Aquests dies, la premsa, la ràdio i fins i tot la televisió n’ha anat plena; Hi havia una lleona, enorme i perillosa, voltant pels Ports.
La fera ha omplert pàgines i minuts, potser hores de converses a botigues i perruqueries. La gent sortia armada al tros per por de trobar-se l’animal.
S’han –ens hem- mobilitzat els Agents Rurals, sí, però també altres cossos policials menys especialitzats en temes de fauna. Finalment, el desenllaç ha estat l’habitual: Era un gos, gran i gros, però un simple gos.
No és el primer cop que passa. Recordo fa anys que vam estar cercant un perillós tigre per la zona del Baix Penedès, tigre que al final també va resultar sent un gos mastí, ratllat, sí, però un gos.
Fa no tants anys, pel Baix Camp, un possible ós que gratava els arbres va resultar sent un ruc. Sí, un ruc, un ase, un guarà d’allò més corrent i dòcil.
I és que, malgrat que el nostre Cap d’Àrea Regional ho hagi volgut suavitzar i disculpar –suposo que per a no desmoralitzar més encara al primer avisador de la bèstia- la gent, en general, no en té ni idea de fauna.
El gos podia ser gran, també podia ser de color crema, i podia estar assalvatgit. Però no hi ha dubte que, per poca experiència que tinguem en fauna, mai no confondrem un gos amb un lleó. Ni tan sols les petjades s’assemblen prou per a crear confusió.
La fera ha omplert pàgines i minuts, potser hores de converses a botigues i perruqueries. La gent sortia armada al tros per por de trobar-se l’animal.
S’han –ens hem- mobilitzat els Agents Rurals, sí, però també altres cossos policials menys especialitzats en temes de fauna. Finalment, el desenllaç ha estat l’habitual: Era un gos, gran i gros, però un simple gos.
No és el primer cop que passa. Recordo fa anys que vam estar cercant un perillós tigre per la zona del Baix Penedès, tigre que al final també va resultar sent un gos mastí, ratllat, sí, però un gos.
Fa no tants anys, pel Baix Camp, un possible ós que gratava els arbres va resultar sent un ruc. Sí, un ruc, un ase, un guarà d’allò més corrent i dòcil.
I és que, malgrat que el nostre Cap d’Àrea Regional ho hagi volgut suavitzar i disculpar –suposo que per a no desmoralitzar més encara al primer avisador de la bèstia- la gent, en general, no en té ni idea de fauna.
El gos podia ser gran, també podia ser de color crema, i podia estar assalvatgit. Però no hi ha dubte que, per poca experiència que tinguem en fauna, mai no confondrem un gos amb un lleó. Ni tan sols les petjades s’assemblen prou per a crear confusió.
Ja ho vaig comentar un altre dia, he anat sovint a recollir àligues que al final eren falciots, lloros que van ser xoriguers, i rapinyaires que han acabat essent periquitos.
En fi, de tota manera ja va bé tenir de tant en tant alguna notícia que ens distregui de tanta corrupció, fraus, indemnitzacions milionàries, terratrèmols, violència de gènere i altres coses molt més serioses.
Al cap i a la fi, si tot plegat ha servit per a lliurar de pseudoboletaires destructius el Port per uns dies, benvinguda sigui la lleona virtual.
En fi, de tota manera ja va bé tenir de tant en tant alguna notícia que ens distregui de tanta corrupció, fraus, indemnitzacions milionàries, terratrèmols, violència de gènere i altres coses molt més serioses.
Al cap i a la fi, si tot plegat ha servit per a lliurar de pseudoboletaires destructius el Port per uns dies, benvinguda sigui la lleona virtual.
Amb aquestes dues fotografies podrem aprendre a distingir un lleó, enorme, amb melena, d'un gos...que també té pèl.
La gosseta és la nostra Lia i el lleó és el de baix.
.JPG)
Entrades
5 comentaris:
Tens raó Marius a partir d'ara a la Mussara i a Prades un parell de lleons "sueltos" i oli amb un llum
salut !!
Quan no és un tauró a la platja del Miracle és una presumpta lleona als Ports, la qüestió és tenir distret al personal...
:)
Per cert, no recordava que al final es descobrís que la terrible bèstia que assotava fa uns anys el Baix Camp era una ruc. També es va muntar un bon rebombori omplint pàgines i pàgines de diaris amb fotos d'esgarrapades a les soques dels arbres i de petjades de 'la bèstia' (ja que al final ja se l'anomenava així per tot arreu).
Als Ports es veuen lleons, al Camp Ossos però la palma se l'endú Montserrat on cada dia 11 arriben un individus verds amb un sol ull al mig provinents del veï planeta Mart.
Hola Màrius, em sembla que queden evidents les diferències, encara que l'animal fos un dogo alemany o alguna bestiola semblant. Realment, els humans som més estúpids, sovint, que els animals. Tinc el dubte, però, sobre la fatalitat del desenllaç. No et voldria posar pas en un compromís, però s'havia d'acabar així la història? Un animal que no havia fet mal a ningú, ni tan sols s'havia insinuat aquesta perillositat, havia d'acabar abatut a trets? El ressó mediàtic ha condicionat el final d'aquesta història? Jo, en la meva condició d'inepte, però que crec que mai confondria un gos amb un lleó, penso que el final hauria pogut ser un altre. Salut company.
Jo no vaig ser present directament a l'operatiu, ja que afectava a Terres de l'Ebre, però pel que he vist i sentit puc dir que:
1- El nostre Cap d'Àrea Regional va dir que sí que podia ser perillós.
2- Es tractava d'un gos enorme -uns 50-60Kg- en mal estat de salut, totalment assalvatgit i, per l'experiència que tinc en aquests temes, pràticament impossible de ser adoptat.
3- L'operatiu de cerca i captura de l'animal ja havia costat molts diners i hores de treball de funcionaris i treballadors públics.
Per tant, coneixent l'Agent Rural que estava al comandament de tot, biòleg, ornitòleg, bon professional i amant dels animals, estic convençut que es desenllaç era probablement l'únic possible.
Publica un comentari a l'entrada