Vagoneta.

Per si interessa algú, ens venem aquests vagoneta, pocs km, ITV passada ;-)

Raïm.

Els que caminem per les muntanyes del Camp de Tarragona coneixem bé l'Arítjol, Smilax aspera, una planta enfiladissa que sovint fa difícil passar per alguns corriols.

Doncs bé, compensa les molèsties amb els seus fruits, que són ben bonics i ben semblants al raïm de fer vi. Preciosos!

El castanyer de la Sofia.

Espectacular, per gran, per vell, per maco, per entorn...per moltes coses, el castanyer de la Sofia, a Alforja, és buit per dins i al seu interior en neix un altre, epífit.

Fa pocs dies explicàvem un cas una mica similar amb el Pi del Fernando, a l'Aleixar.

Moltes gràcies a l'amic Hilari Aragonès, que és qui ens l'ha ensenyat.

Homenatge a Eudald Solà.

A Sant Pere de Torelló han organitzat tot un seguit d'activitats per a homenatjar al fotògraf Eudald Solà, comencen avui mateix, a les 11, al casal cultural Jaume Balmes, on s'inaugura una exposició, després, al mateix lloc a les 6 de la tarda en david Guixé i en Pere Soler ens parlaran amb el títol: Els Pirineus amb un click.

Tot plegat segueix demà, diumenge, amb itineraris i una sortida, i ho clou el gran Oriol Alamany, amb una xerrada sobre fotografia i paisatge.

Promet molt i molt!

Feu fotos amb un mestre.

No para mai, l'Albert, aquí en teniu més ofertes per tal que no us quedeu amb les ganes de fer fotos:

 

http://phototrekking.cat/serveis-fotografics/cursos-de-fotografia/taller-de-fotografia-macro/
 

Booktrailer?

Il·lustració de Núria Feijoó.

Vaja, no havíem vist mai un Booktrailer, doncs ara la Lena Paüls n'ha fet un del seu darrer treball: Remeno paraules. Molt bonic, no us el perdeu:

https://www.youtube.com/watch?v=bCEmnjI79Tc&feature=youtu.be

Muntànyum.

Fotografia: David Ortega

Finalment, dissabte vam participar a la fira Muntànyum, a Duesaigües, a la taula rodona sobre sostenibilitat de les proves esportives a la muntanya. Juntament amb un empresari forestal, un agent dels Mossos d'Esquadra de la Unitat de Medi Ambient i un corredor de curses de muntanya, de l'associació excursionista de Riudecols.

Va ser un debat prou entretingut i distès, la polèmica només va sorgir cap al final i de forma prou acceptable per tots els punts de vista.

Com cada any des d'en fa tres, la fira és una trobada que paga la pena tenir assenyalada a l'agenda.

Des d'aquest blog hem de donar moltes gràcies a l'Alcalde i als organitzadors i voluntaris de la fira i esperem retrobar-nos l'any vinent. També al David Ortega, que ens ha cedit la fotografia.

I ara, el Xavier Martínez.

Doncs si us ha agafat el vici d'anar a veure exposicions, ara us podeu donar un tomb per Terrassa, el Xavier Martínez ens ofereix mirar allò ben petitet, segur que hi trobarem bellesa.

El cabusset.

Si fa pocs dies posàvem una foto  del Cabussó emplomallat, ara en tenim una de la seva rèplica en miniatura, el Cabusset, Tachybaptus ruficollis.

No es pot negar que també és una monada!

Muntanyum.

Encara podeu passar-vos per Duesaigües i gaudir de la fira Muntanyum. Ahir hi vam participar i vam poder comprovar que val molt la pena fer aquest petit tomb per la comarca.

Exposició al Cosmocaixa.

Fotografia d'Albert Masó.

Seguim amb exposicions no bones, boníssimes. Ara tenim la de Wildlife Photographer of the Year, el més important premi mundial de fotografia de natura, al Cosmocaixa de Barcelona.

Alguns companys ja hi han estat, diuen que és excel·lent i que no s'hauria de deixar passar sense veure-la. En Pere Soler, soci de la SCFN té una menció.

Hi és fins a un dia fàcil de recordar: l'11 de setembre.

Neu al maig?

No, no seria el primer cop, que neva al maig al Camp de Tarragona. Més rar seria que la neu caigués aquí, on s'ha fet la foto, vora el riu Francolí a Tarragona, quasi a nivell del mar.

I és que no es tracta de neu, és en realitat la llavor dels Pollancres, Populus alba, que forma una veritable catifa blanca, molt combustible, per cert, sota els boscos de ribera en aquests dies.

El Cabussó emplomallat.

Sens dubte un ocell preciós, i el tenim, a més a més de com a hivernal, com a nidificant al Camp de Tarragona. És el cabussó emplomallat, Podiceps cristatus.

No em negareu que tant els pares com el pollet són ben bonics i elegants.

Els estrets de l'Argentera.

Un paratge prou desconegut però que val la pena visitar, l'entorn i aquest racó en concret justifiquen la caminada.

Enmig de la serra de Pradell, pel camí de gran recorregut podem passar del Baix Camp al Priorat visitant indrets de gran bellesa i interès naturalístic.

La Tòrtora turca.

