Xerrada inesperada.

Sí, totalment inesperada. Quan en Joan Carrion em va proposar de fer una xerrada al cementiri de primer m'ho vaig pendre a broma, però poc després com un repte; realment és molt interessant plantejar-se que en un cementiri tan espectacular com el de Reus, a banda de mort, també hi ha molta vida. I vida de la qual és una llàstima que no en gaudim. La tranquil·litat que es respira al cementiri no es pot tenir a cap altre lloc de la ciutat, i això paga la pena d'aprofitar-ho. La xerrada ha estat un èxit, i jo agraeixo molt als gestors del cementiri, al públic que hi ha assistit i, sobretot, és clar, al Joan. Hem après molt tots plegats, si més no, jo.