Marcenca molt clara.

Aquesta Àguila marcenca, Circaetus gallicus, mostra un plomatge extraordinàriament clar, i hi podem afegir clars senyals de muda.

A més a més, pel lloc on la vaig veure i fotografiar, fa pensar que es tracta ja d'un primer migrant postnupcial.

Cavallet del diable.

A mi em sembla que aquest, fotografiat a Colldejou, és un Reiet blanc, Platycnemis latipes.

N'hi havia uns quants, però són molt petitets i m'ha costat una mica de fotografiar-los.

Ja comencem!

Tard, pero amb força ha començat la temporada d'incendis.

Mes de mil vuit-centres Ha a Mallorca i vuitanta a Vallirana. Caldrà estar ben a l'aguait, la gent no aprèn i les causes son les de sempre.

Ara, el que més dol es sentir les bajanades de sempre en boca dels entesos de sempre:

-"Com que ha plogut els boscos estan bruts, plens de brossa" !?

No, si encara la culpa serà de la Natura, que s'entossudeix a créixer i generar biomassa (=brossa?).

Testudo hermanii.

Veient aquesta fotografia, ningú diria que la Tortuga mediterrània, Testudo hermanii, és actualment uns espècie en perill, protegida a nivell mundial.

Però no ens hem d'enganyar, aquest grup és procedent de captivitat, a la natura, en llibertat, mai n'hem vist tantes juntes.

Podeu aconseguir aquest llibre.

Avui mateix, comprant el diari.

Fletxa comuna.

La guía és en anglès, amb la qual cosa no hi ha noms en català, aquesta és la Cordulegaster boltonii, i en anglès es diu Common Goldenring, encara que hem aconseguit un llistat de noms en català mitjançant el David Vilasís, on hi diu que aquesta és una Fletxa.

Ja renillen!

Comença avui mateix, ja sentim els cavalls i les eqües renillar des del nostre lloc de treball.

No us ho perdeu...és de franc!

Bufaforats espectacular.

Ja tenia al bloc de papallones una fotografia en vol dun Bufaforats, Macroglossum stellatarum, però el que he vist avui, i he pogut fotografiar, és molt diferent. 
És l'Hemaris fuciformis, no l'havia vist mai, encara.

Gavines.

Gavina observant els milers de persones que no deixen un pam de sorra lliure.

Atropellat.

Diu el tòpic que en temps dels romans, un esquirol podia travessar tota la península Ibèrica sense haver de tocar terra, només saltant per les capçades dels arbres.

Com és evident, avui això no és així, els esquirols molts cops han de baixar a terra, travessar carreteres, i posar-se en evident perill.

Aquest no va tenir sort, a Farena.

El tòtil ve de la patata?

Hi havia una cançó de la Trinca que deia que és evident que l'home ve de la patata.

No sé si és veritat, però aquest tòtil, Alytes obstetricans, sí que ve de la patata, m'explico:

Un esgotador dia, a ple sol, hem fet la collita d'enguany de patates -pataques, al Camp- amb molta cura ja que sempre que claves l'arpiot pot haver-hi algun cuc de terra, algun cadell o, fins i tot, un tòtil amb tota la seva posta, com aquest.

Un animaló molt interessant.

El posem a un lloc segur, i que segueixi animant les nits d'estiu amb el seu so aflautat.

Assajant per a la cadena humana.

A Montblanc, enmig de l'Acampada Jove, ja han fet un primer assaig per a la gran cadena humana de l'onze de setembre.

Calien mil tres-centes persones per a rodejar del tot les muralles de Montblanc. N'hi ha hagut dues mil.

La fotografia és de Vilaweb.

La farem grossa!

Article a National Geographic.

Fotografia: Albert Masó.

No es pot dir cada dia que un soci de la SCFN publiqui un article a una revista de veritable prestigi. I aquest n'és un cas de manual.

L'Albert Masó publica aquest mes de juliol ni més ni menys que quatre pàgines amb nou fotografies a la que probablement sigui la revista més coneguda pel que fa a fotografia, natura i viatges.

L'article es titula "El mundo invisible" i reflecteix l'espectacular estructura de les ales de les papallones amb macro d'estudi.

Preciós i impressionant, no us ho perdeu.

Felicitats, Albert!

Per a aixecar els ànims.

Mireu quin vídeo més engrescat m'acaben d'enviar, és per a aixecar els ànims de qualsevol, no?

http://www.youtube.com/watch?v=wvhC9p5-LNs

Tortuga babaua.

