Divendres, un tomb per les Garrigues per motius personals ens va donar ocasió de comprovar que les Garrigues segueixen sent les mateixes; Una guineu tranquil·lament, mirant-nos, a ple dia, un aligot, un xuri...en fi, res d'extraordinari.
Però, precisament per això, tot extraordinari: Res de grans polígons industrials, promocions immobiliàries desproporcionades, segones residències excessives, autopistes de peatge, aeroports innecessaris, trens de gran velocitat per a quatre gats...res més que turonets, conreus, pobles tranquils, amb gent que parla en català amb un preciós i antic accent. Gent que estima la terra més que els diners, gent per la que paga la pena treballar.
Quina meravella, Les Garrigues, és la Catalunya que jo recordo dels meus anys de nen, no la que visc actualment. Per què no l'hem conservada així?
Però, precisament per això, tot extraordinari: Res de grans polígons industrials, promocions immobiliàries desproporcionades, segones residències excessives, autopistes de peatge, aeroports innecessaris, trens de gran velocitat per a quatre gats...res més que turonets, conreus, pobles tranquils, amb gent que parla en català amb un preciós i antic accent. Gent que estima la terra més que els diners, gent per la que paga la pena treballar.
Quina meravella, Les Garrigues, és la Catalunya que jo recordo dels meus anys de nen, no la que visc actualment. Per què no l'hem conservada així?
.JPG)
Entrades
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada