El Siboc.

Aquest Siboc, Caprimulgus ruficollis, ha estat salvat d'una mort segura gràcies a una persona anònima, que ha trucat a la Policia Local de Cambrils i aquesta, al seu torn, al Cos d'Agents Rurals.

Ara torna a volar pel Baix Camp sense problemes.

Espectacular ocell!

Abellerols.

Un dels darrers migrants que arriben a casa nostra per a criar són els abellerols, Merops apiaster, juntament amb tots els membres de la família coraciformes.

I no és estrany, ja es veu ben bé amb els seus colors que són ocells més propis dels tròpics que de la Mediterrània.

Benvinguts a casa de nou!

1r SOCC de primavera a Pratdip.

Aquest cap de setmana ha estat profitós pel que fa a ocells. A més a més de la reeixida sessió fotogràfica del dissabte, el diumenge fem el primer recorregut del SOCC, que alhora enguany servirà per al nou atles.

Força bé, les dues merles roqueres, gralles de bec vermell, falcons, etc.

El resultat amb tot detall el podem veure a l'Ornitho.cat.

Un lloc fascinant, el barranc de la Dòvia, és una sort poder-hi anar amb regularitat.

Esdevenir professional?

Si alguna vegada us heu fet aquesta pregunta, no podeu deixar-vos perdre la propera sessió de la SCFN, és ben aviat, el proper dilluns, i el lloc, com sempre, és tan maco que paga la pena anar-hi encara que només sigui per veure'l.

Segur que la Mònica ens ho deixa ben clar.

Jornada de fotografia als Aiguamolls.

Ahir, als Aiguamolls del Pla, en arribar semblava que la jornada seria un desastre, estava tot molt sec, més sec que mai. De totes formes, com que havíem de fer temps, entrem a l'aguait i esperem una mica.

Doncs Murphy devia estar dormint de la farra d'ahir, perquè el resultat va ser un dels millors de tots els cops que hem estat fent fotos allí.

Per destacar alguna cosa, la tórtora comuna, Streptopelia turtur, de dalt i la valona, Tringa glareola, de baix.

Però els mastegatatxes, Ficedula hypoleuca, o els pardals roquers, Petronia petronia, també eren espècies de les quals no en teníem fotos decents. Aquestes les podeu veure al bloc d'ocells del Camp, on n'hem penjat unes quantes més.

Una nova guia.

Un goig, una bona notícia més. El soci de la SCFN i amic Roberto Bueno, que juntament amb Agustín Garcia ha treballat en una guia de la flora de Vandellòs, la presenten aquest dijous.

Encara no l'hem pogut veure, però ben segur que, coneixent la tasca del Roberto, podem dir que serà una gran obra, imprescindible a la nostra biblioteca. 

Rapinyaires a la ciutat.

Fa pocs dies saltava a la premsa generalista la presència d'un rapinyaire volant per damunt de la ciutat. Es destacava com si fos un fet excepcional, únic.

Realment, no és tan rar, de veure rapinyaires a quasevol ciutat, envcara que, òbviament, és molt menys freqüent que a altres ambients menys humanitzats.

Ultra la presència d'algun ocell de cetreria o escapat de captivitat, com aquest Aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, a un balcó del centre de Reus, es poden veure àligues i falcons totalment salvatges que sobrevolen zones urbanes. En temps de migració, com ara, és quan és més fàcil, però tot l'any ens hi podem trobar.

Ahir mateix, prop de la plaça de la Pastoreta, un falcó pelegrí capturava un colom i se l'emportava per a menjar-se'l a un lloc més tranquil.

I la setmana passada, un aligot passava tranquil·lament prop del santuari de Misericòrdia.

El que sí que és rar és que la gent miri cap al cel, així sí que és excepcional de veure grans ocells, si no mirem cap al cel.

El niu de la griva.

Què hi ha més primaveral que un niu de moixons amb pollets que demanen menjar.