Anem sumant espècies que venen a banyar-se al nostre hotel de moixons. Les tòrtores turques, Streptopelia decaocto, fa anys que hi són, pel mas, però encara no havien vingut mai a menjar o a banyar-se.

Doncs vet-la ací, una més.

Karts.

No, no estem parlant de cotxes baixets sense carrosseria i d'una sola plaça, parlem de geologia.

El relleu kàrtstic és freqüent a les nostres serres. Aquí, a les Roques Blanques, a la serra de Llaberia, en tenim un bon exemple.

No apte per a qui camina descalç.

Orquídia.

Vet ací una Orchis mascula olbiensis, fotografiada a les muntanyes de Prades. 

Preciosa, no?

El pi del Fernando.

La Lena Paüls ha tornat a utilitzar una fotografia nostra per a una de les seves creacions.

Moltes gràcies, un honor!

http://pontdenseula.blogspot.com.es/2016/05/el-pi-de-laleixar-fa-de-cangur.html

L'auró negre.

Ara és el temps que els aurons negres, Acer monspessulanum, es vesteixen amb el vermell dels seus fruits, sembla que no el volen deixar del tot, el vermell, ja que a la tardor hi tornen amb les fulles.

La Bassa d'en Terçà.

A les muntanyes de Vandellòs, Espai d'Interès Natural, hi ha encara diverses basses estacionals de gran interès per a les poblacions d'amfibis.

Aquestes basses s'assequen a l'estiu cada any, però les diverses espècies aconsegueixen any rere any resistir i tornar a aparèixer a la tardor i a la primavera, quan les pluges les tornen a omplir de vida.

La Bassa d'en Terçà, la darrera de la comarca cap al sud, n'és un dels millors exemples.

Coixins de monja.

Un nom molt català, ple d'ironia i d'un cert aire descregut, el Coixí de monja, Astragalus massiliensis, presenta aquests dies una florida espectacular.

També se'n diu coixí de senyora o cadira de pastor. El trobareu a la part més alta de les muntanyes del Camp de Tarragona.

No feu cas dels noms i no proveu d'asseure-us-hi.

Una nova guia de papallones.

L'Anna Ribera  ens ofereix ara aquest llibre, el presenta ben aviat, si podeu, aneu-hi, si no, com a mínim, recomanem comprar-lo, segur que seran uns diners ben emprats.

Prosa poètica.

La Lena Paüls ha utilitzat una fotografia nostra per a fer una prosa poètica, tot un honor.

Junt amb vint-i-quatre imatges més, ho podem trobar tot a la xarxa. I de franc!

Magnífic!

Bingo a Vilaverd?

No sabíem que a Vilaverd, petit poble de la Conca de Barberà, hi havia un bingo.

Cada dia s'aprenen coses noves!

Tres tombs de Vilaverd.

Diumenge, a Vilaverd, i ja amb calor, encara es van celebrar uns tradicionals tres tombs. Una festa molt tradicional.

Motos.

 Yamaha MT09 Tracer 

 Nova Honda Africa Twin

BMW R1200GS 

 Lambretta

 Rieju Tango

 Montesa no ha mort!

Moto Guzzi amb sidecar

Aquest cap de setmana hem estat al Saló de la moto a Reus; una bona ocasió per a gaudir de les novetats, els clàssics, marques històriques, models recent apareguts...

Aquí en tenim algunes mostres.

Notícia a Canal Reus TV.

Comença la temporada d'incendis forestals al Camp de Tarragona, i sembla que enguany serà distreta:

Els Agents Rurals no tenen comandaments per a la campanya d'incendis

Un curs.

Per si pot interessar algú, el recentment galardonat amb la creu de Sant Jordi, el Consell Cultural de les Valls d'Àneu, organitza per al mes vinent un curs per a conèixer i estimar els nostres rapinyaires. Serà una bona ocasió per a aprendre coses sobre aquests fascinants animals.

Cap a Esterri falta gent!

Ens hi veurem?

El Pi.

Sí, el Pi, amb majúscules, no un pi qualsevol, no el 3,1415..., no, aquest és el Pi de les Planes, també nomenat Pi del Fernando, a l'Aleixar.  Hi ha una placa que diu que és el pi viu amb major capçada de Catalunya. Deu ser veritat, però per al que no cal cal placa és per a adonar-se que és impressionant.
Fa quasi 20 metres d'alçada i la capçada quasi 28.

A més a més amb curiositats, perquè a la seva capçada hi neix un altre pi molt més petit. Si us el mireu bé, veureu que el pi gran és un pi pinyer, Pinus pinea, mentre que el pi petit que hi neix dins és un pi blanc, Pinus halepensis.

En resum, una visita que paga molt la pena.

Els tudons fotogènics.

Els tudons, Columba palumbus, cada dia són més atrevits. Ja no costa fer fotografies amb molta aproximació. Aquesta ha estat feta des del cotxe al centre de Cambrils, sense cap mena de malla de camuflatge ni tan sols el vidre de la finestra per a fer-nos amagadissos.

El Mastegatatxes.

Un moixonet molt bonic, car de veure al Camp de Tarragona. Ara és la millor època, li agraden les zones amb arbres caducifolis, boscos de ribera, rouredes, etc.

El Mastegatatxes, Ficedula hipoleuca, paga la pena empaitar-lo.