Migració.

La migració ja vé forta. Malgrat que sembla que l'únic tema realment important és la sequera. més que res perquè afecta Barcelona, encara hi ha altres coses més positives.

Per exemple, els rapinyaires ja comencen a fer-nos gaudir amb la varietat i la quantitat, avui, esparver cendrós, marcenques, xoriguers. Ahir més marcenques, aligots vespers...I, és clar, tot ple d'orenetes, falciots, ballesters...és un no parar.

Parlant de no parar, qui no para tampoc és el vent, i, amb ell, els focs. Ja hem tingut dos incendis petits, aquest estiu pot ser terrible, si no canvia.

En fi, gaudim de la visibilitat i dels magnífics colors de les sortides i postes de sol, que alguna cosa ha de tenir de positiu, tot plegat.

Però la imatge d'avui no serà un ocell, seran les tres Melanargia lachesis que vaig poder fotografiar a plaer a Prades, al camí de l'Abellera, i que m'ha ajudat a confirmar la seva identificació el Constantí Stefanescu en persona, tot un honor i un gran ajut, sens dubte.