Normalment, es mira si la placa nucal contacta amb la primera costal de cada costat per a distingir la Tortuga babaua, Caretta caretta, de la Tortuga verda, Chelonia mydas. En aquest cas, ens ha estat impossible, ja que algú s'ha entretingut a arrencar-li sencera la part superior de la closca. Encara sort que un altre diagnòstic prou fiable és el fet de tenir al cap dos parells de plaques prefrontals, mentre que la verda en té solament dues d'allargades.

Esperem que aquesta tortuga que va aparèixer morta a la platja de Cambrils aquesta setmana no hagi mort per a arrencar-li la closca, sinó que els fets hagin succeït a l'inrevés, és a dir, que qui se la va trobar morta li va llevar la closca de record.

En tot cas, igualment és un fet prohibit, tenir parts d'animals protegits. És el mateix tipus d'infracció que tenir-los tots sencers.

Formiga lleó.

Fotografia: Celia Domingo

Un predador excepcional, caçador que basteix veritables trampes i captura amb ferocitat preses de fins més mida que la seva pròpia.

La Formiga lleó, Distoleon tetragrammicus, un animal tan fascinant com desconegut.

Libèl·lula comuna.

A la bassa del mas, a Riudoms, una Libèl·lula comuna,  Orthetrum cancellatum mascle.

Més cavallets del diable.

Aquest cavallet del diable o espiadimonis és un Chalcolestes viridis, un cop més, no n'he tingut prou amb la guia, ja que aquesta espècie no hi surt, el David Vilasís ha estat decissiu, moltes gràcies, company!

Ah! La foto és feta a l'Espluga de Francolí, a la Conca de Barberà.

Cavallet del diable.

Gràcies al David Vilasís, sabem que aquest espiadimonis que hi havia ahir a la bassa del mas és un Parotet, Erythromma lindenii.

Quina gracilitat!

Senyoreta.

D'aquesta postura que fan algunes libèl·lules se'n diu de l'obelisc. ho fan les dels gèneres Trithemis i Crocothemis, com aquest mascle madur de  Senyoreta de vellut, Crocothemis erythraea.

Somereta.

A l'estiu, tota cuca viu.

És l'època dels insectes, n'hi ha pertot, de totes mides i colors.
Aquest és un efipigèrid, o, perquè ens entenguem, una Somereta mediterrània, Steropleurus perezi.

Cavall de faves.

Si la teva estratègia és ésser críptic per a passar desapercebut, has de tenir en compte molts factors, per exemple, que la vegetació, quan s'asseca, canvia de color.
Aquest fasmòpter bacíl·lid, que si no m'erro és un Cavall de faves, Leptynia hispanica, no s'ha adonat que ara se'l veu perfectament.

Teixidor.

Un moixonet preciós, llàstima que sigui escàs. Ara, si el vols trobar, no és gaire difícil, el seu hàbitat és molt concret.

El Teixidor, Remiz pendulinus, una joia.

A punt per les vacances.

Ja falta poc per les vacances, però la crisi ataca. Cap problema, amb l'autocaravana a punt, ITV passada, neteja a fons, oli, dipòsits, bateries...

Amb la casa al damunt es pot anar pel Món amb quatre cèntims.

A punt de saltar del niu.

A ca les Òlibes hi ha moltes novetats.

A dia d'avui, un cop retornada la femella, solament resta esperar que els polls ja surtin del niu, cosa que sembla que el mascle intenta des de fa dies.

Després, un cop la cria s'ha acabat, ja podrem començar a gestionar els quasi dos terabites de dades que tenim.

Senglar.

Pell d'un enorme exemplar de Senglar, Sus scrofa.

Espècies invasores.

Fotografia: J. Benítez

Un amic m'envia aquesta foto que demostra que, lluny del que hauria de ser, les tortugues d'orelles vermelles americanes, Trachemys scripta, sí que es reprodueixen als nostres ecosistemes. Si més no, ho intenten, com aquesta femella que prepara el forat per a pondre els ous.

Oprhys santonica.

Muntanyes de Prades, ahir mateix, a la recerca de l'Oprhys santonica.

Representa una espècie nova d'orquídia a la zona.

Futurs madridistes.

És curios, ara que sembla que hi ha més gent que vol la independència, n’hi ha d’altres que cada dia estan més lligats a madrit.

