El teixidor.

Naturalment, tendim a pensar que tots els ocells, especialment els moixons, són bonics. Però n'hi ha alguns que especialment semblen dotats d'una estètica totalment meravellosa.

Sens dubte el diminut teixidor, Remiz pendulinus, n'és un, d'aquests. Petitó, esmunyedís i preciós, realment com una joia de la natura.

Hem aconseguit de capturar-lo, si més no, mínimament visible. Un goig!

Spring is coming.

Un dels més espectaculars i bells anuncis que s'atansa la primavera: la florida dels ametllers. Prunus dulcis.

Una meravella a l'abast de la mà.

Cambrils.

Espectacular dia, realment sembla que s'anuncia la primavera. El passeig marítim de Cambrils estava ple de tota la gent de la comarca i voltants. Tenim un país que no ens el mereixem!

Parc Natural dels Ports.

Des d'Horta de Sant Joan arribem fàcilment al Molí de la Franqueta, fins i tot amb autobús. Un dels racons més coneguts del Parc Natural dels Ports...per alguna cosa serà.

Aprofitem una paradeta per a gaudir de la vista de les roques Benet i el Salt de Ferrasso. Excel·lent!

Més exposició.

Encara podeu tornar a veure la 2a mostra de fotografies de la SCFN, ara al cor de Catalunya, a Manresa, i des del dia 3 de març.

El futur de Poblet.

Feia dies que no dèiem res sobre els amics de CEN. Doncs bé, aquest divendres, 24, al museu de la Vida Rural de l'Espluga teniu l'ocasió d'assitir a una interessant conferència d'en Jesús Ortiz. A les 7 de la tarda.

Sempre és instructiu i entretingut, escoltar al Dr. Jesús Ortiz, i podeu aprofitar per a fer un tomb pel terreny, que ja s'albira la primavera.

Lo sauvatge.

Una visita llamp al Port ens porta una sorpresa inesperada. Sí, ja sabem que n'hi ha, de cabres, al Port. De fet, la nostra primera feina remunerada en l'àmbit de la Natura va ser fer el cens de cabres al Port de Castelló. Però no esperàvem poder-ne fer fotos.

Vet ací un parell d'exemplars dels cinc que vam veure de prou a prop.

I el gros!

Vaja! Aquest encara no havia estat mai dins d'una targeta de memòria nostra. Ep! ni tan sols dins d'una diapositiva.

Per a començar no està del tot malament, però ara a millorar-la!

Uns colors fantàstics, els del picot garser gros, Dendrocopos major.

Estornells.

Pardals.

Tenen el mateix nom, encara que potser aquesta és una de les poques semblances. 

El pardal de bardissa, Prunella modularis, el de dalt, és un discret insectívor que ens costarà de trobar, sobretot si no en coneixem la veu. I és que, com ens indica el seu nom, viu amagat entre la vegetació baixa.

En canvi, el pardal comú, Passer domesticus, els dos de sota, tots el coneixem i l'hem vist, viu sempre a prop dels humans i és omnívor, exacftament igual que nosaltres.

A menjar!

Cada dia té més èxit la menjadora, quasi tant com els banyets. Sembla que s'ho expliquin.

De pardals xarrecs en venen una vintena cada dia.

Coixa.

No sabem com deu haver estat, però el cas és que aquesta femella de merla comuna, Turdus merula, s'ha quedat amb una sola pota.

Sembla però que es defensa prou bé.

La cogullada.

Un moixonet discret però molt maco, De vegades costa de veure'l bé, perquè en el seu hàbitat tan obert li cal ser al màxim de críptic.

Però si en coneixem el cant ens n'adonarem que n'hi ha força.

És la cogullada  comuna, Galerida cristata.

Aquí també!

Vaja, no cal anar a Extremadura, aquí també es vol ensenyar a caçar als nens de ben petits...

Visca la cacera!

No us sembla mooooolt fort!?

No tinc paraules.

http://www.eldiario.es/sociedad/educacion-publica-Extremadura-programa-promocionar_0_612089541.html

Els paisatges del Juan Santos.

Fotografia: Jordi Lluís Pi.

Ja podeu llegir la crònica de la darrera sessió (primera d'enguany) de la SCFN.

Comencem bé, molt bé!

http://fotografsnatura.blogspot.com.es/2017/02/cronica-de-fotografia-artistica-de.html

Les fotos del Xavier.

Insignes fotògrafs presents a l'acte, l'autor és el 2n per la dreta.

Les autoritats municipals inaugurant tot plegat.

Avui s'ha inaugurat a Riudecols l'exposició de fotografies del Xavier Riera. Precioses i ben escollides imatges d'ocells del poble copsades pel Xavier i impreses a cal Poli, tota una garantia de qualitat professional.

L'acte ha estat emmarcat en la festa major del poble i ha servit per a inaugurar el local on hi ha les fotos, una magnífica casa de cultura que promet ser molt útil a la gent de Riudecols per molts anys.

Felicitats! 

Corbs.

Són grans, són negres i no tenen cap aspecte de moixonets. Però taxonòmicament ho són, tant els corbs, Corvus corax, com les cornelles, Corvus corone, són passeriformes, és a dir, parents del mosquiter o el reietó.

La mida serveix per a diferenciar-los, però si els veiem per separat, potser no s'aprecia prou. El que sí que és definitiu és el bec, desproporcionadament gran en el corb, i molt més adient a la mida general de l'ocell en la cornella.

No agraden a tothom, però no es pot negar que són fascinants.

Ocells i caiacs.

Combinar esport i observació de la natura només pot ser positiu. Promet molt, aquesta activitat!

La Guineu.

O més ben dit, les guineus. Una parella de guilles ens van oferir un espectacle de més de dues hores de com es pot sobreviure amb les engrunes que s'aconsegueixen de robar a aquesta amics alats que fan tan mala cara.

Molt de compte!

Alinyà.

Una sessió de voltorada a Alinyà, a l'aguait de la Fundació La Pedrera. Esperàvem els trencalossos, i van venir, sí, però no van baixar...un altre dia.

Fotografies d'ocells.

Diumenge es va inaugurar a Flix l'exposició de fotografies d'ocells d'en Josep M. Navarro.

Són fotos molt ben triades, processades i, sobretot, disparades.

Si sou a prop o podeu passar-vos per Flix, justament a l'Ajutament, les podreu observar en directe i, si encara us sobra temps, podeu anar a la reserva natural de Sebes, on s'han fet les fotos, i podreu gaudir de la presència d'alguns dels models.

La moda dels runners.

Sí, tothom s'hi apunta, a la moda del runner. Però aquest ens ha passat al davant a tots. De tots la vida això és un gripau corredor, Epidalea calamita.

Doncs aques exemplar en concret va el primer, encara és gener i ja corre!

Ajudant als moixonets.

Finalment, malgrat les prediccions, el dissabte ha fet un dia ideal per al taller de nius artificials, menjadores i abeuradors per als ocells a la llar dels Pallaresos, la Llar de Colors.

Som una mica dolentets i ja alliçonem als menuts abans dels tres anys!

Imperdonable!

Picot garser petit.

Feia temps que hi anàvem darrere, i és que aquest moixonet tan mono, el Picot garser petit, Dendrocopos minor, fa relativament poc que ha arribat, però ja cria a diversos llocs del Camp.

Finalment, hem pogut fer alguna foto acceptable.