dimecres, 18 de novembre del 2009

Veïns d'hivern i els cabells d'en Messi.





Quan encara som de ple a la tardor, i, més encara, les temperatures sembla que ens volen fer creure que ni tan sols s'ha acabat l'estiu, ja tenim aquí els nous veïns d'hivern.
Sí, els aligots hivernals de cada any ja son aquí, i ara els tenim just al davant de casa, si sortim a la porta de la base, veiem aquest aligot que es posa en un pal de fusta que, malgrat que és ja inútil, afortunadament encara no l'han retirat. En vol el podem apreciar millor.
També milers d'estornells s'escampaven avui per la zona agrícola cap a Cambrils, i, a la vora del golf Aigüesverds, he pogut fotografiar aquest Gavià argentat de pota groga com menjava una Tórtora turca. El que no he pogut saber és si l'ha morta ella mateixa, o ja se l'ha trobada així. Encara que veient com es comporten aquests ocells, no dubto que la pot haver matat ella mateixa.
En un tema totalment diferent, avui he pogut comprovar, altre cop, com els naturalistes, que estimem i respectem -i intentem de conèixer- la Natura, cada dia podem al·lucinar amb les bajanades que diuen alguns.
Quan dic Natura em refereixo tant als animals i a les plantes com a a les lleis de la física o la química.
Escolto a la ràdio que els afeccionats al futbol argentins volen que Messi es faci la permanent; que porti els cabells arrissats.
El motiu és que així serà més aerodinàmic i correrà més...!?
A veure.
En principi, cal dir que sí, que és veritat, que si aquest bon senyor -Messi- pot córrer a més de cent quilòmetres per hora, potser cal que tingui cura de l'aerodinàmica del seu cos -cap inclòs. Ara, si no pot córrer tant, no cal, ja que crec que l'efecte aerodinàmic de portar d'una forma o altre els cabells no es notarà pas a menys de vint quilòmetres per hora.
A més a més, en realitat, si el que pretenem evitar és que Messi no corri a més de cent per hora i es passi de llarg la línia de porteria, al final del camp. Aleshores, efectivament, més val que el porti arrissat, el cabell. Ja que és ben clar que com més llis i arrapat al crani el porti més aerodinàmic serà. Mentre que si el porta voluminós i arrissat, li farà de fre.
Així doncs, els afeccionats argentins potser en saben molt, de futbol, però de física -concretament d'aerodinàmica, no en tenen la menor idea.

1 comentari:

Marta ha dit...

Mare meva pobra Messi el que li espera.

Potser també us interessa.

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...

La Mussara.

La Mussara.
El 2007 va nevar poquíssim, potser l'ùnic dia va ser aquest, aquí la Mussara des del cel.

El Prat.

El Prat.
El poble de Pratdip a la nit, amb la muntanya de Cabrafiga darrere.

Baguerge.

Baguerge.
A la Val d'Aran tots els pobles són bonics, en aquest, per exemple, amb una curta excursió amb raquetes de neu, gaudim d'una vista de postal, amb l'Aneto al fons.

Santa Margalida.

Santa Margalida.
Aquest és l'objectiu de l'excursió amb raquetes, una petita ermita rodejada de neu.

Pilar al Cavall Bernat.

Pilar al Cavall Bernat.
Al Cavall Bernat de Montserrat, membres de la Colla Vella vam clavar un pilar espectacular. La foto és del Francesc Cucurull, és clar.

Aguait als Aiguamolls del Pla.

Aguait als Aiguamolls del Pla.
Els ja ex-merdamolls són la nostra petjada més visible sobre el paisatge, sens dubte.

Bosc del Vilalta, a Farena.

Bosc del Vilalta, a Farena.
A Farena, les nostres gestions van fer que la FTP adquirís el Bosc del Vilalta.

Plafó a la Sallida.

Plafó a la Sallida.
El Manel Concernau va fer els plafons explicatius de la Sallida, a Montblanc.

Huayna-Potosí.

Huayna-Potosí.
Amb uns companys de Girona, el Quim Tell entre ells, vam fer cim al Huayna-Potosí, de 6.088m. als Andes de Bolívia, el 1992.

Cim del Mont-blanc.

Cim del Mont-blanc.
Amb el Romuald Fonts, vam fer el Mont-blanc el 1992, com es pot veure, el dia era magnífic.

Segon intent al Matterhorn.

Segon intent al Matterhorn.
En un segon intent, el 2007, ja vam poder fer cim. El temps, com es pot observar, va ser molt millor.

Dos de nou amb folre.

Dos de nou amb folre.
Ser de Ca la Gallineta i pertànyer a la Colla Vella dels Xiquets de Valls ja és en sí mateix un motiu d'orgull, però haver format part d'aquest castell és assolir el cim. Foto: Colla Vella.

Gangues

Gangues
Si la foto del falcó cama-roig es veu malament al llibre, aquesta de dues gangues a Alfés es veu encara pitjor, avui li puc fer una mica de justícia. Foto feta en completa llibertat, amb el Dyane6 com a aguait.

Niu de Perdiuera

Niu de Perdiuera
Aquest niu, al Camp de Tarragona, és el més famós de perdiuera de Catalunya, les fotos que en va fer l'Oriol Alamany s'han publicat a moltíssims llibres. Nosaltres també en vam fer algunes des del mateix aguait, encara que la qualitat no és la mateixa, és clar.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.

l"AMPA al Delta de l"Ebre.
A l'escola Puigcerver, de Reus, durant un temps vam formar part de l'AMPA, entre les activitats que vam fer hi va haver aquesta excursió al delta de l'Ebre.

Curset d"ornitologia a Montblanc.

Curset d"ornitologia a Montblanc.
Hem fet diversos cursets d'ornitologia, però sens dubte el que ha comptat amb alumnes de més nivell -més que jo- ha estat el que vaig fer a Montblanc, amb el CHNCB.

Colónies al Montsant.

Colónies al Montsant.
Vam fer amb l'escola Enxaneta unes colónies al Montsant que van ser tot un èxit.

Curs submarinisme.

Curs submarinisme.
Amb els companys d'Aqualatasub, vam fer el corresponent curs per a l'obtenció de l'OWD. Foto: Aqualatasub.

Grup del cens de cabra als Ports.

Grup del cens de cabra als Ports.
El cens de cabra salvatge als Ports del País Valencià, el 1988, va ser un dels meus primers treballs com a naturalista, aquest és el grup de gent que el va fer, tots de la terra excepte el J. Solé, el J. Mateos i jo mateix.

Sopar del Bou de Reus.

Sopar del Bou de Reus.
Els portadors del Bou de Reus en un sopar on, per sort, no calia agafar el cotxe per tornar a casa.

Carros de foc.

Carros de foc.
Amb bones companyies, vam fer els Carros de foc en obert el 2003, el 2010 hi tornem en Sky Runner.