Aquest, que és a un oliver al Baix Camp, és de Griva, Turdus viscivorus, i s'ha salvat en part probablement perquè el pagès no ha esporgat l'arbre tant com els altres de la vora.

Cetacis a Catalunya.

Fotografies: Albert Cama

No som massa de mirar la tele, però un dels programes que sí que procurem de veure, ja que creiem que és magnífic, tant en contingut com en forma, és Thalassa. Un gran programa que t’atansa al coneixement i l’amor al mar, al nostre mar Mediterrani i a tots els mars del Món.

Doncs resulta que després d’un temps de silenci, torna Thalassa, i el darrer programa que vam poder veure, encara que només un tros, parlava justament del que volíem tractar ara: De la presència cada cop més freqüent de cetacis a casa nostra.

És clar que el programa parla de tot Catalunya, ja que per a una balena o un dofí no hi ha fronteres, i menys encara al mig del mar.

Al moll de l’ós: En aquesta època de l’any és relativament fàcil d’observar cetacis a casa nostra, òbviament més des d’un vaixell, però també fins i tot des de terra, des de la costa.

L’amic Albert Cama, doctor en biologia, ens regala fotos que ha fet justament aquesta setmana d’un rorqual comú, Balaenoptera physalus, enorme, preciós, just davant de casa seva, gairebé. Ell viu a Calafell.

Però fa quatre dies s’ha trobat un catxalot, Physeter catodon, i també una balena amb bec de Cuvier, Zuphius cavirostris. Tot això ben a prop de la costa, al que s'anomena el talús.

I això per parlar només dels grans, dels molt grans, però si parlem de dofins, és fàcil amb qualsevol sortida a mar aquests dies de veure dofins mulars, Tusiops truncatus, o també dofí llistat, Stenella coeruleoalba.

En fi, que us podeu llançar a l’aventura, no cal anar a l’altra banda del Món per a veure els nostres parents d’aigua. Sols cal superar la por al mareig i salpar amb qualsevol vaixell i endinsar-se unes quantes milles mar endins.

Fins i tot si no podem fer això, observant des d'un punt dominant de terra estant, amb binocles i telescopi cap al mar, en podrem albi

rar algun. Un bon punt, per exemple, és el balcó mirador de la platja del Torn, a Hospitalet de l'Infant.

Una experiència inoblidable, quan finalment s'assoleix.

Llibres per Sant Jordi.

Atès que la Lena Paüls, que és una veritable escriptora, de lletres, ha recomanat el nostre llibre al seu blog, hem d'establir una venjança.

Com que som de ciències, doncs, recomanem dos llibres de ficció. Un en paper, molt adient per aquesta data quan cal regalar un llibre amb suport físic. I un altre digital, per tal que en gaudiu quan vulgueu.

Apa, a regalar i llegir.

Orgia zoofílica, per Pere Josa.

Fotografies: Pere Josa.

Molts cops ens fa gràcia llegir o escoltar com la gent pontifica sobre l'etologia -la conducta dels animals- o la compara amb la humana tot dient coses com que l'homosexualitat, per exemple, és antinatural. O la masturbació, o simplement que els animals no tenen sentiments. Sense arribar a falsedats tan grans com que els peixos tenen uns segons de memòria...

És ben clar que això és degut a la ignorància total que té la gent sobre la conducta o la intel·ligència dels animals.

Aquests dies l'amic Pere Josa ens n'ha proporcionat un exemple espectacular: Els animals també fan orgies i practiquen el que en podríem dir zoofília. Sí, perquè si un humà practica el sexe amb un animal d'una espècie diferent se'n diu zoofília, no? Doncs si dos animals d'espècies diferents practiquen el sexe també s'hauria de utilitzar la mateixa paraula.

I si en són tres?

Orgia zoofílica?

Doncs aquí la teniu: Tres gripaus corredors, Bufo calamita i tres gripaus comuns, Bufo spinosus a la foto de dalt, i a la de sota, a més a més, un ofegabous, Pleurodeles waltl en el que s'anomena un amplexus -còpula- en amfibis.

