Cacera.

Avui he rebut una resposta a un missatge que vaig fer al fòrum AUSCAT. En aquest missatge, que transcric quasi exactament, li responia a una persona que havia fet una nota en defensa de la cacera, al·legant que tots els caçadors no són iguals, que el bon caçador s'estima la Natura i tal...

Tot venia del tema de l'ossa que ha atacat un caçador al Pirineu.

La persona que m'ha respost, a banda de dir que estava d'acord amb el meu escrit, em deia que aquesta reflexió l'hauria de poder llegir més gent. Doncs, d'entrada, la forma més fàcil que la llegeixi més gent és penjar-la ací.

Així és que aquí va:

Cal aclarir que el text del defensor de la cacera deia que cal ser molt inculte per a posar tots els caçadors al mateix sac...

Realment, dec ser una mica inculte, o, més ben dit, molt inculte. Perquè no entenc de cap de les maneres, encara que m'ho facis empassar amb un embut, que puguis estimar una cosa i matar-la, no, no ho entenc.
He tingut tota mena d'animals i, en alguna ocasió -un parell- n'he hagut de sacrificar algun perquè el veterinari mateix m'ho ha aconsellat així, ja que estava patint, era gran i es tractava de donar-li una mort digna -cosa que no es pot fer legalment amb una persona, però això seria una discusió diferent- i no et pots imaginar el fart de patir que m'he fet. Evidentment, no he estat jo qui ha practicat l'etutanasia, sino el veterinari, però jo era present.
No, amic Xxx, no, no m'ho crec. No em pots fer creure que un caçador -qualsevol caçador, bo o dolent- s'estima de debó la Natura. Digues que li agrada, que en gaudeix, que la vol tenir a la vora, que viu molt millor dins seu que a la ciutat...però no se l'estima, de cap manera.
L'amor no és egoïsme, no és practicar una activitat perquè t'ho passes bé, perquè vols esmorçar amb els amics, gaudir de l'aire lliure, del tot terreny nou que t'has comprat...i fer patir uns quants animals de forma totalment gratuïta.
Amic Xxx, has de reflexionar una mica, si no, jo aconsellaria tothom que et tingui a la vora, amics, parents, etc. que comencin a córrer si se t'acut dir-los que te'ls estimes.
Cap caçador del Món occidental, que es pot permetre de comprar el menjar que necessita, pot dir que s'estima la Natura, cap.
Evidentment, que n'hi ha, de millors i pitjors, escopeters i gent que respecta les lleis. Escorxadors i gent que sols vol gaudir d'un dia en contacte amb la Natura.
Però insisteixo, cap, absolutament cap, s'estima de debó la Natura, si més no, cap s'estima els animals.
Apa, dorm tranquil si és que de debó creus que ets un gran amant de la Natura.

De moment, el tal Xxx no ha contestat...

La foto d'avui ha de ser, per força, d'un animal que és espècie de caça, un animal que mor sovint de trets d'escopeta, però no l'he volgut posar mort, penjant, com un trofeu, com els agrada d'exposar-lo als caçadors.

El posaré com li agradaria veure'l a algú que s'estima la Natura.