Més escurçons i alguna àliga.

Avui, a banda d’anar a veure un criador d’aligots i xoriguers he estat fent papers. M’he adonat que, a banda de l’escurçó que vaig fotografiar l’altre dia, els companys en van trobar un altre també atropellat a la carretera el dia 10, és a dir, dos en pocs dies de diferència. Això ja no és broma ni ganes de fer por als boletaires, és una veritat irrefutable, hi ha escurçons a les Muntanyes de Prades i a la resta de les Muntanyes del Camp de Tarragona, i cal anar-hi amb compte.
Quant al tema dels aligots i xoriguers. Es pot dir que es torna a posar de moda una pràctica ancestral que té moltíssims anys d’antigor, es tracta de la cetreria.
A l’edat mitjana i als països àrabs fins a l’actualitat, aquesta era una pràctica reservada a nobles. Però a dia d’avui, i sobretot gràcies a la facilitat de maneig de les espècies exòtiques, especialment l’Aligot de Harris, Parabuteo unicinctus, i el Xoriguer americà, Falco sparverius, s’ha popularitzat i pràcticament tothom s’hi veu amb cor.
La veritat és que no sé ben bé què pensar, d’aquest tema. Suposo que és com tot, hi deu haver gent que sent una veritable passió pels ocells i la seva intenció és ben sana. Però també hi ha, de ben segur, gent que sols s’interessa pel negoci i no té escrúpols a l’hora de saltar-se les lleis i desniuar falcons o astors salvatges.
Pel que fa a mi, personalment, penso com a la resta d’animals i plantes. Em fascinen els rapinyaires, són, sens dubte, els ocells a qui més temps hi he dedicat. Però no m’atrau en absolut el mantenir-los en captivitat. Crec que aquests animals han nascut després d’anys i anys d’evolució per a ser lliures, volar i caçar. No per a viure dins una gàbia de tres per tres metres i sortir un parell de cops a volar cada dos dies.
Fa poc s’ha conegut la notícia que ha mort l’Àliga daurada més vella coneguda en llibertat, vint-i-dos anys! Sí, en captivitat les daurades han arribat a viure fins a quaranta anys...però quina mena de vida és aquesta, per a una àliga de dos metres i mig d’envergadura?

Alguns potser sabran que fa pocs dies hi ha hagut les jornades de l'Àliga cuabarrada, Aquila fasciata, al Parc Natural de Montsant. Ni hi he participat ni n'he parlat, crec que ni en penso parlar; ja cansa, tant de paràsit.
Aquí em permetré la llibertat de penjar una foto de l’amic Josep Gener, de Cambrils, que avui mateix m'ha dit que segueix el bloc. El Pep va viatjar a Mongòlia i va tenir l’ocasió de fotografiar els habitants d’aquelles terres que practiquen aquest art amb autèntiques femelles d’Àliga daurada, majestuoses, magnífiques i precioses.
Gràcies, Pep, per la foto.