Tres espècies diferents copulant juntes…quin escàndol! És antinatural?

En fi, Pere, que has copsat una escena impressionant pel que fa a la biologia i l'etologia, moltes gràcies per compartir-ho.

A la porta de casa.

El mascle vigila, molt probablement la femella cova dins del niu.

Sant Jordi 2015

Dijous ja és Sant Jordi. Doncs això, si encara no teníeu pensat quin llibre comprar, potser aquest és una idea, no?

Ep! Que té fotos i tot!

No per res...

Ja tenim la guia.

Sí, avui el mateix Xavier en persona ens ha fet arribar la guia i el quadernet de pintar que han fet els de Pas de pardal.

Ah! I el pòster. Molt maco tot plegat.

Moltes gràcies.

Festa pel territori.

No solament d'investigacions, recerques i feines diverses viuen la gent...suposem.

Així és que us deixem aquest cartell, si algú s'hi anima i hi va, ja ho explicareu.

Ep. En lletra petita també es parla de ponències.

A caçar crancs!

Ela amics del CEN ens proposen un cop més anar a capturar crancs americans. A veure si aconseguim eradicar-los del Brugent, vet ací l'enllaç:

Si ens vols acompanyar, envia la següent informació com a mínim 2 dies abans del dia que vols venir a info@assoc-cen.org:

El caloret!

Sense comentaris.

Una imatge val més que mil paraules, no? Doncs això!

Els repicatalons han marxat.

És una llàstima, però un dels efectes de l'arribada de la Primavera, que comporta, és clar, la fi de l'hivern, és la marxa dels repicatalons, Emberiza schoeniclus, dels Aiguamolls del Pla.

Sí, només hi són a l'hivern, és a dir, haurem d'esperar uns quants mesos per a gaudir de nou amb la presència d'aquests bells i escassos moixons.

La lluna de dia.

Per a veure la Lluna no cal esperar a la nit. De dia també es pot veure, encara que t'hi has de fixar més, perquè no destaca tant.

Moltes felicitats, Carme i Emili.

Un cop més, socis i amics de la SCFN han merescut premis a un concurs de fotografia de Natura.

En aquest cas, parlem del concurs de Torres de Segre, on la Carme ha quedat segona i l'Emili tercer.

La Mallerenga és de l'Emili i el mosquiter de la Carme.

En definitiva, tot queda a casa, en una casa on ja no hi deuen cabre de trofeus i premis.

Doncs això, moltes felicitats i un orgull ser al mateix grup que vosaltres.

Per cert, ens veurem aviat...espero.

Aneguets.

Una dada més de la primavera, els primers pollets novells d'ocells surten del niu.

Aquests són ànecs coll-verds, ni més ni menys que dotze.

La Cotxa fumada del Xavier Riera.

Il·lustració: Xavier Riera

Ves per on, ens hem guanyat un premi. Sí, al concurs convocat pel blog amic Pas de pardal, una foto de Cotxa fumada, no tan maca com el dibuix del Xavi, ha merescut un fabulós pòster que ben segur lluïrà al nostre despatx.

Moltes gràcies, amics.

Els podeu trobar enllaçats al bloc d'Ocells del Camp o aquí:

 

http://www.pasdepardal.cat
 

Tallarol de casquet.

Un dels insectívors més freqüents a l'hivern al Camp, però que també es queda amb nosaltres per a criar. El Tallarol de casquet, Sylvia atricapilla, amb la seva veu enrogallada, ens permet d'apreciar bé el dimorfisme sexual, els mascles, amb el capell negre, les femelles, castany.

Uns moixonets molt macos.

Protegits, de fet o de dret?

Sembla ser que fa uns dies -us mesos, en realitat- l'ICHN s'ha desfet d'una sèrie de llibres dels quals en tenia excès i per manca de lloc d'emmagatzemament.

Si hi anaves en persona, te'n podies dur un parell de franc. 

