dissabte, 18 d’octubre del 2008

Rovellons mullats.


Avui ens ha despertat la pluja...perfecte, ja va bé que el dia en què tothom pensa anar a agafar rovellons plogui, a veure si deixen el bosc una mica en pau.
La veritat és que fa anys jo mateix tenia una certa afició a anar a buscar bolets, més que res perquè suposava una excusa com una altra per anar a bosc. Amb companys i amics hi anàvem de tant en tant, i apreniem les diverses espècies i la seva utilitat per a la cuina. Entre d'altres coses, vam apendre que tots els bolets són comestibles, absolutament tots...però n'hi ha alguns que ho són sols un cop!
Ara de debó, vaig arribar a menjar espècies delicioses i que quasi ningú coneix, com el bolet de tinta, que es troba fins i tot a les gespes de les rotondes de carretera i ningú els cull.
Però s'han produït dos fets que m'han fet desdir d'aquesta afecció.
El primer, treballar d'agent rural; cada dia t'adones que hi ha més i més gent que va a buscar rovellons, però no són el típic boletaire de tota la vida, tradicional, no. Són veritables destructors del bosc, paràsits que sols van a collir tot allò que puguin del bosc sempre que sigui de franc. I no els importa si al seu darrere queda tot destrossat i ple de deixalles, ells l'únic que volen és treure un profit sense pagar. Quina vergonya!
La cerca de bolets, com moltes altres coses, s'ha massificat i ara els veritables boletaires -que encara n'hi ha- costen de trobar entre multiuds de gent que tant van a plegar bolets quan n'hi ha com van a collir espàrrecs, pescar, caçar, recollir molsa, pinyes o qualsevol cosa que es pugui rapinyar, això sí, sense compensar de cap manera la Natura que ens ho regala generosament. Al contrari, si esmorzen, es deixen la llauna buida de refresc, el paper d'alumini de l'entrepà i la bossa de plàstic del supemercat, que pessa massa, de tornada. I això quan no es fan un foquet per a menjar una mica de carn a la brasa amb els rovellons acabats de collir...en fi!
A més, pel fet que ets forestal i treballes al bosc, ja tothom dona per fet que et dediques a recollir bolets en hores de feina. Tothom et diu:
-Ja en deu haver plegat, de rovellons, no?
I, quan això semblava que no podia anar pitjor, apareix Caçadors de bolets, un programa de TV3 que, tot i reconeixent que és molt divertit i instructiu, ha acabat d'espatllar-ho: Ara sí que tothom, absolutament tothom, vol ser un gran boltaire, i collir el primer cep o el magnífic ou de reig. Fins i tot els homes i dones del temps avisen que ja es comencen a veure alguns rovellons a Semarrugadelapunta, al Rovellonès.
Ara sí que ja s'ha massificat! entre setmana es poden veure quantitats de cotxes trepitjant tots els racons de les nostres serres sense cap mena de cura, a la recerca de qualsevol cosa comestible i gratuita.
En definitiva, que ja s'ha mort el meu interès a anar a cercar bolets, en qualsevol cas, puc sortir a veure'n i dentificar noves espècies, amb la finalitat d'ampliar els coneixements i l'arxiu fotogràfic.
Aquí un exemple, el que molts volen veure aquests dies.

2 comentaris:

Jobove - Reus ha dit...

una nova raça de depredadors ha nascut primer va ser el jove-rally molt dolent per la natura, després el segueix el parat-boletaire, amb la crisi abunda i per acabar un altre de molt perillós el jubilat-espàrrecs, tots molt dolents, mes que el musclo zebra

salut !!!

Unknown ha dit...

A mi em passa el mateix en una de les activitats aquí comentades: el barranquisme. Quan he copsat la degradació flagrant de los tosques del Glorieta, dels Gorgs, dels Amanaderos, de las xorreras d'otanell i de tants altres barrancs calcaris, se'm han tret les ganes de practicar´lo. A les muntanyes de prades ja fem tard per conservar-los, com en tantes altres coses.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.