada dia hi ha més tòrtores turques i és més rar veure'n una de comuna. 

Marxiuleta.

No hi ha com ser absolutament ignorant en algun tema per a poder aprendre'n contínuament. Aquesta flor l'he trobada en bon nombre a un alzinar del Baix Camp. No sé exactament quina espècie és, sí que ha de ser una Digitalis. Espero que les guies m'ajudin.

En qualsevol cas, no hi ha dubte que és molt maca.
Bé, ja ho he esbrinat, sembla ser que és Manxiuleta, Digitalis obscura.

I per a gaudir una bona estona sense sortir de casa, l'Albert Masó ens enllaça aquest vídeo, que ell qualifica d'absolutament memorable. Hi estic completament d'acord.

http://vimeo.com/4651674

De Sotorra i Alibés, un parell de llibres.

Un cop acabat el llibre-recull de St. Aubin, que se m'ha fet una mica llarg, i una mica per contrarestar una lumbàlgia que em té reclòs a casa, em llegeixo d'una tirada una de les adquisicions de Sant Jordi, el segon llibre de l'Arcadi Alibés. Interessant, es llegeix ràpid, hi ha moltes curiositats i anècdotes i, el que és més important, anima a seguir corrent quan pugui tornar-hi. Encara que fa molta ràbia que ja veig clar que enguany la pujada a Miramar no m'obsequiarà amb una arengada ben guanyada. Tot just quan canviava de categoria d'edat i estava més entrenat que mai.

Com que el de l'Alibés s'ha acabat massa aviat, començaré el de l'Andreu Sotorra que vam comprar fa poc temps, Carboni 14, promet molt. 

Colla Vella, nou al Nou.

La Colla Vella, la meva, va fer del Camp Nou, el camp del Barça, una veritable plaça de nou. Ja se n'havien fet, de castells al camp del Barça, però de nou, mai.

Felicitats, companys, una nova fita!

La foto és de l'arxiu de la Colla, i l'he baixat de La Malla.cat.

Cap a l'Albiol.

L'Albiol és un bonic poble a recer de les Muntanyes de Prades, un autèntic balcó amb vistes sobre el Camp de Tarragona.

Els d'Alveolus ens donen una bona excusa per a passar-hi en cap de setmana proper.

Unes jornades que prometen molt, segur que pagarà la pena d'anar-hi.

Fiteuma orbicular.

Una altra planta que si l'havia vist abans, no m'hi havia fixat. La vaig trobar a Arbolí, mirant la guia resulta que és una Phiteuma orbicularis, i el botànic català que li va posar nom en el nostre idioma, davant d'una inexistència de nom arrelat -suposo- i en un devessall d'imaginació, la va batejar Fiteuma orbicular.

Francament, si la flor crec que no l'havia vist mai, el nom sí que n'estic  segur que no l'havia sentit mai.

El trànsit de Venus.

El trànsit de Venus vist per dos companys socis de la SCFN. Dues visions ben diferents de dos grans fotògrafs, amb tècnica i sentit de l'humor:
En Jordi Busqué, des de Barcelona, a dalt. En podeu veure més al seu web:

http://jordibusque.blogspot.com.es/

I el Jordi Bas, a baix, des d’Almacelles.

A mi, particularment, m’ha causat més impressió la d’Almacelles.  El 2117 me'n vaig a fer la foto al mateix lloc que ell ;-)

Ara de debò, la del Jordi Busqué mereix un aplaudiment. A més a més, ha hagut de matinar molt, no?

Albó de muntanya.

L'Albó de muntanya, Asphodelus albus, és una planta espectacular, gran i maca, passa sovint del metre d'alçada. Floreix al principi de l'estiu -ara n'hi ha molta- a les parts més altes del Camp de Tarragona. Aquesta és d'Arbolí, on avui n'hi havia una bona colla en plena floració.
Per cert, ara ja hi ha un altre anunci a la mateixa ràdio d'un producte que també cundeix molt. Enlloc de corregir els errors, es multipliquen.

Serps verdes.

Aquesta deu ser la setmana de les serps verdes, Malpolon monspessulanus. Ahir m'en vaig trobar una morta al Prat, i avui una igual de gran -sobre 160 cm.- a La Selva.

Els companys n'han hagut de capturar una ahir i una avui enormes que havien entrat a cases, alliberant-les lluny, a zones més deshabitades.

No oblidem que, malgrat que fan por -o fàstic- a molta gent, les serps són espècies protegides.

Macroinvertebrats.

Aquest cop els de CEN han organbitzat un curs adreçat a docents. Segur que serà molt interessant, us en podeu informar aquí:

Col·legi de Biòlegs de Catalunya.

C/ Consell de Cent 373 1r. 1a.- 08009 Barcelona.

Tels: 93 487 61 59 Fax: 93 487 61 96

Correu electrònic: cbc@cbc.cat. Web: www.cbc.cat

Alliberant un Xoriguer.

Finalment, la pluja no ha estat tanta i hem pogut fer l'alliberament del Xoriguer, Falco tinnunculus, la femella de les fotos de dalt, que són de la Coia, a Castellvell. Ha estat un èxit, immediatament ha volat lluny, ben lluny, sota l'atenta mirada de molts parells d'ullets de nenes, nens i adults.

Un bon exemple.

Els timbalers, organitzadors de l'acte, ja han penjat també la notícia al seu bloc, jo no ho podria explicar millor:

http://timbalers-castellvelldelcamp.blogspot.com.es/

Segon SOCC a Arbolí.

Diuen les previsions que demà plourà, així és que hem d'aprofitar i fer el SOCC avui mateix.

Ho hem fet i ha anat molt i molt bé, moltes espècies i molt ben vistes, a més a més d'aquesta flor, que quan sàpiga què és ho anoto, no la coneixia.

Per cert, casualitats de la vida, he vist també molt bé i molt de prop un Lluert, Timon lepidus, preciós. Tot just quan demà participarem al dia Mundial del Medi Ambient a Castellvell, amb la festa del Lluert.
Bé, ara ja sé què és, gràcies a Mr. Polunin, és Lactuca perennis, Escarola borda.

La Cadernera, escola bressol del Perelló.

Ahir la Coia i jo vam tenir una sessió molt similar a la de la llibreria Horitzons, però aquest cop especialment adaptada per a l'escola bressol la Cadernera, que és la del Perelló.

En principi, ha de servir per a donar idees i incitar les monitores a fer activitats relacionades amb el món dels ocells, molt lligat, òbviament, amb el nom de l'escola. Va estar molt bé.

Per cert, durant la sessió, per raons que no venen al cas, va sortir una paraula amenaçada, bé, jo diria que gairebé desapareguda, si més no al Camp, es tracta de

Bòria.

Així és com li dèiem a la boira a Valls. Un mot, doncs,  totalment dialectal, de l'Alt Camp. Però potser perquè només és de l'Alt Camp i jo ara fa vint anys que visc al Baix Camp, o potser és perquè realment ha desaparegut víctima de la generalista boira, ara ja fa molt de temps que no la sento.

Ha desaparegut realment? No ho sé, però en qualsevol cas és una llàstima cada camí que es perd una paraula, encara que sigui només dialectal.