Dia de cursos.

Avui tot el dia de curs. Són aquelles coses que cal fer de tant en tant.

Aprofitaré per a incloure un parell de "Amb mà esquerra". L'ún, serà sempre inèdit, ja que l'executiva comarcal ha decidit no incloure'l, així és que n'he hagut d'escriure un altre, que suposo que és el que sortirà la setmana que vé, aquí es poden llegir tots dos, un privilegi...o una tortura, no sé.

La imatge del dia pot ser aquest arbre glaçat enmig de la neu, i és que ja s'ha acabat l'hivern, i ara això només ho podem veure en fotos.

Eleccions.

Fa pocs dies hi ha hagut eleccions a España, elecccions per a escollir diputats i senadors, és clar.
Encara que sembli mentida, essent al país veí, aquestes eleccions ens han afectat de ple, i molt de ple, en aquest cas. Esquerra Republicana de Catalunya ha sofert una davallada impressionant, com jo no recordava...té explicació?
És ben clar que cadascú hi posarà la seva, d’explicació, fins i tot hi haurà baralles de diversos graus per a defensar cada interpretació, jo, per la meva humil part, donaré la meva, si m’és permès, és clar.
Crec que ERC va iniciar una nova etapa amb moltes esperances i empemta amb Josep Lluís Carod –i altres- al capdavant amb tot allò de les Mans netes, que tots recordem, hi havia un alè nou, una nova forma de fer política, senzilla i honesta, amb les idees clares i un horitzó diàfan: La independència de Catalunya.
Però, per no entrar en polèmiques desagradables, diem que han succeït una sèrie d’esdeveniments que han fet canviar la percepció –i el fons- de tota aquesta realitat. De primer, l’intent dels dirigents de fer desaparèixer tota engruna de assemblearisme al partit. Després, el fet que calgués la convocatòria d’una assemblea gairebé a contarcor per a decidir una cosa tan clara com que NO es volia aquest estatut esquifit. I, finalment, com a gota que ha fet vessar el got, la forma com es va gestar el segon tripartit i es va triar l’actual president.
Sincerament, crec que ERC, amb aquests darrers anys, no sols ha perdut la R i la C al logotip –cosa ja per sí mateixa prou greu- ERC ha perdut aquell esperit, aquell horitzó, en resum, Esquerra Republicana de Catalunya ha deixat de ser la referència clara de tots els independentistes del nostre País.
Si no us ho creieu, analitzeu bé les dades d’aquestes darreres eleccions i compareu-les amb les de fa quatre anys: Els vots que ha perdut ICV, més o menys, es corresponen amb els què ha guanyat el PSOE. En canvi, els vots que ha perdut ERC, on han anat? Senzillament, enlloc, no han sumat enlloc, fins i tot molts militants d’ERC no han d’haver anat a votar, per a explicar una davallada tan forta.
Posem-hi remei, algú ho ha de fer, el País ho necessita...i nosaltres també; ERC ha de tornar a ser el vot útil independentista!

Preneu-la del Sud, que ja no vé d’ací!

Aquests dies se’n parla molt, i més que se’n parlarà, de l’aigua.
I és que ara s’ha tornat a posar de moda el tema del transvasament, o del minitransvasament, o del transport d’emergència de cabal...o de l’eufemisme que es vulgui utilitzar per a dir, ras i curt, que l’aigua, vingui d’on vingui, ha d’anar cap a Barcelona.
Es veu que no n’hi ha prou amb que les comarques del sud ens quedem totes les meravelles per a abastir als afortunats ciutadans de la Catalunya Vella: Totes les nuclears, les centrals eòliques i les línies de transport elèctric per a que no els falti mai electricitat, i a nosaltres ens destrossin el paisatge i matin les nostres àligues. Totes les petroquímiques contaminants per a que no els falti combustible per als seus cotxes mentre nosaltres ens empassem el fum, i ara, a més, tota l’aigua del riu Ebre per a que no els falti per als seus camps de golf, us de boca de la meitat de població del país, malbaratament diari a piscines i rec de jardinets, etc, etc. Mentre nosaltres veiem desaparèixer el Delta.
No m’agrada ser demagògic, però en aquest País ja n’estem fent un gra massa, del desequilibri territorial, potser ja hauriem de començar a posar el crit al cel. No pot ser que el Ral·li Catalunya ara ens el facin aquí perquè al nord produeix massa molèsties, que al nord hi hagi comarques amb cinc parcs naturals i que en tota la província de Girona, per exemple, no es produeixi prou electricitat ni per alimentar un poble petit, i, quan els volen instal·lar una sola línia de molt alta tensió tots haguem de queixar-nos perquè s’està a punt de fer el més gran desgavell ecològic de la història.
Al sud també existim, també hi viu gent, gent que treballa, parla en català i, el que és més important, paga els mateixos impostos que al nord.
L’aigua és cada dia més un problema greu, i ho serà més i més, el que hem de fer és no malbaratar-ne ni una gota, optimitzar-ne l’ús...i, sobretot, ordenar el creixement territorial de forma que la població s’estableixi on hi hagi recursos, no que els recursos els haguem de traslladar on s’estableix la població.
Per cert, ara que hi penso; Ja en quedarà, d’aigua, a l’Ebre, quan facin aquella mena de Las Vegas que volen fer a Los Monegros? Perquè suposo, lògicament, que el Govern d’Aragó no l’anirà a recollir al Roine, no?