Un dels quals era aquest. Finalment, no hi vam poder anar, però, és clar, aquest ja el tenim, perquè hi vam col·laborar.

Ja ni ens en recordàvem, va servir per a fer memòria.

Simposi a Vila-real.

Com cada any, cita obligada per als fotògrafs de Natura a Castelló, una bona excusa per a visitar els seus ecosistemes.
Vila-real no és tan lluny i de camí passem per un parell de Parcs Naturals on hi podem fer paradeta.

Lluïsotada.

Sí, ja es pot donar per acabada la temporada de calçotades, és ben veritat, ja ha arribat la primavera. Però així ho teniu en compte -si voleu- per a l'any que ve:

Si voleu una calçotada diferent, molt més autèntica que la típica de restaurant, i molt propera a una que podríem gaudir a un mas particular, recomanem especialment la Lluïsotada. És una mena de barreja de calçotada, tast de vins i enoturisme. El lloc és preciós, autèntic Camp de Tarragona -adscrit al Baix Penedès des de 1990-, finques ben cuidades i amb bones vistes. Els qui entengueu de vins apreciareu els productes elaborats amb ofici i passió. Ja n'havíem parlat abans:

http://mariusdomingo.blogspot.com/search?q=Bonastre

Però el tema cada día va a millor. Més informació:

http://www.vinetast.com/2012/11/30/celler-cal-llu%C3%AFsot/

Curset d'esbós de camp.

Ens arriba, com passa tot sovint, ressenya dels cursos que programa la ICHN, de la qual en som socis. N'hi ha diversos i variats, tots de gran interès.

Fins aquí tot normal, com sempre. La curiositat sorgeix quan veiem quin és l'esbós que han utilitzat com ha exemple per a il·lustrar la propaganda.

http://ichn.iec.cat/pdf/CN_Programes/2015.pdf

Ens sona molt, aquest dibuix…mirem les nostres pròpies notes: És nostre!

Efectivament, han utilitzat una pàgina de les nostres notes de camp, d'una observació de fa anys d'una parella d'àguiles daurades.
Segurament ho han baixat d'ací:

http://mariusdomingo.blogspot.com/2013/02/vint-i-sis-anys.html

Ja és ben curiós, que sense saber dibuixar, utilitzin un esbós teu com a exemple. Però segurament és un encert, ja que no es tracta tant de fer un bon dibuix, bell i decoratiu, es tracta de saber ressaltar els trets distintius de l'animal observat per a després poder fer un bon diagnòstic a casa, amb les guies. I per a poder recordar aquests trets. I per a fer això no cal saber dibuixar massa.

Un goig, haver estat útil a l'ICHN.

El voltor de Mont-roig.

Ja sabem d'on venia el Voltor negre que va aparèixer mort a la platja de Mont-roig el passat desembre, anellat amb anella metàl·lica i anella de plàstic.

Tal i com suposàvem, havia sortit de França, del massís dels Cévennes, i més concretament d'Heures-la-Parade, a Lozère, regió de Languedoc-Roussillon. 

Havia estat anellat com a poll feia una mica més de sis mesos, és a dir, no ha arribat a l'edat adulta. Esperem que la necròpsia ens faci saber de què s'ha mort.

Una llàstima.

Mussol emigrant.

Més rapinyaires ferits, amb l'ala trencada, també. Aquest és un Mussol emigrant, Asio flammeus. I ha caigut a Constantí. Una llàstima, un animal tan bell.

A veure siu el curen.

Curraià.

Sí, un curraià, el primer que hem vist enguany. Encara que aquest ja ha estat descobert abans per un altre ésser viu més petitó.

Les orenetes fan els nius.

Diumenge, per primer cop enguany, observem com les orenetes cuablanques, Delichon urbicum, ja estan bastint els seus nius.

No es pot dir que no siguin treballadores, acaben d'arribar i ja es posen a treballar. Es preparen per deslliurar-nos de mosques i mosquits!