Fixeu-vos, per exemple, en aquesta notícia que hem trobat al Diari de Tarragona:

• DIARI DE TARRAGONA (03/07/2013): CLECE,una empresa filial de la constructora ACS, gestionará a partir de este mismo mes de septiembre cinco Llars d'Infants de titularidad municipal de la ciudad de Tarragona en el concurso público convocado por parte del Ayuntamiento de Tarragona para ocuparse del día a día de las Escoles Bressol del Cèsar August, Sant Pere i Sant Pau, El Serrallo, Miracle y Sant Salvador. En global, el importe anual que el Consistorio pagará a CLECE será de 115.358,63 euros, repartidos entre la Escola Bressol del Cèsar August (30.829 euros), Sant Pere i Sant Pau (30.600), El Serrallo (18.203), El Miracle (18.083) y Sant Salvador (17.642).

És clar, potser algú no sap què és ACS. Doncs és fàcil, ACS és Florentino Pérez, sí, ell mateix, el president del Reial madrit.

Així doncs, a partir del curs que ve, moltes nenes i nens de menys de tres anys de Tarragona tindran una educació directament tutelada pel president del Reial madrit.

Fantàstic!

Ah! Per si voleu saber com gestiona aquesta empresa, aquí teniu un enllaç, en podeu cercar més, tots en parlen si fa no fa…

http://misaludnoesunnegocio.net/actualidad.php?p=8569&more=1&c=1&tb=1&pb=1

Ja veieu que estan en bones mans.

L'exposició segueix voltant.

L’EXPOSICIÓ NATURA CATALANA A MANRESA

Del 15 al 30 de juliol, es podrà visitar l’exposició Natura Catalana a la Biblioteca del Casino de Manresa.

El dimarts 16 de juliol, a les 7 de la tarda i a la sala d’actes del mateix Centre Cultural el Casino, hi haurà l’acte inaugural.

Sargantana roquera.

L'estiu és també temps de sargantanes, aquesta és la que assiteix a tots els concerts d'U2 i Dire Straits, és a dir, la Sargantana roquera, Podarcis muralis.
En aquesta fotografia es pot apreciar un dels trets diagnòstics de l'espècie, que l'esquama rostal no toca les frontonasals.

A escala, tenim entre nosaltres veritables dinosaures.

Propostes per a l'estiu.

Ja som a l'estiu, la majoria de gent té vacances, així és que surten propostes de sota les pedres.

Aquí en teniu dues de ben diferents però totes dues ben engrescadores.

Vosaltres mateixos!

Llopet llistat

Aquests dies hi ha molts llopets llistats, Pyronia bathseba, volant pels vessants de muntanya del Camp de Tarragona.

Libèl·lula.

Encara no l'he identificada, però és tan maca...
Efectivament, acabo d'identificarla amb la guia,  Libèl·lula de quatre punts, Libellula quadrimaculata, un mascle. En aquest cas, no és tan difícil, ja que les taques de les ales sembla ser que són força diagnòstiques, i a la foto es veuen perfectament.
La fotografia es d'ahir mateix a la Mussara, a les muntanyes de Prades.
Gràcies, David!

La pesca de la tortuga.

Aquest preciós mascle de Tortuga de rierol, Mauremys leprosa, ha quedat enganxat a un ham i un fil de  pesca al riu Brugent, a La Riba.

Afortunadament, una persona l'ha trobat i l'ha recollit, l'hem portat cap al centre de recuperació per a curar-li les ferides de l'ham i alliberar-la de seguida que es pugui.

Castell de Tamarit.

La desembocadura del Gaià i el Castell de Tamarit, un dels racons més interessants del Tarragonès.

Més lectures de guerra.

Victus ha estat una lectura apassionant i enriquidora, realment un dels llibres més fàcilment recomanables dels que he llegit darrerament.

Ara, per no perdre fil del tema -bèl·lic- i per mantenir -si més no- la qualitat, ens endinsarem en la tercera part de la trilogia de Ken Follett. La caiguda dels gegants.

Només que sigui la meitat de bona novel·la que les altres dues, ja pagarà la pena acabar-se un llibre de més de mil pàgines.

Qui ho diu, que ja no se n'escriuen, de llibres bons?

Més Ophrys.

L'amic David Vilasís em comenta que aquestes Ophrys que vaig fotografiar a les muntanyes de Prades fa pocs dies podrien ser O. santonica. Aquestes i les dues darreres que he classificat com a O. scolopax als dos blocs.

Si això fos cert, seria una dada molt interessant, a més de representar una nova espècie a la zona.

Vosaltres mateixos podreu jutjar.