Panellets, pel·lis i Aiguamolls.

Aquest cap de setmana ha donat per molt.
Sí, m'he tornat a perdre el Santa Úrsula, com passa darrerament cada any. I enguany ha estat especialment greu, ja que la Vella ha fet una actuació memorable, amb dos, tres i cinc de nou i un magnífic pilar de vuit. Una actuació, sens dubte, d'aquelles que no s'obliden.
Però, com dic, me l'he tornat a perdre...snif!
El que sí que hem fet és anar a alliberar una Tortuga de rierol, Mauremys caspica, concretament un mascle que algú va portar a una empresa de consultoria ambiental. No sabíem ni d'on venia ni per què l'havien recollit. L'únic que era clar era que es tractava d'un mascle i que estava en perfecte estat. De manera que, com que als Aiguamolls del Pla, que se sàpiga, només hi ha femelles, hem decidit alliberar-la allí. Diumenge hi vam anar i, en presència de la persona a la qual li van portar -el Jesus Ortiz- i la seva família, la vam deixar a la llacuna.
Per cert, la llacuna és cada dia més petita i l'aguait ni es veu, cobert de canyís.
Hi van poder veure diversos aligots i el de sempre, és a dir, repicatalons, cruixidells, etc.
Amb el Gregori Garcia vam estar practicant una mica el digiscoping, amb un equip Nikon molt ben preparat que s'ha comprat. Els estornells, però, estan fets amb el Zeiss i la D-70.
Des que vaig començar el meu bloc de papallones que volia aconseguir una fotografia de Papallona reina, que és una espècie molt maca i no gens rara. Però sols tenia una foto molt vella, feta en diapositiva i escanejada amb el meu sistema casolà. Doncs bé, aquest diumenge, mentre es feien els panellets, un exemplar força refiat s'ha deixat fotografiar a plaer, de manera que he millorat molt la imatge de Vanessa atalanta al bloc.
Això lliga, de passada, amb que, com cada any. Al Mas hi ha hagut sessió d'elaboració de panellets casolans. Han quedat fantàstics, com sempre. Ara és quan hem de fer l'esforç de menjar-nos-els. Ens sacrificarem.
També aquest cap de setmana hi ha hagut cinema, hem anat a veure Àgora, la nova pel·lícula de l'A. Amenàbar.
La veritat és que ens ha decebut una mica, ens esperàvem més d'una pel·li de l'Amenàbar -el mateix d'Abre los ojos, per exemple- i d'un pressupost tan car.
La pel·li està bé, sí, i fins i tot podem dir que paga la pena de veure-la. Però li falta alguna cosa, potser li falta passió, potser li falta una millor interpretació...no sé, hi ha alguna cosa que fa que no acabi de ser una obra mestra. És, simplement, una gran pel·lícula, que ja és molt, però res més.
A mi, que m'agrada molt de trobar errades a les pel·lis, m'ha fet especial il·lusió de trobar-ne una en un film amb tant de diner invertit. M'ha costat, però n'hi ha com a mínim una.
Hi ha un moment en que la gent, enfadada, destrossa símbols pagans, i llencen pedres i altres coses contra les estàtues dels Déus. El més curiós és que, quan sembla que els cristians, que són els que llencen coses, s'estan morint de gana, es permetin el luxe de llençar menjar. Encara més curiós és, però, que una de les coses que llencin siguin tomaques. Sí, uns quants segles abans que es descobreixi Amèrica, aquests cristians brètols es dediquen ja a embrutar les estàtues a cops de tomaca. Curiós, no?