dimecres, 14 d’octubre del 2009

Verns i ral·li.



Passat el ral·li fa dies, fem una mica de balanç.
Des del punt de vista professional, aquest any ha estat molt millor que l’any passat, tot ha anat millor. En part, sens dubte, ha estat degut a la molt menor afluència de gent. Sí, la crisi també s’ha notat aquí.Però en altra part, de ben segur, ha estat per causa d’una major experiència i d’aprendre dels errors. Cada cop ho fem millor, és natural.
Una mica frustrant, però, és comprovar que cada any hi ha menys crítiques a aquesta mena de sense sentit.Potser la gent ja s’hi conforma, o potser no ho veu tan greu. Però també hi ha molta part de manipulació de la premsa i l'organització.Se’ns ven aquest esdeveniment com una gran cosa, un gran negoci, una gran meravella.
Quasi no se n’ha parlat, de les dues persones que van atropellar en plena cursa el diumenge a Pratdip. Una d’elles va haver de ser evacuada amb helicòpter medicalitzat. L’altra, era un càmera de TV3 que va ser ferit més lleument.
Un dia sencer els alumnes de diversos pobles de l’Alt Camp es van quedar sense escola per tal i com es va anular el transport escolar. És clar que el motiu és de força major, calia malversar gasolina i diners per a córrer com a bojos.
I, per a acabar d’adobar-ho, em trobo a la premsa de divendres que, en realitat, aquest any el negoci ha anat molt malament, i que si no hi ha més ajut institucional o un altre patrocinador, el 2011 no hi haurà ral·li.
Més ajut institucional? Només faltava això!
De cap manera s’hauria de permetre que una prova d’aquest tipus es pagués amb diner públic. El RACC és una entitat privada (la R és de Reial, del Rei) que es guanya molt bé la vida.
Tot l’any ens estan alliçonant de com cal conduir o de com cal tenir el cotxe per a tenir més seguretat al volant.
¿I ara han de demanar diners a la Generalitat per a ensenyar-nos com es destrossen cotxes i es posa en perill la gent conduint al límit?
¿La mateixa Generalitat que ens fa anar a 80 per les autopistes de Barcelona ha de pagar per a que la gent vagi a tota pastilla pel Camp de Tarragona?
Si la prova els és un negoci, és en certa manera acceptable que la facin, encara que ja ens costa diners en forma de funcionaris públics que s’hi dediquen a temps complert uns dies. Però si no és negoci, si cal subvencionar-la, que no la facin i punt.
Les curses, als circuits, que són més segurs i no molesten a qui no les vol patir.

Però posem-nos de bon humor, parlem de natura. Aquests dies ens hem estat assabentant de l’inventari de boscos singulars que està fent el CREAF. Un projecte interessant, encara que no sabem ben bé si servirà o no per a alguna cosa. De moment, servirà per a saber què hi ha i on.
Parlant de singularitats, és interessant la presència al Pla, als Aiguamolls de l’Alt Camp, dels diversos exemplars de Vern, Alnus glutinosa, que hi vam plantar. Hi vaig anar l’altre dia i estan força macos, ara ja, definitivament, no sembla que hi hagi perill que se’n mori cap més. Són els únics, probablement, de tot el Camp de Tarragona.
Aquí van un parell de fotos.

1 comentari:

MARTELL DE REUS ha dit...

Molt ben dit Màrius. De fet no m'havia assabentat de l'atropellament de Pratdip, una prova evident que els mitjans de comunicació (amb TV3 al capdavant)informen parcialment de l'esdeveniment i oculten els nombrosos aspectes que fan d'aquesta cursa, subvencionada amb els nostres diners, una autèntica vergonya.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.